P_M3_Artropodes_Acars_CV_24-25 PDF

17/12/2024 Parasitologia. Tema 23. Fílum Arthropoda. Caracterització general Artròpodes: potes articulades i classificació. Classe Arachnida. Subclasse Acarina. Simetria bilateral Carac...

17/12/2024 Parasitologia. Tema 23. Fílum Arthropoda. Caracterització general Artròpodes: potes articulades i classificació. Classe Arachnida. Subclasse Acarina. Simetria bilateral Caracterització morfològica i biològica. Classificació. Ordre Cos amb segments o metàmers Astigmata. Sarna: agent etiològic, transmissió, epidemiologia, Apèndixs articulats ambulatoris (potes) i d’altres sensorials i/o simptomatologia i profilaxi. Altres astigmats causants de dermatitis funcionals, (alimentàries o i al·lèrgies copuladores) Exoesquelet quitinós (cutícula Regne animal quitinosa): protecció Subregne Protozoa Subregne Metazoa Phylum Plathelminthes Phylum Nematoda Phylum Arthropoda (Potes articulades) Cap Tòrax Abdòmen Artròpodes: aspecte general Paret corporal Morfologia externa. Cutícula: funció protectora (exoesquelet, impermeable i rígida), sensitiva i inserció dels Cos amb diferents regions on estan músculs que permeten mobilitat. Artropodina (proteïna) i quitina (aminosacàrid). ubicats aparell bucal, potes, aparell genital,.... Hipodermis, canalicles humitat Receptores i transmissores d’estímuls. Apèndixs cuticulars: Gnatosoma  Fixes: microtríquies (fins pèls o espines) (peces bucals)  Mòbils: setes, pèls, cerdes , escates, esperó cèl·lules neurones (innervades, receptors sensitius) Podosoma tricògenes sensitives microtríquies setes Idiosoma Productores de setes epicutícula Opistosoma exocutícula Cutícula endocutícula hipodermis capa cel·lular secretora de la cutícula membrana basal aprimament de l’exocutícula Mudes/exúvies (flexibilitat) Segments corporals i apèndix Apèndix articulats: Potes (3 o 4 parells en els adults) antenes quelícers trocànter Funció coxa fèmur tíbia tars ulls òrgans ambulatòria sexuals peces bucals potes notus gènua Insectes cap tòrax abdomen (àcars) (dorsal) Àcars gnatosoma idiosoma músculs dorsals tars acabat amb diferents òrgans de fixació aprimament de l’exocutícula Pleures (flexibilitat) (laterals ) músculs dorso-ventrals músculs ventrals estèrnum (ventral) Empodis adhesius Ventoses pedicel·lades Ungles tarsals Secció transversal d’un segment corporal del tòrax 1  17/12/2024 Anatomia interna Aparell respiratori Aquàtics i terrestres Aparell digestiu. Respiració cutània: cutícula fina, tegument sense quitina  Intestí anterior: boca, faringe,. Respiració branquial: intercanvi de gasos en un medi aquàtic esòfag, glàndules salivals.. Respiració traqueal: intercanvi de gasos en un medi terrestre o  Intestí mitjà o estómac aeri (estigmes respiratoris o espiracles). 2 tipus:  Intestí posterior o íleum: ampolla rectal, recte, anus Estigmes Sac fil.lotraqueal cuticulars Aparell excretor o pulmonar  Tubs de Malpigi (òrgans excretors) Estigmes diverticle esofàgic cecs gàstrics tubs de Malpigi(8) esòfag proventricle estòmac intestí ampolla rectal faringe orifici bucal Fil.lotraqueal apèndixs bucals Dendrotraqueal gl. salivars Làmines buides Aspecte arborescent, plaques anus (“llibre”) quitinoses, peritrema Intestí anterior Intestí mitjà Intestí posterior (única o coexistint amb el filotraqueal) Anatomia interna: Aparell reproductor (dioics o unisexuals) Biologia - desenvolupament i mudes- Metamorfosi Directe: 1.- Desenvolupament ametàbol: procés directe ou  adult (aràcnids) 2.- Desenvolupament hemimetàbol: metamorfosi senzilla: sense canvi de forma de l’artròpode o canvis lleugers ou  (larva ) nimfa  adult (àcars, insectes) Indirecte: ♂ ♀ 3.- Desenvolupament holometàbol: procés indirecte amb metamorfosi complexa: mudes amb canvis molt pronunciats testicles (1-2) ou  larva  pupa  adult (insectes) ovaris (1-2) vesícula seminal ovarioles espermiductes oviductes conducte ejaculador espermateca Mudes vagina gl. annexes associades gl. annexes  penis o edeagus vulva o pinces genitals gonoporus Canvi de cutícula (flexible però no elàstica) Importància sanitària Classificació Fílum Arthropoda Capacitat al.lergènica (toxines, per contacte) Subfílum Chelicerata: Amb quelícers, sense antenes Molèsties o lesions produïdes per les seves picadures Classe Arachnida Cos dividit en 2 regions, cefalotòrax (prosoma-cap i tòrax-) i abdomen Caràcter de paràsits estacionaris (miasis) (opistosoma) (en alguns idiosoma-cefalotòrax i abdomen- i Hostes intermediaris de paràsits gnatosoma-aparell bucal i quelícers-). Respiració cutània o traqueal Vectors d’agents infecciosos (mecànics, multiplicatius, (dendrotraqueal, fil lotraqueal o mixta). Adults amb 4 parells de potes. cíclics, cíclic-multiplicatiu) Subfílum Mandibulata: Amb antenes, sense quelícers Classe Insecta o Hexapoda Cos dividit en 3 regions, cap, tòrax i abdomen. Adults amb 3 parells de potes. Respiració dendrotraqueal 2  17/12/2024 Fílum Arthropoda Subfílum Chelicerata Amb quelícers, sense antenes Classificació segons posició dels estigmes respiratoris Classe Arachnida Subclasse Acarina Àcars Ordre Astigmata  sense estigmes, respiració cutània Ordre Astigmata Ordre Prostigmata  estigmes situats prop de la base del gnatosoma Família Sarcoptidae Gènere Sarcoptes Ordre Mesostigamata  estigmes situats entre coxes primers parells de potes Família Acaridae Ordre Metastigmata  espiracles situats entre coxes III i IV o darrere coxes IV Gènere Acarus Fílum Arthropoda Família Glycyphagidae Gènere Glycyphagus Subfílum Chelicerata Amb quelícers, sense antenes Família Pyroglyphidae Classe Arachnida Cos dividit en 2 regions, cefalotòrax (prosoma) i abdomen (opistosoma) (en Gènere Dermatophagoides alguns idiosoma-cos i gnatosoma-quelícers). Respiració cutània o traqueal dendrotraqueal, Ordre Prostigmata fil.lotraqueal o mixta). Adults amb 4 parells de potes Família Demodecidae Subclasse Acarina Àcars Gènere Demodex Ordre Astigmata sense aparell respiratori, respiració cutània, mida reduïda Família Trombiculidae Família Sarcoptidae Gènere Neotrombicula Ordre Mesostigmata Família Acaridae Família Dermanyssidae Família Glycyphagidae Gènere Dermanyssus Família Pyroglyphidae Gènere Liponyssoides Ordre Prostigmata estigmes situats prop de la base del gnatosoma Ordre Metastigmata Família Demodecidae Família Ixodidae Família Trombiculidae Gènere Ixodes Ordre Mesostigmata estigmes al nivell de les coxes dels primers parells de potes, amb Gènere Dermacentor Gènere Rhipicephalus peritrema Família Argasidae Familia Dermanyssidae Gènere Argas Ordre Metastigmata estigmes entre o per darrere dels últims parells de coxes Gènere Otobius Família Ixodidae Gènere Ornithodorus Família Argasidae Grandària 200-500 mm Gnatosoma (peces bucals)  Petits, microscòpics o 300-400 mm ulls si en tenen submicroscòpics, excepte les paparres (metastigmats) i els Escuts esternal mesostigmats Podosoma Idiosoma Escuts genital  Cos globulós o allargat Escuts ventrals Opistosoma 0,7-1,1 mm 5-15 mm 5-15 mm Escuts anals Escut dorsal (engruixit i esclerosat) Gnatosoma (o capítol) Gnatosoma (o capítol) Pot presentar una adaptació a la perforació cutània i succió de sang Pot presentar una adaptació a la perforació cutània i succió de sang Hipostoma (inferior) hipostoma quel.lícers quel.lícers maxil.lipals (apèndix sensorials) maxil.lipals base del capítol (mòvil) Acicular Quela o pinça base del capítol Hipostoma ventral (denticles retrògrads) 3  17/12/2024 Adults i nimfes: 4 parells de potes Tars I II coxa trocànter fèmur gènua o patel.la III tíbia IV tars Biologia Respiració cutània o dendrotraqueal (2 estigmes respiratoris) Fílum Arthropoda Subfílum Chelicerata Amb quelícers, sense antenes Vida lliure, vida paràsita (fito- o zooparàsita), depredadors Classe Arachnida Cos dividit en 2 regions, cefalotòrax (prosoma) i abdomen Desenvolupament hemimetàbol (opistosoma) (en alguns idiosoma-cos i gnatosoma-quelícers). Respiració cutània o traqueal dendrotraqueal, fil.lotraqueal o mixta). Adults amb 4 ou  larva hexàpoda  1-3 estadis nimfals (octòpodes, asexuades)  adult parells de potes Mascle Femella Subclasse Acarina Àcars cos dividit en gnatosoma i idiosoma, amb quelícers Ordre Astigmata sense aparell respiratori, respiració cutània, mida reduïda Família Sarcoptidae Família Acaridae Família Glycyphagidae vivípares Família Pyroglyphidae Ordre Prostigmata estigmes situats prop de la base del gnatosoma ou ovovivípares Família Demodecidae Nimfa Família Trombiculidae ovípares Ordre Mesostigmata estigmes al nivell de les coxes dels primers parells de potes, amb peritrema Familia Dermanyssidae Ordre Metastigmata estigmes entre o per darrere dels últims parells de coxes Família Ixodidae Nimfa Larva Família Argasidae Nimfa 0,25-0,5 mm 0,2-0,35 mm Ordre Astigmata (àcars astigmats)  Àcars de vida paràsita  Àcars de vida lliure Sarcoptes scabiei – Sarna 0,25-0,5 mm 0,2-0,35 mm ♀ ♂ ♀ ventral ♂ ventral ♀ dorsal larva (hexàpoda) Quelícers quelats (en forma de pinça) Maxil.lipalps digitiformes i triarticulats 4  17/12/2024 Cicle biològic ou parts de l’àcar  Paràsit obligat permanent (parasitisme endocutani: potes reduïdes) 100-150 mm  Ectoparàsit específic (teixit subcutani, pell fina) humà (var. hominis)  Desenvolupament hemimetàbol (ou  larva  nimfes  adult) bossa de muda hembra larves nimfa 2-5 dies ♀ fecundada Ous amb les larves Escíbals (dejeccions) i adult 2-3 mm/dia Ou ♀ (2-3/dia) cicle complert 15-30 dies  Formes contaminants: femelles fecundades.  Supervivència: 1-2 dies fora de 30 x 15 mm  Excavació diària galeries a l’epidermis: 2-3 l’hoste, les larves 30h i els ous 1-2 mm, 2-3 ous diaris, 50-60 totals. setmanes. Localització S. scabiei Patologia i Manifestacions clíniques  Aparició de pàpules o vesícules en les zones afectades (pell més fina: espais interdigitals, canells, colzes, aixelles, mans, zones genitals,....)  Aparició dels surcs acarins  Sarna del nen i del lactant Sarna noruega Hiperqueratosi 1400 exemplars/ cm2 - transmissió Epidemiologia “Arador de la sarna” PROFILAXIS  Cosmopolita 300 x 106 afectats  Transmissió: contacte directe íntim i perllongat  Transmissió a través de la roba de llit,...  Formes infectants: ♀ joves fecundades excaven galeries Diagnòstic correcte Factors favorables: compartir llit (MTS), guerres, camps de refugiats,... Control de tot el nucli familiar Rentat de vestits i roba de llit en contacte amb pacients Institucions no sanitàries Desinfectar habitacions 44,0% (residència geriàtrica 28%, centre acolliment 10%) Evitar contactes amb malalts (sarna Àmbit familiar 38,2% noruega) escolars el 8,7% Àmbit nosocomial 4,8% Tractament infectats Àmbit comunitari 2,2% Àmbit laboral 0,8% Educació sanitària Àmbit lúdic 1,4% 5  17/12/2024 Fílum Arthropoda Ordre Astigmata (àcars astigmats) Subfílum Chelicerata Amb quelícers, sense antenes Classe Arachnida Cos dividit en 2 regions, cefalotòrax (prosoma) i abdomen  Àcars de vida paràsita (opistosoma) (en alguns idiosoma-cos i gnatosoma-quelícers). Respiració  Àcars de vida lliure cutània o traqueal dendrotraqueal, fil.lotraqueal o mixta). Adults amb 4 parells de potes Subclasse Acarina Àcars cos dividit en gnatosoma i idiosoma, amb quelícers  Àcars de vida lliure que causen al·lèrgies cutànies i Ordre Astigmata sense aparell respiratori, respiració cutània, mida reduïda respiratòries, dermatitis de contacte Família Sarcoptidae Família Acaridae  Morfologia: Família Glycyphagidae Àcars de vida lliure petits, vesiculosos Família Pyroglyphidae gnatosoma terminal visible (quelícers en pinça i palps) Ordre Prostigmata estigmes situats prop de la base del gnatosoma potes ben desenvolupades i pèls llargs Família Demodecidae Família Trombiculidae  Al·lèrgies: Ordre Mesostigmata estigmes al nivell de les coxes dels primers parells de al·lèrgens exúvies, secrecions, excrecions… potes, amb peritrema reaccions de hipersensibilitat (2º contacte) Familia Dermanyssidae Ordre Metastigmata estigmes entre o per darrere dels últims parells de coxes Família Ixodidae Família Argasidae Familia Pyroglyphidae Dermatophagoides pteronyssinus i D. farinae (àcars de la pols domèstica) Al·lèrgies respiratòries (asma) Quelícers quelats cobrint ventosa pedicel·lada dorsalment els palps i ungla quelícers de ♀ cutícula amb base estriació marcada escut Ventosa pedicel·lada globosa i ungla dorsal Penis ben ♀ amb ous ♂ desenvolupat ♂ vulva anus ventoses copuladores espermateca en forma de 400 mm paraigües Al·lèrgies respiratòries (asma)  Fins a 3.000 individus/gram de pols domèstica (dormitoris, matalassos, cambres de bany)  Temperatura òptima de 25-30 ºC i humitat ambiental d’un 50-75%, depenent de les espècies  Alimentació a base de la queratina de les escates dèrmiques o cutànies (Dermatophagoides) Antígens o al·lèrgens: exúvies, dejeccions 6  17/12/2024 Families Tyroglyphidae i Glycyphagidae Àcars de vida lliure, al·lèrgies cutànies – Dermatitis de contacte (no picada) Tyrophagus putrescentiae ventosa 1 ungla quelícers de base globosa solc dorsal transversal Blancs ♂ Contaminant de productes origen animal: pernil, embutits,... Setes llargues i simples ♀ amb ou ventoses copuladores Acarus siro (àcar de les farines) Glycyphagus domesticus ♂ Contaminant de farines, cereals, fruits secs i formatges Sense solc transversal, setes llargues plumoses  Habitualment presents en productes vegetals: gra i magatzems d’aliments, sucre  Habitatges: abans crin vegetal de sofàs, ara quasi absents per utilització de farçits sintètics dels sofàs Fílum Arthropoda Familia Demodecidae Demodex folliculorum i D. brevis Subfílum Chelicerata Amb quelícers, sense antenes Classe Arachnida Cos dividit en 2 regions, cefalotòrax Gnatosoma (quelícers quelats petits) (prosoma) i abdomen (opistosoma) (en alguns idiosoma-cos i gnatosoma-quelícers). Respiració cutània o Podosoma traqueal dendrotraqueal, fil.lotraqueal o mixta). penis potes petites, ungles Adults amb 4 parells de potes Subclasse Acarina Àcars vulva Ordre Astigmata sense aparell respiratori, respiració cutània, mida reduïda I Família Sarcoptidae Opistosoma Família Acaridae allargat II Família Glycyphagidae (aspecte anellat) 330-400 mm Família Pyroglyphidae Ordre Prostigmata estigmes situats prop de la base del III gnatosoma Ou Família Demodecidae IV Família Trombiculidae Ordre Mesostigmata estigmes al nivell de les coxes dels primers parells de potes, amb peritrema L hexàpodes Familia Dermanyssidae Ordre Metastigmata estigmes entre o per darrere dels N últims parells de coxes 2 setmanes Família Ixodidae Família Argasidae Cicle biològic hemimetàbol 7  17/12/2024 Demodex folliculorum i D. brevis Importància sanitària  Paràsit estenoxè específic humà  Asimptomàtic (rang reduït d’hostes).  Inflamació fol·licles pilosos i increment secreció glàndules sebàcies  Infeccions intenses es relaciona amb acne, dermatitis, blefaritis  Ectoparàsit obligat permanent: fol·licles pilosos i glàndules sebàcies de la pell, cap, plecs nasals, punts negres (“canyelles”).  Transmissió: nimfes, més actives que els adults superfície de la pell altres fol·licles  Cosmopolita  Molt freqüent, fins 95% en adults Prevenció Rentar amb aigua i sabó Utilitzar pocs cosmètics Familia Trombiculidae  En climes temperats, larves apareixen a la primavera i tardor (enterrades durant els mesos freds) sobre les pedres i vegetació, passant per tres estadis nimfals abans Adult de vida lliure, no penetra als habitatges, depredador (àcars, d’arribar a adults. insectes). Pelut (vermell), cuques vermelles, àcars de vellut o “bichos  Esperen el pas de l’hoste. Sense especificitat colorados”.  Piquen on pell fina (turmells, canells, orelles, genitals, mamelles,...) o en contacte amb roba (marges mitjons, cintura ,...) Larves paràsites (paràsit obligat periòdic). Diminutes (150-300 mm):  Alimentació dels teixits lisats (no son hematòfagues) Gnatosoma: quelícers molt desenvolupats, amb forma de estilet, amb artell apical agut i encorbat (aspecte de llanceta), palps maxil·lars acabats en pinça (funció prensora). Idiosoma: recobert de pèls 3 parells de potes escut dorsal trapezoïdal: 5 setes/2 òrgans pseudoestigmàtics 2 ulls artell apical quelícers palps maxil·lars òrgans pseudoestigmàtics Escut dorsal ulls Estilosoma Larva hexàpoda (lisis epidermis) 6-10 mm N. autumnalis: eritema de la tardor Quelícers estiliformes fusionats-tub suctor Familia Piemotidae Distribució i importància sanitària Sense palps maxil.lars Àcars de vida lliure  Cosmopolites depredadors  Dermatitis (larves) molt pruriginosa (eritema de la tardor) Pyemotes ventricosus extremitats inferior (gran quantitat) òrgans  Prevenció: insecticides, repel·lents (pell/roba) pseudoestigmàtics òrgans Opistoma dilatat pseudoestigmàtics (posta d’adults: L, N, Neotrombicula autumnalis adult a l’ou) A Espanya (Península): eritema de la tardor (“ àcar de la sega”) ♀220 mm, ♂160 mm òrgans pseudoestigmàtics (forma de llàgrima) 8  17/12/2024 Pyemotes ventricosus 400-500 mm Familia Cheylletiellidae Quelícers units-forma punxant  Àcars de vida lliure Maxil·lipalps robusts amb ungla incurvada i seta simple  Cereals i altres grans emmagatzemats  Depredadors de larves de lepidòpters i coleòpters Estriació  Femelles: posta d’adults  Dermatitis: sarna del blat, dels cereals i de la Dos ungles i un palla o acariosi dels grans apèndix plumós Cheylletiella spp. Fílum Arthropoda Cheylletiella spp. Subfílum Chelicerata Amb quelícers, sense antenes Classe Arachnida Cos dividit en 2 regions, cefalotòrax (prosoma) i abdomen (opistosoma) (en alguns idiosoma-cos i gnatosoma-quelícers). Respiració cutània o I Paràsit obligat de mamífers o aus traqueal dendrotraqueal, fil.lotraqueal o mixta). II Maxil.lipalps per fixar-se Adults amb 4 parells de potes Subclasse Acarina Àcars “Caspa ambulant” (tipus sarna) Ordre Astigmata sense aparell respiratori, respiració III cutània, mida reduïda IV Família Sarcoptidae Ch. yasguri – gos Família Acaridae Ch. blakei – gat Ch. parasitovorax - conill Família Glycyphagidae Família Pyroglyphidae Ordre Prostigmata estigmes situats prop de la base del gnatosoma Família Demodecidae Família Trombiculidae Ordre Mesostigmata estigmes al nivell de les coxes dels primers parells de potes, amb peritrema Familia Dermanyssidae Ordre Metastigmata estigmes entre o per darrere dels últims parells de coxes Dermatitis al·lèrgica pruriginosa i duradora en humans Família Ixodidae (zones de contacte amb l’animal) Família Argasidae Dermanyssus gallinae Familia Dermanyssidae  Cosmopolita  Larva - nimfes (2) - adults Poll roig de les gallines  Paràsits d’aus (gallines, coloms, ocells de gàbia,... Eventualment a l’home).  Àcars submicroscòpics (0,7-1 mm)  Rar en galliners industrials  Gnatosoma allargat  Freqüent en corrals domèstics  Quelícers estiliformes  Hematòfags (larves, nimfes i adults),  Escuts dorsal i ventrals activitat nocturna o Parasitisme obligat temporal i intermitent Importància econòmica: galliners o S’alimenta de sang (larves,-nimfes –adults ): paràsits hematòfags (anèmia, reducció posta d’ous,...) Durant el dia amagats a les esquerdes i forats Importància sanitària: dermatitis home de galliners. Reposen per digerir la sang xuclada al vespre (dil.latació idiosoma). Control: insecticides i repel·lents Ungles-empodi o membrana adhesiva 9  17/12/2024 Juny del 2006 a l´Hospital de la Maternitat de Barcelona (sala de neonats i a d’altres Fílum Arthropoda sales (quiròfans)) es troben uns petits àcars desprès d’haver observat picades a Subfílum Chelicerata Amb quelícers, sense antenes diferents persones. S’identifica la presencia de Dermanyssus spp. segurament Classe Arachnida procedents d’aus com els coloms. Subclasse Acarina Àcars Juny del 2006 a la Facultat de Farmàcia (a Recerca i altres laboratoris amb finestres al Ordre Astigmata exterior). Es troben Dermanísids a les parets i sobre els mobles (molts, s’observen visualment punts vermells). No relaten picades. Família Sarcoptidae Família Acaridae Família Glycyphagidae Altres Ornithonyssus (aus, ressegadors) Família Pyroglyphidae Ordre Prostigmata Família Demodecidae Família Trombiculidae Ordre Mesostigmata Familia Dermanyssidae Ordre Metastigmata: estigmes per darrere o entre els últims parells de coxes, àcars grans (2- 6 mm, ♀ saciades i gràvides fins a 2 cm) Família Ixodidae (paparres dures) Família Argasidae (paparres toves) Àcars Metastigmats (Paparres) – Família Ixodidae Caràcters diferencials Gnatosoma terminal o apical Ectoparàsits hematòfags quelícers hipostoma Mida gran (2-6 mm a 2cm en femelles saciades i gràvides) Posició del gnatosoma maxil.lipalps –Ixòdids (paparres dures): Posició terminal –Argàsids (paparres toves): Posició ventral ♀ àrees Aparell bucal poroses Còrnues Dorsal Ventral Quelícers Quelícers amb dígit mòbil amb denticles punxeguts i tallants (extern). Palps Hipostoma Maxil.lipalps amb funció protectora (tanquen els quelícers i hipostoma) i tretra-articulats. Artell III Base capítol inserit en l’artell IV. Denticles retrògrads Hipostoma denticulat. Base del capítol gran mobilitat. (fixació pell hostes) ♀ Àrees poroses (òrgans sensorials) Ixodidae (paparres dures) Ixodidae: Biologia Òrgan de Idiosoma ♀ òrgan de Gené (formació lingüiforme Haller 1er p evaginable) (tars acabats Estigmes Tocostoma o en pèls sensorials per ♀ sota últim ♂ vulva detectar parell de potes hostes) Posta > 1000 ous Regió dorsal Escut dorsal esclerificat Ulls (cegues) Regió ventral 4 parells de potes Estigmes (peritrema) Orifici genital/anal Solc genital Solc anal Plaques anals i adanals Festons (alguns gèneres) 10  17/12/2024 Cicle biològic  Precisen d’hostes per completar el cicle (recerca passiva)  Paràsits permanents  Tots estadis evolutius son hematòfags  No es produeix còpula directa, espermatòfor (bossa de  Fixades setmanes, mesos esperma introduïda amb ajuda dels quelícers), els mascles  Ingesta de sang és en una sola vegada (♀ augmenten deu moren desprès de la còpula vegades el seu volum)  Desenvolupament hemimetàbol:  ♀ hivernen durant els mesos freds ou → 1 estadi larvari → 1 estadi nimfal → adults  Tres modalitats de cicle biològic (1 mes):  Tots estadis evolutius hematòfags (essencial pel desenvolupament i la posta dels ous) Nimfa (1) adults Durada: 1 mes Larva hexàpoda (1mm) L 1 hoste Principals gèneres i espècies de interès sanitari L Gèneres presents a la L→ N→ A Península Ibèrica: fecundació  Distribució amplia, + freqüent zones temperades ♀ fecundada Amblyomma hoste  13 gèneres – 650 espècies Boophilus 3 hostes (mudes 2 hostes Dermacentor terra)  No són molt selectius amb els hostes (recerca passiva) Ixodes L– N L L-N Haemaphysalis (hoste) Hyalomma L Ixodes: paràsit de gossos i animals domèstics L Rhipicephalus N I. ricinus N–A Dermacentor: paràsits de bòvids terra Rhipicephalus: paràsits del gos ♀ fecundada R. sanguineus ♀ fecundada fecundació (a vegades al sòl) N-A A A 1 hoste (monohospitàlic): totes les mudes en 1 hoste fecundació (H o S) 2 hostes (dihospitàlic): 1 muda en un hoste 3 hostes (trihospitàlic): el més primitiu (totes les mudes al terra) Els hostes poden ser de la mateixa espècie o de diferent espècie Família Argasidae Hipostoma Argasidae (paparres toves) Majoria especies cegues denticles dèbils Aspecte apergaminat o granulós ales cuticulars 4 artell Maxil.lipalps protectores lliure funció sensorial Estigmes respiratoris Plecs cutícula Intern-extern. Camerostoma (depressió on es situa el gnatosoma) Solc anal i transvers Sense escut dorsal Potes 2 ungles, sense ventosa III-IV coxa 11  17/12/2024 Cicle biològic dels xinxorros Distribució amplia cosmopolita,  Desenvolupament hemimetàbol Ou  1 estadi larvari  4-6 estadis nimfals  adults zones càlides (Tª> 15-16ºC)  Tots els estadis evolutius són hematòfags  Adults paràsit obligat temporal o intermitent (viuen terra). Aletargament (T>15-16 ºC).  De dia amagat: paret, fustes, enterrats a la pols Quilla  Llocs de repòs: escletxes, sols arenosos, poc compactes  Activitat nocturna, surten a picar (deixant dejeccions i secrecions de las glàndules coxals: vehicle d’agents infecciosos)  Fecundació indirecta, més d’1 vegada mentre dura la posta d’ous  Gran resistència: anys sense alimentar-se Alimentació ≤30 min/nit Nimfes (4-6) Ornithodoros erraticus (porquerius) O. coniceps (colomars) Ou  Cutícula granulosa Posta d’ous: òrgan de Gené Argas persicus (galliners) Múltiples postes parcials al sòl A. reflexus (colomars) Larva Patologia https://www.sanidad.gob.es/areas/sanidadAmbient al/riesgosAmbientales/vectores/docs/Plan_Vectore Inflamació en el lloc de la picada. Virus s_Parte3_2024.pdf Paràlisis per paparres si piquen a prop de la columna Borrelias (bacterias) vertebral (femelles gràvides d’algunes spp.) Rickettsias (bacterias) Transmissió d’agents infecciosos: vectors (virus, protozous, bactèries: rickèttsies i espiroquetes). Transmissió transovàrica i transestadial de patògens. Transmissió per saliva, femtes, secrecions de les glàndules coxals i aixafament. Anaplasmas (bacterias) Extracció de les paparres abans de transcorregudes 24h (paparres dures). Babesias (protozoos) Franciselas (bacterias) a Enfermedad de declaración obligatoria de la RENAVE; b Patógenos: VFHCC: virus de la fiebre hemorrágica de Crimea-Congo; R.: Rickettsia; B.: Borrelia; A.: Coxielas (bacterias) Anaplasma; N.: Neoehrlichia; B.: Babesia; F.: Francisella; C.: Coxiella; VEfTG: virus de la Encefalitis transmitida Virus por garrapatas; c Garrapatas: Rh.: Rhipicephalus, I.: Ixodes; H.: Hyalomma; D.: Dermacentor; O.: Ornithodoros Control  Control químic: acaricides  Control biològic  Control genètic  Control immunològic  Manipulació ambiental  Protecció personal: repel·lents  Extirpació paparres Lluita integrada 12