Osteologia Cap, Coll i Tronc PDF

Osteologia Cap, Coll i Tronc Estèrnum, os pla, imparell simètric. Situat a la línea mitja de la part anterior del tòrax. Diferenciem tres parts; un mànec, un cos i un apèndix xifoides. Mànec, a la vora superior hi trobem l’escotadura mitja. A la vora superior i als dos costats l’escotadura clavicul...

Osteologia Cap, Coll i Tronc Estèrnum, os pla, imparell simètric. Situat a la línea mitja de la part anterior del tòrax. Diferenciem tres parts; un mànec, un cos i un apèndix xifoides. Mànec, a la vora superior hi trobem l’escotadura mitja. A la vora superior i als dos costats l’escotadura clavicular i a continuació la 1ª escotadura costal per a la 1ª costella. L’angle que forma el mànec amb el cos s’anomena angle de Louis. Cos, a les vores trobem la 2ª escotadura costal i amb direcció inferior la 3ª, la 4ª i fins la 7ª. Apèndix xifoides, part més caudal de l’estèrnum, pot ser triangular, bífida… Hioides, os imparell, mig simètric. Situat al coll per damunt de la laringe per sota de la vora inferior de la mandíbula i a l’alçada de la 4ª vèrtebra cervical. Té forma d’U amb un cap que mira anteriorment i dos banyes majors i dos menors. És l’únic os del cos que no s’articula amb cap altre. Costelles, ossos plans, allargats, parells, asimètrics. En tenim 12 a cada costat, la seva finalitat és formar la Caixa toràcica per protegir els òrgans toràcics i part dels abdominals. Les dividim en: - Costelles vertaderes, de la 1 a la 7. - Costelles falses, 8, 9 i 10 i 11 i 12 (les dos últimes flotants). - Costelles tipus, de la 3a a la 9a. Característiques generals de les costelles tipus: en una costella tipus hi trobem un cap, un coll i un cos. Cap, lloc d’articulació amb els cossos vertebrals. La cara costal inferior és més gran i s’articula amb la careta costal superior de la vèrtebra que li correspon amb número, la careta articular superior s’articula amb la careta costal inferior de la vèrtebra immediatament superior. Coll, trobem una tuberositat que te una careta costal per l’apòfisi transversa de la vèrtebra que li correspon amb número. Cos, es dirigeix posteriorment i després externament i anteriorment. Aquest canvi de direcció s’anomena i és l’angle de la costella. Trobem un vora superior que és llisa i una inferior que trobem el canal costal per on passarà el paquet vasculonerviós costal. 1ª costella, és curta, ampla i plana. Al cap hi trobem una única careta articular per la 1ª vèrtebra dorsal. El coll és llarg i arrodonit. El cos és aplanat i a la part superior trobem el tubercle de Lisfranc o tubercle de l’escalè anterior. Per davant del tubercle trobem el canal per a la vena subclàvia i per darrera un canal per a l’artèria subclàvia. A la cara inferior trobem un canal pel 1r nervi intercostal. 2ª costella, te el doble de longitud que la 1ª. Presenta una corba molt marcada i a la part mitja de la cara externa presenta una tuberositat per al Serrat anterior. Cartílags costals, són làmines de cartílag hialí. Uneix les 7 primeres costelles amb l’estèrnum. Columna, conjunt d’elements ossis, les vèrtebres, són paral·leles i separades pel disc intervertebral. La funció és tancar la caixa toràcica per la part posterior, donar estabilitat i elasticitat al cos. Trobem 4 segments: -segment cervical, 7 vèrtebres -segment dorsal, 12 vèrtebres (caixa toràcica) -segment lumbar, 5 vèrtebres -segment sacrocòccix, 5 vèrtebres. Forma 4 curvatures, lordosis cervical, cifosis dorsal, lordosis lumbar i cifosis sacrocoxal. Vèrtebra tipus: os curt, imparell, simètric on hi diferenciem vàries parts. Cos, part més anterior, forma més o menys cilíndrica. Format per teixit ossi compacte perifèricament i al centre teixit ossi esponjós. Entre els cossos vertebrals hi trobem el disc intervertebral que el seu centre s’anomena nucli polpós (90% aigua) i al voltant format per fibres concèntriques. Pedicles, làmines òssies que surten de la part posterior del cos fins les apòfisis transverses. Apòfisis transverses, una a cada costat de l’orifici vertebral en direcció transversa. Làmines, porcions òssies que surten de les apòfisis transverses a les apòfisis espinoses. Apòfisis espinoses, les més posteriors. Orifici vertebral, l’espai entre tots els pedicles, forma l’orifici de conjunció. La 1a i 2a vèrtebra tenen noms propis, Atlas i Axis. Atlas, no té cos, té un arc anterior i un de posterior. En la cara posterior de l’arc anterior hi trobem una superfície articular amb l’apòfisi odontoides de l’axis. Ambdós costats dels arcs trobem les masses laterals amb les caretes articulars per l’occipital. Axis, presenta un tubercle que surt de la part superior del cos que s’anomena apòfisi odontoides. A cada costat de l’apòfisi trobem les caretes articulars per l’atlas. Crani Bovada cranial, 6 ossos plans, 1 frontal, 2 parietals. 2 temporals i 1 occipital. Trobem tres sutures, sutura coronal, lambdoidea, i sagital. Frontal, os imparell, central, simètric, diferenciem una cara externa o exocraneal, una cara interna o endocraneal i una cara inferior. Cara externa, a la part superior i als dos costats hi ha les protuberàncies frontals laterals. Per sota hi ha la zona mitja on hi ha la protuberància mitja. Per sota i als dos costats hi ha els arcs superficials, per sota els forats supraorbitaris i inferiorment a aquests els arcs supraorbitaris Als dos costats hi ha les apòfisis orbitàries externes i internes. Entre les internes hi ha l’espina dorsal del frontal. Cara endocraneal, al centre i direcció vertical trobem el solc del sinus longitudinal superior. A continuació la cresta frontal mitja que acaba al forat cec. Cara inferior, escotadura central anomenada escotadura etmoïdal. A ambdós costats trobem unes fibres d’orificis que s’anomenen cel·les frontals i externament trobem les superfícies orbitàries del frontal. Parietal, os parell, forma la major part de la bovada. Situat posteriorment al frontal per damunt del temporal i anteriorment a l’occipital. Diferenciem una capa exocraneal convexa i llisa, cara endocranial, còncava i rugosa, una vora anterior que contacta amb el frontal, una vora posterior, que contacta amb l’occipital, una superior (s’uneixen els dos parietals) i una vora inferior, és la que s’uneix amb l’escotadura del temporal). Occipital, os imparell, forma la part més posterior de la bovada cranial. Podem diferenciar dos parts, la conxa, part superior, i la porció basilar, més inferior. Conxa, cara exocranial, hi trobem la cresta occipital externa, protuberància occipital externa, línia corba occipital inferior i superior. A la cara endocranial hi trobem el solc del sinus lateral i solc del sinus longitudinal, cresta occipital interna, protuberància occipital interna. Porció basilar, a la cara exocranial trobem el forat occipital, els forats condilis anteriors, posteriors i còndils de l’occipital. A la cara endocranial trobem l’apòfisi iugular i l’escotadura iugular que és la que contacta amb el temporal (queda un orifici, forat lateral posterior). Temporal, os parell, situat entre l’occipital, el parietal i l’esfenoides. Hi diferenciem 3 parts, l’escata del temporal, la porció timpànica, porció petromastoïdal. Aquesta última porció està formada per l’apòfisi mastoide i pel parietal del temporal. Dos cares: Cara exocranial, a la part de l’escata trobem l’apòfisi zigomàtica que formarà part de la massa de la calavera. Cavitat glenoïdal (per sota de l’apòfisi) i còndil del temporal anteriorment a la cavitat glenoidea. A la porció timpànica hi trobem l’orifici d’entrada del conducte auditiu extern i l’apòfisi estiloide, porció petrosa, trobem l’apòfisi mastoïdal. Cara endocranial, parietal del temporal. Te forma de piràmide quadrangular. La base de la piràmide és la paret més externa i està en relació amb l’apòfisi mastoïdal i amb l’orifici del conducte auditiu extern. El vèrtex mira cap a la base del crani. Hi ha l’orifici de sortida del conducte carotidi. Cara anterosuperior, cara cerebral Cara posterosuperior, l’orifici d’entrada al conducte auditiu intern. Cara inferior, orifici d’entrada al conducte carotidi. Maxil·lar superior, os parell, situat al centre de la cara, forma part de la fossa nassal orbitrària i cavitat bucal. El seu interior està excavat i forma part el sinus maxil·lar. Cara interna, hi trobem una apòfisi de direcció horitzontal anomenada apòfisi palatina. Trobem l’orifici d’entrada al sinus maxil·lar i a continuació l’apòfisi descendent del sinus. Entre aquestes estructures hi trobem el canal nassal. Cara externa, cara formada per una estructura en forma de piràmide quadrangular (apòfisi piramidal del maxil·lar superior). La base d’aquesta piràmide contacta amb l’os, el vèrtex contacta amb el malar. Cara anterior, trobem el forat subarbitràri Cara posterior, forma part de la fossa zigomàtica Vora anterior, escotadura nassal i espina nassal anterior Vora posterior, trobem la tuberositat del maxil·lar superior, la vora superior és la vora més prima i la inferior és la vora alveolar on s’insereixen les dents. Maxil·lar inferior, os imparell, mig, simètric. Embriològicament són dos maxil·lars inferiors que s’uneixen per una símfisi. El dividim en un cos i unes branques laterals i verticals. Cos, te forma d’arc. Entre el cos i les branques es forma un angle que és el mandibular. Branques verticals laterals, vora superior presenta anteriorment l’apòfisi coronoide, posteriorment el còndil mandibular, i entre l’apòfisi i el còndil, l’escotadura sigmoïdal.