Summary

Aquest document fa un estudi de la morfologia dels organismes, incloent la reconstrucció d'organismes extints, la classificació i les relacions evolutives, la inferència de modes de vida, la relació amb l'entorn, l'evolució i l'adaptació, la biocronologia i diferents classes de morfologies, inclòs com descriure i mesurar la forma i la mida, la morfometria, la morfologia construccional-ontogènia (índex de creixement), i la morfologia funcional (estructures homòlogues i anàlogues). Finalitza amb un apartat sobre l'adaptació i l'evolució.

Full Transcript

La morfologia és l'estudi de la forma, l'estructura i l'organització externa i interna dels organismes, tant actuals com fòssils. En el context de la paleontologia, la morfologia se centra a analitzar les característiques físiques dels fòssils per comprendre com eren els organismes en vida, com es r...

La morfologia és l'estudi de la forma, l'estructura i l'organització externa i interna dels organismes, tant actuals com fòssils. En el context de la paleontologia, la morfologia se centra a analitzar les característiques físiques dels fòssils per comprendre com eren els organismes en vida, com es relacionen amb altres éssers vius, com han evolucionat al llarg del temps, i definir i identificar espècies. a) Importància de la morfologia en paleontologia: ================================================= 1. Reconstrucció d'organismes extingits --------------------------------------- La morfologia permet reconstruir l'aparença i l'anatomia dels organismes fòssils a partir de restes fragmentàries, com ossos, petxines o impressions. 2. Classificació i relacions evolutives --------------------------------------- Les semblances i diferències morfològiques ajuden a classificar els organismes en taxonomies i a inferir les seves relacions evolutives amb espècies extingides i actuals. 3. Inferència de modes de vida ------------------------------ A partir de les característiques morfològiques es poden deduir aspectes del comportament, l'hàbitat, l'alimentació i altres aspectes ecològics dels organismes fòssils. - - 4. Relacions amb l'entorn ------------------------- La morfologia reflecteix adaptacions a ambients específics, ajudant a interpretar paleoclimes i paleoecosistemes. Per exemple, un ratpenat amb ales pot indicar que el seu hàbitat és arbori o de tipus forestal, ja que molts ratpenats viuen en arbres o en cavitats dins de boscos. D\'altra banda, un ratolí amb les cames llargues podria ser un indici d\'adaptació a un hàbitat desèrtic o obert, on necessiten moure\'s ràpidament per cobrir grans distàncies a la recerca de menjar. 5. Evolució i adaptació ----------------------- Els canvis en la morfologia al llarg del registre fòssil ofereixen evidències de processos evolutius, com la selecció natural, les radiacions adaptatives i les extincions. Els gèneres Eohippus, Orohippus, Mesohippus, Merychippus i Equus representen una línia evolutiva dins de la família dels Equidae (cavalls, ases i zebres), la qual es pot rastrejar a través del registre fòssil. Els canvis morfològics observats en aquests fòssils ofereixen una clara evidència dels processos evolutius com la selecció natural, les radiacions adaptatives i les extincions. 6. Biocronologia ---------------- Algunes característiques morfològiques són específiques de determinats períodes geològics, cosa que permet utilitzar els fòssils com a marcadors temporals per datar estrats. b) Classes de morfologies ========================= 1. 2. 3. 1. Morfologia teòrica --------------------- ### Com descriure i mesurar la forma i la mida Descripció (màxima objectivitat possible): - Aquest tipus de descripció busca utilitzar terminologia precisa i estandarditzada per caracteritzar la forma i la mida d'un objecte. Identifica la forma de l'objecte, les relacions de proporcions (simetria( busca els eixos centrals, part anterior, dorsal, posterior, ventral, corvatura convexa/ còncava), textura i contorn (llisa /rugosa /ondulada). - - Hi ha diferents formes de representar: Dibuix de linea, càmera de llum clara, fotografia, seccions seriades, models 3D, estereofotografia, làmines primes, fotogrametria, micro-CT, radiografia, tacs... ### Morfometria És l'anàlisi quantitatiu de la forma, un concepte que abasta la mida i la forma. Els anàlisis morfomètrics es realitzen comunament en els organismes i són útils en l'anàlisi del registre fòssil.La morfometria es pot utilitzar per quantificar un caràcter de significació evolutiva, i per detectar els canvis en la forma, deduir alguna cosa sobre l'ontogènia dels organismes, la funció o les relacions evolutives. - - 2. Morfologia construccional-ontogenia -------------------------------------- ### Índex de creixement - - ### Tipus de creixement - - 3. Morfologia funcional ----------------------- - - Algunes estructures similars no s'adquireixen a través d'un ancestre comú. Ex. L'estructura de l'ull del polp és molt similar a la de l'ull humà. Però no es creu que existís un ancestre comú dels pops i els éssers humans amb un ull com aquest. Les estructures són similars com a resultat de l'evolució convergent. Un ancestre comú fa que tinguem estructures similars amb un origen comú (homologues); però el fet que tinguem estructures similars no és evidencia que hi hagi un ancestre comú. Cal que hi hagi evidència d'un ancestre comú abans que les estructures es puguin considerar homòlogues. c) Adaptació i evolució ======================= En el curs de l\'evolució, els éssers vius modifiquen la morfologia dels seus cossos en funció de les adaptacions al medi en que viuen. Un exemple són els ammonites i les seves closques, i els vertebrats i el seu esquelet. El quiridio és la secció de l\'extremitat que conté els ossos que formen els dits i la regió de la mà o peu (metacarps, metatarsos i falanges) ![](media/image7.jpg) El mecanisme de reducció del nombre de dits de l'embrió al jove suggereix que la fase de construcció no pot eliminar se del desenvolupament de l animal. Existeixen avantatges selectives importants tan a favor de disminuir com d augmentar el nombre de dits. Modificacions adaptatives d'extremitats --------------------------------------- Les estructures esquelètiques de les extremitats anteriors en diversos animals vertebrats que mostren les homologies entre els ossos. Els anatomistes comparats es van adonar que tot i que aquests vertebrats evolucionaven en diferents direccions, amb canvis de mida, forma i funció, tots utilitzaven elements ossis comuns, així com sistemes nerviosos homòlegs, sistemes circulatoris de la sang i altres sistemes d\'òrgans, indicant així un vertebrat comú avantpassat. Com va assenyalar Darwin, \"Què pot ser més curiós que la mà de l\'home formada per agafar, la d\'un talp, per cavar, la pota d\'un cavall, la paleta d\'una marsopa i l\'ala d\'un ratpenat, s\'hagin de construir. en el mateix patró i hauria d\'incloure ossos similars i en les mateixes posicions relatives?\" Així, a diferència de les explicacions teològiques que emfatitzen el disseny per a una funció particular, l\'extremitat anterior dels vertebrats utilitza una estructura ancestral subjacent comuna per a diferents funcions. ### Augment de velocitat VS augment d'estabilitat ![](media/image1.jpg) ### Vertebrats corredors - - - - - - Evolució dels cavalls: Tendència a allargar les extremitats i reduir la superfície de suport. ### Vertebrats excavadors VS corredors - - ### Vertebrats saltadors - - - - ![](media/image9.jpg) ### Vertebrats bípedes - - - -

Use Quizgecko on...
Browser
Browser