Mòdul 2 Les imatges i la informació - U7 imatges i tractament de la informació

Mòdul 2 Les imatges i la informació U7 imatges i tractament de la informació 1 Índex Introducció 1. Imatges i tractament de la informació 2. Manipulació d’imatges 2 INTRODUCCIÓ Aquesta...

Mòdul 2 Les imatges i la informació U7 imatges i tractament de la informació 1 Índex Introducció 1. Imatges i tractament de la informació 2. Manipulació d’imatges 2 INTRODUCCIÓ Aquesta unitat del segon mòdul està dedicada a l'ús de les imatges en el camp de la comunicació. Pretén incidir en la capacitat significativa de les imatges i en la seva potencialitat per a generar i transformar la informació. Tots els continguts giren a l'entorn de la fotografia de premsa i s'articulen a partir del concepte de manipulació en el seu sentit més ampli, per a incidir en la manera com es tracta la informació a través de les imatges. 3  1. Imatges i tractament de la informació. La fotografia de premsa. 4 Les imatges s'han convertit en un elements indispensable per a gran part dels mitjans de comunicació. Les imatges permeten sintetitzar, fer imaginable i comprensible de manera concentrada un fet, una situació. També es creu que la comunicació a través de les imatges es produeix més ràpidament que a través d'un text i que el fet de reconèixer i visibilitzar un fet li atribueix més veracitat. Una de les premisses que poden determinar que un fet esdevingui notícia i aparegui en els mitjans de comunicació és l'existència d'imatges. Aquestes el fan més atractiu i més digne de 'credibilitat'. A vegades si hi ha imatges del fet, el fet existeix pels mitjans de comunicació i, es pot convertir en notícia. Podem dir que les imatges actuen d'efecte reclam. Els receptors dels missatges informatius ens hem acostumat a aquesta utilització de les imatges i reclamem certament la seva presència. 5 Tot i que les imatges ens poden fer més comprensives les informacions i ens poden donar elements per a imaginar-nos els fets, no els podem atribuir mai l'adjectiu d'objectivitat, com ja hem explicat en anteriors unitats. Cal tenir en compte i sobretot quan parlem dels mitjans informatius que les imatges ens mostren un aspecte dels fets. Altrament les imatges també tenen limitacions comunicatives i moltes de les coses que es poden explicar de forma escrita, per exemples les causes que provoquen un fet o les seves conseqüències són a vegades inenarrables a través d'imatges. A les imatges se'ls atribueix la immediatesa de la recepció informativa senzillament perquè el lector a vegades només es dedica a fer un simple reconeixement del que hi veu però no es dedica a observar-les i a llegir-les, talment com es pot fer amb un text. Molts mitjans informatius han optat per donar una gran importància a les imatges en detriment del text, fent que gran part dels continguts informatius siguin presentats a través de fotografies o d'altres elements visuals. D'altres han buscat i experimentat noves estratègies visuals per a eixamplar les possibilitats comunicatives de les imatges. En d'altres casos s'ha jugat només amb l'efecte impacte les imatges i amb la seva capacitat emotiva. 6 Tots els elements esmentats es produeixen en un moment on les possibilitats tècniques de captura, transmissió i tractament d'imatges permeten obtenir i publicar imatges amb molta rapidesa i també retocar o manipular el seu contingut. En els mitjans d'informació s'hi barregen imatges fotogràfiques, fotogrames extrets de càmeres de vídeo, fotomuntatges, dibuixos i imatges generades per ordinador eixamplant les possibilitats abans relegades a la il·lustració i a la fotografia de premsa. Les fotografies ocupen un gran espai dels continguts periodístics. Tot seguit aclarirem què entenem per fotografia de premsa i per fotoperiodisme. Posteriorment parlarem del tractament o manipulació que es pot fer de les fotografies en els mitjans de comunicació. 7  La fotografia de premsa Entenem per fotografia de premsa el conjunt de fotografies que són directament produïdes o comprades, planificades i publicades per la premsa com a continguts propis, com a continguts que contribueixin a comunicar la informació que es vol difondre. No formen part d'aquest grup totes les fotografies que apareixen en una publicació periodística: la fotografia publicitària o d'altra mena d'imatge normalment amb finalitat persuasives. La fotografia de premsa, l'encarregada de difondre els continguts informatius d'una publicació, es pot dividir en dues grans categories: EL FOTOPERIODISME i la FOTOIL.LUSTRACIÓ. Observem com se'ns descriuen aquestes dues categories: 8  Fotoperiodisme El terme fotoperiodisme designa de rellevància des de la perspectiva indistintament una funció social, política, econòmica i professional desenvolupada en la d'altres, assimilables per les premsa i un tipus d'imatge classificacions habituals de la premsa canalitzada per aquesta. D'acord a través de les seves seccions. amb el criteri funcional de classificació de les imatges a partir de la finalitat del seu ús i del El fotoperiodisme compte amb una circuit on s'inscriuen, el intensa tradició històrica que ha fotoperiodisme representa el tipus desenvolupat una classificació d'imatge mediàtica més conegut i genèrica pròpia, equivalent a la de assentat. gèneres periodístics tradicionals, i que té els seus pols en la fotografia d'actualitat estricta, determinada La imatge fotoperiodística és, per la immediatesa informativa, i d'entre les produïdes o adquirides en el reportatge, on la fotografia rep per la premsa com a continguts un tractament més interpretatiu, editorials propis, la que es vincula seqüencial i narratiu. a valors d'informació, actualitat i notícia; és també la que recull fets 9  Fotoperiodisme El fotoperiodisme està molt influït pels estils i per les maneres de fer de l'altre gran camp de la fotografia de realitat: el documentalisme. El documentalisme, que comparteix amb el fotoperiodisme el compromís amb la realitat, més atent a fenòmens estructurals que a la conjuntura d'allò que és notícia, fet que, a més d'allunyar-lo dels terminis de producció més curts del fotoperiodisme el manté obert -sense renunciar a la publicació en premsa- a circuits de distribució més variats i minoritaris com són, les galeries, museus o els llibres d'autor. De fet, alguns autors com Eugène Smith consideren el fotoperiodisme com un "documentalisme amb un propòsit". Un propòsit definit per l'encàrrec i per la voluntat mediàtica de difusió. 10  Fotoil·lustració La fotoil.lustració es sol vincular a Entenem, per periodisme de serveis una vocació didàctica i tots aquells continguts de la premsa divulgativa, però també s'obre a que atenen a necessitats la possibilitat d'experimentació per quotidianes, pràctiques, dels lectors: part dels autors que la practiquen i des de consells de decoració o l'avenç i riquesa visual dels jardineria domèstica, fins a formes mitjans que la difonen. d'organitzar les vacances, passant per la manera d'omplir la declaració de la Renta o afrontar la problemàtica La fotoil.lustració sembla estar d'un fill adolescent. La fotoil.lustració molt lligada al desenvolupament és així associable a fenòmens tals dels nous models de premsa i, per com la suplementització creixent de la seva adequació al tractament la premsa, el caràcter emergent del Fotoil·lustració de les temàtiques del periodisme periodisme de serveis, i extreta de la revista de serveis, està sofrint un l'arevistament de la premsa clàssica Quo. vertiginós desenvolupament que que depèn, a la vegada, del implica una àmplia varietat d'usos. desenvolupament dels programes informàtics de composició visual i disseny de premsa. 11 Documental fotogràfic Programa “Fotografies” de Tv3, Capítol sobre la fotografia documental (25 min). 12  2. Manipulació d’imatges ➔ Reenquadram ➔ Desinformació ent, ➔ Estil “artístic” ➔ descontextuali Fotomuntatge tzació, ➔ retoc, … 13 En els últims anys s'està produint una crisi generalitzada dels modes de representació i amb ella especialment del fotoperiodisme o de la fotografia de realitat. El domini i interessos dels mitjans de comunicació per grans grups de poder econòmic és un dels elements que ha marcat la manca de credibilitat respecte a les imatges. El desenvolupament de les tecnologies digitals han fet trontollar la funció testimonial de les imatges. El monopoli mundial de fotografies d'informació en mans de lres grans agències que poden determinar allò que existeix o no existeix segons les imatges que ofereixin també va en detriment de les consideracions que puguem fer sobre l'ús de fotografies en els mitjans. La barreja cada dia més patent en els mitjans de comunicació, de tota mena d'imatges, que aparentment persegueixen funcions diferents (publicitària, informativa, divulgativa), però que a vegades es confonen o s'influeixen mútuament provoca confusió en els seus missatges i en la seva credibilitat. 14 Sis grups controlen el 70% del negoci global del planeta, concentrats cada vegada més en poques mans: Time Warner, Disney, NewsCorp (recentment fusionat amb 21st Century Fox), NBC Universal, Viacom i CBS (aquestes dues últimes es podrien tornar a fusionar). A Espanya, podem dir que són tres els grans grups mediàtics privats que per volum de negoci, per la influència política que tenen i per l’audiència dels seus mitjans, estan devorant bona part del pastís arreu de l’Estat: grup Prisa, grup Vocento i grup Planeta. A Catalunya hi ha una monarquia quasi absoluta del grup Godó. Actualment el bipartidisme mediàticoconstitucional liderat per La Vanguardia (Grup Godó) i El Periódico de Catalunya (abans Grup Zeta, ara Prensa Ibérica) i l’alternativa de mitjans amb una línia editorial més sensible a l’independentisme com El Punt Avui i l’Ara tenen problemes financers per expandir-se davant dels reptes globals, del creixement del castellà a Internet i per frenar la caiguda de lectors de la premsa en paper. Pots veure més informació en el següent article de la revista digital Opcions. 15 16 Tots aquests elements formen part del que en podríem dir la manipulació informativa a través de la fotografia de premsa, que ens evoquen cada dia més a saber els mecanismes que s'amaguen darrera l'ús de les imatges per a poder valor la informació que estem rebent. Ja hem dit que el fet de seleccionar i d'enquadrar una part de la realitat i no una altra ja ens determina una visió sobre les coses, per tant des del mateix moment que es prem el disparador ja s'està decidint ja es té una posició i per tant, podríem dir que ja es podria estar manipulant o tractant la informació de manera interessada. 17 El terme manipulació té moltes cares i no hem de pensar que es limita només a fer un retoc a les imatges. És un terme que aplicat a les imatges i a la informació es barreja amb la utilització indeguda de les imatges, amb la seva descontextualització, amb la inclusió de peus de foto tendenciosos, amb la seva variació física, entre d'altres. e stes dues a q u Observeu quins tg e s. D etermineu ima quines e n ts le s d iferencien i elem a i c a b e u tr aient d’un idees n 'a el text ltra. D e s prés llegiu d'a ncepte e n s p a rl a sobre el co que quen u lac ió ' i o n s'hi expli 'manip ats a s p e c te s relacion diferents t terme. amb aques 18 Però què vol dir exactament "manipular", més enllà del seu sentit etimològic d'"operar amb les mans". El diccionari Fabra hi dóna diverses accepcions i la que ens interessa apareix només en l'última posició: "Obrar sobre algú o alguna cosa amb maneigs fraudulents, subrepticis, etc.". Aquesta accepció del terme va cobrar vigència a partir dels anys 60, amb la irrupció dels moviments estudiantils i de contestació al poder. Tant els vells marxistes com els líders de la nova esquerra, els filòsofs i els estudiosos de la comunicació de masses, desenvoluparen un discurs crític que contenia tot un nou mostrari de conceptes clau i el de manipulació n'ocupava certament un lloc privilegiat. Resulta evident, però, que ens movem en el terreny de l'ètica, de la valoració d'uns propòsits que considerem reprovatoris. L'acció de manipular arrossega, doncs, unes connotacions pejoratives: es tractaria d'actuar en benefici propi i en perjudici d'altri i, a més, de fer-ho amb deliberació i traïdoria. Vídeo: “Imatges retocades: què és admisible i què no”. Diari Ara. 19 La manipulació com estil Més enllà d'aquesta noció de sanció moral, dins la història de la fotografia la idea de manipulació s'ha utilitzat d'una altra forma, més emparentada amb l'estètica. Sovint la crítica especialitzada contraposava les categories de "fotografia directa" versus "fotografia manipulada". En realitat es referia a programes operatius que donaven respostes pràctiques a les dues doctrines del vell contenciós històric Purisme/Pictorialisme. La "fotografia directa" implicava l'acatament d'unes regles de joc dins dels límits del que es considerava la tècnica fotogràfica genuïna. Per exemple, sortir al carrer, topar-se amb un tema interessant, enquadrar i disparar. Implicava per tant, d'una banda l'espontaneïtat i imprevisibilitat de l'acció, i de l'altra, el respecte a la visió optico-mecànica del mitjà. La "fotografia manipulada", en canvi, manllevava efectes plàstics conreats per altres disciplines (el dibuix, la pintura, les tècniques d'estampació, etc.) i pressuposava un control quasi absolut del resultat, donant legitimitat a qualsevol recurs que el fotògraf volés introduir. Ambdues categories, a més, situarien de retruc dos corrents fotogràfics generalment enfrontats, les pràctiques "documentals" i les pràctiques i les pràctiques "artístiques", i en el fons dirimien estrictament qüestions d'estil. (p.108, FONTCUBERTA, Joan; 'La manipulació de la fotografia') 20 Genealogia de la manipulació Fins ara hem parlat de la fotografia com a imatge exclusivament. A continuació convé observar el fet fotogràfic des d'una perspectiva més àmplia que abasti tot el procés de comunicació en el qual intervé la fotografia. Intentem aquí dilucidar els tipus d'accions manipuladores més genèriques. En primera instància tenim la mateixa manipulació del missatge, és a dir, del suport de la imatge fotogràfica, de la qual ja n'hem parlat. En qualsevol cas, quan entenem la manipulació en el sentit d'intentar variar el contingut original de la imatge, els procediments clàssics per antonomàsia són el retoc, el reenquadrament i el fotomuntatge. RETOC El retoc comprèn una sèrie d'intervencions del negatiu o del positiu encaminades a modificar petits detalls (trets cosmètics d'un rostre, elements destorbadors d'un paisatge, etc.). 21 REENQUADRAMENT Reenquadrament vol dir el tall o la delimitació de l'espai visual que donem a l'espectador. Segons el punt de vista i la composició podem fer que un auditori sembli vuit o ple, o segons a quin bàndol ens situem, podem mostrar simpaties vers el policies o els manifestants. La tensió entre camp (el que veiem) i contracamp (el que ens ha estat vedat) és una forma primària però eficaç de controlar la informació. 22 FOTOMUNTATGE El fotomuntatge és una tècnica consistent en la unió de fotografies, parts de fotografies i/o productes impresos en un collage. En molts casos, s’utilitza per a crear una imatge que no es podria aconseguir de manera natural. Aquestes composicions poden tenir diferents finalitats: artística, humorística, publicitària o, fins i tot, de denúncia. En algunes ocasions la intenció del fotomuntatge és la d’enganyar a l’espectador, fent creure que allò que veiem és real. El fotomuntatge ha constituït una de les pràctiques inherents de les avantguardes històriques, tot i que de fet havia estat una descoberta estètica de la fotografia d'art victoriana. Segons la pauta utilitzada n'hi ha de moltes menes: sobreimpressions, sandvitx, collage, etc. fins arribar a la incorporació de la tecnologia digital, que no inventa res però ho fa tot més fàcil i ràpid. 23 Conceptualment hi ha dues grans línies: el fotomuntatge narratiu i el simbòlic. El narratiu explica una història, per exemple, les composicions al·legòriques de Robinson o Rejlander; el simbòlic contraposa dialècticament enunciats icònics amb una forta càrrega significativa, per exemple, els de Heartfield o de Renau. El fotomuntatge és gairebé tan antic com la mateixa fotografia. De fet, el fotògraf anglès Henry Peach Robinson és considerat el primer a utilitzar la tècnica del fotomuntatge poc després d’haver començat la seva carrera, el 1857, però els dadaistes berlinesos el van reinventar cap al 1919 com una tècnica que s’adequava a «les ambicions artístiques dels seus practicants al mateix temps que transmetia un missatge» Badger (2009, pàg. 63) l collage tracta un tema central que aborda el dadaisme: la insatisfacció i la necessitat de transformació. Per què deixar una cosa intacta? Per què trencar-la? Les avantguardes buscaven incidir en la realitat, volien construir una revolució. D’aquí la seva cerca de ruptura d’estructures i purismes. Fins a aquest moment, la còpia fotogràfica impresa es considerava impol·luta i no s’havia de tocar. No obstant això, alguns autors avantguardistes van arribar a desafiar aquest concepte. 24 Conceptualment hi ha dues grans línies: el fotomuntatge narratiu i el simbòlic. El narratiu explica una història, per exemple, les composicions al·legòriques de Robinson o Rejlander; el simbòlic contraposa dialècticament enunciats icònics amb una forta càrrega significativa, per exemple, els de Heartfield o de Renau. 25 Text sobre com apareix el FOTOMUNTATGE, com es comencen a buscar estratègies visuals combinant fragments de diferents fotografies per a construir una nova imatge. Diem construir perquè així creien que operaven els gran fotomuntadors dels anys vint del segle XX: agafant fragment de la realitat i fent una nova construcció, com ho feien els constructors de màquines, a partir de peces. 26 27 A la Unió Soviètica i a Europa, sobretot a Alemanya, el fotomuntatge fou una tècnica molt experimentada després de la Primera Guerra Mundial. En aquells anys el disseny gràfic, la fotografia, la cinematografia tingueren molta força. Eren els mitjans que permetien acostar l'art al poble, que podien ser utilitzats com a mitjans de comunicació de masses. En aquest context el fotomuntatge desenvolupà moltes de les seves possibilitats expressives. S'utilitzà en publicitat, en cartells, fullets de propaganda, per a la il·lustració de llibres i revistes, postals, entre d'altres. El fotomuntatge serà utilitzat durant tot el segle XX, ampliant i reforçant les estratègies, contribuint a augmentar l'imaginari visual de la població. El camp de la publicitat, del disseny gràfic, de la il·lustració i de les arts visuals seran els encarregats de mantenir aquest procediment fins als nostres dies i de reiterar la seva utilització amb el suport de les tecnologies digitals. A continuació es mostra obra dels principals autors del fotomuntatge dadaista i altres. 28 29 30 31 32 Ac25 FotogrAFIA documental Caldrà escollir un aspecte o temàtica a plasmar visualment de la vida social calongina (els infants, el mercat, el consumisme, …). Caldrà realitzar una sèrie de 3 a 5 fotografies a escollir entre fotos documentals o imatges fakenews. Titular el treball amb una frase per la sèrie de fotografies, tipu “eslògan” o títol del “documental” o “notícia”. Ac26 FOTOMUNTATGE Treball de fotografia artística fent una composició amb Format Ac25: collage fotogràfic (i si es vol, més retocs), tractant JPG x 3 una temàtica concreta, donant un missatge sobre Format Ac26: quelcom de l’actualitat. JPG Caldrà acompanyar la imatge amb un text, que + expliqui el que s’ha volgut dir amb la imatge resultant i Document de text de drive què s’ha fet per donar aquest missatge. 33 34