La Lírica Trobadors: Els Trobadors i Les Trobairitz PDF

LA LÍRICA TROBADORESCA: ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ Els trobadors: - Componien poesies destinades a ser difoses per mitjà del cant dels joglars. - Els joglars eren recitadors de peces literàries cantades i amb...

LA LÍRICA TROBADORESCA: ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ Els trobadors: - Componien poesies destinades a ser difoses per mitjà del cant dels joglars. - Els joglars eren recitadors de peces literàries cantades i amb acompanyament musical. Generalment eren persones sense cultura que anaven de poble en poble. La seva funció era informativa i de distreure la gent. - Eren gent culta, fins i tot nobles o gent molt lligada a la noblesa. - No necessitaven viure de la poesia, tot i que l’ofici de la poesia estava ben considerat socialment. - Havien de saber el provençal (occità), música i les normes que regien la poesia trobadoresca. - Tot i que en menor mesura, també hi hagué dones nobles que crearen la poesia trobadoresca, anomenades trobairitz. Aquestes usaven un llenguatge més directe i sensual que els dels homes trobadors. CARACTERÍSTIQUES DE LA POESIA TROBADORESCA 1) Trobar era l’art de versificar, compondre versos en provençal acompanyats d’una melodia 2) Els poemes es basaven en el número de síl·labes per vers i en la rima. - La poesia trobadoresca és la primera que introdueix la rima i la unitat sil·làbica. - Normalment eren versos heptasil·làbics i octosil·làbics, amb rima consonant. 3) Eren composicions extenses dividides en cobles o estrofes (normalment de 8 versos). 1  4) Al final hi havia una estrofa més curta, la tornada (sovint de 4 versos). Tenia la funció de resumir el contingut del poema. 5) Era una poesia cantada, concebuda per ser escoltada i no ser llegida. 6) Aquests cants s’han conservat gràcies als cançoners, reculls de cants trobadorescos: hi havia la lletra de les cançons, les pautes musicals, la vida de l’autor, el motiu pel qual era composat el poema. Tot això estava escrit en provençal. ELS GÈNERES TROBADORESCOS Segons el tema d’aquestes composicions, es distingeixen diversos gèneres poètics: 1. La cançó: poema de contingut amorós, d’extensió considerable, en què el trobador lloa i idealitza la dama seguint els esquemes de l’amor cortès. - L’amor cortès o fin’ amors (occità) És una filosofia de l’amor nascuda al s. XI que significa “amor pur” i que s’expressa de manera cortesa i cavalleresca. L’estructura piramidal de la societat es traslladà al terreny de les relacions amoroses. És l’amor entre el poeta o trobador (vassall) i l’estimada (midons). L’amor cortès se servia d’uns tòpics: l’amor com a malaltia, l’amor a primera vista, la mort per l’amor, etc. Té uns esquemes prefixats: 1. Idealització de la dama: 1) El trobador cantava a una dama idealitzada, una dona noble, normalment casada i que reunia les millors qualitats: jove, bella, virtuosa, etc. 2  2) En el poema el trobador l’anomenava amb un senyal o pseudònim perquè no se la reconeguiés 2. Hi intervenen diversos personatges: a) El trobador (hom): - Havia de tenir unes pautes de comportament: generós, tenir noblesa de sang i lleialtat, elegant, comprensiu, valent, protector dels febles... - Per ell estimar volia dir servir a la dona (igual que en l’estructura social de l’època). - Era el vassall de la dona. b) L’estimada (la domna o midons): - La dama a qui cantava el trobador. - Normalment era una dona casada amb un noble. - El trobador no l’anomenava pel seu nom, sinó que utilitzava un senyal (pseudònim). c) El marit enganyat (el gilós) Immediatament es formava el triangle amorós entre el noble, el trobador i l’estimada. d) Els Lausengiers: - Els espies que informaven el marit dels amors de la seva dona. - Personatges odiats i temuts pels trobadors. 3. Actitud de vassallatge: - L’actitud del trobador cap a la dama és de súplica i de voluntat de servei, com la dels vassalls als senyors feudals. - El trobador és el servent de l’amor i la dama, i està disposat a fer el que calgui per aconseguir la seva estimada. 3 4. Sofriment: - Si no és correspost, el trobador pot patir i sentir un dolor extrem, i aquest patiment el pot dur a la mort. - Si és correspost per la dama, pot sentir la joia més completa. 2. L’alba o albada: cançons que tracten la desesperació dels amants que han passat la nit junts i s’han de separar quan comença el dia per no ser descoberts. 3. La dansa: cançó per cor i solista apta per ser ballada. 3. El plany: poema que s’escrivia com a homenatge a un personatge mort. Normalment el trobador feia un plany quan se li moria el seu senyor o protector. 4. El sirventès: poema que tenia la funció de criticar algun fet o algun personatge. Normalment anava acompanyat de música coneguda perquè així la gent ho podia recordar fàcilment i transmetre-ho per tot arreu. 5. La pastorel·la: poema que explica la trobada i el diàleg d’un cavaller o trobador i una pastora. 6. L’escondit: defensa que fa el trobador que ha estat acusat davant la dama. 7. La tençó: discussió entre dos trobadors per veure quin dles dos versifica millor. ELS TROBADORS CATALANS Comtessa de Dia Alfons I el Cast Berenguer de Palol Guillem de Berguedà Ramon Vidal de Besalú 4 Guillem de Cabestany Cerverí de Girona 5