HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL - TEMA 4: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL PDF

HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL TEMA 4 LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Josep Lluís Alay [email protected] 1  2 Fàbrica tèxtil, segle XIX La fàbrica del Paral·lel de Barcelona, segle XIX 3 Barcelona, seg...

HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL TEMA 4 LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Josep Lluís Alay [email protected] 1  2 Fàbrica tèxtil, segle XIX La fàbrica del Paral·lel de Barcelona, segle XIX 3 Barcelona, segle XIX 4  LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Té lloc a la Gran Bretanya entre 1760 (o abans) i 1830. Inici d’un llarg procés. Condueix a LA GRAN DIVERGÈNCIA global. COM DEFINIM LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Procés irreversible de creixement en producció de béns i productivitat de factors Creixement per: invenció i aplicació de màquines + noves energies Canvis en materials industrials i organització del treball LA FÀBRICA Concentrada en pocs processos industrials Transformació ràpida Sostinguda pel creixement agrari Amb el suport de l’estat 5 La Gran Divergència Distribució de la Producció mundial 6 Ràtios de subsistència 7  LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Revolució econòmica amb efectes socials i polítics que porten a la definitiva supressió del feudalisme a favor del CAPITALISME. Innovació (treball) + Energia (vapor) + Capital (intensiu) Els factors “econòmics-socials-polítics” favorables en massa crítica (NOMÉS Gran Bretanya) Disponibilitat d’aliments o excedent agrari Tradició manufacturera (en mecanització) Mercat previ (urbanització) Comerç exterior (espai colonial i matèries primeres) Organització estatal (des de 1688, drets propietat, taxes via parlament, seguretat) + Illa, Relleu, Rius navegables, Carbó i ferro. Dels macro-invents als micro-invents. Es genera innovació per mitjà de: Learning by doing (aprendre fent) Learning by using (aprendre usant) Learning by learning (aprendre aprenent) Grans innovacions de la Revolució Industrial en la producció (home per màquina), matèries primeres (d’orgàniques a inorgàniques), organització de la producció (fàbriques) i transport (ferrocarril). Es parla també de Primera Revolució Tecnològica. 8  COTÓ 1768 La primera màquina de la Revolució Industrial: Filadora Spinnning-Jenny o Jenny, per James Hargreaves (amb les mans) 1769 Filadora Waterframe, per Arkwright (amb molí d’aigua) 1785 Filadora Mule Jenny, per Crompton (amb vapor d’aigua) 1793 Desmotadora mecànica, per Eli Whitney James Hargreaves Augment en la producció de fil de cotó 1822 primer teler mecànic, per Richard Roberts Desmotadora mecànica Es multiplica per 60 la producció de cotó als EUA 1790-1810 (esclaus) EUA proveïdor principal de cotó a la GB Es consolida el treballa a les fàbriques: FACTORY SYSTEM Mecanització de la producció del cotó va transformar la indústria i el comerç GB SIDERÚRGIA VAPOR Màquina de vapor, per James Watt 1769 9 Conseqüències sobre el TRANSPORT: vaixells i ferrocarrils  Spinning Jenny Filadora tradicional Waterframe 10 Mule Jenny 11  TREBALL CAPITAL Rendes agràries, comerç exterior, explotació colonial EMPRESA Audaços i emprenedors a Gran Bretanya CAPITALISME: organització política i social de la Revolució industrial Creixement, ascens social i augment del salari Desigualtats i Conflictes: Consciència de classe. Naixement del MARXISME expressat en el socialisme i el comunisme Manifest del Partit Comunista, Marx i Engels 1848 Classe obrera i Proletariat Submissió a la disciplina de la fàbrica 12 13 INDÚSTRIA ANGLESA DE 1700 A 1800 14 15  EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ 1. DIFUSIÓ DEL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ Creixement industrial del segle XIX es produeix per Intensificació amb més fàbriques Extensió de les innovacions a nous sectors Imitació del procés industrial a d’altres països Nous macro-invents porten a la Segona Revolució Tecnològica amb efectes directes el segle XX: Electricitat Motor d’explosió Química orgànica 2. FACTORY SYSTEM La Revolució Industria fa la FÀBRICA imprescindible Massificació Submissió al ritme de la màquina Inversió de capital en instal·lacions i oficines, tallers, magatzems, etc. Innovacions logístiques i comptables 3. NOVES ORGANIZACIONS EMPRESARIALS 16 La Societat Anònima 17  4. TRANSPORT FERROCARRIL Gran mitjà de transport del XIX, bona part del XX (camions) i potser del XXI Gran capacitat de càrrega, poques restriccions geogràfiques i molta rapidesa 1825 Rocket de George Stephenson és la primera locomotora real. 1829 Línia Manchester-Liverpool Segueixen: França, Bèlgica, Alemanya i EUA 1840 a nou països europeus. 1848 Catalunya (Barcelona-Mataró) Companyia dels Camins i Ferro de Barcelona Mataró (CCFBM), SA Fundador: Miquel Biada (1789-1848) NAVEGACIÓ A VAPOR Va haver naus de vela competitives fins el 1870 Només el 1890 comença el domini del vapor. Innovacions: Naus de ferro, Canal de Suez (1869), Radiotelègraf (1896), Hèlix (1836) 18  Ferrocarril de vapor en ple segle XIX Rocket 19 20 5. FERRO I ACER ESSENCIAL per a ponts, locomotores, rails, bucs, màquines, columnes, bigues,... ACER Fe amb % de C per a duresa i elasticicitat. Més resistència amb menors gruixos i menys pes. ACER abundant i barat Sistema Siemens-Martin per a acer d’alta qualitat Siderúrgica sueca 21  6. ENERGIA HIDRÀULICA Amb la Turbina de Fourenyron 1827 Destaca a zones sense molt de carbó com França, Itàlia i Catalunya VAPOR L’Energia de la Revolució Industrial ELECTRICITAT Amb gas a partir de la destil·lació de l’hulla: enllumenat i calor El telègraf com a primera autopista de la informació 1851 Cable submarí GB-EUROPA 1858 Cable submarí GB-AMÈRICA PETROLI, a partir de 1860 QUÍMICA: Tints artificials i indústria farmacèutica 22  DIFUSIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL PRIMER CERCLE DE DIFUSIÓ A partir de 1830, països amb valors, factors, capital humà i mercats potencials similars a GB Bèlgica, França, Alemanya, Catalunya, Suïssa i Estats Units. Característiques comunes Seguiment ràpid dels processos de la RI. Aportacions a la Segon Revolució Tecnològica (2RT). Els PIB es tripliquen entre 1830 i 1913 Creixement basat en A. Ferrocarril, tèxtil, acer i maquinària i exportació B. Adopció d’innovacions de la 2RT. SEGON CERCLE DE DIFUSIÓ A partir de 1870 Resta d’Europa i Japó. Són economies molt agràries però aprofiten la 1RT i 2RT alhora. Algun cas especial significatiu per manca de matèries primeres: Holanda i Suècia Molt més tard arribaran Àsia i Amèrica Llatina 23 24  LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A CATALUNYA DINS EL PRIMER CERCLE DE DIFUSIÓ Extraordinari que hi sigui: al mateix temps que Anglaterra, però sense matèries primeres Maixerina de Berga (carboni i ferro) ni imperi colonial. Innoven amb l’energia hidràulica dels rius Llobregat, Cardener, Ter, Fluvià, etc. Indústria de les indianes (calicó) al segle XVIII a Barcelona i Mataró. 1790 Ramon Farguell (Berguedà) crea la maixerina o berguedana. Potent agricultura Capital de l’aiguardent amb el Nord d’Europa de finals del XVII i XVIII. Capital d’Amèrica a partir de la llibertat de comerç: Cuba. Capital per comprar cotó, cacau, tabac o sucre a Amèrica. Cotó comprat a Geòrgia i Alabama, vaixell a Barcelona i carregar fins el Berguedà i Bages. 1832 primer Vapor a Barcelona: El Vapor dels Germans Bonaplata. Colònies tèxtils del Berguedà (Colònia Vidal de Puig-reig), Bages, Anoia, etc. 25 El Vapor dels Germans Bonaplata 1832 26 Colònia Vidal de Puig-reig 1892 Línia ferroviària Barcelona-Mataró 1848 Miquel Biada 27  LÍNIA BARCELONA – MATARÓ 1848 El 16 de març de 1847 s'atorgà la concessió del ferrocarril de Barcelona a Mataró, per iniciativa del mataroní Miquel Biada i Bunyol i amb l'ajuda de José María Roca, a la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró que va inaugurar la línia el 28 d'octubre de 1848 assistint-hi les autoritats civils, eclesiàstiques i militars i encunyant l‘Ajuntament de Barcelona una medalla de bronze commemorativa de l'efemèride. L'estació terminal a Barcelona es va situar en uns terrenys entre la Barceloneta i el barri de la Ciutadella a l'inici de l'Avinguda del Cementiri del Poblenou. El cost de construcció estimat fou d'un quatre milions de duros. El primer any de funcionament fou tot un èxit registrant-se 675.878 viatgers amb uns beneficis de 165.471 duros. La companyia que el gestionava, exceptuant el personal del tallers, amb 87 empleats. El primer tram construït incloïa vuit estacions de Barcelona, Badalona, Montgat, Masnou, Ocata, Premià, Vilassar i Mataró. Pel que fa al traçat de la línia Pi i Arimon en destaca els 44 ponts destacant el que travessava el Besòs de fusta amb 86 ulls, que fou endut per una riuada el setembre de l'any 1850. Així mateix el túnel de Montgat amb una extensió d'uns 500 peus construït expressament per a salvar el turó de Montgat 28  SISTEMA INTERNACIONAL DE PAGAMENTS MONEDA Unitat de valor de pagament i estalvi MONEDA EFECTIVA REAL d’or o plata FIDIUCIÀRIA d’altres metalls basada en la confiança en l’emissor. DINER BANCARI com a bitllet de banc o paper moneda (pagaments massius al s XIX) PATRÓ OR Al segle XIX tots els països tenien un patró bimetàl·lic (or + plata), excepte GB (monometàl·lic d’or des de 1826) A partir de 1869, les potències comercials passen al patró or (GB + Alemanya, França i EUA) El patró plata perd valor amb les mines de Nevada i el refinament per electròlisi. LLETRA DE CANVI Ja present a l’Edat Mitjana (Fires de Xampanya, Ginebra,...) Amb la Revolució Industrial esdevé la forma de pagament més corrent fins l’arribada de les transferències per ordinador. Es basen en un creditor/lliurador, un deutor/lliurat i un banc/prenedor. Document mercantil utilitzat com a instrument de crèdit o mitjà de pagament, en virtut del qual una persona (lliurador) mana de pagar a una altra (lliurat) una certa quantitat a l’ordre d’una tercera persona (prenedor), que pot ésser el mateix lliurador, en el lloc i el temps convinguts. 29  Patró Or Moneda d’or britànica 100 dòlars paper d’or 30