El Front Popular PDF

‭5. El Front Popular‬ ‭ ls partits d’esquerra a Espanya van veure el creixement del feixisme com una amenaça,‬ E ‭tant a Europa com al país, especialment amb partits com la CEDA. Per fer front a aquesta‬ ‭situació, es van unir i van formar el Front Popular, seguint l'exemple de França, i van pactar...

‭5. El Front Popular‬ ‭ ls partits d’esquerra a Espanya van veure el creixement del feixisme com una amenaça,‬ E ‭tant a Europa com al país, especialment amb partits com la CEDA. Per fer front a aquesta‬ ‭situació, es van unir i van formar el Front Popular, seguint l'exemple de França, i van pactar‬ ‭un programa comú.‬ ‭LES ELECCIONS DEL FEBRER DE 1936‬ ‭ es eleccions de febrer de 1936 van ser les últimes de la Segona República i les últimes‬ L ‭democràtiques a Espanya durant més de 40 anys. Va ser una campanya molt tensa, però‬ ‭amb una gran participació ciutadana, ja que la CNT va recomanar votar.‬ ‭ ls partits d’esquerra (republicans, socialistes, comunistes) van formar una aliança, el Front‬ E ‭Popular, amb un programa que incloïa l’amnistia per als empresonats per la revolta‬ ‭d'octubre de 1934 i recuperar les reformes progressistes. D’altra banda, les dretes es van‬ ‭presentar desunides. La CEDA va intentar crear una coalició de dretes a nivell nacional,‬ ‭però no va tenir èxit, i tampoc va prosperar el bloc d'extrema dreta liderat per Calvo Sotelo.‬ ‭ ot i que els resultats van ser molt ajustats, el sistema electoral va donar al Front Popular‬ T ‭una gran victòria, aconseguint molts més diputats. Els partits d’esquerra van guanyar a les‬ ‭grans ciutats, mentre que les dretes van obtenir bons resultats a les zones rurals.‬ ‭ a victòria del Front Popular va generar celebracions en moltes ciutats, amb manifestacions‬ L ‭per demanar l'amnistia i la readmissió dels treballadors acomiadats després de la vaga‬ ‭d'octubre de 1934.‬ ‭EL RETORN D'AZAÑA AL GOVERN‬ ‭ esprés de les eleccions de 1936, el president Alcalá Zamora va encarregar a Azaña formar‬ D ‭un nou govern, només amb republicans d'esquerra. Els socialistes, tot i la pressió‬ ‭d'Indalecio Prieto, van refusar formar part d'un govern de‬‭coalició‬‭.‬ ‭El nou govern va adoptar mesures urgents per complir el programa electoral:‬ ‭-‬ ‭ ’amnistia‬‭general per als empresonats durant els‬‭fets d'octubre de 1934, incloent‬ L ‭Lluís Companys, que va ser restaurat com a president de la Generalitat‬ -‭ ‬ ‭La‬‭recuperació de l'autonomia de Catalunya‬‭.‬ ‭-‬ ‭També es va forçar als empresaris a readmetre els treballadors acomiadats i es va‬ ‭reprendre el procés de reformes en els àmbits agrari, religiós, social i militar que‬ ‭havien quedat aturades durant el Bienni de Centredreta.‬ ‭ mesura que augmentaven els conflictes socials al camp, el govern va accelerar la reforma‬ A ‭agrària de 1932 per intentar controlar la situació. Això va provocar una gran ocupació de‬ ‭terres a les zones de‬‭latifundi‬‭, amb la qual l'Institut‬‭per a la Reforma Agrària (IRA) es va‬ ‭veure obligat a legalitzar aquestes ocupacions. Aquesta situació va generar molta alarma‬ ‭entre la dreta i els sectors més conservadors, que van veure aquestes mesures com una‬ ‭amenaça per a l'ordre social. També va ressorgir el‬‭conflicte amb l'Església.‬ ‭LA CRISI DE LA REPÚBLICA (1936)‬ ‭‬ D ‭ estitució d'Alcalá Zamora‬‭:‬ ‭Les Corts destitueixen el president Alcalá Zamora mitjançant una maniobra legal.‬ ‭Azaña és elegit com a nou president.‬ ‭‬ I‭ntent de govern de coalició‬‭: Azaña volia formar un‬‭govern de coalició amb els‬ ‭socialistes, però no s'hi van posar d'acord. Finalment, va encarregar a Casares‬ ‭Quiroga formar un govern només de republicans d'esquerra.‬ ‭‬ ‭Divisions internes‬‭:‬ ‭-‬ ‭La unitat del Front Popular es va debilitar a causa de les postures radicals‬ ‭dels anarquistes i del sector de la UGT liderat per Largo Caballero.‬ ‭-‬ ‭Les dretes, liderades per Calvo Sotelo, mantenien un discurs d’insurrecció‬ ‭amb l'ajuda de la premsa catòlica i Falange.‬ ‭-‬ ‭‬ ‭Violència i tensions‬‭:‬ ‭-‬ ‭Els enfrontaments violents entre l'esquerra i la dreta van créixer,‬ ‭especialment entre les milícies de Falange i altres grups.‬ ‭-‬ ‭El 13 de juliol, el diputat Calvo Sotelo va ser assassinat, augmentant encara‬ ‭més la tensió política.‬ ‭-‬ ‭‬ ‭Problemes econòmics‬‭:‬ ‭-‬ ‭L'economia estava en crisi amb l'augment dels preus, la caiguda de la‬ ‭pesseta, l'atur i la reducció de la producció.‬ ‭-‬ ‭Els empresaris es mostraven hostils, amb tancaments i evasió de capitals.‬ ‭Això va causar vagues i manifestacions violentes, especialment organitzades‬ ‭per la CNT.‬ ‭EL COP D'ESTAT MILITAR (JULIOL DE 1936)‬ ‭ rganització de la conspiració‬‭: Un grup de generals‬‭(Sanjurjo, Varela, Franco, Goded,‬ O ‭Mola) i l'Unión Militar Española van planificar un cop d'estat per restablir l'ordre després de‬ ‭la victòria del Front Popular. Van rebre el suport de les oligarquies monàrquiques, la CEDA i‬ ‭Falange. El Govern va intentar frenar la conspiració canviant els comandaments militars‬ ‭sospitosos, però no va ser efectiu.‬ ‭ eunió de generals a Madrid‬‭: Al març, un grup de generals‬‭es va reunir i va acordar el‬ R ‭cop, amb Sanjurjo com a cap suprem i Mola com a director tècnic. El cop es faria amb‬ ‭violència extrema, incloent-hi l'eliminació dels dirigents polítics i sindicals d'esquerres.‬ ‭ la del cop‬‭: El cop consistia en revoltes simultànies‬‭a diferents guarnicions militars, amb‬ P ‭l'objectiu de prendre el poder a diverses zones i, finalment, a la capital. Un cop conquerida‬ ‭Madrid, una junta de generals substituiria el Govern. El cop es va fixar per al 18 de juliol.‬ I‭nici del cop‬‭: El 17 de juliol va començar a les guarnicions del Marroc i s’hi van sumar altres‬ ‭guarnicions de la Península. El fracàs del cop a les grans ciutats va provocar l'inici de la‬ ‭Guerra Civil, que duraria tres anys.‬