Procediment penal - PDF

Procediment penal En base a aquests extrems, s’ha de procedir per la via penal en els casos següents: Quan el valor de les 2 taxes obtingudes siguin superiors a 0,65 mg/l en aire expirat (aplicat l’error màxim permès), encara que el conductor no presenti simptomatologia. Quan el valor de la taxa sig...

Procediment penal En base a aquests extrems, s’ha de procedir per la via penal en els casos següents: Quan el valor de les 2 taxes obtingudes siguin superiors a 0,65 mg/l en aire expirat (aplicat l’error màxim permès), encara que el conductor no presenti simptomatologia. Quan el valor de la taxa sigui igual o superior a 0,43 mg/l (aplicant el marge d’error a la taxa 0,40 mg/l i atenent el creteri de la fiscalia general de l’Estat especialitzada en seguretat viària), i es doni alguna de les 2 circumstàncies següents: Que els motius de realització de la prova siguin perquè la persona requerida estigui involucrada en un accident de trànsit com a presumpte responsable i/o hagi comès infraccions a la normativa viària i hagin posat en risc la seguretat viària. Que la persona requerida presenti clars signes o símptomes de trobar-se sota la influència de begudes alcohòliques, sempre amb una adequada valoració de les circumstàncies. Procediment administratiu S’ha de procedir per la via administrativa en els casos següents: Quan el valor de la taxa obtinguda sigui superior a 0,18 mg/l en aire expirat, als quals els correspon una taxa de referència 0,15 mg/l (conductors professionals o conductors novells). Quan el valor de la taxa obtinguda sigui superior a 0,28 mg/l en aire expirat, als quals els correspon una taxa de referència 0,25 mg/l. Quan la taxa sigui superior a 0,28 mg/l i inferior a 0,40 mg/l, s’ha d’exercir l’acció penal només de forma excepcional, sempre que el conductor presenti símptomes evidents de trobar-se sota la influència de begudes alcohòliques. Cas de taxes per a conductors menors d’edat (menys de 18 anys) la taxa administrativa ha de ser superior a 0,03 mg/l (aplicant el marge d’error a la taxa de 0,00 mg/l aire) PROVES A PERSONES LESIONADES EN ESTAT CONSCIENT La realització de les proves d’alcoholèmia i/o substàncies estupefaents al lloc de l’accident a persones lesionades en estat conscient requerirà que l’estat físic de la persona permeti la realització de les proves. En el cas d’assistència mèdica al lloc dels fets, es consultarà als facultatius la possibilitat de realitzar les proves i que no hi hagi cap impediment d’acord amb l’avaluació de les lesions realitzada. Els agents donaran prioritat a l’assistència mèdica al llocs dels fets i el trasllat al centre hospitalari quan així hagi estat recomanat pels facultatius, per sobre de la realització de la prova d’alcoholèmia i/o substàncies estupefaents. No obstant això, a efectes d’investigació de l’alcoholèmia, cal tenir present que l’etilòmetre digital permet detectar presència d’alcohol sense que el conductor realitzi expiració. L’etilòmetre digital facilita el resultat següent: “ALCOHOL”, “NO ALCOHOL” 4. Malgrat d’aquesta manera no s’obtingui un resultat quantitatiu, sí que s’obté una informació que aporta al jutjat un indici més del consum d’alcohol pel subjecte. És per aquest motiu que, en aquests casos, s’ha d’incloure en el formulari T3 aquesta dada per tal que pugui ser valorada pel jutge, juntament amb la resta d’indicis de consum d’alcohol derivats de la simptomatologia que presenta aquella persona. Cal tenir en compte que tots aquests indicis poden resultar determinants per motivar la sol·licitud per tal que es dicti una resolució judicial autoritzant l’obtenció de mostres de sang, saliva, orina o altres del centre hospitalari. En el cas que el conductor o usuari de la via implicat en un accident de trànsit hagi resultat lesionat i traslladat directament a un centre mèdic, la patrulla actuant ha de fer saber al personal facultatiu la conveniència de sotmetre’l a les proves de detecció de consum d’alcohol i/o de substàncies estupefaents, però serà el personal mèdic qui haurà d’indicar als agents la idoneïtat o no de realitzar les proves mitjançant el procediment habitual (és a dir, mitjançant etilòmetre evidencial i/o proves de saliva, respectivament). Així, en funció de l’estat que presenti la persona lesionada: Si el personal facultatiu considera que l’estat que presenta la persona lesionada permet realitzar les proves amb l’etilòmetre evidencial i/o proves de saliva per detecció de consum de drogues sense cap risc per a la seva integritat o salut (circumstància que haurà de fer constar per escrit) i trobant-se la persona en estat conscient, es realitzaran les proves de la manera habitual, descrita en els apartats anteriors. 4 Etilòmetre digital 6810 en modus passiu. Si la gravetat de les lesions, mals o malalties impedeixen que es puguin practicar les proves habituals sense risc per la integritat física o salut del conductor o usuari de la via, es podrà demanar el reconeixement mèdic del subjecte o la realització de les anàlisis clíniques que els facultatius del centre sanitari al qual sigui traslladat considerin més adequats. Un cop es determinin, se sol·licitarà a la persona requerida perquè presti el seu consentiment a sotmetre’s a aquelles proves concretes. S’han de fer constar a l’atestat les circumstàncies o motius que impedeixin realitzar les proves habituals. En el cas que el conductor de vehicle a motor o ciclomotor es negui clarament, reiteradament i de manera immotivada a sotmetre’s a les proves que es determinin, d’acord amb el què s’acaba d’exposar, i havent estat advertit d’aquest extrem, s’instruiran diligències per delicte de negativa a sotmetre’s a les proves legalment establertes en l’art. 383 CP. En aquest cas, han de quedar igualment reflectits en l’atestat els símptomes que presentava la persona, així com els possibles indicis de consum recollits al lloc dels fets. En cas que sigui un altre usuari de la via el que es negui immotivadament a sotmetre’s a les proves, la seva conducta pot ser constitutiva d’una infracció administrativa molt greu d’acord amb el que preveu l’article 77 d) de la LSV. En accidents amb resultat de persones ferides greus o víctimes mortals amb presumpta responsabilitat en l’accident del conductor requerit a realitzar la prova d’alcoholèmia o estupefaents, la negativa clara i immotivada del conductor impedeix l’obtenció de proves determinants en fets que poden ser constitutius de delictes més greus (ex: homicidi imprudent) en contrast amb el delicte de negativa a realitzar la prova d’alcoholèmia. En aquests casos, les actuacions dels agents com a policia judicial han d’orientar-se a garantir la correcta investigació dels fets així com la recollida d’efectes i proves del delicte. Per tant, quan els agents actuants hagin apreciat símptomes d’intoxicació alcohòlica i/o substàncies estupefaents i s’hagi preguntat al personal sanitari, i els consti que han estat obtingudes mostres de sang amb finalitats terapèutiques, podran sol·licitar del centre sanitari que adoptin les mesures necessàries per a la custodia i conservació d’aquestes mostres, posant immediatament en coneixement de l’autoritat judicial aquesta circumstància per tal que, si ho considera pertinent, ordeni judicialment, de manera motivada, les analítiques oportunes per comprovar les possibles intoxicacions per alcohol i/o per consum de substàncies estupefaents, psicotròpiques, estimulants o anàlogues5. Per tal de motivar correctament la petició d’autorització judicial per l’obtenció de les mostres, en l’ofici policial cal fer constar els elements de valoració descrits a l’apartat 7 Proves a persones lesionades en estat inconscient. 5 La STC 25/2005, de 14 de febrer, interpreta que la utilització de mostres de sang obtingudes amb finalitats terapèutiques per a la investigació de delictes contra la seguretat viària no vulnera els drets a la integritat física ni a la intimitat personal sempre que hagi estat acordada per resolució judicial motivada. En aquest mateix sentit es pronuncia la STC 206/2007, de 24 de setembre. L’ofici policial mitjançant el qual es sol·licita autorització judicial per a l’analítica d’aquest tipus de mostres ha de fer constar totes aquelles informacions, dades o elements concrets que puguin ser valorats per l’autoritat judicial als efectes de determinar la pertinència de la seva realització. En qualsevol dels casos, s’ha de fer constar el número de col·legiat del facultatiu que ha autoritzat o no la comprovació. Excepció: s’han d’intentar fer sempre les proves en casos en què es donin circumstàncies excepcionals (accidents amb repercussió social). PROVES A PERSONES LESIONADES EN ESTAT INCONSCIENT És necessària l’autorització judicial per a l’obtenció de mostres de sang o altres per a la comprovació de taxa d’alcoholèmia i/o consum de substàncies estupefaents, psicotròpiques, estimulants o anàlogues dels conductors o usuaris implicats en un accident de trànsit amb possible responsabilitat penal i que es trobin en estat d’inconsciència com a conseqüència de les lesions sofertes en l’accident. En el cas d’accident amb resultat de mort o lesions greus i amb indicis de responsabilitat per part de la persona que es troba en estat d’inconsciència; així com quan hi hagi indicis d’imprudència greu i que, per tant, el fet sigui susceptible de ser qualificat com a homicidi imprudent o lesions greus per imprudència greu, així com per delictes dolosos (homicidi dolós, lesions doloses, etc.), s’ha de sol·licitar sempre i de forma immediata a l’autoritat judicial l’autorització de la prova. L’autorització judicial únicament s’obtindrà si el requeriment està motivat, i per això abans de fer el requeriment al jutjat competent cal recollir tota la informació relacionada amb els fets (símptomes d’intoxicació, manifestacions fetes pel subjecte, maniobres estranyes realitzades pel conductor, presència d’ampolles, xeringues, restes de drogues, etc.) En els casos en què els agents actuants hagin apreciat símptomes d’intoxicació alcohòlica i/o substàncies estupefaents i preguntat el personal sanitari, els consti que han estat obtingudes mostres de sang amb finalitats terapèutiques, podran sol·licitar del centre sanitari que adopti les mesures necessàries per a la custodia i conservació d’aquestes mostres, posant immediatament en coneixement de l’autoritat judicial aquesta circumstància per tal que, si ho considera pertinent, ordeni judicialment de manera motivada, les analítiques oportunes per comprovar les possibles intoxicacions per alcohol i/o per consum de substàncies estupefaents, psicotròpiques, estimulants o anàlogues. L’obtenció d’una resolució judicial que autoritzi a realitzar una analítica d’aquest tipus de mostres requereix que, perquè l’autoritat judicial tingui elements per motivar suficientment la seva resolució, es faci constar a l’ofici judicial totes les informacions o dades que poden resultar necessàries per a aquesta valoració, i en especial: la tipologia dels fets que s’investiguen són de caràcter greu atesos els resultats lesius que a causa de l’accident s’han produït. idoneïtat de la mesura ja que no existeixen d’altres mitjans menys perjudicials per determinar el grau d’impregnació d’alcohol del conductor implicat. no existeix cap altra mesura urgent, i actualment factible que es pugui prendre amb certa immediatesa que eviti la desaparició de les proves que permeten la investigació dels fets. aquesta mesura és necessària i imprescindible per a la determinació de les causes possibles que desencadenen els fets greus relatius a l’accident de trànsit que s’està investigant, i la influència de l’alcohol i/o estupefaents és un dels factors concurrents amb major presència en la producció dels accidents. es requereix autorització per traslladar la mostra al laboratori acordat per tal de ser analitzada. Independentment de la possible analítica, s’ha de sol·licitar al servei mèdic que faci per escrit una valoració simptomatològica dels signes externs indicadors que evidenciïn un possible consum d’alcohol i/o substàncies estupefaents. S’han d’intentar fer les proves al més aviat possible. Com a marc de referència, no s’han de portar a terme si entre el moment dels fets i el moment de la possible realització de la prova han passat més de 8 hores Detenció per conducció de vehicle de motor sota la influència de begudes alcohòliques Les instruccions de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya7 i de la Fiscalia General de l’Estat van establir els supòsits i criteris respecte els quals, més enllà de la taxa obtinguda en la prova d’alcoholèmia, els agents han d’instruir diligències per la conducció sota begudes alcohòliques, esdevenint la simptomatologia observada l’element de valoració que determina l’alteració de les condicions físiques i psíquiques de percepció, reacció i autocontrol. Prenent com a referència els esmentats documents, es procedirà sempre a la detenció d’una persona per conduir sota la influència de begudes alcohòliques quan es doni qualsevol d’aquestes 3 circumstàncies: Quan les taxes d’alcoholèmia siguin iguals o superiors a 0,40 mg/l i s’observi simptomatologia evident de trobar-se sota la influència de begudes alcohòliques i/o estupefaents, i a més a més, es produeixi el fet que el conductor es trobi implicat com a presumpte responsable d’un accident de circulació amb el resultat de morts, ferits greus o danys molt elevats. Quan les taxes d’alcoholèmia siguin superiors a 0,65 mg/l i s’observi simptomatologia evident de trobar-se sota la influència de begudes alcohòliques i hagi un risc que el conductor torni a conduir en el mateix estat, sense que sigui possible evitar aquesta circumstància amb la immobilització del vehicle o per altre mitjà d’eficàcia similar. Quan les taxes d’alcoholèmia siguin superiors a 0,65 mg/l i s’observi simptomatologia evident de trobar-se sota la influència de begudes alcohòliques, hi hagi indicis raonables de presumpta comissió delictiva, i la persona no es trobi plenament identificada, no tingui domicili conegut o no doni garanties suficients de comparèixer davant l’autoritat judicial. Entre d’altres, s’entén que no hi ha garanties si la persona en qüestió té la condició de noresident. Respecte als no-residents i en aquest mateix sentit, també es tindrà en compte si són persones amb estabilitat de domicili al territori de l’Estat espanyol raonablement constatades (període de vacances amb estada a hotel, apartament, càmping, etc., persona treballant temporalment en un lloc conegut...). Serà criteri dels agents actuants valorar la fiabilitat del domicili i actuar en conseqüència, tenint en compte els criteris que hagi adoptat cada partit judicial. Detenció per negativa a sotmetre’s a les proves La introducció a l’art. 383 del CP com a tipus autònom del delicte de negativa per part del conductor a sotmetre’s a la detecció de les proves reglamentàriament establertes, no requereix que s’observin símptomes evidents És obligatori detenir per negativa quan es donin els supòsits següents: Que la persona es trobi implicada com a presumpta responsable d’un accident de circulació amb resultat de mort, ferits molt greus o danys materials molt elevats. Que la persona no es trobi identificada correctament, no tingui domicili conegut o no doni garanties de comparèixer davant l’autoritat judicial