Examen C2 PDF
Document Details
Uploaded by Deleted User
Tags
Related
- Cells and Tissues Lecture Presentation
- Cells and Tissues - Essentials Of Human Anatomy & Physiology
- Essentials of Human Anatomy & Physiology PDF
- Essentials of Human Anatomy & Physiology Chapter 3: Cells and Tissues PDF
- BBIO 302 Human Anatomy and Physiology Lecture Notes - PDF
- Human Anatomy and Physiology: Cells, Tissues, and Body Membranes PDF
Summary
This document details the functions of the human body, organ system organization, atoms, biomolecules, cells, eukaryotic and prokaryotic cells, tissues, and the different types of tissues.
Full Transcript
FUNCIONS DEL TCAI - Ésser humà i malalties - Visió biològica de l'ésser humà : cèl·lula, teixits, òrgans, aparells. - Diagnòstic: proves complementà ries i exploració. - Tractament: farmacologia, termoterà pia i hidroterà pia. - TerminologÃa - Signes i sÃmptomes de les mal...
FUNCIONS DEL TCAI - Ésser humà i malalties - Visió biològica de l'ésser humà : cèl·lula, teixits, òrgans, aparells. - Diagnòstic: proves complementà ries i exploració. - Tractament: farmacologia, termoterà pia i hidroterà pia. - TerminologÃa - Signes i sÃmptomes de les malalties. ORGANITZACIÓ COS HUMÀ L'ésser humà està format per un conjunt de cèl·lules, que formen una estructura molt organitzada i complexa, que formen teixits de cèl·lules diferents amb caracterÃstiques comunes, que s’organitzen formen òrgans , que junts formen els aparells o sistemes. La unió organitzada d’aquests aparells dóna lloc a un organisme complet, l'ésser humà . ÀTOM Un à tom és la part més petita que forma part d'un sistema quÃmic. Estan formats per partÃcules encara més petites, les partÃcules subatòmiques: electrons (+), protons(-) i neutrons Conjunt d'à toms = molècules 1. Biomolècules inorgà niques: No les fabriquen els éssers vius, però formen part de la vida d'aquests de manera més o menys present. Per exemple: l'aigua, el diòxid de carboni, el bicarbonat, l'amoni... 2. Biomolècules orgà niques: Aquestes sà que les fabriquen els éssers vius, i estan formades pels bioelements. L'element quÃmic central és el carboni, al que van unint-s'hi à toms d'hidrogen i d'altres elements. Les biomolècules orgà niques són les següents: - Proteïnes - Hidrats de carboni o glúcids - Greixos o lÃpids - Àcids nucleics LA CÈL·LULA És la unitat funcional i morfològica de tots els éssers vius que es pot desenvolupar en 3 funcions vitals: relació, nutrició i reproducció. Cèl·lula eucariota: - El material genètic està al nucli - Tots els éssers vius en tenen menys els bacteris - Hi ha dos tipus: animals i vegetals Cèl·lula procariota: - El material genètic està al citoplasma - No hi ha nucli - Els bacteris en tenen TEIXITS Els teixits estan formats per cèl·lules semblants, amb un mateix origen embrionari, i compleixen una mateixa funció. No funcionen per si sols sinó que existeix una cooperació, de forma que els teixits diferents s’agrupen i poden formar òrgans. TIPUS DE TEIXITS: 1. TEIXIT EPITELIAL - Cobreix la superfÃcie de les cavitats i els òrgans i forma part de les glà ndules. - LÃmit entre organisme i exterior. - LÃmit entre l’organisme i les cavitats internes. - El teixit epitelial es caracteritza perquè les cèl·lules estan molt unides i ordenades en capes úniques o múltiples que no contenen vasos sanguinis ni limfà tics. Funcions del teixit epitelial: - Protecció mecà nica i enfront de les agressions (pell) - Revestiment de la superfÃcie interna de l’organisme. - Secreció substà ncies. ( glà ndules sudorÃpares) Tipus de teixit epitelial segons la forma: - Cèl·lules planes - Cèl·lules cúbiques -Cèl·lules cilÃndriques Tipus de teixit epitelial segons el nombre de capes: - Epiteli simple: Una sola capa. - Epiteli estratificat: Més d’una capa de cèl·lules. - Pseudoestratificat: És un epiteli simple que té nuclis a diferents nivells i dona la sensació de tenir diferents capes. 2. TEIXIT CONNECTIU - Tipus de teixit de sosteniment heterogeni que dóna consistència al conjunt del cos. - És el teixit més abundant i més à mpliament distribuït de l’organisme. - La majoria d’aquest teixit està molt vascularitzat. Funcions: - Sosteniment i consistència mecà nica. - Emmagatzematge d'energia, com els adipòcits que emmagatzemen greix el teixit adipós. - Defensa davant d'infeccions i aïllament d’òrgans interns. - Nodrir altres teixits. Inclou els següents teixits: - Conjuntiu. - Adipós. - Cartilaginós. - Ossi. El teixit connectiu està format per: - Fibres extracel·lulars: fibres de col·lagen, fibres elà stiques, fibres reticulars - Cèl·lules: - Autòctones: Pròpies del teixit connectiu: fibroblast i els adipòcits. - Immigrants: Pertanyen a la sang o la mèdul·la òssia. - Substà ncia fonament: aspecte gelatinós, transparent i incolor que caracteritza aquest teixit. Viscós, permet el pas de substà ncia el teixit connectiu. Tipus de teixits connectius: Teixit conjuntiu: - Teixit conjuntiu lax o poc dens - Teixit conjuntiu dens Teixit adipòs: - Les cèl·lules acumulen greix en els seu citoplasma (adipòcits). - Acumulació de reserves. - Aïllament tèrmic. - Esmortir òrgans. - 15% homes - 25 % dones. ++ teixit adipós = ++risc cardio, hipertensió ,diabetis. Teixit cartilaginòs: - Teixit especialitzat, elà stic, sense vasos sanguinis, amb la substà ncia gairebé sòlida. - Les fibres més abundants són les de col·lagen. - Es troba en el revestiment de articulacions, unió costelles, estèrnum, oïda externa i envà nasal. Teixit ossi: - Compost: cèl·lules especialitzades, components extracel·lulars calcificats amb sals minerals i fibres col·lagen. - Rigidesa i consistència mecà nica. - Funció hematopoètica (responsable de la formació de cèl·lules sanguÃnies). - Funció metabòlica. -ContÃnua renovació, reabsorbint-se i remodelant-se per fer front a les demandes de ions d’altres parts del cos. Teixit muscular: - Teixit molt especÃfic format per cèl·lules allargades anomenades fibres musculars o miòcits. Tenen la propietat de contraure’s. - El rebre un estÃmul nerviós s’escurcen i es relaxen quan aquest estÃmul desapareix. - Morfològicament són allargades i tenen un citoplasma que conté nombrosos mitocondris (proporcionen la contracció). Hi ha tres tipus de teixit muscular en funció de la seva estructura: 1. Estriat esquelètic: Microscòpicament té estriacions. És utilitzat per moure el cos de forma voluntà ria. Són els músculs locomotors (allargats). 2. CardÃac: Involuntari només es troba el cor. Constitueix la massa muscular del cor. La seva estimulació depèn del sistema nerviós autònom. Es rà pida i involuntà ria. 3. Llis: Microscòpicament no té estries. Contracció lenta i involuntà ria. Forma part de la paret dels òrgans. Ex: estructures internes de l'estómac. Teixit nerviós: - S’encarrega de la recepció i transmissió d'estÃmuls. - Les principals cèl·lules d'aquests teixits s'anomena neurones, que es connecten entre si formen una xarxa d’interconnexions i són les responsables de l’impuls nerviós. - Les neurones no poden reproduir-se. Quan es neix se'n té un nombre. Poden créixer. Tipus de neurones: - Sensitives: En rebre l’estÃmul generen l’impuls nerviós i el transmeten cap el sistema nerviós central. - Motores: Condueixen l’impuls des de el sistema nerviós central fins els músculs. - D'associació: Són molt nombroses. Connecten unes neurones amb les altres LA SANG - La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, que entre d’altres funcions, transporta oxigen i nutrients cap als teixits ( sang arterial) i elimina residus ( sang venosa). - Suposa un 8% del pes corporal. - A la medul.la òssia és on es formen , desenvolupen i madures els elements cel·lulars presents a la sang ( hematies o eritròcits, leucòcits i plaquetes) a partir d’una cèl·lula mare. - Elements: Plasma, glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Ã’RGANS Els òrgans estan formats per un conjunt de teixits amb una funció comuna APARELLS I SISTEMES Conjunt d’òrgans que realitzen una funció comuna i representen un nivell d'organització important per el cos humà .