Examen C2 PDF
Document Details
Tags
Summary
This document details the functions of the human body, organ system organization, atoms, biomolecules, cells, eukaryotic and prokaryotic cells, tissues, and the different types of tissues.
Full Transcript
FUNCIONS DEL TCAI - Ésser humà i malalties - Visió biològica de l'ésser humà: cèl·lula, teixits, òrgans, aparells. - Diagnòstic: proves complementàries i exploració. - Tractament: farmacologia, termoteràpia i hidroteràpia. - Terminología - Signes i símptomes de les mal...
FUNCIONS DEL TCAI - Ésser humà i malalties - Visió biològica de l'ésser humà: cèl·lula, teixits, òrgans, aparells. - Diagnòstic: proves complementàries i exploració. - Tractament: farmacologia, termoteràpia i hidroteràpia. - Terminología - Signes i símptomes de les malalties. ORGANITZACIÓ COS HUMÀ L'ésser humà està format per un conjunt de cèl·lules, que formen una estructura molt organitzada i complexa, que formen teixits de cèl·lules diferents amb característiques comunes, que s’organitzen formen òrgans , que junts formen els aparells o sistemes. La unió organitzada d’aquests aparells dóna lloc a un organisme complet, l'ésser humà. ÀTOM Un àtom és la part més petita que forma part d'un sistema químic. Estan formats per partícules encara més petites, les partícules subatòmiques: electrons (+), protons(-) i neutrons Conjunt d'àtoms = molècules 1. Biomolècules inorgàniques: No les fabriquen els éssers vius, però formen part de la vida d'aquests de manera més o menys present. Per exemple: l'aigua, el diòxid de carboni, el bicarbonat, l'amoni... 2. Biomolècules orgàniques: Aquestes sí que les fabriquen els éssers vius, i estan formades pels bioelements. L'element químic central és el carboni, al que van unint-s'hi àtoms d'hidrogen i d'altres elements. Les biomolècules orgàniques són les següents: - Proteïnes - Hidrats de carboni o glúcids - Greixos o lípids - Àcids nucleics LA CÈL·LULA És la unitat funcional i morfològica de tots els éssers vius que es pot desenvolupar en 3 funcions vitals: relació, nutrició i reproducció. Cèl·lula eucariota: - El material genètic està al nucli - Tots els éssers vius en tenen menys els bacteris - Hi ha dos tipus: animals i vegetals Cèl·lula procariota: - El material genètic està al citoplasma - No hi ha nucli - Els bacteris en tenen TEIXITS Els teixits estan formats per cèl·lules semblants, amb un mateix origen embrionari, i compleixen una mateixa funció. No funcionen per si sols sinó que existeix una cooperació, de forma que els teixits diferents s’agrupen i poden formar òrgans. TIPUS DE TEIXITS: 1. TEIXIT EPITELIAL - Cobreix la superfície de les cavitats i els òrgans i forma part de les glàndules. - Límit entre organisme i exterior. - Límit entre l’organisme i les cavitats internes. - El teixit epitelial es caracteritza perquè les cèl·lules estan molt unides i ordenades en capes úniques o múltiples que no contenen vasos sanguinis ni limfàtics. Funcions del teixit epitelial: - Protecció mecànica i enfront de les agressions (pell) - Revestiment de la superfície interna de l’organisme. - Secreció substàncies. ( glàndules sudorípares) Tipus de teixit epitelial segons la forma: - Cèl·lules planes - Cèl·lules cúbiques -Cèl·lules cilíndriques Tipus de teixit epitelial segons el nombre de capes: - Epiteli simple: Una sola capa. - Epiteli estratificat: Més d’una capa de cèl·lules. - Pseudoestratificat: És un epiteli simple que té nuclis a diferents nivells i dona la sensació de tenir diferents capes. 2. TEIXIT CONNECTIU - Tipus de teixit de sosteniment heterogeni que dóna consistència al conjunt del cos. - És el teixit més abundant i més àmpliament distribuït de l’organisme. - La majoria d’aquest teixit està molt vascularitzat. Funcions: - Sosteniment i consistència mecànica. - Emmagatzematge d'energia, com els adipòcits que emmagatzemen greix el teixit adipós. - Defensa davant d'infeccions i aïllament d’òrgans interns. - Nodrir altres teixits. Inclou els següents teixits: - Conjuntiu. - Adipós. - Cartilaginós. - Ossi. El teixit connectiu està format per: - Fibres extracel·lulars: fibres de col·lagen, fibres elàstiques, fibres reticulars - Cèl·lules: - Autòctones: Pròpies del teixit connectiu: fibroblast i els adipòcits. - Immigrants: Pertanyen a la sang o la mèdul·la òssia. - Substància fonament: aspecte gelatinós, transparent i incolor que caracteritza aquest teixit. Viscós, permet el pas de substància el teixit connectiu. Tipus de teixits connectius: Teixit conjuntiu: - Teixit conjuntiu lax o poc dens - Teixit conjuntiu dens Teixit adipòs: - Les cèl·lules acumulen greix en els seu citoplasma (adipòcits). - Acumulació de reserves. - Aïllament tèrmic. - Esmortir òrgans. - 15% homes - 25 % dones. ++ teixit adipós = ++risc cardio, hipertensió ,diabetis. Teixit cartilaginòs: - Teixit especialitzat, elàstic, sense vasos sanguinis, amb la substància gairebé sòlida. - Les fibres més abundants són les de col·lagen. - Es troba en el revestiment de articulacions, unió costelles, estèrnum, oïda externa i envà nasal. Teixit ossi: - Compost: cèl·lules especialitzades, components extracel·lulars calcificats amb sals minerals i fibres col·lagen. - Rigidesa i consistència mecànica. - Funció hematopoètica (responsable de la formació de cèl·lules sanguínies). - Funció metabòlica. -Contínua renovació, reabsorbint-se i remodelant-se per fer front a les demandes de ions d’altres parts del cos. Teixit muscular: - Teixit molt específic format per cèl·lules allargades anomenades fibres musculars o miòcits. Tenen la propietat de contraure’s. - El rebre un estímul nerviós s’escurcen i es relaxen quan aquest estímul desapareix. - Morfològicament són allargades i tenen un citoplasma que conté nombrosos mitocondris (proporcionen la contracció). Hi ha tres tipus de teixit muscular en funció de la seva estructura: 1. Estriat esquelètic: Microscòpicament té estriacions. És utilitzat per moure el cos de forma voluntària. Són els músculs locomotors (allargats). 2. Cardíac: Involuntari només es troba el cor. Constitueix la massa muscular del cor. La seva estimulació depèn del sistema nerviós autònom. Es ràpida i involuntària. 3. Llis: Microscòpicament no té estries. Contracció lenta i involuntària. Forma part de la paret dels òrgans. Ex: estructures internes de l'estómac. Teixit nerviós: - S’encarrega de la recepció i transmissió d'estímuls. - Les principals cèl·lules d'aquests teixits s'anomena neurones, que es connecten entre si formen una xarxa d’interconnexions i són les responsables de l’impuls nerviós. - Les neurones no poden reproduir-se. Quan es neix se'n té un nombre. Poden créixer. Tipus de neurones: - Sensitives: En rebre l’estímul generen l’impuls nerviós i el transmeten cap el sistema nerviós central. - Motores: Condueixen l’impuls des de el sistema nerviós central fins els músculs. - D'associació: Són molt nombroses. Connecten unes neurones amb les altres LA SANG - La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, que entre d’altres funcions, transporta oxigen i nutrients cap als teixits ( sang arterial) i elimina residus ( sang venosa). - Suposa un 8% del pes corporal. - A la medul.la òssia és on es formen , desenvolupen i madures els elements cel·lulars presents a la sang ( hematies o eritròcits, leucòcits i plaquetes) a partir d’una cèl·lula mare. - Elements: Plasma, glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. ÒRGANS Els òrgans estan formats per un conjunt de teixits amb una funció comuna APARELLS I SISTEMES Conjunt d’òrgans que realitzen una funció comuna i representen un nivell d'organització important per el cos humà.