ELENA FINS DIAPO 23.pptx

12. Dret Administratiu i l’Administració Pública ÍNDEX A A. Les relacions del ciutadà amb l’administració pública. El procediment administratiu i sancionador 2 B B. L’estrangeria: immigració i residència C C. Els convenis de sojorn A. Les relacions del ciutadà amb l’administració pública:...

12. Dret Administratiu i l’Administració Pública ÍNDEX A A. Les relacions del ciutadà amb l’administració pública. El procediment administratiu i sancionador 2 B B. L’estrangeria: immigració i residència C C. Els convenis de sojorn A. Les relacions del ciutadà amb l’administració pública: El procediment administratiu i sancionador A. Dret públic: les relacions del ciutadà amb l’administració Dret públic • Es aquell dret que regula la organització i funcionament de les institucions i òrgans públics, així com les relacions entre el poder públic i els ciutadans. La seva principal característica és que vetlla per l’interès general dels ciutadans, els particulars no poden modificar les normes d’aquest dret públic, per tant son normes imposades per regir les relacions entre particulars i organismes públics. Les seves normes afecten a tots els ciutadans. Dret privat • Per contra el Dret privat, és aquell dret que s’encarrega de vigilar les relacions que existeixen entre els individus, ja no amb l’Estat sinó entre ells. Dret Administratiu Dret Administratiu • És la branca del dret públic que regula l’organització, funcionament, poders i deures de l’administració pública i les consegüents relacions jurídiques entre la mateixa i altres subjectes. És a dir, el dret administrareu és aquell que compren la organització, funcionament de tota forma d’administració pública. Tradicionalment s’ha entès que l’administració es una funció del desenvolupament humà, encarregada del bon funcionament dels serveis públics quina funció elemental es la dem mantenir el benestar, al seguretat i d’entregar a la població diferents encàrrecs de diversa indole tals com educatives, socials, economies, etc. 5 La constitució i el dret administratiu • D’acord amb l’article 72.3 de la Constitució les administracions públiques estan subjectes a la Constitució i a les Lleis. • Així mateix l’article 3 de la Constitució estableix que la constitució és la norma suprema de l’ordenament jurídic. • En aquest àmbit l’article 6 del Codi de l’Administració estableix que les administracions públiques realitzen la seva activitat amb plena submissió a la Constitució i les lleis, als Decrets de Govern i del Cap de Govern, a les Ordres Ministerials, a les Ordinacions i reglamentacions de les entitats locals i de forma subsidiària a les normes de dret comú o dret consuetudinari. Sense perjudici dels tractats internacionals aprovats pel Principat d’Andorra. En aquest àmbit l’article 7 del mateix text legal estableix el principi de jerarquia normativa, en el que una norma de rang inferior no pot contradir una norma de rang superior. • Altrament també són d’aplicació aquells tractats internacionals aprovats pel Principat d’Andorra. • Finalment la Jurisprudència dels Tribunals Andorrans ajuden a interpretar l’ordenament jurídic d’acord amb els principis constitucionals que regeixen tot l’ordenament jurídic. El dret administratiu i l’administració pública • L’article 12 del Codi de l’Administració defineix les administracions públiques com aquell conjunt d’institucions, organismes i persones encarregades de l’execució de les normes jurídiques i dels serveis públics. • En aquest àmbit s’ha de recordar que d’acord amb l’article 10 i l’article 20 del Codi de l’Administració les administracions públiques estan subjectes a l’aplicació de l’ordenament jurídic, tenint la facultat de poder actuar d’acord amb el principi d’oportunitat en defensa de l’interès públic. • Així mateix l’article 13 del Codi de l’Administració estableix que des d’una perspectiva territorial es poden distingir tres tipus d’administracions públiques: 1. El Govern i òrgan que se’n deriven. 2. Els Comuns i els Quarts i els òrgans que se’n deriven 3. Organismes Autònoms o Entitats Parapúbliques. L’Administració Pública El Govern • Antigament, abans de la Constitució de 1993, el Govern era anomenat Consell Executiu, i estava integrat pel seu cap i un nombre de consellers, encarregats dels diferents departaments. Amb la Constitució de 1993, els departaments del Consell Executiu es van passar a anomenar Ministeris i els seus caps Ministres. • Amb la llei del Govern de l’any 2000, es va realitzar un reforma important de la normativa administrativa vigent, comportant que tota normativa anterior contrària sigues derogada. • En l’article 1 de la Llei del Govern s’estableix que el Govern és un òrgan col·legiat, integrat pel seu Cap i que s’encarrega de dirigir la política i l’administració general de l’Estat. • El Govern pot realitzar tres tipus d’actuacions: • Decrets de Govern o del Cap de Govern: Actes normatius de contingut reglamentari dirigits a desenvolupar les lleis en virtut de les competències que els han estat atribuïdes. • Acords de Govern: Decisions particulars preses per decisió dels membres del Govern. • Ordres ministerials: Decisions preses pels Ministres. 8 L’Administració Pública Entitats Locals: Els Comuns i els Quarts i els òrgans que se’n deriven • L’article 79 de la Constitució del Principat d’Andorra, estableix que als Comuns se’ls atribueix personalitat jurídica, i capacitat normativa als efectes de vetllar pels interessos de les parròquies. • En aquest àmbit l’atribució de personalitat jurídica als Comuns, comporta la facultat de poder defensar els seus interessos davant de la jurisdicció ordinària i poder plantejar conflictes de competència davant del Tribunal Constitucional, davant de les immissions d’altres administracions. • Altrament la capacitat normativa ve determinada per la Llei Qualificada de Delimitació de Competències dels Comuns, que estableix de forma expressa quines són les competències dels Comuns. Si una competència no ve expressament detallada, no és una competència del Comú. • En aquest àmbit i d’acord amb les competències pròpies dels Comuns, aquests poden realitzar tres tipus d’actuacions: • Ordinacions: Normes reglamentaries, dirigides a regular aquelles competències que li són pròpies. • Reglamentacions: Normes que desenvolupen les ordinacions. • Decrets: Actes administratius. • A l’efecte i d’acord amb l’article 9 del Codi de l’Administració la eficàcia d’aquests actes ve determinada per la seva publicació al BOPA o notificació a persona interessada. 9 L’Administració Pública Organismes Autònoms o Entitats Parapúbliques. • Tota administració pública, en virtut de les competències que li han estat atribuïdes té la finalitat de la recerca d’una parcel·la de l’interès públic, i per tant té l’obligació de prestar una sèrie de serveis públics. • A l’efecte i per una millor eficiència en la prestació dels serveis públics s’estableix la facultat de crear organismes autònoms o entitats parapúbliques que tenen com a finalitat la prestació del servei. • Aquestes entitats tenen la consideració d’administracions públiques. 10 Principis generals del dret administratiu i les Introducció seves fonts Dret administr atiu Són conceptes fonamentals que governen i guien el funcionament del dret administratiu en una jurisdicció determinada. Aquests principis i fonts són fonamentals per a l'administració pública i ajuden a garantir que s'apliqui el dret de manera coherent, justa i eficaç. Principis generals del dret Administratiu Principis Constitucionals Principi Contradictori Principi Inquisitiu Principi de publicitat i secret de les actuacions Principis generals del dret Administratiu Principis Constitucionals • L’article 73 de la Constitució estableix que tota administració persegueix la realització de l’interès públic. • Altrament per la consecució del mateix l’article 3.2 de la Constitució estableix que la Constitució garanteix els principis de legalitat, de jerarquia normativa, de publicitat de les normes jurídiques, de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorable, de seguretat jurídica, de responsabilitat dels poders públics i d’interdicció de tota arbitrarietat. Principi Contradictori • Ve determinat per la possibilitat de que tota persona interessada en un procediment administratiu pugui participar en el procediment administratiu realitzant al·legacions i aportant les proves que considerin convenients per defensar els seus interessos dins el procediment. • En aquest àmbit l’article 109 del Codi de l’Administració estableix la facultat de tota persona interessada de poder demanar i rebre informació en qualsevol moment del procediment al respecte del mateix. I d’acord amb l’article 118 del Codi de l’Administració l’obligació de tota administració pública que observi l’existència de persones interessades de informar-los de l’existència del procediment facilitant la possibilitat de fer al·legacions i aportar proves. 13 Principis generals del dret Administratiu Principi Inquisitiu • Ve determinat per la facultat que té l’administració pública d’iniciar un procediment administratiu d’ofici. Altrament la facultat de l’administració d’ofici d’instruir i finalitzar el procediment administratiu. • L’article 107 del Codi de l’Administració, estableix entre altres extrems que els procediments administratius poden iniciarse d’ofici per part de l’administració o a instància de part interessada. 14 Principis generals del dret Administratiu Principi de publicitat i secret de les actuacions • Les persones interessades, d’acord amb l’article 109 del Codi de l’Administració, tenen la facultat d’accedir a tota la informació que conté el procediment. • Altrament les persones que no tenen la consideració de persones interessades, tenen accés a documents administratius d’acord amb les limitacions establertes en l’article 42 del Codi de l’administració: 1. 2. 3. L’administració pot refusar la consulta de documents protegits pel secret establert per la llei. Les informacions nominatives contingudes en els documents administratius, que només poden ser comunicades a persones que tenen un interès legítim, personal i directe en l’afer. Els documents que continguin dades personals de caràcter policial, processal, clínic o de qualsevulla altra naturalesa que puguin afectar la seguretat de les persones, llur honor, la intimitat de llur vida privada i familiar o la seva pròpia imatge. Que només poden ser tractats després de la seva mort o per manament judicial. 15 Fases del Procediment Administratiu La iniciació del procediment administratiu D’ofici, a iniciativa de l’administració 16 A iniciativa del propi interessat, mitjançant sol·licitud L’Acte administratiu • Les administracions públiques poden realitzar dos tipus d’actes: • Els actes jurídics normatius, normes de contingut reglamentari • Els actes jurídics no normatius que són els actes administratius perspectiva doctrinal Perspectiva legal Perspectiva processal • Els actes administratius poden ser definits des de tres • que emanen de la voluntat • que emanen de la voluntat • actes que creen o perspectives diferents: d’una administració pública de l’administració pública, modifiquen una situació de caràcter definitiu i que posen fi a un procediment administratiu 17 que posen fi a un procediment administratiu i que estan subjectes a l’ordenament jurídic jurídica, i per tant no són actes de tràmit, sinó que posen fi a un procediment administratiu, que venen dictats per l’administració pública competent per poderlos dictar i que estan subjectes al control jurisdiccional Estructura de l’Acte administratiu • L’acte administratiu és estudiat per la doctrina des d’una perspectiva privatista, pel que s’entén que tot acte administratiu ve integrat per:  Uns elements subjectius  Uns elements materials  La forma 18 Estructura de l’Acte administratiu Elements Subjectius • Ve determinat per la competència i la titularitat de l’òrgan. En aquest àmbit i d’acord amb l’article 31 del Codi de l’Administració, s’entén que un acte administratiu és vàlid, en virtut de la competència atribuïda a l’òrgan per poder-lo dictar. • S’estableix que la competència és irrenunciable pel qui li ha estat atribuïda, sense perjudici de la facultat de poder delegar dita competència a un altre òrgan. • Amb la llei del govern de l’any 2000, l’article 34 estableix que únicament no són delegables aquelles competències que emanen de la constitució, que una llei de forma expressa prohibeixi la seva delegació i que la competència ja s’hagi delegat. Per tot que s’ha produït un canvi de paradigma substancial en el marc de la delegació de competència, en la mesura que a dia d’avui no fa falta que la llei de forma expressa estableixi la possibilitat de delegar la competència. • Una qüestió diferent de la delegació de competència és la delegació de signatura prevista en l’article 35 del Codi de l’Administració, en el que s’estableix que el titular de l’òrgan pot delegar de forma nominal la seva signatura en el marc de la competència que li ha estat atribuïda • Per tot el que tota administració pública, per poder dictar actes administratius, ha d’haver nomenat l’autoritat competent, ha de procedir a la publicació del nomenament, i ha de prendre possessió del càrrec. 19 Estructura de l’Acte administratiu Elements Materials • Ve determinat pel supòsit de fet i per la finalitat. El supòsit de fet és sobre el que versa l’acte administratiu i ve determinat en virtut de la competència de l’administració pública per poder-lo dictar, com s’ha dit anteriorment la manca de competència comporta la nul·litat o l’anul·labilitat de l’acte administratiu dictat d’acord amb les disposicions dels articles 48 i 49 del Codi de l’Administració. • Pel que fa a la finalitat s’ha d’observar que l’article 73 de la constitució estableix que la finalitat última de l’administració és la recerca de l’interès públic. Altrament no qualsevol administració pot cercar qualsevol interès pública, sinó que cada administració pública procedeix a la recerca de l’interès públic determinat a la competència per poder-lo cercar • Altrament l’article 18 del Codi de l’Administració estableix la prohibició de la desviació de poder, consistent que la utilització d’una competència, per altres finalitats que aquelles establertes per l’ordenament jurídic, seran motiu de nul·litat i responsabilitat per les autoritats i funcionaris. 20 Estructura de l’Acte administratiu La Forma • Ve determinada per l’escriptura i la motivació. En aquest àmbit l’article 38 del Codi de l’Administració estableix que tot acte administratiu per ser vàlid ha de vindre de forma general de forma escrita, datada i signada pel titular de l’òrgan. Altrament l’article 121 del Codi de l’Administració, estableix entre altres extrems que tot procediment administratiu de forma general finalitza amb la realització d’un acte administratiu realitzat de forma escrita datada i signada pel titular de l’òrgan. • L’article 39 del Codi de l’Administració estableix entre altres extrems que els actes administratius han de venir motivats de forma preceptiva quan produeixin efectes desfavorables al ciutadà i en aquells casos que malgrat establir efectes favorables, s’apartin de decisions anteriors adoptades. • Altrament l’article 17 del Codi de l’Administració estableix entre altres extrems que els fets i les raons que motivin els actes de l’administració han d’ésser sempre presentats de manera exacta. 21 La instrucció dels expedients administratius • D’acord amb l’article 114 del Codi de l’Administració, els funcionaris de l’administració competent s’encarreguen d’impulsar i realitzar els actes instrucció necessaris per la resolució del procediment administratiu. • Les persones interessades, en el marc d’un procediment administratiu poden participar en els tràmits d’instrucció, mitjançant la realització d’al·legacions i aportant les proves que tinguin per convenient. • En aquest àmbit l’article 117 del Codi de l’Administració estableix que la càrrega de la prova en tot procediment administratiu recau sobre la persona interessada i per tant és la persona interessada que té l’obligació de provar les seves al·legacions. 22 • Així mateix si iniciat un procediment administratiu, l’administració pública competent observa l’existència d’altres persones interessades, ha de posar en coneixement d’aquestes el procediment La instrucció dels expedients administratius • Una vegada acabada la fase d’instrucció del procediment, l’article 120 del Codi de l’Administració estableix la possibilitat de realitzar un darrer tràmit d’al·legacions per part de les parts interessades, tràmit que podrà prescindir l’administració, quan per la resolució del procediment no s’han practicat altres proves que aquelles presentades per la persona interessada en la seva sol·licitud. • Així mateix d’acord amb l’article 119 del Codi de l’Administració s’estableix la possibilitat per part de l’administració pública de poder fixar mesures cautelars amb la finalitat d’assegurar l’eficàcia de l’acte administratiu definitiu que posa fi al procediment administratiu. Altrament la mesura cautelar no és definitiva sinó que al finalitzar el procediment administratiu deixa de produir efectes. 23