El Formigó PDF

Introducció Orígens del formigó: o Edat de pedra: mescles rudimentàries amb arena, grava i aigua. o Egipcis: ús de guix cuit en la construcció de la piràmide de Keops. o Grecs: mescles de terra volcànica i calç. o Romans: ús de calç com a aglomera...

Introducció Orígens del formigó: o Edat de pedra: mescles rudimentàries amb arena, grava i aigua. o Egipcis: ús de guix cuit en la construcció de la piràmide de Keops. o Grecs: mescles de terra volcànica i calç. o Romans: ús de calç com a aglomerant (clavegueram, pòrtland romà). Evolució moderna: o S. XIX: Descobriment del ciment pòrtland. o Diferències entre formigó armat (amb acer) i formigó en massa. o Avantatges del formigó armat: rapidesa de construcció, adaptabilitat, durabilitat, estabilitat davant el foc. Tipus d’esforços 1. Compressió: Forces que acurten la longitud (ex.: pilars, suports). 2. Tracció: Forces que allarguen una peça (ex.: cables, peces pretensades). 3. Flexió: Esforços combinats de compressió i tracció (ex.: bigues). 4. Vinclament: Compressió amb deformació lateral (ex.: pilars prims). 5. Tallament (cisallament): Forces transversals (ex.: unions pilar-biga). 6. Torsió: Rotació d’una secció respecte a una altra (ex.: eixos de màquines o voladissos). Normativa espanyola sobre el formigó Codi estructural: o Regula estructures de formigó, acer i mixtes. o Substituïx la instrucció EHE-08. o Requisits: seguretat estructural, protecció ambiental, resistència al foc. Tipus de formigó 1. Formigó en massa (HM): Sense armadura interna, resistix compressió (cimentacions, murs). 2. Formigó armat (HA): Inclou acer corrugat per a resistir tracció (estructures, cimentacions). 3. Formigó pretensat (HP): a. Armadura tensada abans o després de l’enduriment del formigó (prefabricats). 4. Formigons especials (HE): a. Alta resistència: Més de 50 N/mm² (infraestructures).  b. Autocompactant: Flueix sense necessitat de compactació. c. Reforçat amb fibres: Millora resistència a tracció. d. Projectat: Projecció a pressió (compactació inclosa). e. Drenant: Facilita el drenatge (piscines, urbanitzacions). f. Lleuger o pesant: Segons densitat (aïllament o blindatges). g. Refractari: Resistix al foc (fàbriques, forns). Tipificació del formigó Factors de classificació: o Resistència característica (R): Compressió als 28 dies. o Consistència (C): Fluïdesa mesurada amb el con d’Abrams. o Grandària màxima dels àrids (TM): Segons aplicació. o Ambient (A): Influència ambiental en la durabilitat. Exemple: Formigó armat de 35 N/mm², consistència blana, àrid de 12 mm, ambient marí. Acers per a l’armat Tipus d’armadures: o Barra corrugada: Millora resistència a tracció. o Malles electrosoldades: Quadrícules premuntades (forjats). Classificació segons funció: o Principal: Resistix tracció. o Estreps/cèrcols: Absorbixen esforços tallants. o Muntatge: Facilita l’assemblatge. Disseny de barres: B-400S, B-500SD (variacions en elasticitat i ductilitat). Separadors i calços Garantixen un recobriment mínim per a protegir les armadures. Encofrats Estructures auxiliars per a emmotlar el formigó fresc. Tipus: verticals (pilars, murs) i horitzontals (forjats). Consideracions: facilitat de desmuntatge i reutilització. Tractaments superficials 1. Per a revestir: Sense requisits estètics. 2. Vist: Alta qualitat i uniformitat. 3. Rentat: Grava exposada després de rentar el morter. 4. Imprés: Textures amb motles (adoquins, pedres). 5. Polit: Acabat llis per a superfícies horitzontals. 6. Arrapat o rascat: Rascat per a textura. 7. Xorro d’arena: Projecció d’arena a pressió per a acabat uniforme.