Conceptes bàsics sobre l'Avaluació Ambiental PDF

TEMA1: Conceptes bàsics sobre l'Avaluació Ambiental Què és un Impacte Ambiental? És un canvi o alteració en un component ambiental (factor), en un determinat lloc i/o moment, com a conseqüència d'una activitat humana concreta (acció), en comparació a l'estat d'aquest component si no s'hagués produï...

TEMA1: Conceptes bàsics sobre l'Avaluació Ambiental Què és un Impacte Ambiental? És un canvi o alteració en un component ambiental (factor), en un determinat lloc i/o moment, com a conseqüència d'una activitat humana concreta (acció), en comparació a l'estat d'aquest component si no s'hagués produït aquesta activitat. La trajectòria del factor sense l'acció no és la mateixa que sense aquest factor, la diferència és la magnitud de l’impacte (en el temps) Impacte=/= pertorbació (pot ser un impacte per a bé) Què és l’Avaluació Ambiental? Naix en EU, després de la crisi econòmica i el creixement de les infraestructures. Es publica Silent Spring. Es tracta d’un procés estructurat per considerar a les persones i el medi ambient,per proposar accions mentres encara hi ha una oportunitat de modificar. Objectiu: - Incorporar els criteris ambientals en la presa de decisions, per tal de minimitzar les repercussions negatives sobre el medi ambient - Té finalitat preventiva (ex ante) - Pretén augmentar la transparència i la participació pública - Implica valorar els impactes - Pretén millorar la qualitat dels plans, programes, projectes i les activitats, a que s’apliqui - Inclou propostes o mesures i alternatives per mitigar l’impacte de les actuacions humanes sobre el medi ambient Es fonamenta en uns principis d’ètica ambiental i social: Ambientals: - conservació de la biodiversitat i la natura - Desenvolupament sostenible Socials: - Principi d’equitat - Principi de responsabilitat - Principi de prevenció i cautela - Principi de dret d'informació i participació pública Què és l’Avaluació Ambiental? És un procediment administratiu instrumental, amb uns passos ben definits per la legislació, per a analitzar els efectes dels impactes ambientals significatius de plans, programes, projectes i activitats Què són els plans, programes i projectes? Definició segons la Ley 21/2013 de Evaluación Ambiental (LEA) Plans i programes: Conjunt d'estratègies, directrius i propostes que preveu una Administració pública per satisfer necessitats socials, no executables directament, sinó a través del seu desenvolupament per mitjà d'un conjunt de projectes. Projecte: Qualsevol actuació que consisteixi en l'execució o explotació d'una obra, una construcció, o instal·lació, així com el desmantellament o demolició o qualsevol intervenció al medi natural o al paisatge, incloses les destinades a l'explotació oa l'aprofitament dels recursos naturals o del sòl i del subsòl així com de les aigües marines. S’aplica una avaluació i control d’activitats a: Desenvolupament d'activitats industrials, comercials, agrícoles, de serveis i de mineria. Activitat: Explotació que es porta a terme en un centre o establiment específic, que tenen potencial per generar contaminació o altres impactes ambientals. Las comunidades autònomas tienen la libertad de hacer más restricciones  La ley 21/2013 (LEA) inclou tant la Evaluación ambiental estratégica (plans i programes) com la Evaluación de impacto ambiental (projectes), i harmonitza la nomenclatura entre ambdues. Mentres que la ley 20/2009 és de prevenció i control ambiental de les activitats. Aquestes lleis es deriven de les respectives directives europees. LLEI 21/2013 (LEA) Avaluació ambiental: procediment administratiu instrumental respecte del d'aprovació o d'adopció de plans i programes, així com respecte del d'autorització de projectes o, si escau, respecte de l'activitat administrativa de control dels projectes sotmesos a declaració responsable o comunicació prèvia, a través del qual s'analitzen els possibles efectes significatius sobre el medi ambient dels plans, programes i projectes. L'avaluació ambiental inclou tant “l'avaluació ambiental estratègica” com “l'avaluació d'impacte ambiental”. Òrgan ambiental: òrgan de l'Administració pública estatal o autonòmica que realitza l'anàlisi tècnic dels expedients d'avaluació ambiental; formula les Declaracions Ambientals Estratègiques i d’Impacte Ambiental, i els informes ambientals. Después le pasa el relevo al òrgan substantiu. Òrgan substantiu: òrgan de l'Administració pública estatal, autonòmica o local competent per autoritzar o aprovar els projectes (veure definició més amplia a la pròpia Ley) Promotor: persona física o jurídica, pública o privada, que pretén realitzar el pla, programa o projecte. Promotor de plans i programes= Administració pública Promotor de projectes= públic o privat Públic: qualsevol persona física o jurídica, així com les seves associacions, organitzacions i grups legalment constituïts, excloent les persones interessades Persones interessades: persones afectades, persones jurídiques sense ànim de lucre relacionades amb la protecció del medi ambient (més de 2 anys) que actuïn en el territori afectat Administracions públiques afectades: les que tenen competències específiques en matèria de població, salut humana, biodiversitat, geodiversitat, fauna, flora, sòl, aigua, aire, soroll, clima, paisatge, béns materials, patrimoni cultural, ordenació del territori, i urbanisme. Tant com als plans i programes com per als projectes es fa una avaluació segons: - Projecte amb grans impactes previsibles= Annex I= Ordinària - Projecte amb menys impactes previsibles= Annex II= Simplificada Si no es tracta de ninguna de les dos hem d’evaluar si l’obra es realitza en una zona protegida, si és que si pasarà a l’annex 2 i si és que no, no caldrà la AIA. Els annexos estan subdividits en grups de projectes segons el seu àmbit. Un promotor pot decidir voluntàriament sometre a Avaluació Ambiental ordinària, encara que pugui acollir-se a la simplificada. Criteris per determinar si un projecte de l’annex 2 s’ha de sotmetre a AIA ordinària: LLEI 20/2009 (llei autonòmica)de prevenció i control ambiental de les activitats Estableix un sistema d'intervenció administrativa per a les activitats productives que poden tenir impacte ambiental, amb la finalitat de garantir un alt nivell de protecció del medi ambient i la salut pública. Busca integrar la prevenció, control i reducció de la contaminació de les activitats econòmiques. Tipus: Obligatòria: activitats industrials afectades per la Llei 20/2009 de “Prevenció i control ambiental de les activitats” (DOGC 11/12/2009). Voluntària: empreses que incorporen voluntàriament al seu procés productiu tècniques menys contaminants i procediments sostenibles, que reverteixen en estalvis energètics, de matèries primeres i en una millora de la imatge de l'empresa. I en la possibilitat de bonificacions fiscals! Ej: Ecogestió i Ecoauditories (EMAS), Normas UNE-EN ISO 14001 Exigeix Avaluación d’Impacte Ambiental en molts casos: Autorització Ambiental Integrada (AAI): Activitats amb un alt potencial d'incidència (o generalment les que es duguin a terme dins o prop d'un espai natural protegit) requereixen una EIA abans de la seva aprovació (Annex I). Ej: Refineries de petroli, plantes químiques integrals, i centrals tèrmiques de gran capacitat. Llicencia de Actividad (LICAct): Activitats amb menor impacte ambiental, però que encara requereixen control i seguiment por l’Administració local i una EIA simplificada (Annex II). Donada per l’ajuntament. Ej: Talleres de pintura, vehículos, locales de > 300 pers. aforo Régim de comunicació: Activitats amb impacte ambiental menor, que només necessiten una comunicació prèvia a les autoritats municipals. Poden requerir una EIA en funció de les seves característiques específiques (Annex III). Declaració Responsable. S’ha de tindre el document abans de fer l’obra. Ej: Tallers mecànics, petites plantes de reciclatge. Comunicació Previa d’Activitat: Ej: Perruquería, supermercat.  TEMA 2: Estructura i contingut dels Estudis d’Avaluació Ambiental Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA): Ex: construcció d’una carretera Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) Ex: Pla d’infraestructures del transport Procediment AIA (projectes) Què ha d’establir l’abast? - Els impactes que cal considerar - Els tipus d’alternatives que caldria plantejar-se - Els estudis previs necessaris per caracteritzar l’entorn - El grau de detall de les recerques que cal dur a terme - Els criteris amb els quals es valorarà la significació dels efectes - Les mesures de mitigació d’impactes que cal tenir en compte - Qualsevol mena de consultes addicionals que calgui dur a terme durant l’elaboració dels estudis ambientals L’òrgan ambiental emet l’informe de l’abast i contingut de l'EIA i el retorna al promotor Contingut de un Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) 1. Objectiu i descripció del projecte i de les seves accions: Breu descripció del projecte. Amb tots els elements i accions que puguin ser generadors d'impactes. - Ubicació i descripció general - Estimació de tipus i quantitats de recursos naturals i materials a utilitzar, sòl a ocupar... - Estimació de tipus i quantitats de residus, abocaments i emissions Fase de construcció, de funcionament i d’abandonament. 2. Anàlisi d'alternatives, incloent l’alternativa zero Un bon projecte ha de contemplar alternatives viables técnica i econòmicament (mínimo 1!); cadascuna pot tenir implicacions ambientals diferents. Segons de quin tipus de projecte es tracta, les alternatives seran: Variar el traçat Variar ubicació Variar funcionament Variar tipus de projecte... L'EIA ha de desenvolupar l'anàlisi de les -principals, totes?- alternatives possibles i caracteritzar els impactes de cadascuna d'elles, tot assenyalant i justificant l'alternativa proposada 3. Descripció del medi receptor (Inventario Ambiental) Es va al camp i tota la informació es cartografia. No cal que sigui molt extens, però sí que valori els elements ambientals potencialment afectats A partir de treballs de camp acurats i realitzats específicament per al projecte. 4. Identificació, avaluació i valoració dels impactes Per a cada fase i per a cada alternativa (elecció de l'alternativa més viable). Valoració quantitativa sempre que sigui possible. Hem d’explicar pq escollim una alternativa sobre altra, valorant les accions del projecte i el seu impacte. 5. Avaluació de les repercussions a la Xarxa Natura 2000 (mirar si afecta algún espai protegit) En el cas que el projecte afecti a aquests espais, cal valorar amb detall els impactes a les espècies i hàbitats protegides de la zona: Estructura i funció dels components de l'ecosistema Estat de conservació dels hàbitats Paràmetres demogràfics de les poblacions d'espècies de l'àrea Importància biogeogràfica de l'àrea 6. Mesures protectores, mitigadores, restauradores o compensatories Evitar, mitigar, restaurar i compensar. Estudiar si es genera més d’un impacte ja que el seu cost ha d'estar inclòs en el pressupost. Es pot passar d’una evaluació severa a moderada amb les mesures compensatòries. 7. Programa de Vigilància i seguiment Ambiental (PVA) Proposta d'execució i seguiment per a comprovar que l’activitat se realitzi d’acord amb el projecte. Determinar l’eficàcia de les mesures implantades en l'EIA a peu d’obra i en totes les fases del projecte. Mesurar altres impactes no previstos i de posterior aparició, i definir les seves mesures correctores que cal aplicar. 8. Document de síntesi (Extensió màxima 25 pàgines) És un resum de l'EIA que sigui comprensible i entenedor per a personal no especialitzat, facilita participació i de debat públic. Haurà de contenir la informació següent: - Discussió i conclusions de l'actuació proposada - Conclusions relatives a l'examen i elecció de les alternatives - Impactes principals i impactes que no es poden evitar - Proposta de mesures mitigadores i el programa de vigilància ambiental, tant en la fase d'execució i funcionament - Opinió que mereix el projecte a la població afectada - Plànols principals 9. Informació pública Etapa obligatòria de tot procés d’AIA S’anuncia per mitjans oficials (BOE o altres) Durada: mínim 30 dies Documentació sotmesa a informació: - L’avantprojecte o projecte constructiu - L’estudi d’impacte ambiental Difusió web: com a mínim el resum de l’estudi i les conclusions (document de síntesi) Cal comunicar-ho a les administracions afectades i a les persones interessades Possibilitat de presentar al·legacions. Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del procediment ordinari És el pronunciament de l’òrgan ambiental on es determina, si procedeix o no, realitzar el projecte i, en cas afirmatiu (=DIA favorable), les condicions que han d’establir-se per la protecció del medi ambient. Es publica en els diaris oficials (DOGC o BOE) La publicació de la DIA finalitza el procediment administratiu d’Avaluació d’Impacte Ambiental. Procediment AAE (plans i programes) Capacitat tècnica i responsabilitat de l’autor dels estudis i documents ambientals Els diferents documents d’avaluació ambiental, […] han de ser realitzats per persones que tinguin la capacitat tècnica suficient de conformitat amb les normes sobre qualificacions professionals i de l'educació superior, i tenen la qualitat necessària per complir les exigències d'aquesta llei. Per això, els estudis i documents ambientals esmentats hauran d'identificar el seu autor o autors indicant-ne la titulació i, si escau, professió regulada. A més, hi haurà de constar la data de conclusió i signatura de l'autor. Els autors dels documents esmentats seran responsables del contingut i de la fiabilitat de la informació, excepte pel que fa a les dades rebudes de l'administració de forma fefaent. TEMA 3: Identificació i avaluació qualitativa dels impactes ambientals El mèrit d'un EIA (Estudi d’Impacte Ambiental ja definit al principi de tot) ben fet és preveure correctament el conjunt d'impactes que generarà un projecte. 1- identificar els impactes 2- describir-los 3- caracteritzar-los o valorar-los qualitativament 4- valorar-ne quantitativament la magnitud dels que són significatius (Tema 4) 5- proposar mesures per mitigar-los Identificació de les accions Les accions d’un projecte són les actuacions contemplades en l'execució d'un projecte que potencialment: - Alteren els processos naturals - Modifiquen l'ús del sòl - Emeten contaminants o generen residus - Consumeixen recursos naturals - Actuen sobre el medi biòtic - Deterioren el paisatge - Repercuteixen sobre les infraestructures - Modifiquen l'entorn social, econòmic i cultural Cal identificar els factors del medi que presumiblement resultaran alterats per aquestes accions. A més a més dels factors sòcio-econòmics. Mètodes: A través de llistes de comprovació sistemàtica (check lists) A través de consultar a panells d'experts A través de la comparació d’escenaris (anàlisi dels impactes generats per projectes semblants) Tres grans tipus de mètodes d’identificació: Xarxes o diagrames de relacions: permeten relacionar els impactes primaris, secundaris i terciaris, o efectes indirectes. Llistes de comprovació, basades en projectes similars. Matrius d'interacció causa-efecte: ex. Matriu de Leopold. Ofereix un resum categòric de l'avaluació amb indicacions de les relacions causa-efecte, però sense entrar en interaccions de segon o més ordres. Consisteix en un quadre de doble entrada (matriu) on: - files => factors ambientals que poden ser afectats (màxim 88) - columnes => les accions que es realitzaran i seran causa de posibles impactes (màxim 100) 88 x 100 = 8800 interaccions possibles A la pràctica les interaccions rellevants no solen passar de 50 Quan hi ha un possible impacte: tracem barra diagonal on: - part superior => MAGNITUD : de l’1 (mínima) al 10 (màxima), precedit del signe + (impacte positiu) o – (impacte negatiu) - part inferior=> IMPORTÀNCIA: de l’1 (mínima) al 10 (màxima) Quins són els avantatges o desavantatges dels tres tipus de mètodes d’identificació d’impactes? Matrius d'Interacció Causa-Efecte: - Avantatges: són les més usades - Desavantatges: Cert nivell de subjectivitat, no té en compte la magnitud dels efectes. Xarxes de Relacions: - Avantatges: Útils per a la identificació d'impactes. Útils per organitzar debats i comunicar informació al públic. - Desavantatges: La representació gràfica pot arribar a ser molt complexa. Llistes de comprovació (check lists): - Avantatges: Útils per a la planificació. Publicades per organismes públics i per a projectes específics. - Desavantatges: Només existeixen per a projectes específics. Solen ser molt generals. Per a caracteritzar l'impacte cal indicar: L'acció i el factor implicats. Valoració qualitativa dels impactes: - Caracteritzar cada efecte - Definir una escala de puntuació per als atributs (es poden ponderar si es desitja) - Determinar la INCIDÈNCIA de cada efecte i la global No hi ha un únic mètode vàlid, l'elecció de la metodologia depèn de: Tipologia de les alternatives Recursos disponibles Coneixements de l'activitat i el lloc on es desenvolupa Rellevància del tema Per cada Fase y per cada Alternativa del Projecte, OBJECTIU Escollir la millor alternativa TEMA 9 (con el chico): DESCRIPCIÓ D’ALTERNATIVES PER QUÈ HEM DE PLANTEJAR ALTERNATIVES? Perquè tenim un marc legal que així ens ho requereix. Per a justificar la nostra proposta. La competència del medi ambient és compartida. Projectes d’infraestructures En l’Annex VI de la Llei 21/2013 s'estableix el contingut mínim de l’EIA on textualment t’obliga a: Descripció de les diverses alternatives raonables estudiades que tinguin relació amb el projecte i les seves característiques específiques, inclosa l'alternativa zero, o de no realització del projecte, i una justificació de les principals raons de la solució adoptada,tenint en compte els efectes del projecte sobre el medi ambient. Pel que fa als plans urbanístics (la majoria de plans que es tramiten) el marc legal es complica. No només has de tenir en compte la Llei 21/2013, de 9 de desembre sinó que has de tenir en compte la regulació urbanística atès que aquesta incorpora el procediment d’avaluació ambiental. MIRAR TEMA EXTRA! Quins plans no fan cap procediment d’avaluació ambiental? - El planejament urbanístic derivat que es refereix només a sòl urbà que desenvolupa planejament urbanístic general avaluat ambientalment (aprovat posteriorment a gener de 2004) - Les modificacions de planejament urbanístic que es refereixen només a sòl urbà. Sempre i quan no siguin marc de projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental. Que són les alternatives en el procés d’AAE? Les diferents maneres de desenvolupar un pla o executar un projecte per tal de complir el seu objectiu estratègic atenent: - Les obligacions i planejament de caràcter ambiental (marc legal vigent) - Els aspectes ambientalment rellevants (diagnosi) - Els objectius i criteris ambientals (per l’AAE de plans) Una bona tria d’alternatives dona solidesa al procés d’avaluació ambiental atès que implica una incorporació dels principals condicionants ambientals que caracteritzen l’àmbit a la proposta final. Quins tipus d’alternatives es poden contemplar? Alternatives de model: Correspon a desenvolupar el pla en base a una diferent concreció de les propostes de configuració del municipi, de manera que es proposa una comprensió diferent de com ha de ser la visió final del mateix (model de creixement, nombre d’habitatges, ordenació de SNU). EXEMPLE: Modificació del Pla general metropolità a l’àmbit de Vallbona, al tm de Barcelona Alternativa 1. Expansió del barri: Planteja un nombre d’habitatges força elevat triplicant el nombre actual del barri, és a dir, un total de 2.120 nous en els sòls agrícoles existents. Alternativa 2. Contenció del creixement del barri. Es planteja densificar els nuclis urbans existents Es planteja nova edificació per a un total de 600 nous habitants. Protecció dels sòls agrícoles. Alternatives d’ordenació: Correspon a desenvolupar l’objecte del planejament derivat ubicant de diferent manera les zonificacions de les qualificacions en l’àmbit. EXEMPLE: Modificació puntual del Pla d’ordenació urbanística municipal a l’àmbit de Montgavina, al terme municipal de Sitges Alternativa 1: Ubicació d’un vial de connexió Repartir edificacions de tipus unifamiliars Alternativa 2: Definir connexions Concentrar habitatges plurifamiliars en cotes baixes Alternatives d’emplaçament: Contemplar diferents ubicacions a l’hora de desenvolupar la proposta. Alternatives de traçat: Definir diferents recorreguts a l’hora d’executar les diferents infraestructures de comunicació. Exemple: Alternativa 1 Suposa una longitud total de 1.150 m amb línia aèria. Alternativa 3 Suposa una longitud total de 806 m amb línia aèria. Alternatives de disseny: Aplicar diferents metodologies a l’hora d’executar les obres i implantar les diferents infraestructures. Obligacions jurídiques i determinacions normatives dels plans Incorporar les determinacions ambientals del planejament territorial, sectorial i urbanístic que hauran de tenir en compte totes les alternatives per ser viables. - Plans territorials directors i plans territorials parcials (sistema d’espais oberts i estratègies d’assentaments). Pla territorial metropolità de Barcelona, Pla territorial parcial de les comarques centrals - Plans directors urbanístics (determinacions en funció de l’àmbit i de l’activitat). Pla director urbanístic del Sistema Costaner, Pla director urbanístic de les activitats de càmping - Plans d’ordenació urbanística municipal i modificacions (compatibilitat urbanística) - Catàlegs de Paisatge i cartes de Paisatge (criteris i accions de qualitat paisatgística) - Plans d’Acció i Energia Sostenible (objectius de reducció de GEH) - Agenda 21 i Plans d’Acció Ambiental Aspectes ambientalment rellevants de l’àmbit Determinar quines fortaleses, mancances, valors, debilitats de caire ambiental caracteritzen a l’àmbit d’estudi i condicionarán la proposta. DE QUÈ PARLEM? Model territorial - Desenvolupament urbanístic de l’àmbit: Relació d’usos i superfícies, Grau de dispersió dels assentaments, Tipologies edificatòries, Estat del planejament vigent- Sòl urbà pendents d’executar. - Característiques biofísiques del municipi: Cobertes de sòl, Tipus de sòl, Morfologia i relleu. Consum i ocupació de sòl Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural - Espais naturals protegits: Xarxa natura, Espais d’interès natural, ENPE, Zones humides. Anàlisi dels punts de conflicte. - Connectivitat ecològica: Corredors fluvials, continuïtat agroforestal, efecte barrera, espais intersticials, estudis previs (anàlisi planejament territorial) - Elements patrimoni natural: Boscos catalogats d’interès. Arbres monumentals i d’interès local. - Flora i fauna: Descripció de la vegetació i la seva qualitat. Espècies de fauna protegides i àrees de distribució. Cicle de l’aigua - Aigües superficials i subterrànies: Inventari de xarxes fluvials i aqüífers subterrànies - Abastament: Consum d’aigua (donarà idea del sostenibilitat del model territorial), capacitat d’abastament - Sanejament: Xarxa de sanejament, problemes de capacitat, destinació final de les aigües - Risc hidrològic: Risc d’inundabilitat , PEFCAT disponibles, usos compatibles amb riscos existents Paisatge - Qualitat paisatgística: Unitats del paisatge. Definició dels valors del paisatge. Principals impactes paisatgístics. Zones d’interès paisatgístic. - Fragilitat paisatgística: Zones més vulnerables. Principals miradors. Visibilitat. Canvi climàtic Riscs naturals i tecnològics Objectius i criteris ambientals Els objectius ambientals són les fites que volem assolir i/o assegurar mentre que els criteris ambientals esdevenen les eines i mecanismes per poder assolir el compliment de l’objectiu ambiental. Els objectius i criteris ambientals han de reflectir la diagnosi prèvia (perfil ambiental) i les directrius de planejament. Els indicadors ambientals són l’instrument qualitatiu i/o quantitatiu que ens servirà per valorar la idoneïtat de les alternatives atenent el grau d’acompliment dels objectius ambientals. (per poder valorar quantitativament el grau de copliment) En aquest sentit, cada objectiu ha de tenir vinculat un o varis indicadors per a poder valorar la idoneïtat de les alternatives. Per tant, s'haurien d’establir indicadors ambientals de cadascun dels aspectes ambientalment rellevants de la diagnosi. Per tant en els textacos estos hem de trobar tant una jerarquia de importancia i els indicadors. Com este: Descripció i anàlisi de les alternatives S’ha de descriure les característiques de les diferents alternatives considerades per tal de realitzar la finalitat de la proposta. Aquestes alternatives contribueixen a buscar diferents solucions d’un pla o un projecte atenent els aspectes ambientalment rellevants detectats. CARACTERÍSTIQUES a) S’ha de comptar amb l’alternativa zero (no realitzar la proposta objecte d’AAEO Planejament vigent) quina ha de estar sempre en la proposta i sempre serà millor que fer algo. b) Alternatives RAONABLES, VIABLES I AJUSTADES a finalitat de la proposta, amb detall suficient per valorar la seva idoneïtat. c) Mínim de tres alternatives (inclosa la zero – planejament vigent). d) Evitar l’artificialització de les alternatives per tal de justificar la proposta predefinida. Com podem generar alternatives? (Morrison-Saunders & Therivel, 2006) 1. Quin hauria de ser el futur de l'àrea X? 2. Quina és la millor manera de provar la demanda de X? 3. Quina és la millor manera d'abordar el tema o problema X? 4. Quina és l'activitat més adequada per al lloc X? 5. Sota quines circumstàncies haurien de permetre l'activitat? 6. Com l'activitat existent X podria ser més sostenible? 7. És la proposta X sostenible? 8. Quina és la millor alternativa per dur a terme la proposta X de les opcions dades? 9. Quin és el millor lloc per a la localització de la proposta X? 10. Serà acceptable la proposta X en el lloc? Realitzar l’anàlisi ambiental de les diferents alternatives a partir del grau de compliment d’aquestes amb els objectius i criteris ambientals establerts. Com ho fem? a) Valoració els efectes i impactes ambientals derivats del seu desenvolupament o ocupació de sòl, increment del consum d’aigua, afectació dels espais naturals). b) Superposició de les diferents alternatives amb els vectors ambientals definits en la cartografia ambiental. CAL FER ANÀLISI GIS. c) Utilitzar el pressupost del projecte executiu per tal de quantificar els impactes. Cal valorar els efectes sobre el canvi climàtic; tant pel que fa a l’impacte sobre l’emissióde GEH i la vulnerabilitat respecte al canvi climàtic. Precepte de la LIAAA. Com ho fem? Quantificar l’emissió dels GEH derivats de les diferents alternatives. a) Edificació (consum energètic) b) Mobilitat generada c) Cicle de l’aigua i gestió dels residus d) Emissions de la fase de la construcció (materials i maquinària) e) Avaluació de la pèrdua d’estoc de carboni i capacitat d’embornal hay cosas como siglas explicadas que no he puesto, mirar tablet  TEMA 4: Quantificació d’impactes Descriure i valorar normativament els impactes de projectes. Aportar significat als impactes en funció de la seva rellevància. Determinar els efectes derivats dels plans. Conèixer varis mètodes de valoració d’impactes. Definició i valoració normativa dels impactes Els efectes (significatius) dels impactes ambientals detectats es descriuen i caracteritzen amb els conceptes que estableix l'annex VI de la Llei 21/2013 que demana distingir entre: Primer pas: positiu o negatiu Segon pas: Sinèrgic: efecte conjunt de la presència simultània de varis agents suposa una incidència ambiental superior que l'efecte suma de les incidències individuals. Ex. O3 troposfèric, impacte paisatgístic. Definicions i exemples d’impactes a curt, mitjà o llarg termini: Si es manifesta abans d’un any, abans dels 5 anys o després dels 5 anys. Temporal o permanent: En funció si l’alteració és indefinida en el temps o bé només es produeix durant un període terminal, sigui de curt o llarg temps. Ex. La diferència entre l'ocupació de la zona d’obres (fase d’execució) i el traçat definitiu d’una carretera. Reversible, recuperable: És reversible si l’alteració pot ser assimilada pel medi com a conseqüència dels processos de restauració ecològica. x. Segons quins nivells de contaminació de l’aigua. Es tracta de recuperable si l’alteració es pot eliminar-se via acció humana. Ex:reciclatge de residus generats en l’obra. Irrecuperable: És aquella pèrdua que no es pot reparar ni per l’acció natural ni humana. Ex.Extinció d’una espècie. Tercer pas Coneguts els impactes i caracteritzats els seus efectes, s'han de valorar qualitativament o quantitativament segons les necessitats i possibilitats. En qualsevol cas, s'ha de definir la importància global de cada impacte, ja sigui positiu o negatiu, i classificar-se com: COMPATIBLE, MODERAT, SEVER o CRÍTIC Impacte ambiental compatible: Aquell la recuperació del qual és immediata després del cessament de l’activitat, i no requereix mesures preventives o correctores. Impacte ambiental moderat: Aquell la recuperació del qual no requereix mesures preventives o correctores intensives, i en el qual la consecució de les condicions ambientals inicials requereix un cert temps. Impacte ambiental sever: Aquell en el qual la recuperació de les condicions del medi exigeix mesures preventives o correctores, i en el qual, fins i tot amb aquestes mesures,aquella recuperació requereix un període de temps dilatat. Impacte ambiental crític: Aquell la magnitud del qual és superior al llindar acceptable.Amb aquest es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense possible recuperació, fins i tot amb l’adopció de mesures protectores correctores A més, convé VALORAR l'impacte global del projecte: La importància de l'impacte del projecte serà acceptable si la valoració global és compatible, moderat o sever. En aquest cas el projecte és realitzable. La importància de l'impacte del projecte serà negativa i, per tant, el projecte no hauria de dur-se a terme, des de el punt de vista ambiental, si la valoració global d'aquest és crítica. Algunes propietats de les decisions sobre la significació cal justificar-les. No les poden fer només “experts” o “especialistes”, són o haurien de ser col·lectives. Són imprecises. Els valors, les percepcions, els posicionaments i els punts de vista són difícils de determinar amb precisió, varien entre grups i al llarg del temps. Depenen del context, i poden variar entre les fases de l’AIA. Són polítiques i, sovint, polèmiques. Són un procés complex i difícil Determinar els efectes derivats dels plans Valorar i quantificar les principals conseqüències del desenvolupament del Pla. En síntesi, es valoren aquests eixos: 1. Determinar els sòls objecte de transformació així com l’ocupació derivada dels nous sectors i les seves implicacions (pèrdua de sòl forestal, agrícola, afectació a pendents significatives) 2. Quantificar els recursos necessaris per abastir els nous creixements 3. Quantificar l’emissió de GEH derivats de la proposta. Mètodes quantitatius parcials: - Funcions de transformació Hi ha una gran varietat de factors i d’unitats de mesura, però el idioma comú és la qualitat ambiental. Cal expressar-les en una escala normalitzada de valor ambiental (unitats de qualitat ambiental) S’utilitzen unes funcions de transformació. Relació entre la magnitud d’un indicador (mesurada en les seves pròpies unitats) i la qualitat ambiental expressada en unitats estandarditzades entre 0 (valor pèssim) i 1 (valor òptim). Amb aquesta funció es determinarà la qualitat ambiental per aquelles interaccions per les quals la qualitat disminueix proporcionalment en augmentar el valor de la magnitud. La tria de la funció de transformació ha d’estar ben fonamentada. Cal indicar en l’EIA quina funció concreta s’ha utilitzat. L’expressió de la magnitud en unitats de qualitat ambiental permet avaluar l’impacte global d’un projecte, de les seves alternatives, i també l’eficàcia de les mesures mitigadores. - Models de predicció o simulació (ex. USLE - Universal Soil Loss Ecquation - aplicada a talussos) Mètodes quantitatius globals: - Metodologia Delphi Hem après a valorar els impactes un a un... però per com ho fem per valorar el conjunt d’impactes? Si fem una suma de tots els impactes ens podem trobar amb el fet que un factor ambiental pot ser més important que un altre. Una solució és fer una ponderació dels factors ambientals. Consisteix en assignar un pes en Unitats d’Importància (UI) relatiuacada factor ambiental dins del conjunt dels considerats en l’estudi. Esbós del procediment: Selecció d’un panell d’experts (ambientòleg, biòleg, geòleg, sociòleg...) Identificació dels factors ambientals Priorització dels factors (ordre d’importància) Puntuació preliminar dels factors segons la seva rellevància per part de tots els experts. Cada expert fa la seva puntuació i si hi ha grans diferències s’assigna la mitjana de les puntuacions. En cas contrari es torna a discutir i es fa la mitjana de les noves xifres - Mètode Batelle-Columbus (le gusta al profe) Repartició de 1000 punts d’Unitats d’Importància del Paràmetre(UIP). Aquests 1000 punts d’UIP es reparteixen entre 78 factors ambientals agrupats en 4 categories ambientals: Ecologia (240) Contaminació (402) Aspectes estètics (153) Aspectes d’interès humà (205) Les Unitats d’Importància del Paràmetre o factor de ponderació (UIP) s’han de multiplicar per l'índex de Qualitat Ambiental (valor màxim=1) (QA) per obtenir les Unitat d’Impacte Ambiental (UIA). És adir: (UIA) = (QA)i x (UIP)I Se sumen tots els UIA i s’obté un índex global de cada alternativa del projecte, i es pot comparar amb el que s’obté sense projecte Es pot adaptar el mètode fent una ponderació diferent dels paràmetres ambientals Si tot està bé el resultat és 1000 La Unitat d’Impacte Ambiental (UIA) es pot calcular per: - UIA sense projecte : idea de l’impacte generat amb el projecte - UIA amb projecte: idea de l’impacte generat aplicant mesures correctores diferents. Per exemple, si apliquem la mesura correctora 1 obtindrem una UIA (UIA projecte 1) i si apliquem la mesura correctora 2 obtindrem una altra UIA (UIA projecte 2). Impacte ambiental residual (després de la realització del projecte) = UIA sense projecte - UIA amb projecte. Aquesta suma algebraica permet analitzar els impactes significatius per categories i/components. El mètode estableix la identificació de senyals d'alerta, amb base a un valor llindar delcanvi net negatiu. Aquests senyals d'alerta, impliquen canvis de caràcter advers substancials a la implementació del projecte, i per tant, ens ajudaran a significar el mateix i a proposar mesures correctores. - Anàlisi multi-criteri TEMA EXTRA: TIPUS DE PLANS URBANÍSTICS AVALUACIÓ AMBIENTAL QUÈ ÉS L’URBANISME És la ciència i tècnica multidisciplinar que té l’objectiu d’ordenar les ciutats i el territori. Disposarà de diverses eines o plans en funció de l’objectiu i de l’abast de l’actuació. Ex. no és el mateix ordenar una vegueria, que un municipi o un emplaçament concret. Idelfons cerdà. TIPUS DE PLANS URBANÍSTICS PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS (PDU) Plans que comprenen àrees supramunicipals (normalment) i que presenten diversos objectius. - Directius per coordinació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal. - Determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible i mobilitat. - Mesures de protecció del sòl no urbanitzable. - Programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge. - Delimitació d’àrees residencials estratègics (AREs). - Etc. Poden ser d’execució directa o desenvolupats per plans. Son un calaix desastre. poden establir diferents tipologies d’actuacions i per tant, tindran una valoració ambiental diferenciada. PDU del sistema costaner (PDUSC) i PDU dels àmbits del sistema costaner integrats pels sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial (PDUSC-2), de 25/05/2005 i 16/12/2019. - Objecte és preservar de la urbanització i edificació dels espais costaners no transformats classificats com a sòl no urbanitzable, sòl urbanitzable no delimitat i delimitats sense pla parcial situats a la grana de 500 m d’amplada de la costa. PDU de les activitats de càmping, de 28 de juny de 2021 - La finalitat és ordenar les activitats de càmping per tal d'assolir una activitat sostenible ambientalment, econòmica i social establint estratègies territorials i regulació específiques. QUIN PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ ESTRATÈGICA FAN ELS PDUs? Segons l’apartat 6.b de la disposició addicional vuitena de la llei 16/2015de 21 de juliol. Son objecte d’avaluació ambiental estratègica simplificada. Ara bé, es sotmeten a ordinària ja d’entrada a solicitud del promotor! que és el departament de territori. QUINS TIPUS D’ALTERNATIVA PODEM APLICAR? Alternatives de model: Correspon a desenvolupar el pla en base a una diferent concreció de les propostes de configuració de la proposta de manera que es proposa una comprensió diferent de com ha de ser la visió final del mateix. PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL Plans que són l’instrument d’ordenació urbanística integral del municipi. Aquests plans tenen les funcions següents: - Classificar el sòl. - Definir el model d’implantació urbana. - Definir l’estructura general de l’ordenació del territori. - Regular el sòl no urbanitzable. QUIN PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ ESTRATÈGICA FAN ELS POUMS? Segons l’apartat 6.a de la disposició addicional vuitena de la llei 16/2015 de 21 de juliol son objecte d’avaluació ambiental estratègica ordinària. QUINS TIPUS D’ALTERNATIVA PODEM APLICAR? Alternatives de model EN QUÈ PODEU INCIDIR AMBIENTALMENT EN ELS POUMS? - classificació del sòl - qualificació del sòl - establiment de plans especials de protecció - regulació del sòl no urbanitzable - en l’ordenació dels nous sectors de sòl urbanitzable… MODIFICACIONS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC Plans que canvien la classificació i/o qualificació del sòl vigent per adaptar-se a les necessitats o demandes actuals. Les Modificacions de planejament poden: - Crear un nou sector de sòl urbanitzable - Modificar els paràmetres reguladors del sòl urbà - Modificar les condicions d’ordenació d’un sector de sol urbanitzable -... DOCUMENTACIÓ ASSOCIADA: - Memòria d’informació i ordenació - Plànols d’informació i ordenació - Documentació ambiental - Normativa urbanística QUIN PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ ESTRATÈGICA FAN LES MODIFICACIONS PUNTUALS DE PLANEJAMENT? Son objecte d’avaluació ambiental estratègica ordinària (apartat 6.a de la disposició adicional vuitena de la llei 16/2015): - si les modificacions afecten a xarxa natura o qualsevol altre espai d'interès natural - si les modificacions esdevenen el marc de projectes o activitats sotmeses a impacte - si són modificacions que suposen variacions fonamentals en les estratègies del planejament vigent i tenen efectes ambientals Son objecte d’avaluació ambiental estratègica simplificada (apartat 6.b de la disposició adicional vuitena de la llei 16/2015):  - si són modificacions que no suposen variacions fonamentals en les estratègies del planejament vigent i tenen efectes ambientals QUINES ALTERNATIVES PODEM PLANTEJAR EN UNA MODIFICACIÓ? Alternatives d’ordenació: Correspon a desenvolupar l’objecte del planejament derivat ubicant de diferent manera les zonificacions de les qualificacions en l’àmbit. Alternatives d’emplaçament: Contemplar diferents ubicacions a l’hora dedesenvolupar la proposta. EN QUÈ PODEU INCIDIR AMBIENTALMENT? - en l’emplaçament - en l’ordenació - en la regulació posterior PLANS PARCIALS URBANÍSTICS Plans que tenen per objecte, en sòl urbanitzable, desenvolupar el planejament urbanístic general i contenen totes les determinacions pertinents per a l'ordenació urbanística detallada Ordenació detallada dels usos i paràmetres urbanístics, com ara la qualificació del sòl, usos, índex d’edificabilitat, parcel·la mínima, sistemes, incloent-hi el d’habitatge dotacional públic si s’escau, etc. Concretar les obres d’urbanització bàsiques. Previsions temporals d’execució de la urbanització i l’edificació. DOCUMENTACIÓ ASSOCIADA: - Memòria d’informació i ordenació - Plànols d’informació i ordenació - Documentació ambiental - Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada - Normativa urbanística QUIN PROCÈS D’AVALUACIÓ ESTRATÈGICA FAN? Son objecte d’avaluació ambiental estratègica ordinària (apartat 6.a de la disposició adicional vuitena de la llei 16/2015): - si els plans parcials afecten a xarxa natura o qualsevol altre espai d'interès natural - si els plans parcials esdevenen el marc de projectes o activitats sotmeses a impacte Son objecte d’avaluació ambiental estratègica simplificada (apartat 6.b de la disposició adicional vuitena de la llei 16/2015): - si desenvolupen planejament general no avaluat ambientalment (abans de gener de 2004) - si el planejament avaluat ambientalment així ho determina QUINES ALTERNATIVES PODEM PLANTEJAR EN UN PLA PARCIAL? En els plans parcials urbanístics només podem establir alternatives d’ordenació. EN QUÈ PODEU INCIDIR AMBIENTALMENT? - en la disposició dels espais lliures - en les tractament de les edificacions (condicions bioclimàtiques) PLANS PARCIALS DE DELIMITACIÓ Plans que tenen per objecte, en sòl urbanitzable, desenvolupar el planejament urbanístic general i contenen totes les determinacions pertinents per a l'ordenació urbanística detallada de la mateixa manera que els PPU. A més, els PPD han de delimitar el Sector. És a dir, han de concretar el seu límit i pertant superficie. Determinacions: - Condicions per a la formulació plans parcials de delimitació. - Magnituds màximes o mínimes de les actuacions quan la delimitació no es conté en el POUM. - Connexions amb les infraestructures exteriors. - Percentatges de cessió obligatòria i gratuïta. - Pot establir índex d’edificabilitat bruta, usos i densitats màximes. QUIN PROCÈS D’AVALUACIÓ ESTRATÈGICA FAN? Son objecte d’avaluació ambiental estratègica ordinària (apartat 6.a de la disposició adicional vuitena de la llei 16/2015) tants els ppd com les seves modificacions. Mentre no es delimitin tenen el règim del sòl no urbanitzable. QUINES ALTERNATIVES PODEM PLANTEJAR EN UN PLA PARCIAL DE DELIMITACIÓ? Bàsicament podem establir alternatives d’ordenació. PLANS ESPECIALS URBANÍSTICS Els plans especials urbanístics poden comprendre tant sòl urbà com sòl no urbanitzable i presenten diverses finalitats per tal de desenvolupar les determinacions del planejament vigent. Ordenació d’aspectes específics o sectorials: - La protecció del medi rural i del medi natural. - La protecció de béns catalogats. - El desenvolupament del sistema urbanístic de comunicacions i les seves zones de protecció. - El desenvolupament del sistema urbanístic d’equipaments comunitaris. - El desenvolupament del sistema urbanístic d’espais lliures públics. - L’ordenació del subsòl, si no és objecte d’una altra figura de planejament urbanístic derivat - La identificació i la regulació de les masies, cases rurals i altres edificacions. - Les actuacions específiques en sòl no urbanitzable. - La implantació d’obres i usos relacionats amb l’activitat de càmping i amb aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda previstos en el pla d'ordenació urbanística municipal. - La implantació d’activitats vinculades a l’explotació de recursos naturals. - Qualsevol altra finalitat anàloga. FUNCIONS: Plans especials que desenvolupen les determinacions del planejament general (estiguin o no previstos en aquest). Plans especials autònoms (no previstos pel planejament general), que completin les seves determinacions. Plans especials autònoms per a la implantació nous sistemes urbanístics o modificació sistemes previstos pel planejament. QUIN PROCÈS D’AVALUACIÓ ESTRATÈGICA FAN? Son objecte d’avaluació ambiental estratègica ordinària (apartat 6.a de la disposició adicional vuitena de la llei 16/2015): - si els plans especials urbanístics afecten a xarxa natura o qualsevol altre espai d’interès natural  - si els plans especials urbanístics esdevenen el marc de projectes o activitats sotmeses a impacte Son objecte d’avaluació ambiental estratègica simplificada (apartat 6.b de la disposició adicional vuitena de la llei 16/2015): - si desenvolupen planejament general no avaluat ambientalment (abans de gener de 2004) - si el planejament avaluat ambientalment així ho determina QUINES ALTERNATIVES PODEM PLANTEJAR EN UN PLA ESPECIAL URBANÍSTIC? Com son un calaix de sastre tenim diferents coses. Alternativa de model. Alternatives d’ordenació! El pla especial no pot ser contradictori al pla general (POUM?) EN QUÈ PODEU INCIDIR AMBIENTALMENT? En funció de l’objecte del pla especial urbanístic podreu establir diferents tipologies d’alternatives : - diferents emplaçaments - en l’ordenació dels usos - en la regulació posterior - en les mesures d’execució -... TEMA 5: MESURES MITIGADORES I PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL Les mesures fan disminuir l’impacte ambiental. Obligatòries en un estudi d’impacte ambiental !! És obligatori establir mesures. Si l’impacte és crític: cal proposar mesures mitigadores que redueixin la magnitud de l’impacte. Pot ser el projecte no és compatible. Si no és possible reduir la magnitud de l’impacte i resulten afectats elements ambientals valuosos, es proposava l'eliminació o substitució de la causa de l’impacte Si l’impacte és sever o moderat: és convenient proposar mesures mitigadores, que contribueixin a disminuir els efectes negatius globals d’un projecte El millor impacte (negatiu) és el que no es dóna Jerarquia de prioritats de les mesures mitigadores: 1. Prevenir (= evitar) =l’impacte mesures preventives. Eviten l’impacte modificant la localització o algun dels elements constructius o accions del projecte.Millor evitar l’impacte que corregir-lo. Actuen sobretot en fase de planificació i de projecte. 2. Reduir l’impacte =mesures correctores. redueixen l’impacte. Actuen sobretot en fase de projecte i d’execució impacte residual = impacte després de les mesures preventives i correctores in situ. 3. Compensar l’impacte= mesures compensatòries Les mesures compensatòries no serveixen totes, han d’estar properes, la superfície ha d'estar semblant a la perduda, tècnicament, ambientalment i econòmicament viables, etc. Caldrà compensar els impactes residuals significatius en: - Hàbitats naturals i seminaturals del territori - Espais amb valor com a connectors ecològics EX: Prevenir. Una adequada integració dels objectius i criteris ambientals evita l’apariciód’efectes ambientals. La bona mesura és aquella que no es necessita. Ex. Evitar ocupació de les zones amb menys sensibilitat ambiental. Corregir. Mitigar l’impacte derivat de la proposta. Ex. Incorporar normativament barreres acústiques en zones exposades Compensar. Reduir l’impacte residual a zero. Ex. Pèrdua Neta Zero de Biodiversitat. Impacte residual zero. Exemples de mesures preventives: Canviar l’actuació de lloc Senyalar i tancar la zona afectada per l’obra (encintat del perímetre d'afectació) Túnels Prohibir fer obres o voladures en l’època reproductiva d’espècies sensibles (ex. àrees crítiques en plans de recuperació o conservació) Protocol estricte de gestió dels residus d’obra. Exemples de mesures correctores: Barreres acústiques per limitar la difusió del soroll Reg de camins per reduir l’emissió de pols durant l’obra Basses de decantació per reduir la càrrega de sediments de l’aigua d’escorriment superficial. Reposició del sòl (terra vegetal) en terraplens i zones denudades Revegetació de talussos per reduir l’erosió Passos de fauna per evitar l’efecte barrera Tanques perimetrals per evitar atropellaments d’animals Exemples de mesures compensatòries: Fer repoblacions forestals o de fauna en zones no afectades pel projecte Restaurar o recrear un hàbitat en un lloc no afectat pel projecte Executar o finançar plans de recuperació d’espècies Realitzar estudis naturalistes d’espècies afectades pel projecte Donar ajuts per a l’aïllament acústic d’habitatges Donar ajuts per a la millora de camins veïnals en zones afectades per autovies Construir un parc o centre cultural en pobles afectats per infraestructures ANEM A PENSAR MESURES AMBIENTALS!!!! Per a minimitzar l’impacte paisatgístic. Per evitar els impactes sobre la fauna. Per a reduir la contribució sobre el canvi climàtic. Programa de Vigilància i Seguiment Ambiental (PVA) L’òrgan substantiu és el responsable del seguiment i vigilància del compliment de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) És un document que cal elaborar dins de l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) d’acord amb l’annex VI de la Ley 21/2013 Comprèn: – Vigilància Ambiental durant la fase d’obres – Seguiment Ambiental durant la fase d’explotació En projectes grans, aquestes tasques les realitza la Direcció Ambiental del’obra, sovint en règim de subcontractació Tasques de Vigilància Ambiental en la fase d’obres: Detectar i corregir desviacions, amb rellevància ambiental, respecte a allò projectat al projecte de construcció Supervisar la correcta execució de las mesures ambientals Determinar la necessitat de suprimir, modificar o introduir noves mesures Seguiment de l'evolució del elements ambientals rellevants Alimentar futurs estudis d'impacte ambiental Tasques de Seguiment Ambiental en la fase d’explotació: Verificar la correcta evolució de les mesures aplicades a la fase d'obres Seguiment de la resposta i evolució ambiental de l'entorn a la implantació de l'Activitat Alimentar futurs estudis d'impacte ambiental