Guia d'estudi per a l'ingrés a la PG-ME - Seguretat i policia (Tema C.2)
Document Details
Uploaded by SpotlessIntegral
Tags
Related
- Tema 5 PDF - Catalan Public Function
- Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya PDF
- Accentuació General en Català A1.1 PDF
- Tipus de paraules segons la síl·laba tònica (Català) A1.1 PDF
- C.4. El marc legal de la seguretat PDF
- LiBiCA TROBADA - Catalan Literature PDF
Summary
This document provides a historical overview of the Catalan Department of Interior and Public Safety, covering its functions, structure, and the evolution of the Mossos d'Esquadra. The text details the origins, transformations, and key aspects of the historic police force. It includes information about their structure, functions, and key events in their evolution.
Full Transcript
Tema C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública 1. Funcions del Departament d’Interior i Seguretat Pública Les funcions genèriques del Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya es recullen en el Decret 133/2024, d’11 d’agost, de creació, de denominació i dete...
Tema C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública 1. Funcions del Departament d’Interior i Seguretat Pública Les funcions genèriques del Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya es recullen en el Decret 133/2024, d’11 d’agost, de creació, de denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments en què s’organitza el Govern i l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Aquestes són: – Les funcions relacionades amb la seguretat ciutadana. – El trànsit. – Les emergències i protecció civil. – La prevenció, extinció d’incendis i salvament. – Els espectacles públics i les activitats recreatives. – La vigilància, control i col·laboració en la gestió del medi natural, i la protecció i prevenció integrals del medi ambient, mitjançant el Cos d’Agents Rurals. – Qualsevol altra funció que li atribueixin les lleis i altres disposicions. Aquestes funcions es concreten en el desenvolupament competencial de cadascun dels òrgans que doten d’estructura al Departament d’Interior i Seguretat Pública. 2. Estructura del Departament d’Interior i Seguretat Pública Veieu el Decret 12/2023, de 24 de gener, de reestructuració del Departament d’Interior. Article 1. Estructura del Departament. Article 4. Secretaria General. Article 5. Direcció de Serveis. Article 36. Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. Article 85. Direcció General de Protecció Civil. Article 98. Direcció General d’Administració de Seguretat. Article 106. Direcció General de Coordinació de les Policies Locals. Article 109. Direcció General dels Agents Rurals. Premeu l’enllaç a la normativa: Decret 12/2023, de 24 de gener, de reestructuració del Departament d’Interior 3. Funcions i estructura de la Direcció General de la Policia Veieu el Decret 57/2023, de 21 de març, de reestructuració de la Direcció General de la Policia. Article 1. Direcció General de la Policia. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 181 C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública Article 2. Estructura organitzativa de les unitats policials de la Direcció General de la Policia. Article 3. El Gabinet del Director General. Article 7. Prefectura de la Policia. Article 11. Centre de Comandament de la Prefectura. Article 16. Comissaria Superior Territorial. Article 17. Regions policials. Article 18. Àrees bàsiques policials. Article 39. Regió Policial Virtual. Article 43. Comissaria General de Mobilitat. Article 54. Comissaria Superior de Seguretat Ciutadana. Article 55. Comissaria General d’Intervenció. Article 80. Comissaria Superior Tècnica. Article 89. Comissaria General d’Investigació Criminal. Article 109. Comissaria General d’Informació. Article 120. Comissaria General de Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Article 134. Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació. Article 146. Comissaria General d’Investigació Interna i Afers Disciplinaris. Article 155. Comissaria General d’Inspecció i Avaluació. Article 164. Subdirecció General d’Administració i Serveis. Article 177. Subdirecció General de Recursos Humans. Article 186. Servei d’Assessorament Jurídic. Premeu l’enllaç a la normativa: Decret 57/2023, de 21 de març, de reestructuració de la Direcció Ge- neral de la Policia 4. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 4.1. Transformacions i evolució del cos de Mossos d’Esquadra 4.1.1. 1719-1983. Orígens i període històric Malgrat tenir els seus orígens a principis del segle xviii, no és fins ben entrat el segle xx que trobem en els Mossos d’Esquadra un referent com a cos policial modern al servei de les institucions catalanes. El nom de Mossos d’Esquadra té el seu origen l’any 1719, quan es crea una força armada formada per civils i paisans, que vesteix de manera militar, amb la funció de protegir els béns de les rutes comer- cials, les fires i els mercats de Catalunya. L’aparició dels Mossos d’Esquadra representa una veritable transformació en la idea de seguretat pública de l’època, atès que, fins aleshores, la seguretat interior havia estat reservada a l’exèrcit, de manera que la població quedava desprotegida quan aquest mar- xava cap a una campanya a l’exterior. Amb la mort del rei Lluís XIV de França, ja al final de la Guerra de Successió, les aspiracions del seu net, el rei Felip V, pel tron francès es van multiplicar. Aquest fet va iniciar la guerra contra el pretendent Carles d’Àustria. En aquest context de guerra, els partidaris austriacistes catalans es van fer forts contra Felip V. La guerra perdura fins a la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714. Posteriorment, el 21 d’abril de 1719, el capità general de Catalunya crea el cos de Mossos d’Esquadra, amb la finalitat de mantenir 182 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública l’ordre públic, en substitució de la institució catalana del sometent, i perseguir els últims reductes dels miquelets partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria. Els Mossos d’Esquadra es van estructurar en esquadres de paisans sota les ordres d’un coman- dament. Cada esquadra s’organitzava en diversos grups o escamots. És en aquest moment quan apareix la figura de Pere Anton Veciana, un dels comandaments d’un d’aquests escamots, destacat lluitador a favor de la causa filipista. Anys després, Pere Anton Veciana serà nomenat comandant en cap. En els seus orígens, el cos de Mossos d’Esquadra és un institut armat de naturalesa civil, amb doble dependència, civil i militar. Depèn de la Reial Audiència del Principat de Catalunya, com a força de policia judicial. Després d’acabar la guerra amb França i signar els tractats de pau de la Haia, les esquadres es disso- len al juliol de 1721, amb excepció de les de les demarcacions territorials de Cardona i Valls, que són reorganitzades pel capità general de Catalunya el 24 de desembre de 1721, i passen a denominar-se Escuadras de Paisanos Armados. Aquest fet fa que els Mossos d’Esquadra puguin ser considerats com una de les policies més antigues d’Europa. L’any 1729, Pere Anton Veciana passa a ser el comandant en cap dels Mossos d’Esquadra, es reorganitzen les esquadres i n’augmenta el nombre d’efectius. A partir de llavors i durant els anys següents, el comandament dels Mossos d’Esquadra passa a ser de la família Veciana de manera permanent. L’any 1736, hi havia Escuadras de Paisanos Armados en onze poblacions de Catalunya: Valls, Riu- doms, Piera, l’Arboç, Solsona, Amer, Santa Coloma de Farners, Sant Celoni, Falset, Torres de Segre i Figueres. A cada destacament hi havia entre 5 i 9 mossos i un cap que els dirigia. El comandament dels Mossos d’Esquadra tenia el rang i la importància d’un coronel de l’exèrcit i els caps s’equiparaven amb un tinent. A la fi del segle xviii el cos consta d’un total de 126 homes. Les funcions inicials dels Mossos d’Esquadra eren: neutralitzar la delinqüència comuna local als pobles on estaven desplegats; perseguir bandolers i homes armats perillosos, als quals requisaven les armes, i perseguir caçadors furtius de les terres senyorials i de llocs prohibits (aquest fet serà un fidel reflex de la transició de l’antic règim cap al capitalisme). Una altra funció, més residual, era el trasllat de de- tinguts cap a les ciutats i evitar la prostitució i els jocs il·legals. Finalment, a partir de l’any 1776, se’ls atorga la funció de fer d’escorta del president de la Sala del Crim de la Reial Audiència de Barcelona, servei que realitzaven de paisà. El 8 de juny de 1719 s’aprova el primer Reglament de les Esquadres de Catalunya, on s’especifica la seva naturalesa i competències. El 27 de maig de 1817 s’aprova un nou Reglament, en el qual se’n detallen l’organització i els drets, deures i càstigs. A mitjan segle, també es va fer el reglament de l’uniforme, que fins llavors incorporava la gorra de copa, la jaqueta, espardenyes de set betes de cinta blava i les manilles de cordó gruixut blanc. A partir de la redacció d’aquest nou reglament, es modifica la unifor- mitat al·ludint motius policials, ja que la pretensió era que, en el moment de perseguir els delinqüents, les esquadres no fossin tan visibles. L’any 1836, la família Veciana renuncia al comandament dels Mossos d’Esquadra, després de 115 anys al capdavant del cos ininterrompudament. Amb la Revolució de la Gloriosa a Espanya, l’abdicació de la reina Isabel II i la fi del regnat dels Bor- bó, el general Prim va intentar reformar l’Estat i totes les seves institucions. Aquest fet va afectar de manera important el cos de Mossos d’Esquadra, ja que l’any 1868 va ser abolit per ordre del mateix general Prim, en considerar que els Mossos d’Esquadra tenien una adscripció monàrquica. Van ser substituïts per la Guàrdia Civil. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 183 C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública El 1876, consolidada ja la restauració borbònica, Catalunya va retornar a la situació anterior, però no així el cos de Mossos d’Esquadra, ja que les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona no es volien fer càrrec del seu cost econòmic, i només van ser restablerts (1877) un total de 182 mossos, 18 sots- caporals i 8 caporals a la Diputació de Barcelona. Van ser repartits pels municipis de Barcelona, la Garriga, la Granada, Monistrol, Sallent, Torelló i Sant Cugat del Vallès. A la ciutat de Barcelona els Mossos d’Esquadra tenien molt mala fama, com a conseqüència de la repressió exercida sobre els obrers en èpoques passades. L’any 1903, els Mossos d’Esquadra estaven desplegats a les poblacions catalanes de Barcelona, To- relló, la Garriga, Gironella, Monistrol de Montserrat, Sant Quintí de Mediona i Sant Cugat del Vallès. L’organigrama va canviar lleugerament, el comandament del cos era un comandant i tenia a les seves ordres 7 caporals, 25 sotscaporals i 204 mossos. L’any 1914 es va fundar la Mancomunitat de Catalunya, primera institució governamental que volia recuperar la unitat territorial del Principat de Catalunya anterior a 1714. Aquesta institució va mantenir el cos dels Mossos d’Esquadra. Va haver-hi certa oposició d’alguns diputats, que defensaven la idea de suprimir els Mossos d’Esquadra, ja que les forces de seguretat establertes i encarregades de la seguretat, en aquell moment, eren de la Guàrdia Civil. El 1923, el general Primo de Rivera instaura una dictadura a Espanya, però sense tenir afectació en el cos dels Mossos d’Esquadra. Durant aquest període, l’uniforme es manté igual a grans trets, però s’adapta al corrent europeu, de manera que canvia la gorra de copa i les espardenyes per una gorra de plat i sabates, i es reserven les anteriors peces únicament per a les cerimònies de gala. El 1930 representa un any important en la història del cos, amb el canvi de l’organigrama dels comanda- ments. Així, el comandament màxim del cos té rang de comandant i és assistit per un tinent. Els Mossos d’Esquadra es reorganitzen en tres esquadres localitzades a les ciutats de Sallent, la Garriga i Piera. Amb la proclamació de la Segona República espanyola l’any 1931, el cos de Mossos d’Esquadra continua com a institució policial a Catalunya. El 14 d’octubre de 1932, el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, va signar el decret de desplegament del cos de Mossos d’Esquadra a tot el territori català. L’octubre de 1934, el nou president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Aquesta proclamació de l’Estat Català va ser suprimida ràpidament per l’exèrcit espanyol, el cos de Mossos va ser desarmat i els seus comandaments, empre- sonats. Aquests fets van impossibilitar que el desplegament previst es fes efectiu, però van permetre fixar les bases d’un cos policial modern i professional. Amb l’arribada de la Segona República i l’aprovació posterior de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, els Mossos d’Esquadra passen a dependre del Govern de la Generalitat de Catalunya. Durant la Guerra Civil, els Mossos d’Esquadra actuen com a força d’ordre públic del Govern català i com a cos lligat a les figures dels presidents de la Generalitat. S’incorpora l’escut de la Generalitat a l’uniforme i s’instaura un servei d’escorta del president de la Generalitat, així com la vigilància de la seva residència habitual. S’aprova un pla de reforma que consisteix a fer un desplegament integral del cos de Mossos d’Esquadra, que es fa càrrec de la seguretat en els municipis, i es destina la Guàrdia Civil a les capitals de comarca. Durant la Guerra Civil Espanyola, els Mossos d’Esquadra van ser l’única força armada que no es va destinar al front, i va exercir les funcions policials, cosa que va convertir el cos en una destinació de rereguarda. El nombre d’integrants dels Mossos d’Esquadra va passar d’uns 300 a un miler d’efectius. Al gener de 1939, el triomf de les tropes del general Franco obliga el president de la Generalitat, Lluís Companys, a passar a França, exiliat, acompanyat dels membres del cos de Mossos d’Esquadra. Un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola, el cos de Mossos d’Esquadra és dissolt. 184 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública L’any 1950, en plena dictadura franquista, la Diputació de Barcelona torna a crear un cos de Mossos d’Esquadra, tot i que amb un caràcter reduït, ja que les seves tasques es limiten a la vigilància del que actualment és el Palau de la Generalitat i altres dependències de la Diputació de Barcelona. El 21 de juliol de 1950, un decret del Ministerio de la Gobernación autoritza a la Diputació de Barcelona, presidida llavors pel marquès de Castellflorite, l’organització d’una Sección de Mozos de Escuadra. Aquesta estava constituïda per 40 efectius i va començar a prestar servei el dia de Sant Jordi de 1952, a la seu de la Diputació. Aquest nou cos era de caràcter militar i tenia poc de comú amb el que havia estat creat durant el perí- ode democràtic de la Generalitat republicana. Un dels seus primers actes va consistir a retre honors al general Franco en un acte militar. Cal destacar que la majoria dels integrants d’aquesta nova secció provenien de l’exèrcit, de la Guàrdia Civil i de la policia armada. L’any 1961, aquesta secció va passar a tenir una dotació de 50 efectius. Tot i les seves limitades competències, el cos va ser guardonat amb la medalla de Sant Jordi per la seva tasca durant la tragèdia produïda per la riuada i els forts aiguats que va patir el Vallès el 1962, i va tenir una destacada intervenció en el rescat de les víctimes d’un avió britànic de passatgers que es va estavellar al massís del Montseny al juliol de 1970, on van morir 112 persones. A la fi de la dictadura, la Diputació i la Capitania General van establir el 21 d’abril com el Dia de les Es- quadres, la festa dels Mossos d’Esquadra. La primera celebració es va dur a terme l’any 1976. Aquesta data va ser modificada recentment mitjançant el Decret 64/2005, de 19 d’abril, en què s’estableix el dia 22 d’abril com el Dia de les Esquadres. El 15 de juny de 1977 tenien lloc a Espanya les primeres eleccions democràtiques després de gairebé quatre dècades de dictadura. La Diada Nacional de l’11 de setembre del mateix any, més d’un milió de ciutadans desfilaren pacíficament pel centre de la capital de Catalunya en una de les manifestacions més multitudinàries en la història de l’Europa contemporània. L’any 1977 retorna de l’exili el president de la Generalitat Josep Tarradellas. Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, s’autoritza que el cos de Mossos pugui incrementar la plantilla i arribi al centenar d’integrants. L’any 1979 es va aprovar l’Estatut d’autonomia de Catalunya. A l’article 13 s’establia el dret de la Gene- ralitat de Catalunya a disposar d’una força de policia pròpia, denominada Policia Autonòmica. A poc a poc, es van assumint noves competències a mesura que els serveis de la Generalitat van augmentant. Tot i aquests canvis, el cos continua tenint un règim militar i els seus comandaments provenen de l’exèrcit. Mitjançant el Reial decret 2579/1980, de 25 d’octubre, els ministeris de l’Interior i de Defensa renuncien als seus poders sobre la Secció i es transfereixen a la Generalitat les competències del Ministeri de l’Interior sobre l’anomenada Secció dels Mossos d’Esquadra. Tot i això, el manteniment del cos seguirà a càrrec de la Diputació. Aquest és el primer pas de la voluntat de la Generalitat de disposar d’una policia pròpia. Això es ma- terialitza el 1982 amb el traspàs efectiu dels Mossos d’Esquadra de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya, juntament amb la convocatòria de 280 places noves. El 1983, amb la Llei 19/1983, de 14 de juliol, es crea la Policia Autonòmica de la Generalitat de Catalunya. A partir d’aquest moment, s’absorbeix l’històric cos de Mossos d’Esquadra i se n’adopten el nom i els efectius. S’inicia així la construcció d’un model propi de seguretat per a Catalunya. 4.1.2. 1983-1994. Refundació i etapa moderna Amb la restauració de la democràcia es donen les condicions que permeten una etapa diferent dels Mossos d’Esquadra, ara com a Policia de la Generalitat. El nou cos es crea a partir del ja existent a la Diputació de Barcelona, que passa a dependre de la Generalitat i que el 1983 adquireix un nou règim jurídic com a Policia Autonòmica de Catalunya. Els Mossos d’Esquadra esdevenen una policia amb voluntat d’estar arrelada a la cultura i al poble de Catalunya, al qual pertanyen i han de servir. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 185 C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública La primera etapa del procés de creació del nou cos està marcada per unes funcions específiques: la protecció d’edificis i de personalitats de la Generalitat, juntament amb les relacionades amb el joc, els menors o el patrimoni. El 1983, amb els efectius de la primera promoció, més els efectius de la Diputació de Barcelona, es materialitza la creació del nou cos, amb 364 efectius. El 1985 és un any important per al cos en aquesta etapa. Es convoca la segona promoció dels Mossos d’Esquadra –és el primer cop que es permet l’accés al cos per a les dones– i es crea l’Es- cola de Policia de Catalunya a Mollet del Vallès, on mossos d’esquadra i policies locals rebran una formació bàsica comuna, amb els mateixos principis i valors. També és l’any en què el Parlament de Catalunya aprova la Resolució 39/II, que posa la primera pedra del que després s’anomenarà el model policial català. Per primera vegada, totes les forces polítiques del Parlament declaren la seva voluntat perquè la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra substitueixi les forces i cossos de seguretat de l’Estat a Catalunya. El desplegament de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esqua- dra, que es farà posteriorment, es materialitzarà, a grans trets, d’acord amb el contingut d’aquesta Resolució parlamentaria. L’any 1986 s’aprova la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, que atorga a les policies autonòmiques funcions gairebé residuals. Aquest fet, juntament amb el blo- queig sistemàtic de noves promocions a la Junta de Seguretat de Catalunya, màxim òrgan paritari Estat-Generalitat previst a l’Estatut d’autonomia de 1979, fa que s’enceti un període d’estancament en el creixement quantitatiu i competencial del cos. A tall d’exemple, no es convocarà cap nova promoció fins a l’any 1989. L’any 1990 hi ha un punt d’inflexió, quan es delimiten les funcions entre els cossos i forces de seguretat de l’Estat i els Mossos d’Esquadra. A partir d’aquest moment, s’adquireixen les primeres competències en seguretat en un període llarg de temps: el trasllat de presos i el tractament policial dels menors d’edat penal (entre 14 i 18 anys) en l’àmbit de justícia i dels menors d’edat civil (entre 0 i 18 anys) en l’àmbit de protecció. L’any 1992 entra en funcionament la central operativa del cos a l’edifici base, del carrer de Bolívia de Barcelona, fet que millora la seva capacitat operativa. L’any 1993, l’aritmètica parlamentària obre les portes al fet que el Govern de l’Estat estigui disposat a debatre amb la Generalitat el model policial de Catalunya. S’obren comissaries a la Vall d’Aran, Osona i el Montsià. Alhora, s’inicia la tramitació al Parlament de Catalunya de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, que farà del cos la policia ordinària i integral de Catalunya i consolidarà el model policial català de substitució de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, l’assumpció de competències i la delimitació de funcions que corresponen a la Generalitat de Catalunya a través de la seva policia. Un segon punt d’inflexió en aquest període es produeix quan es formalitzen els pactes ja adoptats i descrits anteriorment dins dels acords de la Junta de Seguretat de Catalunya de 17 d’octubre de 1994. També s’acorda el primer desplegament de substitució de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, en matèria de seguretat ciutadana, ordre públic i investigació, per al 4 de desembre a la comarca d’Osona, i per a la tardor de 1995 a les comarques de la Selva i el Ripollès, seguint un model territorial que avança en forma de taca d’oli. 4.1.3. 1994-2008. De policia funcional a policia integral Amb aquest nou període s’inicia un canvi fonamental en l’essència del cos, que passa d’un model de policia funcional a un de policia integral. És en aquest període quan es desenvolupen conceptes clau en el procés de desplegament de substitució. 186 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública Aquest procés es desenvolupa a partir d’un model d’organització basat en uns serveis territorials i uns serveis centrals. Els serveis territorials es basen en la proximitat a la demanda social i en la descentralització operativa i de la gestió. Els serveis centrals tenen com a funcions pròpies les grans especialitats i el suport estratègic als serveis territorials. L’estructura territorial és la que dona el servei de proximitat al ciutadà. Està formada per les comissaries situades al territori, coordinades, assistides i supervisades per uns serveis regionals. L’estructura operativa està basada en una implementació territorial mitjançant àrees bàsiques policials i regions policials. Aquests conceptes resten definits per criteris operatius policials de caire geogràfic, administratiu i demogràfic. L’estructura de base territorial es completa amb els òrgans de comandament central, la funció dels quals és exercir el comandament orgànic (coordinació, supervisió i inspecció) sobre els responsables de les regions policials. També emmarca els serveis que s’encarreguen de donar suport tècnic i operatiu al territori, els que requereixen especialització i la direcció tècnica. També es desenvolupen l’estructura i l’organització de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Es- quadra. Es creen la Divisió Central d’Investigació, la Divisió d’Afers Interns, la Divisió Operativa de Recursos Humans i la Divisió de Trànsit, entre d’altres. El cos passa de dependre de la Conselleria de Governació a dependre d’una de nova creació, la Conselleria d’Interior. Amb el Decret 19/2002, de 22 de gener, es reestructura la Direcció General de Seguretat Ciutadana i se’n redefineix l’es- tructura corporativa per adaptar-la al concepte de policia ordinària i integral de Catalunya. Es crea la Sub-direcció General de la Policia com a òrgan al qual s’encomana el comandament operatiu del cos. Tots aquests canvis consoliden la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra en la nova etapa que viu. El 1995 s’aproven el mapa i el calendari inicial del desplegament territorial que, de forma successiva i seguint un model d’extensió de taca d’oli, es desplegarà per les comarques d’Osona, la Selva, el Ripollès, la Garrotxa, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l’Estany, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès, l’Alt Urgell, la Segarra, l’Urgell i la Noguera. Aquesta primera fase s’estén de l’any 1994 al 1998. A la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya de l’1 de juliol de 1999 s’acorda un canvi en el ca- lendari del desplegament territorial de substitució que s’havia de fer a les comarques tarragonines. Es decideix reorientar territorialment el desplegament cap a les comarques de l’entorn de la ciutat de Barcelona, les de la Regió Policial Central i les de la Regió Policial Metropolitana Nord. D’aquesta manera, es creen les bases que permetran el desplegament a la ciutat de Barcelona. El 27 de juny de 2004, agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra comencen a patru- llar per primera vegada a Barcelona, dins del dispositiu Turisme que es fa de forma conjunta amb el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Urbana de Barcelona. L’any següent s’inicia el desplegament de substitució a la ciutat de Barcelona. Constitueix, pel pes demogràfic i simbòlic de la ciutat, una fita important en el procés de desplegament del cos. A Barcelona hi ha deu comissaries, que coincideixen amb els deu districtes de la ciutat, a més d’oficines de denúncies a les estacions de Sants i de la plaça Catalunya. Les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre conclouen el desplegament territorial el novembre de 2008. El desplegament territorial es complementa amb l’assumpció progressiva de competències especia litzades, de les quals cal destacar especialment la investigació criminal i el trànsit. En el primer cas, l’entrada en vigor de l’Estatut d’autonomia de Catalunya l’any 20061 fa que la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra adquireixi, com a funció pròpia, la policia judicial i la investigació criminal, i que sigui possible la investigació de grups criminals organitzats i terroristes. Aquest fet farà que es realitzi un nou plantejament dels serveis d’investigació del cos. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 187 C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública En el segon cas, la transferència de les competències en matèria de trànsit havia estat una reivindicació històrica de la Generalitat de Catalunya, i és un objectiu primordial per consolidar el nou sistema de seguretat a Catalunya. La Generalitat rep la transferència de les competències en matèria de trànsit mitjançant la Llei orgànica 6/1997, de 15 de desembre. Posteriorment, el Parlament de Catalunya crea el Servei Català de Trànsit mitjançant la Llei 14/1997, de 24 de desembre. El traspàs de la competèn- cia es tancarà amb el Reial decret 391/1998, de 13 de març, sobre el traspàs de serveis i funcions de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor. El 4 de maig de 1998 es fa efectiu a Figueres el primer traspàs a la Policia de la Generali- tat - Mossos d’Esquadra de la vigilància del trànsit a les comarques gironines, que el 1999 s’amplia a les comarques lleidatanes, i el 2000, a tot el territori de Catalunya. Així, amb l’assumpció de noves competències i la finalització del desplegament territorial s’assoleix la capacitat operativa d’actuar a tot el territori i de fer efectiu el caràcter de policia integral a tot Catalunya. 4.1.4. 2008-2017. Consolidació i racionalització El període es caracteritza per la consolidació del sistema de seguretat de Catalunya i la reestructuració de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, que ha dedicat bona part dels seus esforços al procés de desplegament territorial que finalitza el 2008. El model de seguretat de Catalunya es descriu en quatre punts principals: a) Una visió integral de la seguretat. La seguretat com a valor final –com a actiu d’una socie- tat– no és fraccionable. Perquè la gent estigui segura, cal el seu convenciment que hi ha una organització potent i eficaç que vetlla perquè pugui viure raonablement segura. b) La preocupació tant per la seguretat objectiva com per la percepció de la seguretat. No n’hi ha prou a tenir les millors estadístiques de criminalitat si la percepció social no hi coincideix. De la mateixa manera que la gent no ha de patir amb raó –i, per això, la policia s’esforça a millorar constantment els índexs de seguretat–, tampoc no ha de patir sense raó –perquè percep un nivell d’inseguretat que no es correspon amb la realitat. S’han d’impulsar iniciatives per fer que la gent, a més d’estar segura, s’hi senti. c) La preparació per a la prevenció, per a la reacció i per a la investigació. A més de preocu- par-se de mantenir els dispositius a punt, de perfeccionar-los, de formar-se contínuament, d’incorporar noves eines... cal preocupar-se per les noves amenaces contra la seguretat. La mateixa acció de la humanitat, els canvis sociològics, les innovacions tecnològiques fan aparèixer riscos no previstos amb anterioritat. En ocasions, aquests canvis faciliten l’aparició de noves formes de delinqüència o la sofisticació de l’existent. De vegades, no acabem de copsar-los plenament encara, però cal estar amatents tant per prevenir-los com per donar-hi resposta en cas de necessitat. d) La corresponsabilització del conjunt de la societat en matèria de seguretat. En aquest sentit, cal promocionar el paper actiu del teixit empresarial, dels mitjans de comunicació i de la ciuta- dania. L’etapa de consolidació de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i del sistema de policia de Catalunya, una vegada finalitzat el desplegament a tot el territori, demana una nova estructura orga- nitzativa de la funció policial, moderna, de qualitat i adequada a les competències que té com a policia integral, capaç d’adaptar-se als importants canvis produïts en els anys anteriors. Aquesta estructura pren forma i dimensió amb el Decret 415/2011, de 13 de desembre, d’estructura de la funció policial de la Direcció General de la Policia, que redefineix, de forma significativa, l’organització i l’estructura del cos. Es crea la Prefectura de la Policia, a qui correspon la direcció estratègica i el comandament operatiu de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra. 188 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública En aquesta etapa també es produeix una revisió de la implantació territorial una vegada finalitzat el desplegament territorial. Comporta una reorganització de les dotacions policials, les dotacions del personal no policial, les infraestructures, i la definició de nous escenaris de desplegament territo rial detectats a partir de noves necessitats de seguretat observades. D’aquesta manera, s’implanten noves dependències policials a la Jonquera, dins l’ABP Alt Empordà-Figueres; a Salt, dins de l’ABP Gironès-Pla de l’Estany, i a l’Ametlla de Mar, dins de l’ABP Baix Ebre. Un altre dels pilars d’aquesta etapa de consolidació organitzativa és l’entrada en funcionament del Complex Central a ple rendiment l’octubre de 2009. És un conjunt d’edificis situat al municipi de Sa- badell que acull els serveis centrals i els recursos operatius especialitzats, els serveis d’investigació criminal, els serveis de policia científica, els serveis de mobilitat, els serveis de suport tècnic i estra- tègic a la Prefectura de la Policia i la resta d’unitats i serveis de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra. El Complex Central disposa de totes les instal·lacions i els equipaments necessaris per a les unitats especialitzades del cos i esdevé el nucli principal dels serveis especialitzats operatius i el nucli estratègic de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra. Dins del procés de consolidació de l’estructura estratègica i operativa del cos, la Prefectura de la Policia ha impulsat dos grans projectes de gran abast i impacte en l’organització en relació amb la seguretat ciutadana i amb la intel·ligència policial. En relació amb la seguretat ciutadana es promociona la professionalització dels membres de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i es promociona un procés integral de millora que incideix en l’ordenació de l’activitat de seguretat ciutadana, centrada en el desenvolupament del servei, la definició dels objectius a cobrir, el traspàs, la recollida i el retorn de la informació, l’ho- mogeneïtzació del desenvolupament i el contingut dels brífings, la definició de les responsabilitats i les tasques dels comandaments –especialment en els casos de la supervisió i el lideratge–, entre altres qüestions. En relació amb la intel·ligència policial es promociona l’adequació de l’estructura organitzativa per potenciar la capacitat de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra de generar intel·ligència policial. És un projecte de caràcter integral i transversal que afecta la totalitat de l’organització i implica un canvi en la cultura policial on es revaloren les dades i es rendibilitza al màxim la capacitat d’anàlisi i els seus efectes. Aquest canvi cultural dins la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra implicarà canvis profunds i transcendentals en la seva estructura orgànica, funcional i tecnològica, amb un pes especial sobre el factor humà. 4.1.5. 2018-2030. Un nou desplegament cap a la policia del futur Transcorreguts deu anys des que es va completar el desplegament territorial de la Policia de la Gene- ralitat-Mossos d’Esquadra, el 2018 s’inicia una segona etapa de desplegament amb mirada de futur. Des del 2018 fins el 2022 es produeix una primera fase de recuperació, després de l’etapa de raciona- lització, orientada a garantir la sostenibilitat de la prestació de servei. Es reinicien les reincorporacions anuals d’efectius a través de les convocatòries d’accés i la Junta de Seguretat de Catalunya acorda, el 5 de novembre de 2021, ampliar el nombre màxim d’efectius del cos de Mossos d’Esquadra a 22.006. L’any 2022 s’implementa la jubilació anticipada, que ha de facilitar el relleu generacional, el qual ha de comportar una necessària transmissió de coneixement i, sobretot, de valors. En paral·lel, es despleguen les accions necessàries per modernitzar els recursos materials i adequar-les a les noves necessitats i tecnologies disponibles. El 2022 es posa en marxa el Pla Mossos 2030, un pla estratègic que ha d’orientar l’evolució de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra (PGME) en el període 2022-2030, establint les línies de millora Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 189 C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública i d’acció prioritàries en aquest període i que ha de projectar una organització policial adaptada a les necessitats d’una societat plenament abocada a la realitat del segle xxi. La finalitat última del Pla és la millora en la prestació del servei públic bàsic de seguretat a Catalunya, garantint drets i llibertats, de manera que les persones que hi viuen s’hi sentin més lliures i puguin exercir plenament els seus drets en un entorn de bona convivència. Els objectius del Pla Mossos 2030 són: a) Consolidar el model de servei de proximitat i d’interacció amb actors de l’entorn social del territori, amb aquells col·lectius de diferents àmbits i amb diferents interessos, situant l’èmfasi en aquells amb una especial vulnerabilitat. b) Transformar el funcionament policial per a adequar-lo a l’entorn digital, tant des de la pers- pectiva dels mitjans tecnològics emprats internament, com des de la perspectiva del servei a la ciutadania. c) Potenciar la diversitat social i feminitzar la plantilla, per tal que la Policia de la Generalitat-Mos- sos d’Esquadra sigui un reflex de la societat a la qual serveix, tot incorporant els objectius fixats en el “Pla d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones de la policia de la Generalitat – mossos d’esquadra”. d) Aprofundir en el model d’intel·ligència policial, la qual ha de revertir necessàriament en po- lítiques de prevenció capaces de contenir tant problemàtiques en plena eclosió, com aquelles que encara són latents o estant en un estat d’evolució incipient. e) Posar el focus en els nous reptes delinqüencials i del context social, com és el cas de la ciberdelinqüència i la protecció del medi ambient. f) Incrementar la transparència i la rendició de comptes. Aquesta transformació es visualitza a través d’un fet històric: el 3 de febrer de 2023, a les 14:00 hores, la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra va realitzar el canvi de la uniformitat de treball operatiu. Per tot plegat, es fa necessari actualitzar la normativa reglamentària de tipus instrumental i organitzatiu que ordena l’estructura i les relacions de treball entre les diferents unitats de la Direcció General de la Policia, segons un nou decret de reestructuració que se sustenta en un model de servei essencial- ment orientat a la prevenció, la capacitat de resposta ràpida, la proximitat, l’expertesa professional, la implantació territorial i la satisfacció ciutadana, amb especial cura de les víctimes: el Decret 57/2023, de 21 de març, de reestructuració de la Direcció General de la Policia. 4.2. Missió, visió i valors Un element indispensable per a la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra és la conceptualitza- ció de la missió, la visió i els valors. Aquests preceptes resten documentats a la Carta de Serveis de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, que es tracta al punt 4.3.2. Carta de Serveis de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra d’aquesta Guia d’estudi. La definició de la missió, la visió i els valors d’una organització és una de les eines més importants que ajuden, de forma determinant, a la planificació estratègica. Dona resposta a dos grans qüestions: on som i on volem anar, mitjançant la definició de qui som, què fem, com som i què volem ser. La missió, conceptualment, representa la raó de ser, l’essència de l’organització i reflecteix qui som i què fem. La missió és fruit del recull de les conclusions d’una anàlisi interna i una reflexió profunda realitzada per l’organització. Representa la realitat del missatge que es vol transmetre. La visió re- 190 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública flecteix el desig del que es vol que sigui l’organització en un futur a mig termini. Entre qui som i què fem –missió– i què volem ser –visió–, hi ha l’estratègia a seguir, és a dir, la manera com s’aconsegueix desenvolupar la pròpia realitat. Els valors descriuen amb fidelitat com som. Expressen els límits ètics i morals sobre els quals treballa l‘organització. Donen sentit a les directrius quotidianes i a les indicacions que es donen en tots els nivells de l’organització de forma ordinària. Els valors articulen el que és la cultura de l’organització i la identifiquen amb el que realment pensen les persones que hi pertanyen. També són un element indispensable per cohesionar la missió i la visió. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, després d’un procés de reflexió, va definir la seva missió, visió i valors, que alhora expressen el desig d’identificació amb els seus integrants, amb els ciutadans, les institucions i amb totes les organitzacions amb què habitualment treballa. Innovació i millora constant són dos dels elements clau que s’han tingut en compte a l’hora de fer aquesta reflexió. Com a resultat d’aquest procés intern, la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra té com a missió fer de Catalunya un país segur, protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i garantir la seguretat ciutadana, vetllant, des de la proximitat, per la convivència pacífica i la protecció de les persones i els béns, d’acord amb l’ordenament jurídic. Té com a visió ser una policia de referència en matèria de seguretat i garantir la protecció i el servei de les persones a Catalunya, des de la proximitat i la professionalitat, oferint un servei de qualitat. Els seus valors estan basats en la proximitat, el compromís, la integritat, el servei i l’eficàcia, i que es concreten en: Proximitat: conèixer la realitat social, des de l’arrelament al territori, i detectar les necessitats de la ciutadania a la qual se serveix, per afavorir la convivència pacífica. Compromís: esforçar-se per complir les obligacions pròpies del lloc que s’ocupa. Integritat: no treure profit de la condició de policia. Actuacions adaptades als preceptes deontològics. Voluntat de servei: orientar-se cap a la ciutadania, amb la voluntat de satisfer les necessitats amb un servei de qualitat. Eficàcia: aconseguir els objectius fixats, ser resolutiu en el lloc de treball propi, aconseguir els resultats previstos. 4.3. Compromisos amb la ciutadania Les administracions públiques, en el marc de l’afany per la millora contínua, incorporen en la seva operativa ordinària pràctiques i mecanismes per garantir la qualitat del servei públic finalista que ofereixen. A continuació es mostren diferents vessants dels compromisos a què la Policia de la Generalitat - Mos- sos d’Esquadra està subjecta. D’una banda, amb el compliment de les actuacions que estableix el Pla general de seguretat de Catalunya. D’altra banda, amb la satisfacció de la ciutadana per la prestació del seu servei segons la Carta de Serveis de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra. Finalment, amb l’aplicació interna dels processos que estableix el Sistema de gestió de la qualitat de la Direcció General de la Policia en els àmbits de la detenció i l’atenció a la víctima. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 191 C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública 4.3.1. Pla general de seguretat de Catalunya El Departament d’Interior i Seguretat Pública, a través del Pla general de seguretat de Catalunya, recull les actuacions que portarà a terme el Govern per garantir la seguretat de les persones, els béns i el medi ambient. La seva periodicitat és quadriennal, temporalitat que permet portar a terme els objectius i les actuacions que recull. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra esdevé un actor clau d’aquest Pla, des de l’elaboració fins a la seva implementació. Aquesta planificació suposa una doble tasca de detecció i priorització. En primer lloc, analitzar la situació de la seguretat en el moment actual amb especial atenció als punts més vulnerables, a les problemàtiques que cal atendre per resoldre o millorar, identificar els perills i avaluar els riscos per determinar les necessitats futures, i els recursos per fer-los front. Implica també la fixació i priorització d’objectius i l’ordenació de les actuacions. El Pla recull les actuacions a portar a terme juntament amb diversos departaments de l’Administració de la Generalitat, amb els municipis, i amb diferents representants de la societat civil, i estableix meca- nismes de comunicació amb la ciutadania, que fomentin el coneixement de les necessitats ciutadanes i la corresponsabilització en la tasca de creació d’una societat més segura. 4.3.2. Carta de Serveis de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra Aquest document és un dels instruments per a la gestió de la qualitat que se centra en la ciutadania i la seva satisfacció pel que fa a la prestació del servei. La Carta, a més d’incorporar informació general sobre la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, les seves funcions i estructura, també expressa la voluntat institucional de treballar en el marc d’una política global de qualitat, recull els serveis que es presten, els compromisos que s’adopten, com es mesura la qualitat del servei i com els usuaris hi poden col·laborar. D’aquesta Carta val a destacar el protagonisme especial que tenen la missió, visió i valors institucio- nals, que anteriorment s’han tractat en aquesta mateixa Guia d’estudi. Així mateix, s’incorporen altres premisses importants com són els serveis i els compromisos de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra. Respecte als serveis que ofereix, s’ha de destacar de forma general l’atenció personal i assistencial per donar resposta a les demandes de seguretat dels ciutadans i mobilitzar els recursos necessari per garantir-la. Particularment, destaquen l’atenció al denunciant i l’atenció especialitzada a les víctimes, les relacions amb la comunitat a través de la xarxa associativa –especialment dels col·lectius més vulnerables–, la garantia de la seguretat viària i la investigació criminal. Respecte als compromisos adquirits, cal esmentar el servei d’atenció ininterrompuda, el tracte res- pectuós, el temps d’arribada, la identificació dels agents, el temps d’espera, la garantia de privacitat dels denunciants, l’atenció en llengües estrangeres, la recepció de determinades denúncies a través d’Internet, l’assistència personalitzada a víctimes, la priorització de la gestió de les ordres de protecció per violència masclista, les relació habitual amb col·lectius de representació social, la celeritat en el lliurament de persones desemparades, la promoció de la seguretat viària, la resposta als suggeriments, agraïments i queixes, la investigació dels fets delictius i la publicació dels resultats anuals de l’avaluació de la qualitat del servei. 192 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública 4.3.3. Sistema de gestió de la qualitat de la Direcció General de la Policia El Sistema de gestió de la qualitat de la Direcció General de la Policia constitueix l’instrument organit- zatiu que permet fer avançar la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra vers la millora continuada i la superació professional de manera permanent, d’acord amb la política de qualitat de la Direcció General de la Policia. Aquest Sistema recull els mètodes, els recursos, els procediments necessaris i la sistemàtica adequada, per tal que els aspectes crítics dels processos que incorpori restin garantits en l’ope- rativa policial. Actualment, la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra en el marc d’aquest Sistema ha incorpo- rat dos processos, que són: el procés de la detenció i el procés d’atenció a les víctimes de violència masclista, domèstica i altres víctimes vulnerables. Han estat aquests dos processos per raó de la vulnerabilitat que caracteritza la situació de les persones afectades amb qui han d’interactuar els agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra. Com a extensió de l’ordenament jurídic, la normativa a la qual s’han d’ajustar les actuacions dels agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra es basa en: instruccions de la Direcció General de la Policia, procediments normalitzats de treball, comunicats interns, ordres de servei i altres. A més d’aquesta normativa, en les actuacions dels agents relacionades amb aquests dos processos es disposa, a més, d’un mapa d’actuacions normativitzades per: procediments, instruccions opera- tives i pautes operatives. Cada procés disposa d’una aplicació informàtica de suport que registra el desenvolupament de les accions i que permet la fiscalització interna de cada cas. La incorporació d’aquests processos a la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra garanteix que les seves actuacions es prestaran de forma homogènia arreu del territori. Aquesta és una qüestió significativa en una organització que disposa de multitud de seus arreu del país, cadascuna amb una sèrie de particularitats que li permeten adaptar-se a la realitat del seu context territorial, demogràfic i social. La incorporació d’aquests dos processos a la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, a més de fomentar la millora contínua i ser representativa del foment de la qualitat del servei públic, esdevé un reforç afegit al sistema de garanties per a totes les parts interessades que hi intervenen. 4.3.3.1. SGQ - Procés de detenció Aquest procés regula totes les actuacions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra que componen el procés de detenció, a partir de diferents supòsits desencadenants de la detenció. Des de la pràctica material de la detenció fins a la posada en llibertat, a disposició judicial de la persona detinguda o a disposició d’altres cossos policials, pares, tutors o Ministeri Fiscal. El control del procés inclou també altres aspectes com són: el trasllat, l’ingrés, primeres actuacions i estada del detingut a dependències policials, l’atestat i la cadena de custòdia policial. Com a element de suport per al seguiment d’aquest procés integral de la detenció es disposa de l’aplicació informàtica Sistema d’Imputació i Seguiment de Detencions (SISD). Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 193 C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública 4.3.3.2. SGQ - Procés d’atenció a les víctimes de violència masclista, domèstica i altres vícti- mes vulnerables Aquest procés regula totes les actuacions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra en relació amb les víctimes de violència masclista, domèstica, agressions sexuals, odi i discriminació, mutilació genital femenina, tràfic d’essers humans i matrimonis forçats. Des de la prevenció, les en- trades i desencadenants, la instrucció de l’atestat, l’atenció a la urgència, l’assistència a la víctima, les actuacions amb la persona autora, la protecció i el seguiment de la víctima, fins als supòsits de situació final i tancament. Com a element de suport per al seguiment d’aquest procés integral d’atenció es disposa de l’aplicació informàtica Sistema Integral d’Atenció a les Víctimes (SIAV). 5. L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya és l’encarregat d’estudiar, identificar i definir els progra- mes, els continguts i l’estructura dels processos selectius, les competències, els perfils professionals exigibles dels cossos de policia i del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments en col·laboració amb els centres directius competents en aquesta matèria. De la mateixa manera, també és l’encarregat de programar, organitzar i desenvolupar la formació bà- sica, la formació per a la promoció i el comandament, la formació per a l’especialització i la formació contínua dels col·lectius sobre els quals té competència. És l’encarregat de promoure la col·laboració amb institucions, centres i establiments docents nacionals, estatals i internacionals, i mantenir-hi relacions d’intercanvi de coneixements i de professionals en les matèries pròpies de la seva competència. 5.1 Estructura de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya De la Direcció de l’Institut, en depenen els òrgans següents: a) L’Escola de Policia de Catalunya. b) L’Escola de Bombers, Protecció Civil i Agents Rurals de Catalunya. c) La Subdirecció General d’Administració i Suport Acadèmic. d) La Subdirecció General de Formació Universitària, Recerca i Gestió del Coneixement.. e) El Servei de Selecció, Avaluació i Seguiment. 5.2. L’Escola de Policia de Catalunya L’Escola de Policia de Catalunya, dintre de l’àmbit de la seguretat, dirigeix la detecció de les necessitats formatives, dissenya, desenvolupa i supervisa el contingut docent, a més de supervisar els processos d’avaluació que s’estableixin per acreditar o no la superació de les activitats de formació en matèria de seguretat. Així mateix, promou la creació d’una xarxa de coneixement en matèria de seguretat en la qual puguin compartir experiències i coneixements totes les persones que directament o indirectament treballen en l’àmbit de la seguretat. 194 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública De l’Escola de Policia de Catalunya, en depenen les unitats següents: a) L’Àrea d’Instructors de Policia. b) L’Àrea de Continguts de Formació Policial. c) El Servei de Formació Policial. 5.3. L’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya L’Escola de Policia de Catalunya, dintre de l’àmbit de la prevenció i extinció d’incendis i de salvaments, dirigeix la detecció de les necessitats formatives, dissenya, desenvolupa i supervisa el contingut docent, a més de supervisar els processos d’avaluació que s’estableixin per acreditar o no la superació de les activitats de formació en matèria de seguretat. També promou la col·laboració i la cooperació amb institucions, centres i establiments docents, tant nacionals com internacionals, i mantenir-hi relacions d’intercanvi de coneixements i de professionals en les matèries pròpies de la seva competència. De l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya en depenen les unitats següents: a) L’Àrea d’Instructors i de Continguts en Riscos, Emergències i Protecció Civil. b) El Servei de Formació en Riscos, Emergències i Protecció Civil. 5.4. La Sub-direcció General d’Administració i Suport Acadèmic La Sub-direcció General d’Administració i Suport Acadèmic és l’encarregada de dirigir les funcions d’administració i gestió dels serveis generals i règim interior, i dels recursos humans i materials de l’Institut, així com la tresoreria i l’elaboració de l’avantprojecte de pressupost. També exerceix la coordinació tècnica dels processos de reconeixement acadèmic de la formació impartida. Així, dirigeix els processos de convalidació, homologació o reconeixement de programes formatius realitzats per altres entitats al Pla d’estudis de l’Institut. De la Sub-direcció General d’Administració i Suport Acadèmic, en depenen les unitats següents: a) El Servei de Gestió Econòmica i Administrativa. b) La Secció de Secretaria Acadèmica. 5.5. La Sub-direcció General de Formació Universitària, Recerca i Gestió del Coneixement Aquesta Subdirecció coordina les formacions relacionades amb el desenvolupament de la carrera professional dels col·lectius de la seguretat, els riscos i les emergències, amb la implantació de plans de formació universitària, i amb l’elaboració del criteris tècnics necessaris per a les polítiques i acti- vitats de l’Institut. De la mateixa manera, dirigeix la difusió institucional, les comunicacions i les publicacions de l’Institut, i impulsa la col·laboració amb empreses i institucions per a la creació i la transferència del coneixement en seguretat. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 195 C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública 5.6. El Servei de Selecció, Avaluació i Seguiment El Servei de Selecció, Avaluació i Seguiment és l’encarregat d’executar l’avaluació del perfil de com- petències clau de l’alumnat dels cursos de formació bàsica que s’imparteixen a l’Institut. Així, elabora i valida els instruments d’observació i registre per a l’avaluació de l’alumnat en període de pràctiques en les organitzacions policials de referència. Finalment, també és l’encarregat de planificar, i supervisar el suport tècnic per a l’avaluació de les condicions psicològiques per a l’ús de les armes de foc dels cossos de policia de Catalunya. 6. El Servei Català de Trànsit La transferència de les facultats d’execució de la legislació de l’Estat en matèria de trànsit va ser una reivin- dicació històrica de la Generalitat de Catalunya des dels inicis de l’actual etapa democràtica fins al 1980. La transferència de competències executives a la Generalitat en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària, per la via de l’article 150.2 de la Constitució espanyola, mitjançant la Llei orgànica de transferència de competències executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor a la Comunitat Autònoma de Catalunya, va ampliar la capacitat de la Generalitat d’actuar en matèria de seguretat viària i va adaptar l’àmbit funcional de determinats òrgans del Departament de Governació amb la creació del Servei Català de Trànsit. El Servei Català de Trànsit és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al Departa- ment d’Interior i Seguretat Pública, creat a l’empara de la Llei 14/1997, de 24 de desembre. Exerceix les competències que en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària van ser atribuïdes a la Generalitat de Catalunya per la Llei orgànica 6/1997, de 15 de desembre, de transferència de com- petències executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor a la Comunitat Autònoma de Catalunya. És competència del Servei Català de Trànsit impulsar l’elaboració, cada tres anys, del Pla de seguretat viària i els programes inclosos en aquest Pla, en el marc de la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària, els quals han de ser aprovats pel Govern i tramesos al Parlament de Catalunya. El Pla de seguretat viària és el document clau que revisa i proposa les línies estratègiques a seguir i les actuacions a realitzar per aconseguir els objectius generals de seguretat viària. El Pla de seguretat viària es vertebra en tres línies d’actuació, cadascuna de les quals engloba les mesures necessàries per assolir l’objectiu comú: a) Lluita contra la velocitat excessiva o inadequada. b) Cooperació amb els ajuntaments i l’àmbit local en matèria de seguretat viària. c) Combinació de criteris de caràcter mediambiental amb els propis de seguretat viària i mo- bilitat. Aquesta línia planteja la repercussió en beneficis ambientals derivats de l’aplicació de determinades mesures com ara la reducció de velocitat, alhora que aquestes mesures permeten una reducció de la sinistralitat i una mobilitat sostenible més segura. El Pla de seguretat viària (PSV) 2021-2023 és el primer pla amb accions concretes que despleguen els objectius i les línies estratègiques del Pacte Nacional per a la Mobilitat Segura i Sostenible 2021-2030. 1. L’article 164.5 de l’EAC diu textualment que “La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia, en els àmbits següents: a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic. b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal. c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis.” 196 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública Els objectius primordials del PSV són la reducció del 15% de les víctimes mortals l’any 2023 respecte al 2021, amb l’horitzó de zero víctimes mortals el 2050, implantar una mobilitat més segura i al mateix temps sostenible, saludable, connectada i automatitzada, així com objectius específics per a la pro- tecció dels usuaris més vulnerables de la mobilitat. L’estructura del Servei Català de Trànsit s’articula en tres subdireccions: Sub-direcció General de Serveis, Sub-direcció General de Gestió del Trànsit i Sub-direcció General de Seguretat Viària. També depèn del director del Servei Català de Trànsit l’àmbit funcional de comunicació i informació en matèria de seguretat viària, el qual n’exerceix la direcció. Territorialment, s’estructura en quatre serveis territorials de Trànsit (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), que a la vegada s’estructuren cadascun d’ells en la Secció de Seguretat Viària i la Secció de Procediment. Els delegats territorials del Govern de la Generalitat són competents, sens perjudici de les competèn- cies municipals, per imposar multes i sancions en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària. Poden assumir la competència sancionadora per infraccions de normes de circulació en vies urbanes que corresponen als alcaldes, sempre que hi hagi un conveni subscrit en aquesta matèria entre l’ajuntament afectat i el Servei Català de Trànsit. El Servei Català de Trànsit pot actuar com a organisme recaptador per la via de constrenyiment de les sancions derivades de les denúncies formulades a infractors residents en un municipi diferent del de la comissió de la infracció, si així s’ha establert en el conveni corresponent subscrit entre l’ajuntament afectat i el Servei Català de Trànsit. El Servei Català de Trànsit i la Direcció General de Policia exerciran coordinadament les funcions següents: Gestionar i controlar el trànsit en vies interurbanes, i en travessies o en vies urbanes que afectin la circulació interurbana, si hi ha un acord previ, amb l’autoritat local corresponent, sens perjudici de les competències dels municipis en aquesta matèria. Adoptar les mesures necessàries per garantir la seguretat i la fluïdesa en el trànsit de les carreteres. El Departament d’Interior i Seguretat Pública i el Servei Català de Trànsit han de tenir present en la seva actuació les de la resta de departaments de la Generalitat i de les altres administracions públiques amb competències concurrents i complementàries en matèria de trànsit i circulació de vehicles i seguretat viària presents a Catalunya. El Servei Català del Trànsit té adscrits una sèrie d’òrgans: a) L’Observatori de la Seguretat Viària. És un òrgan col·legiat de consulta, col·laboració i participació que té com a finalitat impulsar les polítiques de seguretat viària que contribueixin a la reducció de la sinistralitat a la xarxa viària catalana i a protegir els drets de les víctimes dels sinistres viaris. L’Observatori té funcions de caràcter consultiu, d’informació, recerca, documen- tació i avaluació de les polítiques de seguretat viària, sens perjudici de les funcions atribuïdes a altres òrgans en aquest àmbit funcional. b) La Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària. És l’òrgan consultiu i de participació superior a Catalunya en matèria de trànsit, circulació i seguretat viària, sens perjudici de les funcions i de les competències dels òrgans que la legislació vigent estableix en els sectors de la seguretat viària, el trànsit i la circulació. c) La Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària. És l’òrgan de coordinació interdepartamental de l’Administració de la Generalitat en matèria de trànsit i se- guretat viària. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 197 C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública 7. Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya Per donar compliment a la idea que qualsevol persona que es desplacés per Europa pogués trucar a un mateix número de telèfon en cas d’emergència, el Consell de les Comunitats Europees –en la seva Decisió 91/396/CEE, de 29 de juliol, relativa a la creació d’un número de trucada d’urgència únic euro- peu– va determinar l’obligació d’introduir el número telefònic 112 en les respectives xarxes telefòniques dels estats membres de la Unió Europea. D’aquesta manera s’evitava el problema que suposava el desconeixement de tots els números d’emergència locals en cas de necessitat. A Catalunya, aquesta implantació i la regulació del serveis d’atenció de trucades d’urgència mit- jançant el telèfon únic 112 correspon a la Generalitat de Catalunya. Legislativament es realitza mitjançant la Llei 9/2007, del 30 de juliol, del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya. Aquesta Llei preveu la creació d’un centre d’atenció i gestió de les trucades d’urgència, en el qual s’han de rebre i atendre els avisos que es facin al número 112 i des del qual s’han de portar a terme els requeriments d’assistència material que es considerin pertinents als centres directius, els organismes i les entitats competents en cada matèria, com a part essencial del centre integrat i permanent a què fa referència l’article 30 de la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya. Abans de la creació del telèfon 112 cada servei d’emergències disposava d’un número telefònic propi. D’aquesta manera el Cos de Bombers (085), la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra (088) i els cossos locals de Policia (092), entre d’altres, disposaven de números propis per atendre les emergènci- es. El 112 va realitzar un procés d’integració progressiu dels números d’emergència per convertir-se en l’única porta d’entrada de les emergències de Catalunya. Els números de telèfon del cos de Bombers de la Generalitat (085) i de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra (088) van deixar d’estar actius a partir del 30 de setembre de 2012. El Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya és una entitat de dret públic do- tada de personalitat jurídica pròpia, plena capacitat d’obrar per complir les seves funcions i amb autonomia de gestió per assolir les seves finalitats: aquesta entitat s’adscriu al Departament d’Interior i Seguretat Pública, com a òrgan competent en matèria de seguretat pública. El servei que es presta des d’aquest centre és públic, gratuït, universal i permanent. Dona servei les 24 hores del dia els 365 dies de l’any i el seu accés és universal i permanent per a tots els ciutadans des de qualsevol tipus de telèfon, amb independència que sigui fix o mòbil. El Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya té centres actius a Reus i Barcelona. L’existència de dos centres separats territorialment permet assegurar la continuïtat del servei davant de qualsevol contingència. El Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya centralitza totes les trucades urgents perquè qualsevol ciutadà pugui sol·licitar els serveis públics d’urgències sanitàries, extinció d’incendis i salvament, seguretat ciutadana i protecció civil quan es trobi en una situació d’emergència: accidents, incendis, robatoris, agressions, violència masclista, rescats o catàstrofes. Els òrgans de govern del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya són el presi- dent, el vicepresident, el Consell Rector i la Comissió Executiva. El Consell Rector està integrat pel president i vicepresident i els següents vocals: a) Tres persones designades pel conseller del departament competent en matèria de seguretat pública, una de les quals ha d’ésser la persona titular de la unitat directiva competent en matèria de protecció civil. b) El secretari general del departament competent en matèria de seguretat pública. 198 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública c) Tres persones designades pel conseller del departament competent en matèria de salut, una de les quals ha d’ésser el director del Servei Català de la Salut. d) La persona titular de la unitat directiva que tingui atribuïts el comandament i la direcció su- perior del Cos d’Agents Rurals. e) Dues persones en representació dels ens locals, proposades per les entitats associatives representatives dels municipis catalans. f) Una persona en representació de l’Ajuntament de Barcelona. g) Una persona en representació de la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya, si ho acorden així els òrgans competents de l’Administració de l’Estat. La Comissió Executiva està integrada pel secretari competent en matèria de protecció civil, que n’exerceix la presidència, pel director del Servei Català de la Salut, que n’exerceix la vicepresidència, i pels vocals titulars següents: a) Dos vocals designats pel conseller competent en matèria de seguretat pública, un dels quals ha d’ésser el director general competent en matèria de protecció civil. b) Dos vocals designats pel conseller competent en matèria de salut. c) El director del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 199 C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública Idees força 1. L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya és l’encarregat d’estudiar la selecció, i el procés forma- tiu exigible als cossos de policia i al personal de protecció civil i de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments. 2. De l’Institut, en depenen els òrgans següents: a) L’Escola de Policia de Catalunya. b) L’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya. c) La Sub-direcció General d’Administració i Suport Acadèmic. d) La Sub-direcció General de Formació Universitària, Recerca i Gestió del Coneixement. e) El Servei de Selecció, Avaluació i Seguiment. 3. L’Escola de Policia de Catalunya dirigeix la detecció de les necessitats formatives, dissenya el contingut docent, i supervisa els processos d’avaluació dintre de l’àmbit de la seguretat. 4. L’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya dirigeix la detecció de les necessitats forma- tives, dissenya el contingut docent, i supervisa els processos d’avaluació dintre de l’àmbit de la prevenció i extinció d’incendis i de salvaments. 5. La Sub-direcció General d’Administració i Suport Acadèmic és l’encarregada de dirigir les funcions d’administració, gestió, i tresoreria de l’Institut. 6. La Sub-direcció General de Formació Universitària, Recerca i Gestió del Coneixement coordina les formacions relacionades amb el desenvolupament de la carrera professional, i dirigeix la difusió institucional. 7. El Servei de Selecció, Avaluació i Seguiment és l’encarregat de planificar i executar l’avaluació de l’alumnat dels cursos de formació bàsica que s’imparteixen a l’Institut. 8. La transferència de competències executives a la Generalitat en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària es va realitzar per la via de l’article 150.2 de la Constitució espanyola, mitjançant la Llei orgànica de transferència de competències executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor a la Comunitat Autònoma de Catalunya. 9. El Servei Català de Trànsit és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al Departa- ment d’Interior i Seguretat Pública. 10. El Servei Català del Trànsit té adscrits l’Observatori de la Seguretat Viària, la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària i la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària. 11. El Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya és una entitat de dret públic dotada de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per complir les seves funcions, amb patrimoni i tresoreria propis i amb autonomia de gestió per assolir les seves finalitats, l’activitat del qual es regeix pel dret privat amb caràcter general. 12. El Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya s’adscriu al Departament d’Interior i Seguretat Pública, com a òrgan competent en matèria de seguretat pública. 13. La finalitat essencial del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya és l’exer- cici de les competències de la Generalitat en matèria d’atenció i gestió de trucades d’urgència per mitjà del número telefònic 112. 14. El Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya centralitza totes les trucades urgents perquè qualsevol ciutadà pugui sol·licitar els serveis públics d’urgències sanitàries, extinció d’incendis i salvament, seguretat ciutadana i protecció civil quan es trobi en una situació d’emer- gència: accidents, incendis, robatoris, agressions, violència masclista, rescats o catàstrofes. 200 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia C.2. El Departament d’Interior i Seguretat Pública Glossari 112 Adscripció Assistència Atenció Avís Centralització Circulació de vehicles Comandament operatiu Competència Consell de Direcció Delinqüència ordinària, especialitzada i organitzada Direcció General Dret públic Emergència Extinció d’incendis Gabinet del Conseller Lliure exercici dels drets i llibertats Mortalitat Multa Organisme autònom Organisme Organitzacions criminals Percepció de seguretat Pla estratègic Protecció civil Proximitat Recursos humans Recursos materials Relacions amb la comunitat Salvament Sanció Sancions disciplinàries Secretaria General Seguretat ciutadana Seguretat pública Seguretat viària Serveis de gala i honors Sub-direcció general Telèfon únic Transferència de competències executives Trànsit Trucada d’urgència Urgència sanitària Violència de gènere Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Seguretat i policia 201