Apunts Microbiologia Tema 13-Final PDF

## 2n Ciències Biomèdiques, curs 2023-2024 ### TEMA 13. ARQUEUS #### CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL DOMINI ARCHAEA * **Metabolisme:** Fisiològicament variades, però el que tenen tots en comú és que no presenten fotosíntesi, encara que alguns sí que poden ser autòtrofs. * **Membrana:** Difereixen e...

## 2n Ciències Biomèdiques, curs 2023-2024 ### TEMA 13. ARQUEUS #### CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL DOMINI ARCHAEA * **Metabolisme:** Fisiològicament variades, però el que tenen tots en comú és que no presenten fotosíntesi, encara que alguns sí que poden ser autòtrofs. * **Membrana:** Difereixen en lípids de membrana respecte els eucariotes I els bacteris: les capes lipídiques són unidimensionals, I estan formades per lípids isoprenoides hidrofòbics unit al glicerol amb enllaços èter. * **Paret:** Disposen d'estructures de proteïnes, glicoproteïnes o polisacàrids. Alguns posseeixen un polímer anomenat pseudomureïna o pseudopeptidoglicà, el qual és molt semblant a la mureïna bacteriana però hi difereix en què els enllaços glicosídics entre monosacàrids són beta1→3 en lloc de beta1→4 I els aminoàcids són estereoisòtops L en lloc de R. * **Hàbitat:** Ecològicament dominen en ambients extrems; hi ha una predominància dels extremòfils. Alguns són anaerobis estrictes que es troben en simbiosi a la microbiota intestinal dels animals. * **Rellevància clínica:** No es coneix cap arqueu que hagi causat infeccions, de manera que no tenen rellevància clínica en infeccions. * **Classificació:** La taxonomia se sol definir en base a dades moleculars, ja que en la majoria de casos no es poden aïllar arqueus vius. #### FÍLUMS MÉS IMPORTANTS DEL DOMINI ARQUEU Entre 1990 I 2002, els arqueus es van classificar en dos fílums: Euryarcheota I Crenarchaeota. Tanmateix, avui en dia amb els avenços en tecnologia I anàlisi, es classifiquen en 4 super grups principals (superfílums): * Euryarcheota. * TACK (inclou Crenarchaeota). * Asgard (es creu que són els parents dels eucariotes). * DPANN. Estudiarem els fílums Crenarchaeota I Euryarchaetoa principalment. #### FÍLUM CRENARCHAEOTA ##### ARQUEUS HIPERTERMOFILS DEL SOFRE Amb temperatures òptimes de creixement situades als 80-115ºC, viuen en aigües sulfuroses i sulfatades, xemeneies oceàniques... Són termòfils extrems i acidòfils, amb un metabolisme associat al sofre. Hi trobem organismes amb metabolisme quimiolitoautòtrof, quimioorganòtrof i altres de facultatius. **Exemples:** * Sulfolobus acidocaldarius: quimiolitoautòtrof facultatiu del sofre. * Pyrolobus: quimiolitoautotrof, productor primari en xemeneies oceàniques: són productors primaris ja que generen àcid sulfhídric H2S, que serà utilitzat en les xemeneies per generar energia que serà utilitzada per fixar CO2. #### FÍLUM EURYARCHEOTA ##### ARQUEUS METANÒGENS Anaerobis estrictes metanògens, es creu que van ser uns dels primers organismes en habitar la Terra. Realitzen l'autotrofisme de manera obligada per la reducció de CO2 a partir d'hidrogen, seguint la via de l'acetil-CoA (molt antiga en l'autotrofisme, és una via exergònica de manera que es pot interpretar com anabolisme autòtrof o com a respiració). Es troben en la flora microbiana del rumen dels remugants I en altres entorns anaeròbics com els sediments marins I d'aigua dolça (estanys I aiguamolls amb matèria orgànica en descomposició). * Són els responsables de la producció de metà en els gasos dels remugants: * El rumen (panza) és una cambra de fermentació on la cel·lulosa ingerida pels remugants és convertida en una massa microbiana amb molts nutrients. Els gasos metanògens inflamables del rumen dels remugants són majoritàriament gasos productes de la fermentació realitzada per aquests arqueus. * Experiment de Volta: presència de gas inflamable en sediment anaerobis (inflamació del metà present en remoure el fons d'un aiguamoll). * Experiment en llacs congelats: a la superfície de llacs congelats hi ha bombolles de gas metà, de manera que si es trenca el gel el metà acumulat es desprèn i pot ser inflamat. La manera que tenen de sintetitzar ATP és per la fosforilació per un gradient de protons: depenen d'un gradient quimiosmòtic, ja sigui de H⁺ o de Na⁺, tot I que alguns poden tenir citocroms (que no utilitzen per fotosíntesi). Poden ser hidrogenòtrofs obligats (H₂ + CO₂ → CH₄) o bé facultatius (oxidadors d'acetat, metanol...). Els arqueus metanògens presenten nucleosomes organitzant el seu DNA, com els eucariotes, cosa que reforça la teoria endosimbiont. Nucleosomes de *Methanobacterium thermoautotrophicum:* #### ARQUEUS HALÒFILS EXTREMS També anomenats Halobacteris degut al grup fisiològic representatiu, els Halobacterium (es diu bacteri però és un arqueu). Són arqueus halòfils extrems quimioorganoheteròtrof aeròbics, però quan no hi ha oxigen disponible presenten fototrofisme no basat en fotosistemes: per captar energia quan no hi ha O2 disponible necessiten una proteïna de membrana anomenada bacteriorodopsina (color porpra), amb el cofactor carotenoide retinal, la qual transloca protons amb l'impuls dels fotons creant un gradient quimioosmòtic que s'utilitzarà per sintetitzar ATP. Com que no són autòtrofs no es pot parlar de fotosíntesi. Aquests microbis viuen en salines, mar mort... Per evitar la deshidratació, la seva fisiologia inclou l'acumulació de grans quantitats de soluts al seu citoplasma anomenats soluts compatibles, que poden ser ions o molècules orgàniques. També solen contenir vacúols grans en el citoplasma que els proporcionen flotabilitat (per arribar a l'oxigen). Segons els pigments de les comunitats microbianes predominants es poden donar diferents coloracions en llacs propers. #### ARQUEUS TERMOPLASMES *Thermoplasma:* gènere d'arqueus termoacidòfils sense paret, tenen histones com la dels eucariotes. #### ARQUEUS TERMOFILS EXTREMS REDUCTORS I OXIDADORS DEL SOFRE I SULFATS *Pyrococcus:* hipertermòfil, pot viure de manera òptima a 100 ºC. Redueixen sofre i sulfats en la respiració anaeròbia. Adaptacions dels hipertermòfils a les altes temperatures: plegament proteic (xaperones i xaperonines), soluts, girasa inversa al DNA per evitar la separació de cadenes, lípids de membrana que donen poca fluïdesa, monocapes... ### TAULES RESUM #### METABOLISME DELS ARQUEUS | METABOLISME | FONT D'ENERGIA | FONT DE CARBONI | EXEMPLE | |---|---|---|---| | FOTOAUTOTROF (NO OXIGÈNIC) | Ilum | matèria orgànica | Halobacterium | | QUIMIOAUTOTROF | compostos inorgànics | compostos inorgànics CO2 | Methanobacterium | | QUIMIOHETERÒTROF | compostos orgànics | compostos orgànics CO2 | Sulfolobus | #### DIFERÈNCIES ENTRE ELS TRES DOMINIS | | BACTERIA | ARCHAEA | EUKARYA | |---|---|---|---| | ORGANITZACIÓ CEL-LULAR | procariota | procariota | eucariota | | Embolcall nuclear | No | No | Sí | | Orgànuls membranosos | No | No | Sí | | CAPES CEL-LULARS | | | | | Paret cel·lular | Peptidoglicà | Pseudopeptidoglicà | Cellulosa / Quitina / No | | Bicapa de fosfolípids | Acids grassos | Isoprenoides | Acids grassos | | MATERIAL GENÈTIC | | | | | DNA | Circular | Circular | Lineal | | Histones | No | Sí | Sí | | Nucleosomes | No | Sí | Sí | | Plasmidis | Sí | Sí | No | | Introns | No | Alguns | Sí | | Nombre de RNA Polimerases | 1 | Diverses | Diverses | | METABOLISME I ECOLOGIA | | | | | Halòfils, termòfils, metanògens | No | Sí / No | No | | Alguns Quimioautotrofs | Sí | Sí | No | ### TEMA 14: BACTERIS GRAMNEGATIUS EXCEPTE PROTEOBACTERIS Dins del domini Bacteria trobem uns 15 phyla, dels quals la gran majoria compren bacteris d'ultraestructura Gram (-); només 2 phyla són de bacteris Gram (+) (Phylum Firmicutes i Phylum Actinobacteria). En aquest tema estudiarem els bacteris gramnegatius no proteobactris, els proteobacteris seran estudiats en un tema posterior. Els phyla de bacteris Gram (-) no proteobacteris són els següents. Els marcats en negreta són els més arcaics: * **Phylum Aquificae** * **Phylum Thermotogae** * **Phylum Deinococcus - Thermus** * **Phylum Chlorobi** * **Phylum Chloroflexi** * Phylum Chlamydiae * Phylum Spirochaetes * Phylum Fusobacteria * Phylum Planctomycetes * Phylum Bacteroidetes * Phylum Fibrobacteres #### PHYLA DE BACTERIS GRAMNEGATIUS MÉS ANTICS (ARCAICS) * **Fílum Aquificae:** * Gènere Aquifex: hipertermòfil amb 85 ºC de temperatura òptima, quimioliotoautotrofisme aeròbic (utilitzen l'H com a donador d'electrons i l'oxigen com a receptor, i CO2 de font de carboni). Fixen el CO2 pel cicle de Krebs reductor (invers). * Gènere Hydrogenobacter * **Fílum Thermotoga:** * Gènere Thermotoga: hipertermòfil anaeròbic amb 80 ºC de temperatura òptima. Anaerobi productors d'H que poden utilitzar tiosulfats i tiosulfurs com a acceptors d'electrons. * **Fílum deinococcus - thermus** * Gènere Deinococcus: *Deinococcus radiodurans* és extraordinàriament resistent a radiacions ionitzants ja que té gran capacitat per reparar els àcids nucleics després de la radiació. * Gènere Thermus: bacteri Thermus, del qual s'obté la TAQ polimerasa utilitzada en les PCR. #### PHYLA DE BACTERIS FOTOSINTÈTICS * Phylum Chloroflexi: bacteris verds no del sofre. * Phylum Chlorobi: bacteris verds del sofre. * Phylum Cyanobacteria: cianobacteris. * Phylum Proteobacteria: bacteris porpres del sofre i bacteris porpres no del sofre. Són facultatius. Els cianobacteris són diferents de la resta perquè són els únics bacteris fotosintètics oxigènics, són iguals als cloroplasts en fisiologia i estructura. La resta són anoxigènics, i poden ser facultatius o obligats; els facultatius poden fixar el CO2 però si disposen de matèria orgànica poden ser heteròtrofs (es troben Chloroflexi i en Protobacteria). ### FOTOTROFISME EN PROCARIOTES | AMB FOTOSISTEMES | | | |---|---|---| | FOTOSINTESI OXIGÈNICA (2 fotosistemes) | Cianobacteris | Phylum Cyanobacteria | | **FOTOSINTESI ANOXIGÈNICA (1 fotosistema)** | Bacteris verds | Del sofre : Phylum Chlorobi <br> No del sofre: Phylum Chloroflexi | | | Bacteris vermells (proteobacteris) | Del sofre: Phylum Proteobacteria <br> No del sofre: Phylum Proteobacteria | | SENSE FOTOSISTEMES | Halobacteris^* (arqueus) | | | | Heliobacteris^* (bacteris Gram (+)) | Phylum Firmicutes | ^*no autotrofs (no incorporen CO₂) Autòtrofs que fan fototrofisme → fotosintètics, la part superior del quadre. * La fotosíntesi oxigènica: l'aigua és el donador d'electrons. * Fotosíntesi anoxigènica: l'aigua no és donador d'electrons. * Bacteris verds: facultatius. Poden fer tot el metabolisme excepte fotolitotrofisme. * Bacteris vermells: obligats. La resta de fotòtrofs, com que no són autòtrofs (són facultatius, prefereixen realitzar l'heterotròfia), no són fotosintètics. En són els heliobacteris, bacteris gramnegatius que realitzen la fotosíntesi anoxigènica, són quimioorganoheteròtrofs que tenen un fotosistema; i també ho són els bacteris que tenen bacteriorodopsina però no tenen fotosistemes, com els Halobacterium. #### FOTOSÍNTESI OXIGÈNICA És la fotosíntesi que produeixen les plantes i els cianobacteris. Hi intervenen dos fotosistemes. El poder reductor format (O2) prové de l'H2O; l'energia prové dels fotons de la llum, els quals provoquen la hidròlisi d'una molècula d'aigua produint O2 i alliberant electrons. Els electrons viatgen pels fotosistemes generant poder reductor (NADPH, potencial de reducció molt negatiu) i ATP, a partir dels quals es transformarà el CO2 captat creant matèria orgànica. #### FOTOSÍNTESI ANOXIGÈNICA Fotosíntesi dels bacteris verds, vermells (proteobacteris) i els heliobacteris (bacteris gram +). Hi intervé tan sols un fotosistema, el poder reductor no prové de l'H2O, de manera que no es forma O2. ##### BACTERIS VERDS I VERMELLS DEL SOFRE De la mateixa manera que la fotosíntesi oxigènica però amb diversos canvis: * Només hi ha un fotosistema. * Donador d'electrons: H₂, H₂S o SO. * Es forma poder reductor en forma de sulfats (SO₄). ##### BACTERIS VERDS I VERMELLS NO DEL SOFRE (HELIOBACTERIS) Fotoorganoheterotrofisme amb matèria orgànica, sense oxigen. Exemple: *Rhodobacter*. * Donador d'electrons: matèria orgànica reduïda, però en ocasions també pot ser H₂ i H₂S. * Es forma matèria orgànica oxidada o matèria orgànica reduïda cel·lular (incorporació). * La matèria orgànica reduïda pot ser utilitzada per obtenir electrons que s'utilitzaran per la síntesi d'ATP o pot ser aprofitada per la biosíntesi (matèria orgànica reduïda cel·lular). #### TIPUS DE FOTOSISTEMES * **Tipus II: Q-type RC i bc1 complex.** En bacteris porpres i en verds no del sofre. * **Tipus I: Fe-S type RC, bc1 complex/bf1 complex.** En bacteris verds del sofre. Ambdós simultàniament es troben només en fotòtrofs oxigènics, la resta d'organismes disposen d'un sol tipus de fotosistema. Els únics fotosistemes que poden alimentar directament el vector de poder reductor de l'autotrofisme (NADPH) són els microbis que tenen un fotosistema de tipus I, en són els fotòtrofs oxigènics i bacteris verds del sofre. Els que tenen el fotosistema de tipus II com els bacteris verds i porpres no del sofre necessiten transport invers d'electrons: invertir energia en elevar els electrons per poder passar-los al NADPH. Ho realitzen els quimiolitòtrofs excepte alguns bacteris de l'hidrogen, perquè l'H és l'únic que té un potencial d'oxidoreducció prou negatiu com per reduir NADP a NADPH de manera directa. L'autotrofisme fotosintètic pot produir-se per diferents vies: * Cyanobacteria i Proteobacteria: pel cicle de Calvin. * Chlorobium i Chloroflexi: no pel cicle de Calvin. **RECORDA:** alguns organismes com Firmicutes, Acidobacteria, Gemmatimonadetes... tenen fotosistemes però no realitzen la fotosíntesi! ### FOTOSÍNTESI OXIGÈNICA #### PHYLUM CYANOBACTERIA També anomenats algues verd-blavoses, realitzen la fotosíntesi oxigènica com els cloroplasts: amb dos fotosistemes, el pigment fotosintètic principal és la clorofil·la A de les membranes dels tilacoides, realitzen la fixació del CO2 pel cicle de Calvin, fotòlisi de l'aigua... El seu nutrient de reserva és el glucogen. La majoria són fotoautotrofs obligats (algun pot ser quimioheteròtrof en cas d'absència de llum), mentre que en algun cas, com *Oscillatoria*, pot utilitzar H₂S per realitzar fotosíntesi anoxigènica. Algunes espècies poden generar toxines capaces de matar peixos i altres organismes del medi produint neurotoxines, dermatotoxines, hepatotoxines, citotoxines. → no hem de beure aigua verdosa. Diversitat morfològica: molts són filamentosos (la seva fragmentació produeix filaments mòbils anomenats hormogonis), d'altres són unicel·lulars. Es caracteritzen per no tenir flagels. Poden fer simbiosi amb fongs formant lloc a líquens. Tenen formes de propagació (hormogoni) i formes de resistència (acinets). Són fisiològicament robustos i existeixen en pràcticament totes les aigües i sòls. Quan es produeix un creixement massiu de cianobacteris es produeix l'eutrofització de l'aigua. **Eutrofització**: els cianobacteris poden créixer de manera massiva en aigües: afloraments massius en llacs, piscines... això causa que es aigües es tornin anòxiques per la gran quantitat de matèria orgànica. Quan les aigües lliures es contaminen amb altres aigües (reg, indústries..) que tenen molta quantitat de N, per la qual cosa els cianobacteris se n'aprofiten; el N ja no és limitant, les cèl·lules poden dividir-se de manera exponencial sense limitació per part del medi. *Alguns exemples: Spirulina (suplement nutritiu), *Oscillatoria, Anabaena*. Molts cianobacteris poden fixar nitrogen en les cèl·lules denominades heterocists: #### FIXACIÓ DEL NITROGEN EN HETEROCISTS Els heterocists són cèl·lules anaeròbiques especialitzades en la fixació del nitrogen atmosfèric: N2 reduït a NH3 per ser incorporat a la matèria orgànica en forma de glutamina. Les cèl·lules que es transformen en heterocists eixamplen la seva paret I es produeix una alteració de la maquinària fotosintètica: deixen de sintetitzar el fotosistema II, de manera que no es dona fotòlisi de l'aigua i per tant no es produeix O2 ni n'entra (parets molt gruixudes per evitar l'entrada d'O2 des de fora). Sintetitzen nitrogenasa, i fixen el nitrogen en glutamina, que es transfereix a les cèl·lules adjacents. Aquestes cèl·lules adjacents tenen molta capacitat fotosintètica, de manera que es poden obtenir els nutrients (esquelets carbonatats). Com que no produeixen poder reductor en forma d'O2 l'obtenen reduint H2 a NH3 (la reacció genera poder reductor. Aquest NH3 té el mateix estat de reducció que els esquelets carbonatats, que rep de les cèl·lules adjacents, interaccionen entre ells creant molècules orgàniques nitrogenades com la glutamina. ### FOTOSÍNTESI ANOXIGÈNICA #### BACTERIS VERDS FOTOSINTÈTICS ##### PHYLUM CHLOROBI, GÈNERE PRINCIPAL CHLOROBIUM Bacteri verd del sofre. Són fotolitoautotrofs obligats, anaerobis estrictes que utilitzen H₂S, SO I H₂ com a font d'electrons. El s pigments fotosintètics (bacterioclorofil-la) es troben en vesícules fotosintètiques anomenades clorosomes, que estan distribuïdes en la paret del citoplasma. Habiten en zones profundes anòxiques de llacs rics en compostos reduïts de sofre. Realitzen la fixació del CO2 pel cicle reductor dels àcids carboxílics. ##### PHYLUM CHLOROFLEXI, GÈNERE PRINCIPAL CHLOROFLEXUS Bacteri verd no del sofre (grampositiu) que conté organismes fotoorganoheteròtrofs, fotolitoautotrofs, quimio... La majoria són filamentosos que formen mates espesses en manantials termals. Tenen flexibilitat metabòlica per créixer en condicions ambientals: * Fotoorganoheteròtrofs: en condicions anaeròbiques, matèria orgànica i llum. És l'estil principal. * Quimioorganoheteròtrofs: en condicions aeròbiques amb matèria orgànica. * Fotolitoautotrofs: en condicions sense matèria orgànica. Són bacteris filamentosos termòfils anaerobis facultatius, els seus pigments fotosintètics (bacterioclorofil·la i altres) es troben en clorosomes. Realitzen el cicle de l'hidroxipropionat per fixar el CO2, exclusiu d'aquest bacteri. #### BACTERIS PORPRES FOTOSINTÈTICS: PHYLUM PROTEOBACTERIA Hi pertanyen els bacteris vermells del sofre i no del sofre. Formen membranes intarcel·lulars amb les pigments fotosintètics, i la fixació del CO2 es realitza pel cicle de Calvin. ##### CHROMATIUM: BACTERI VERMELL DEL SOFRE Fotolitoautotrofs obligats, anaerobis estrictes i depositen grànuls de sofre al seu interior com a resultat de l'oxidació de H₂S a SO. Presents en zones anaeròbiques de llacs rics en sofre en estrats superiors als bacteris verds del sofre. L'obtenció de NADH per la fixació de CO2 es produeix mitjançant una transferència amb un flux invers d'electrons amb consum d'ATP (transport contra corrent). Això és degut a que l'únic fotosistema que no tenen no arriba a tenir un potencial d'oxidoreducció prou baix per cedir electrons al NAD per reduir-lo i obtenir NADH. #### RHODOSPIRILLUM: BACTERI VERMELL NO DEL SOFRE Els bacteris vermells no del sofre tenen flexibilitat metabòlica per créixer en diferents condicions ambientals. * **FOTOORGANOHETERÒTROFS:** en condicions anaeròbiques amb matèria orgànica i llum. És l'estil principal de vida. * **QUIMIOORGANOHETERÒTROFS:** en condicions aeròbiques amb matèria orgànica. * **FOTOLITOAUTÒTROFS:** en condicions sense matèria orgànica. Habiten en el fang, aigua dels llacs i estancs rics en matèria orgànica i poc sulfur. #### ALTRES PHYLA * **Phylum Chlamydiae** * Paràsits intracel·lulars obligats, poden créixer en mucoses d'animals, causant infeccions (en humans!). * Carències metabòliques greus degut genomes petits, per això són molt dependents de la fisiologia del seu hoste. Estructura de paret Gram (-), però sense capa de peptidoglicà (paret dèbil). La seva transmissió és directa persona a persona. El seu cicle vital consta de dues fases: * **Forma de propagació**: per cossos elementals, és petit, resistent i infectiu. Fora de la cèl·lula. * **Forma de multiplicació**: per cossos reticulats, és delicat i no infectiu. Dins la cèl·lula hoste, s'hi multiplica. En contactar amb la cèl·lula hoste eucariota, el cos elemental és fagocitat; s'inhibeix la unió fagosoma-lisosoma. El cos elemental es converteix a la forma reticulada i comença la divisió. Després d'una sèrie de divisions, els cossos reticulats produïts es transformen en cossos elementals que s'alliberen a l'exterior al desintegrar-se la cèl·lula eucariota. * *Chlamydia trachomatis:* desenvolupa una infeccions de transmissió sexual del tracte genitourinari que es pot transmetre per contacte, propagant malalties venèries com el linfogranulma veneri, tracoma (malaltia de l'ull), infeccions del tracte genitourinari... Solen provocar infeccions asimptomàtiques, que poden causar malalties inflamatòries pèlviques, les quals si no es tracten donen lloc a embarassos complicats o fins i tot esterilitat en dones. * *Chlamydia pneumoniae:* microorganisme que causa infeccions respiratòries. * *Chlamydia psittaci:* microorganisme que causa la malaltia psitacosis. * **Phylum Spirochaetes** * Característiques morfològiques comunes en tot el phylum: forma d'espiral molt enrotllat, flexible i molt prim. La seva motilitat és per flagels, però aquests es troben enclaustrats, tancats en la fibra axial del periplasma, per la qual cosa les espiroquetes es mouen en moviment de llevataps. * Variabilitat ecològica: poden ser comensals en la cavitat bucal, simbionts (amb protozous o insectes), de vida lliure en fangs i aigües; o bé poden ser paràsits. Són quimioorganoheteròtrofs que poden ser anaerobis, anaerobis facultatius o aerobis. * **GÈNERE TREPONEMA** * *Treponema pallidum:* dona lloc a la sífilis, una malaltia de transmissió sexual per contacte que també pot ser congènita (es pot transferir en el part o per la placenta). * **Infecció:** la infecció es produeix per contacte sexual, el bacteri infecta la pell o mucosa. * **Sífilis primària:** surt un xancre en qualsevol lloc on hi hagi hagut contacte, que sol ser visible, per la qual cosa és fàcilment diagnosticada i tractada. * Si no es tracta: * **Sífilis secundària:** erupció, pèrdua de cabell, dolors musculars, febre, dolor a la gola... Sembla que desapareix, però realment queden els bacteris tot i que els símptomes desapareixen. * **Sífilis terciària:** el bacteri s'ha dispersat per tot el cos, causa danys en òrgans, mucoses, pell, ulls, sistema nerviós... Fins la mort. * No es pot cultivar *in vitro* ella sola, ja que s'ha de co-cultivar amb un cultiu cel·lular de cèl·lules animals per tal que tingui un medi per aprofitar-se'n. * **GÈNERE BORRELIA** * *Borrelia (=Borrellia) burgodorferi:* causa la borreliosi de Lyme (malaltia de Lyme) molt poc freqüent a Espanya. Se sol transmetre per paparres (garrapatas) que provoquen ronxes amb arèoles en el lloc on piquen. Provoca infeccions amb febre, dolors, malestar... costa diferenciar-la d'altres infeccions; són bacteris amagats. #### BACILS GRAMNEGATIU ANAEROBIS Tenen gran rellevància mèdica, ja que formen part de la nostra fora interna (es troben en mucoses) però són oportunistes i poden causar infeccions entrant per cirurgies, ferides o tumors. Hi ha diversos phyla, el més important dels quals és *Bacteroidota*, concretament el gènere *Bacteroides*. * **Phylum fusobacteria** * **GÈNERE FUSOBACTERIUM** * Gènere principal del phylum, són anaerobis estrictes comensals en la boca, patògens ocasionalment. * **Phylum Planctomycetes** * Tenen forma lobulada I es divideixen de manera particular. * **Phylum bacteroidota** * **BACTEROIDES** * Gènere principal del phylum, són anaerobis estrictes, fermentadors obligats habitants de la flora intestinal. Posseeixen esfingolípids. És el patogen anaerobi estricte gramnegatiu més important, ja que poden causar infeccions molt greus. Els seus cultius fan una olor molt desagradable. * **Phylum fibrobacteres** * **FIBROBACTER** * Gènere principal del fílum, són anaerobis estrictes degradadors de cel·lulosa en el rumen dels remugants. ### RESUM | CLASSIFICACIÓ | METABOLISME | BACTERIS GRAM- (NO PROTEOBACTERIS) | |---|---|---| | F. Chlorobi (Chlorobium) | Fotosíntesi anoxigènica. Autòtrofs. Fixació de CO₂ (cicle dels àcids tricarboxilics revers). Verds del sofre | Els pigments es troben als clorosomes. | | F. Chloroflexi (Chloflexus) | Fotosíntesi anoxigènica. Verds no del sofre. | Filamentoses. | | F. Cyanobacteria | Fotosíntesi oxigènica. 2 fotosistemes, fixació CO₂ (cicle de Calvin). Autotrofisme obligat. Fixen N₂ en cèl·lules especialitzades. | Filamentoses; morfologia espiral, robustes. Heterocist: no tenen fotosistema 2, no fan MO, la reben de cèl. veïnes, la nitrogenen i la reparteixen. Abundants. | | F. Clamydiae (C. trachomatis) (C. pneumoniae) (C. psittaci) | Molt adaptat a l'estil de vida intracellular → carències metabòliques. | No es poden cultivar el plaques. Genomes petits. El seu cicle vital altera dues fases: cos elemental (especialitzat en la propagació, fora de les cèl, molt resistent) i cos reticular (dins del cèl que infecta, reproducció) | | F. Spirochaetes (Treponema palidum) (Borrelia) (Leptospira) | Quimioorganoheteròtrofs | Forma de llevataps gràcies a una estructura exclusiva de filament axial (conjunt de filaments que es troben entre la membrana interna i la externa --- llargs i prims). | | F. Bacteroidetes (G. Bacteroide) | Fermentador obligat del tracte intestinal estricte | Síntesi d'esfingolipids. Habita en el tracte intestinal. | | F. Deinococcus-Thermus (G. Deinococcus) (G. Thermus) | Quimioorganoheteròtrof | Deinococcus: molt resistent a les radiacions <br>De Thermus s'extreu la polimerasa Tac que utilitzem a la PCR | | ALTRES | | F. Fusobacteria (viuen a la boca, poden ser infecciosos), F. Fibrobacteres (degradador de cel·lulosa), F. Planctomycetes (citoplasma compartimentat). | ### TEMA 15: BACTERIS GRAMNEGATIUS DEL FÍLUM PROTEOBACTERIA Hem d'aprendre gènere, espècie, família i fílum de cada organisme, no cal la classe ni l'ordre. #### CLASSIFICACIÓ I FISIOLOGIA El fílum Proteobacteria és molt divers, hi ha 5 classes: * Alphaproteobacteria. * Betaproteobacteria. * Gammaproteobacteria. * Deltaproteobacteria. * Epsilonproteobacteria. Inclou molts tipus de fisiologies diferents: * Quimiolitoautotrofs. * Fotolitoautotrofs (=bacteris vermells del sofre). * Fotoorganoheteròtrofs (=bacteris vermells no del sofre). * Quimioorganoheteròtrofs (quimoorganòtrofs): poden ser comensals o de vida lliure. Els quimiolitòtrofs tenen una fisiologia respiradora aeròbica que genera gradients quimioosmòtics. Hi ha fisiologies completament obligades, altres no tant i d'altres completament facultatives. El seu acceptor final d'electrons és l'oxigen, però es poden classificar en funció del donador d'electrons, que sempre és matèria inorgànica: * **Bacteris nitrificants:** totalment obligats. Utilitzen amoni com a donador d'electrons.