Apunts Biocel Definits 2023-24 PDF

7. RETICLE ENDOPLASMÀTIC El reticle endoplasmàtic (RE)  xarxa dinàmica de túbuls interconnectats formats per membranes aplanades (a tota la cèl·lula) , una part tocant el citosol i l’altra al líquid interior (lumen) ESTUDI DEL RETICLE ENDOPLASMÀTIC Fraccionament cel·lular (microsoma: reticle endop...

7. RETICLE ENDOPLASMÀTIC El reticle endoplasmàtic (RE)  xarxa dinàmica de túbuls interconnectats formats per membranes aplanades (a tota la cèl·lula) , una part tocant el citosol i l’altra al líquid interior (lumen) ESTUDI DEL RETICLE ENDOPLASMÀTIC Fraccionament cel·lular (microsoma: reticle endoplasmàtic trencat)  Homogeneïtzació  trencar i barrejar tot  Centrifugació diferencial  trencar i centrifugar per diferenciar microsomes rugosos i llisos (diferents densitats) SUBDOMINIS DEL RETICLE ENDOPLASMÀTIC I FUNCIONS: Reticle endoplasmàtic llis o agranular (REL) - Cavitats amb estructura més tubular - Enzims a la membrana  síntesi de lípids, detoxificació Normalment escàs, excepte cèl·lules especialitzades: - Cèl·lules hepàtiques  detoxificació drogues, alcohols i altres compostos lipososlubles - Cèl·lules de Leydig  producció testosterona (lípd esteroide) - Cèl·lules musculars  s’anomena reticle sarcoplàsmic, afavoreix contracció muscular Funcions - Detoxificació  citocrom P450 (fa hidrosolubles les toxines) - Metabolisme lipídic  creació de lípid droplets per transportar al citoplasma (monocapa lipídica), flip-flop cap a la cara citoplasmàtica - Reservori de calci Reticle endoplamàtic rugós (RER) - Contenen ribosomes Funcions - Translocació (addició proteica a la superfície d’un orgànul) i síntesi de proteïnes - Plegament de proteïnes i oligomerització - Glicosilació - Control de qualitat 23 Tipus de translocacions (depenen de la seqüència senyal de mRNA) - Co-traduccional  proteïna es transloca i es tradueix alhora (ribosoma ancorat al RER) - Post-traduccional  proteïna es tradueix i després es transloca (ribosoma lliure) Ex. Proteïnes SNARE  translocació al RE per la cua (tail-anchored proteins). Aquestes proteïnes intervenen en la fusió de vesícules. RE: zones d’exportació  via secretora: exportació de proteïnes i lípids Membrana nuclear - Porus nuclears - Ancoratge de cromatina Altres subdominis  involucrats en biogènesi d’autofagosomes, MCS (mitjans de comunicació entre diferents estructures per intercanvi de lípids i ions)... SEQÜÈNCIES SENYAL (SS)  reconeguda per signal recognition particle (SRP), necessària per moviment intracel·lular de proteïnes Procés de reconeixement d’una proteïna (al RE) 1. SPR lliure s'ancora a la proteïna lliure 2. SPR s’uneix al seu receptor a la membrana del RE 3. Obertura del translocon i translocació proteïna al lumen 4. Peptidasa talla seqüència senyal (si proteïna és soluble en el lumen) 5. Proteïna queda lliure al lumen o ancorada a la bicapa (proteïna integral) Proteïnes transmembrana (RE)  part + (N-terminal) cap al citosol, part - (Cterminal) cap al lumen 24 Descobridor de les seqüències senyals (premi Nobel): Günter Blobel Modificacions post-traduccionals (processos independents i a vegades interdependents): Oligomerització —> formació oligòmers perquè siguin funcionals (+1 proteïna) Ponts disulfur —> formació ponts disulfur entre aminoàcids per adquirir estructura terciària (part extracel·lular) 25 Proteòlisi (lumen del RE) —> peptidases tallen seq concretes (p.ex. per unir amb GPI), també tallen parcialment a espai extracel·lular  insulina —> depèn de ser tallada per funcionar Glicosilació —> addició monòmers glicídics - N-glicosilació: Asp - X (excepte prolina) - Serina/Treonina o Part gliídica unida a dolicol-fosfat —> flip-flop i oligosacaril transferases uneixen a N de asp (2 N-acetilglucosamina + 9 manoses + 3 glucoses) - O-glicosilació Plegament —> necessari per proteïnes funcionals  xaperones ajuden a plegar correctament (BiP estira proteïna cap a interior perquè es plegui correctament)  Per Golgi —> glicosilada i plegada Procés de plegament d’una proteïna al RE: 1. Glucosidases eliminen 2 glucoses (perquè pugui interaccionar amb calnexina) 26 2. identificada per calnexina (treu última glucosa) 3. plegament proteïna 4. Glucosil transferases reafegeixen última glucosa si la proteïna no està ben plegada perquè repeteixi procés 5. Sortida del RE ERAD (ER associated degradation) 1. Xaperones reconeixen proteïnes mal plegades 2. Expulsió de RE per retrotranslocació, proteïnes accessories a translocon reconeixen la proteïna mal plegada (translocon, Sec61) 3. Ubiqüitines senyalen proteïna i N-glicanases tallen tots els sucres 4. Molècula al proteasoma (o lisosoma) per degradar-se completament Excés de proteïnes mal plegades —> estrés del RE —> UPR (unfolded protein response) per mantenir homeostasi proteica i cel·lular  síntesi xaperones  Reducció síntesi proteica  Degradació proteïnes mal plegades 3 sensors que s’activen (transmembrana)—> domini lumenal detecta proteínes mal plegades —> activació UPR per transducció de senyals  IRE1 —> activació splicing de XPB1 (síntesi xaperones, ajuden a plegar bé)  PERK —> fosforila factor elF2 alfa per inactivar-lo i disminuir síntesi de proteïnes (indica traducció de proteïnes)  ATF-6 —> tall amb proteasa i lliure a citosol (part lumenal), activa proteïnes involucrades en plegament 27 28