Apunts Tema 3 Soroll PDF

## 3.4. Normativa sobre protecció dels edificis davant el soroll. CTE Codi fècnic de l'edificació - Higiene, salut i protecció del medi ambient. - Protecció contra el soroll. - Estalvi d'energia Documents basics: - P-salubridad - CB HR protecció contra el soroll - THE Estalul d'energia. S'ha de Pi...

## 3.4. Normativa sobre protecció dels edificis davant el soroll. CTE Codi fècnic de l'edificació - Higiene, salut i protecció del medi ambient. - Protecció contra el soroll. - Estalvi d'energia Documents basics: - P-salubridad - CB HR protecció contra el soroll - THE Estalul d'energia. S'ha de Pimitar dins el edificis i en condicions normals d'utilització el risc de modèsties o malalties que el soroll pot produir als usuaris, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment. Per satisfer aquet objectiu, els edificis, s'han de projectar, construir i mantenir de tal manera que els elements constructius que conformen els recintes tinguen característiques acústiques adequades per reduir la transmissió del soroll aeri, del sord! d'impactes i del soroll i les vibracions de les instal·lacións pròpies de l'edifici i per limitar el soroll reverberant en les edificacions que tenen al costat. ## 3.5 Normativa sobre confort acustic Ergonòmic, component subjectiu (persones més sensibles al sonido). Buscar que el treballador no tingui cap molèsties Jegudes al soroll. Intervals entre 35 dB (A) i 65 dB(A) el sorall es modest o pertorbador. - Corbes NC (noise criteria) que es van elaborar l'any 1957 - Corbes PNC (prefered noise criteria), - Corbes NR (Nois rabing) - Corbes RC (room criteria) "1971 Index RC-MARK II, que es calcula a partir de les corbes RC - Nivells d'interferència conversacional, SIL (spech interference Level) que es desenvolupa en la norma UNE-EN-SSO 9021:2004. CTE.: Codi tècnic d'edificació ## 3.1.7. Quina vigilancia de la salut s'ha de portar a terme i qui la costejara? - Article 6: Avaluació del risc L'article 6 diu: - s'ha de tenir una llista dels treballactors sotmesos a exposicions combinades soroll + ofatòxics, soroll & vibracions mecaniques. - 5'ha de determinar a priori els treballadors especialment sensibles al soroll. - S'han de disposar dels resultats i les condusions de la vigilancia de la salut col·lectivament (sense afectar el dret a la privacitat de dades). ## A quins treballadors s'ha de portar a terme la vigilancia de la salut? - L'exposició sigui d'een nivell sonor diari 1/0 pic al valor inferior que dóna lloc a una acció i es detecti un risc - L'exposició sigui superior al nivell que dóna a una acció. Als treballadors especialment sensibles. - En circumstàncies d'exposició atípiques o de difícil avaluació ## Quin és contingut ménim de la vigilancia de la salut? - I'historial clinicalaboral del treballador - A control audiometric del treballador -Tinnitus Titidos en Pos olidos ## La vigilancia de la funció auditiva es voluntària o obligatòria? La vigilancia de la salut és obligatòria per al treballador quan hi ha o hi pot haver un risc per a la seva salut ## Amb quina periodicitat s'ha de portar a terme la vigilancia de la salut? - Cada 5 anys si el treballador està exposat a nivells sonors inferiors per sobre dels valors que donen lloc a una acció. - Cada Banys sise superen els valors superiors d'acció. ((uando supere 85 dB). Sempre que hi hagi un canvi en les condicions laborals ## 2) Valors superiors que donen lloc a una acció: 85 dB(A) <LAegid < 87dB(A) 1/0 137<Lpic < 140 dB(c) Nivell d'exposició diana ens. t J'empresari ha de prende les accions següents: - Protectors auditias (obligació) - Mesurament cada any. - Informar i formar. - Vigilancia de la salut, cada any. ## 3) Valors inferiors que donen lloc a una acció. 80dB(A) <LAegid < 85dB (A) i/o 135 dB(c) < Lpic < 137 dB (c) - Mesarament cada Banys. - Que pot decidir si els vols utilitzar o no. - Formar als treballadors. - Vigilância de la salut si aquest o volen. minim 5 anys ## Cobligacio 3.1.3 Com s'ha de portar a terme l'avaluació de l'exposició laboral Protectors al soroll? Comparamos lo que medimos con los valores limites. ## 3.1.4. Quins mètodes i instruments de mesurament s'han de fer servir? Laeqd8h, Lpic Pico, Lang.s Semanal. + d'oto toxics: Protecció personal (contaminants que afecten a la olda) Substancia ototoxica, són agents químics perillosos que podem produir lesions en el sistema auditu huma. - Ototoxics industrials: - disolvents aromatics: tolue, estirè, xilè, elilbenzè. - disolvents clorats Tricloroetile, sulfur de carboni, monoxid de carboni. - Metalls pesats: cadmi, talli, plam mercuri. - Ototoxics medicinals: - Antibiòtics - Salicitals - I boprofè - Antitumorals -Diürètics ## 3.4.4. Que cal fer si ha risc d'exposició al soroll? S'hauran d'eliminar des de l'origen a reduir al nivell mes baix possible. La reducció d'aquest riscos - Proposar altres métades de treball - Escallis equips de treball adequats - Concebre i disposar els espais i els llocs de treball sense exposició a soroll - Insformar i formar els treballadors, exposats al soroll. - Reducció tècnica del soroll: - Reducció del soroll aeri - Reducció del soroll que es transmet pels casos sòlids. - Desenvolupar programes de manteniment. - Organitzar el treball de manera que. - És limitin la durada i la intensitat de l'exposició - 5'ordeni de manera adequada el temps de treball. ## 3.1.2. Valors límit i valors que donen lloc a una acció Valors límit d'exposició Valors superiors d'exposició Ito máximo quie pocas que donen lloc a una acció aquartar) En Ih trabajados. $LAeqd = 87dB(A)$ $Lpic = 140 dB(c)$ Cosa puntual. $Aegid=85dB(A)$ $Lpic = 137cB(c)$ Valors inferiors d'exposició que donen lloc a una acció $LAeqid = 80 dB(A)$ $Lpic = 135dB(c)$ $LAegd$: Nivell d'exposició diària, expresat per a 8 hores. $Lpic$: Nivell pic, per a cap instant. 1) Valors límits d'exposició: No es poden superar en cap circumstancia Protectors auditius individuals adequats al tipus de soroll. (En caso que se superen 87dB) Tienen que mirar cuanto para el sonido los cascos. Si se superen els valors límits ambientals, l'empresari: - Ha de prende immediatament mesures per reduir l'exposició. - Ha de determinar les raons de la sobreexposicio. - Ha de corregir immediatament la sobreexposició perque no es torni a produir una reincidència. - Ha d'informar els delegats de prevenció d'aquestes Circumstàncies. ## 3.1. Normativa d'immisio de soroll Es al mateix temps la normativa d'immisio i d'exposició, ja que fa referència al serall en els llocs de treball i és on estroben els treballadors. - Riscos per l'udició - Evitar o reduir l'exposició al nivell més baix posible. - L'obliglació de l'empresari, mesurament dels nivells de soroll. - Determinar els valors limit d'exposició - Determinat els valors d'exposició que donen lloc a una acció - Despasa l'obligació de l'empresari d'establir i executar un progama de mesures tècniques i organitzatives destina des a reduir a reduir l'exposició quear se sobrepassin els valors superiors dexposició que donen lloc a una acció - Protectors auditias. Estableix que els treballadors no hauran d'estar exposats en valors superiors al valor limit d'exposició. - Formació i informació - A nomena les disposicións sobre la vigilancia de la salut en relació amb els riscos per exposició al soull. Preveu un regim transitori en els sectors de la música i de l'oci i per al personal a bord de vaixells de navegació marítima ## 1.10.1 Corbes d'igual sensació sonora. ## 1.12 Tipus de soroll - Soroll estacionari o continu. constant al llarg del temps, maxim flactuacions de 5 dB, exemple un ventilador. - Soroll no estacionari, discontinu, variable of luctuant. Soroll fluctuant periodic, un exemple serra de cinta. -Soroll fluctuant leatori o variable, no s'aprecia periodicitat. - Soroll d'impulsos o d'impacte, un soroll d'impacte hi ha pics d'elevada intensitat sonora i de molt curta durada Un exemple és el soroll de les premses de tall. ## 3. Mara normativ sobre el soroll - Eurssió de soroll. L'emisió de soroll es refereix a la radiació sor nora d'una font - Immissió de soroll. L'immissió de soroll es l'impacte del soroll en un punt o un espai, per exemple, el lloc de febrallolóida d'un treballador. ## La unitat de messerament en el sistema internacional es there (Hz) i el seu simbol és f. Van dels 20 Hz als 20.000 Hz. ## 1.8.1. El període Les unitats de mesurament del període són el segons i el ser simbol is T. En el periode os amps transcorregut entre una ona sonone, dos crestes o valls sucecives. ## 1.6.2'escala logaritmica Una escala de pressions que a l'origen s'inicii en $2x10^{-5}$ Pa i finalitzi en 200 Pa conté un rang lan elevat de valors que es totalment inadequada a nivells practics. Peraixo, es fa servir una eina matemática, anomenada decibel (décima part del bell $dp = 10. log_{10}{\dfrac{P^2}{P_o^2}}$ $P = Es\ el\ no\ que\ nos\ dan.$ $P_o = 2\times10^{-5}$ $p$: valor de la pressió sonora eficaç (prms), expresada en pascals. $P_o$. pressió de referència = $2.10^{-5}$ Pa (siempre es este valor) $Lp$: nivell de pressió senori, expresada en decibels. El nivell indica simplement que estracta d'una escala logaritmica si, per tant, és necessari esmentar-ne el nom complet; nivell de pressió sonora, nivell de potència... No té unitats de mesurament. Els OdB corresponen a una pressió de $2.10^{-5}$ Pa El rang de treball en acústica queda reduit a una escala dels 0 dB (llindar d'audició als 140 dB//lindar del dolar) - Um petita diferència en el valor de decibels correspon a una cliferència important d'energia sonora. ## 1.6.1 Nivell pic de pressió sonora El nivel pic valor més gran de pressió sonora instantani en un ambient concret $Lpic=10*Log(\dfrac{P_{max}^2}{P_o^2})$ Cresta del soroll, la diferencia entre la medida y el vator máximo, La diferencia entre el nivell sonor i el nivel de pic. ## 1.8.20 ficalad La frequência es representa amb la lletra f i s'expresa en herz. L'oïda humara és capaç de percebre freqüències entre 20 i 20.000 herz (Cicles per segons). La freqiiència d'un so la percebem com un to. Els són de baixa freqüència i els aguts, d'alla freqüència. ## 1.2.2. La intenskat del so (+ Volumen o - Volumen) La intensitat del so la quantitat d'energia (potencia acústica). La intensitat depèn de l'amplitud dendaj com més amplitud J'ona, més elevada és la quantitat d'energia que genera is per tant, més alta és la intensitat del so. Sonoritat de més fort al més feble. Disminueix 6 decibels cada vegada que es daplica la clistancia ## 1.2.2. Timbre (Es el color que tiene cada sonido) El timbre es la qualitat del so que ens permet clistingir la mateixa nota produïda per dos instuments musicals diferents. El timbre cle veu ve determinat per la quantitat i la intensi tat d'aquest armònics. Un do emès per una flauta és diferent de do que emet una trompeta, ja que tenen harmonics diferents. De vegades, com en el cas de l'obée, els harmonics poden ser més alts que la mateixa nota fonamental. ## 14. Magnituds i unitats acústiques. - La intensitat de d'onda pressió que exerceix el so sobre l'orella en referència a la pressió atmosfèrica. La intensitat sonora també es pot anomenar pressió Sonora es mesura en pascals. - da freqüència d'ona és el nombre d'ones produïdes pel so en un segon. Freqiencia és l'here.. Quan els paràmetres de freqüència i de nivell de pressió sonora són elevats, el so en converteix en un perill i es crea usa cituació de risc per la salut i una situació desagradable. ## 1. 5. Nivell de pressió sonora = a nivell d'intensitat L'amplitud (la cantidad cle intensidad) El valor màxim positia que pren l'amplitud d'una ona sinusoidal rep el nom de pic o cresta. El valor màxim negatiu, ventre o vall. El punt on el valor de l'ona s'anul·la en passar del valor positio al negatiu, o a l'inreves, es coneix com a node, Zero a punt d'equilibri ...Cresto pic Node o punt d'equilibri Ampli Temps Vallo ventre } Onda Sinosoide ## 1 Conceptes bàsics d'acustica Sens nocius i serolls. En acastica als decibels són el resultat de fer el logaritme de la presió senara treballar en decibels fa que une diferència petita de valors en decibels impliqui una variació considerable del valor de presio sonora El risc auditiu més fren is la pèrdua d'audició, que está Lipificada com a malaltia professional i que rep el nom d' hipoacúsia tonal liminars per exposició laboral al scroll. L'a prova mèdica que controla l'audició s'anomena audiometrias i la representació grafica dels limits d'audició en frequencies, audiograma 286/2006 Exposició laboral al sordl En el Reial decret 286/2006 es recullen els valors limits dexposició laboral al soroll ## 1.1. El so i el soroll. Si el sonido es dañino es soroll - Conjunt de sons no agradables. - Combinació de sons no coordinats que originen una sensació clesagradable. - tot el grup de sons que interfereixen una activitat humana Podem considerar el soroll com a format d'una part subjectiva, que és la molesta, i d'una part objectiva, quac es pot quantificar. ## 1.2.1. Els tons Aproxichadament entre 20 i 20.000 herz - tons de baixes freqüencies: Els baixes, greus comprès entre els 20 i 500 hera - tons de freqüències mitjanes : Freqüencies intermedies. entre els 300 i 2000 here. - Tons d'alta freqüències: Els aquts, entre els 5000 here i 20.000 here. Grave Aguda