Farmacologia del sistema nerviós central PDF

Tema 7 Farmacologia del sistema nerviós central  7.1. Antidepressius 7.5. Antimaniacs 7.2. Antiparkinsonians i antipsicòtics 7.6. Antiepilèptics 7.3. Anti-Alzheimer...

Tema 7 Farmacologia del sistema nerviós central  7.1. Antidepressius 7.5. Antimaniacs 7.2. Antiparkinsonians i antipsicòtics 7.6. Antiepilèptics 7.3. Anti-Alzheimer 7.7. Drogues d’abús 7.4. Ansiolítics i hipnòtics  7.1. Antidepressius Definició. Implicacions biològiques. Bases neuroquímiques. Teoria monoaminèrgica. Antidepressius. Rol del personal d’infermeria.  Que és la depressió? Trastorn mental comú que provoca tristesa persistent, pèrdua d’interès i alteracions emocionals, afectant el funcionament diari. Símptomes clau:  Baix estat d'ànim  Alteracions del son i apetit  Fatiga, dificultat per concentrar-se  Pensaments de mort o suïcidi  Implicació de les amines biògenes en les depressions Varies àrees cerebrals que participen en l'humor, la regulació de la gana, del son, del desig sexual i de la memòria estan pertorbades en els malalts depressius. Totes aquestes àrees formen part del sistema límbic i reben, normalment, senyals que provenen de neurones que secreten serotonina, noradrenalina, o dopamina. Una activitat baixa dels circuits serotoninèrgics o noradrènergics afavoreix la instal·lació d'un estat depressiu. Moini et al., Epidemiology of Brain and Spinal Tumors. 1st Edition – 2021. Elsevier.  Teoria monoaminèrgica de les depressions Un dèficit de monoamines dels centres nerviosos (sobretot noradrenalina i serotonina) és la causa de les depressions. Hom tractarà doncs les depressions amb molècules que augmenten l’alliberació d’aquests neurotransmissors. És el cas dels antidepressius  Teoria monoaminèrgica de les depressions A FAVOR: inhibició de la recaptació de 5-HT/NA/Dop millora l’humor inhibició de la MAO té efectes antidepressius iMAO (selegilina) - NA MAO NA NA NAT Productes degradació - NA NA Imipramina, maprotilina.. NA NA NA NA NA NA Activació dels receptors α- i β-adrenèrgics  Teoria monoaminèrgica de les depressions A FAVOR: inhibició de la recaptació de 5-HT/NA/Dop millora l’humor inhibició de la MAO té efectes antidepressius EN CONTRA: la amfetamina i la cocaïna no tenen acció antidepressiva alguns F són antidepressius i no actuen sobre la transmissió NA/5-HT/Dopamina l’acció sobre la NT és immediata, l’efecte antidepressiu triga 2-4 setmanes Acció indirecta reducció receptors presinàptics inhibidors?? Augment receptors postsinàptics?? Reducció factors neurotròfics??  Classificació dels antidepressius Inhibidors de la recaptació de transmisors monoaminèrgics Tricíclics: imipramina (Tofranil ®), amitriptilina, clomipramina Inhibidors de la recaptació de serotonina/noradrenalina (IRSN): venlafaxina (Efexor ®) Inhibidors selectius recaptació serotonina (ISRS) : fluoxetina (Prozac ®), paroxetina (Motivan ®), escitalopram (Esertia ®) Miscel·lània d’inhibidors de la recaptació: maprotilina (Ludiomil ®) Inhibidors de la MAO (IMAO) fenelzina (Nardil ®), selegilina (Plurimen ®) Antidepresius atípics trazodona (Deprax ®), bupropio (Zyban ®) Efectes indesitjats (RAM) més importants dels antidepressius TRICÍCLICS: sedació (H1), hipotensió postural (α1), xerostomia, visió borrosa, restrenyiment, de vegades mania i convulsions. Risc d’arrítmies IRSN: menys efectes muscarínics, histaminèrgicos o alfa-adrenèrgics ISRS: nausees, anorèxia, insomni i disfunció sexual. Són els més utilitzats actualment IMAO: hipotensió postural, augment de pes, efectes atropínics similars als tricíclics, insomni i inquietut (estimulació SNC). INTERACCIÓ amb TIRAMINA Aliments que tenen un elevat contingut en tiramina Inhibidors no selectius de la MAO  Conclusions efectes antidepressius  Efectes retardats  Dosificació individualitzada  No efectius en tots els pacients  No grans diferències eficàcia, si en els efectes adversos  S’utilitzen en molts trastorns psiquiàtrics Quin és el rol del personal d'infermeria?  Rol del personal d'infermeria Administració i Monitoratge: L'infermer@ administra antidepressius segons les indicacions del metge i supervisa l'eficàcia del tractament. Seguiment: Realitza avaluacions regulars per identificar canvis en l'estat d'ànim, possibles efectes adversos i la resposta al tractament. Educació: Informa als pacients sobre els efectes secundaris, la dosificació correcta i la importància de seguir el tractament de manera constant. 7.2. Antiparkinsonians i antipsicòtics Funcions dopaminèrgiques centrals. Semiologia de la malaltia de Parkinson. Antiparkinsonians. Levodopa. Antipsicòtics. Rol del personal d’infermeria. https://www.youtube.com/ watch?v=YJ7tmsP-VuE Principals funcions associades a les vies dopaminèrgiques Control del moviment Processos de motivació voluntari relacionats amb la conducta Manteniment de l’atenció, ideació i evaluació correcta de la realitat, control del pensament, conducta social  TIROSINA Tirosina Hidroxilasa tirosina DOPA DOPA descarboxilasa DOPAMINA DA DA MAO DA DAT Degradació Ca++ DA G Ca++ DA recaptació extraneuronal RC2 G Principals malalties associades a alteracions de les vies dopaminèrgiques Malaltia de Parkinson (hipofunció dopaminèrgica) Esquizofrenia (hiperfunció dopaminèrgica) Corea de Huntington (hiperfunció dopaminèrgica i implicació d’altres vies)  Semiologia de la malatia de Parkinson Hipocinesia/bradicinesia Tremolor fi (en repòs) Rigidesa muscular Característiques neuropatològiques Neurodegeneració de les vies dopaminèrgiques (nigroestriatal: ganglis basals)  60-80% de les neurones dopaminèrgiques (inici de la malaltia)  90% de les neurones dopaminèrgiques en el cervell postmortem.  contingut d’altres neurotransmissors però no de les seves neurones (NA i 5HT) Ganglis basals Escorça motora moviment Glu GABA ACh GABA estriat Glu DA M. PARKINSON tàlam S. negra  Fàrmacs en la malatia de Parkinson (tractament simptomàtic) Fàrmacs que substitueixen (precursors) a la dopamina (levodopa/L- dopa; Sinemet ® ) Fàrmacs que imiten (agonistes) l’acció de la dopamina (bromocriptina, pergolida) Inhibidors de la MAO-B (selegilina – Plurimen ®) i de la COMT (entacapona – Comtan ®) Antagonistes de l’acetilcolina (benztropina; biperidè –Akineton ®) Fàrmacs que alliberen dopamina (amantadine – Gocovri ®)  Levodopa (L-DOPA) Perquè la Levodopa? Dopamina no creua la BHE + efectes i descarbox. Perifèrica Administració oral (baixa concentració de L-DOPA en el cervell): – absorció gastrointestinal (sistema de transport aa) – descarboxilació perifèrica (Carbidopa -Sinemet® Benseracida -Madopar®)  Levodopa (L-DOPA, continuació) Eficàcia: es va perdent fluctuacions RAM: – dosis  discinèsies – tractament avançat mecanismes OFF (rigidesa)/ON (discinèsies) – Al.lucinacions Clozapina - Clozabrai ® – Hipotensió ortostàtica – Interacció l-dopa amb IMAO crisis hipertensives Antipsicòtics  Característiques esquizofrènia Signes Signes positius negatius. Deliris (paranoids). Alucinacions (veus i missatges). No contactes socials. Alteracions pensament. Pèrdua de les emocions (conclusions irracionals) Alteracions neuroquímiques Degeneració progessiva del que responen a fàrmacs cervell? No resposta a fàrmacs  Classificació antipsicótics TÍPICS (1ª generació) ATÍPICS (2ª generació) -Fenotiacines: -Dibencepines: Clorpromacina *Clozapina - Clozabrai ® -Tioxantines: -Benzamides: Flupentixol *Sulpirida - Ansium ® -Butiferones: -Difenilbutilpipera- *Haloperidol cines: Pimocida - Haldol ® - Efectes extrapiramidals - Efectes extrapiramidals - accions selectives sobre subtipus de receptors DA?  Antipsicòtics Antiparkinsonians Bloqueig Potencien dopaminèrgic dopaminèrgic RAM: trastorns RAM: episodis moviment psicòtics  Conclusions antipsicòtics Són antagonistes D2, però també d’altres monoamines Relació directe entre blocatge dels D2 i potència neurolèptica (A. típics) A. atípics produeixen menys catalepsia, menys efectes extrapiramidals i afecten menys a la prolactina. No tots els antagonistes D2 tenen efectes antipsicòtics (metoclopramida – Primperan ®) Retard en manifestar-se l’efecte antipsicòtic. D2?  Rol del personal d'infermeria Administració i Monitoratge: Administrar medicaments per controlar els símptomes del Parkinson i trastorns psicòtics, i avaluar la seva efectivitat. Seguiment: Controlar efectes secundaris com tremolors, rigidesa, o efectes secundaris neuromusculars i psiquiàtrics. Educació: Proporcionar informació als pacients sobre com gestionar els efectes secundaris i mantenir una qualitat de vida òptima. TEMA 5: FARMACOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM FARMACOLOGIA DE LA NEUROTRANSMISSIÓ COLINÈRGICA i ADRENÈRGICA PERIFÈRICA  SISTEMA NERVIÓS SNC SNP (Transmet les senyals entre SNC i la resta del cos) Encèfal Medula espinal SN entèric SN somàtic* SN autònom (Regula i coordina la funció dels (voluntari) òrgans corporasnl.Involuntàries) Recull i transmet informació mediada pels sentits. L´impuls pot ser sensitiu (aferent, va cap a el cervell), motor (eferent- va a els organs) o mixte SN SN simpàtic parasimpàtic (Lluita-fugir) (repòs-digestió) SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM. Estructura bàsica Dos neurones, mínim Sistema nerviós Ganglis Cèl·lula Diana central perifèrics Neurona Neurona preganglionar postganglionar El gangli es el nexe entre SNC i perifèric  SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM. Regula:  La contracció i relaxació del múscul llis  Totes les secrecions exocrines i algunes endocrines  El batec del cor  El metabolisme energètic, especialment del fetge i del múscul esquelètic Antagonisme fisiològic? ?  Consideracions  No sempre sistema simpàtic i parasimpàtic tenen efectes oposats En alguns llocs només actua un dels sistemes (glàndules sudorípares, vasos sanguinis només simpàtica; múscul ciliar de l´ull parasimpàtica) De vegades l´efecte contrari degut a un altre neurotransmissor (cas òxid nítric i vasodilatació) Cada sistema te la seva funció i mes o menys actiu en funció de les necessitats del moment. En la vida diària no hi ha tantes emergències i el que fa el sistema simpàtic o parasimpàtic es adaptar-se als canvis posturals o a l'exercici.... El concepte popular parasimpàtic actiu i simpàtic en repòs es una simplificació excessiva  NEUROTRANSMISSORS Ganglis ACETILCOLINA SNS NORADRENALINA SNPS ACETILCOLINA  LOCALITZACIÓ NEUROTRANSMISSOR Excepte: glandules sudorípares (Ach-actua sobre receptor muscarínic) Medula adrenal ( Ach- receptor nicotínic) RECEPTORS ADRENÈRGICS RECEPTORS ADRENÈRGICS  Amanita muscaria Receptors (muscarina) colinèrgics: ACh ACh  Muscarínics (5 tipus) ganglis parasimpàtics ganglis simpàtics ACh  Nicotínics (3 tipus) Medul·la adrenal ACh ACh unió Nicotiana tabacum neuromuscular (nicotina) ACCIONS FARMACOLÒGIQUES Com actuen els fàrmacs sobre el SNA?  Actuen com: 1.Agonistes reprodueixen els efectes del neurotransmissor sobre el seu receptor 2.Antagonistes bloquegen les accions del neurotransmissor sobre el seu receptor 3. Fàrmacs que modifiquen altres etapes del neurotransmissor a)Síntesi b)Emmagatzematge Canvis en la Neurotransmissió c)Alliberament d)Inactivació A-FARMACOLOGIA TRANSMISSIÓ COLINÈRGICA B-FARMACOLOGIA TRANSMISSIÓ ADRENÈRGICA A-FARMACOLOGIA TRANSMISSIÓ COLINÈRGICA 1-Receptors muscarínics a)Agonistes muscarínics b)Antagonistes muscarínics 2-Receptors nicotínics a)Estimulants ganglionars b)Blocadors ganglionars c)Blocadors neuromusculars A-FARMACOLOGIA TRANSMISSIÓ COLINÈRGICA 1-Receptors muscarínics a)Agonistes muscarínics b)Antagonistes muscarínics 2-Receptors nicotínics a)Estimulants ganglionars b)Blocadors ganglionars c)Blocadors neuromusculars AGONISTA MUSCARÍNIC O PARASIMPATICOMIMÈTIC És un fàrmac que produeix accions similars a les produïdes per estimulació del sistema nerviós colinèrgic. AGONISTES COLINERGICS = PARASIMPATICOMIMÈTICS = COLINOMIMÈTICS  CLASSIFICACIÓ DELS AGONISTES MUSCARÍNICS Parasimpaticomimètics directes Parasimpaticomimètics indirectes o anticolinesteràsics Mecanisme d’acció A. directes ACh AcetilCoA Receptor + ACh ACh colinèrgic R Colina CAT Na+ Colina + Acetat A. indirectes  Parasimpaticomimètics directes Ésters de colina: Pilocarpus jaborandi ACETILCOLINA BETANECOL Alcaloides naturals PILOCARPINA Amanita muscaria MUSCARINA ACCIONS FARMACOLOGIQUES  Cor: –Reducció de la freqüència i de la velocitat de conducció.  Múscul llis: –augment del to  Ull (Miosis, contracció múscul ciliar)  Bronqui: constriccíó del múscul llis  Ap Digestiv: augment motilitat  Bufeta urinària: augment de la motilitat múscul detrusor)  Glàndulas exocrines:  Activa la secreció (saliva, digestives, suor, moc...)  Aplicacions terapèutiques  Betanecol: retenció urinària postoperatori  Pilocarpina: tractament del glaucoma  Cevimelina: xerostomia  Muscarina: interès toxicològic  RAM Agonistes colinèrgics directes Similar quadre clínic intoxicació per bolets tipus amanita muscària (vòmits, dispnea, llagrimeig, sialorrea, diarrea) Irritació ocular, visió borrosa i mal de cap  Parasimpaticomimètics indirectes o anticolinesteràsics Locus aniònic Locus esteràsic ACETILCOLINESTERASA C=O O_ histidil H-O---seril H  Classificació anticolinesteràsics D´acció breu Alcohols: EDROFONI (Tensilon) (interacció amb locus aniònic) D’ acció intermitja Carbamats (interacció amb locus aniònic): NEOSTIGMINA, PIRIDOSTIGMINA Efectes reversibles FISOSTIGMINA, RIVASTIGMINA, GALANTAMINA Altres: DONEPEZIL, AMBENONI D’acció perllongada Organofosforats: ECOTIOPAT. Efectes irreversibles (antídot-atropina) (interacció locus esteràsic + aniònic)  Aplicacions Terapèutiques Anticolinesteràsics FISOSTIGMINA: Glaucoma NEOSTIGMINA o PIRIDOSTIGMINA: Reversió bloqueig neuromuscular. Miastenia gravis, Atonia vesical, ili paralític, Antídot curaritzants EDROFONI: Diagnostic Miastenia gravis, Antídot curaritzants ECOTIOPAT: Glaucoma RIVASTIMINA, DONEPEZIL, GALANTAMINA: Alzheimer Administrar 1-2 h abans del menjar!!! A-FARMACOLOGIA TRANSMISSIÓ COLINÈRGICA 1-Receptors muscarínics a)Agonistes muscarínics b)Antagonistes muscarínics 2-Receptors nicotínics a)Estimulants ganglionars b)Blocadors ganglionars c)Blocadors neuromusculars  ANTAGONISTA COLINÈRGIC És un fàrmac que bloca els efectes de l’estimulació del sistema nerviós colinèrgic Fàrmacs que bloquen els receptors muscarínics PARASIMPATICOLÍTICS ANTIMUSCARÍNICS ANTAGONISTES COLINÈRGICS O ANTICOLINÈRGICS (Auriculo- ventricular) (Mareig per moviment, per prevenir les nàusees)i  Inhibeix salivació i secrecions abans anestèsia  Buscapina compositum® mes dipirona (pel dolor tipus còlic)  (Bronquitis crònica) (Broncodilatació. Actua a nivell múscul) ANTAGONISTES COLINÈRGICS O ANTICOLINÈRGICS A-FARMACOLOGIA TRANSMISSIÓ COLINÈRGICA 1-Receptors muscarínics a)Agonistes muscarínics b)Antagonistes muscarínics 2-Receptors nicotínics a)Estimulants ganglionars b)Blocadors ganglionars c)Blocadors neuromusculars  Sinapsis ganglionar parasimpàtica ACh ACh Sinapsis ganglionar simpàtica Agonistes nicotínics ACh NA Antagonistes nicotínics ganglionars ACh A, NA Medul·la adrenal Unió ACh neuromuscular Receptor nicotínic Receptor muscarínic Blocadors neuromusculars Receptor adrenèrgic  BLOCADORS NEUROMUSCULARS No Despolaritzants Despolaritzans  Antagonistes competitius  Agonistes del receptor dels receptors nicotínics de nicotínic. Despolarització la placa motora (Ach no es sostinguda del múscul por unir al receptor) esquelètic. No hi ha resposta a l´Ach  Comença: 1-3 min  Comença: 30-60 seg  Durada 15-30 min  Durada 3-5 min  Els anticolinesteràsics reverteixen el bloqueig  Els anticolinesteràsics potencien el bloqueig Poc liposolubles No p.o.; No BHE, No placenta  CLASSIFICACIÓ DEL BLOCADORS NEUROMUSCULARS Blocadors despolaritzants:  Suxametoni o Succinilcolina  Decametoni Intubació endotraqueal; teràpia electroconvulsiva,intervencions curtes Blocadors no despolaritzants  Tubocararina (curare)  Gallamina  Pancuroni, Vecuroni, Rocuroni  Propietats Generals Paràlisi del múscul esquelètic per interferència amb l´activitat postsinàptica de l´Ach Us freqüent : anestèsia i crítics com a relaxants musculars No tenen acció sobre SNC (no son sedants ni analgèsics) S´administren per via intravenosa (perfusió) Letals si no es donen de forma adequada RAM No despolaritzants Parada respiratòria completa i abolició dels reflexes protectors de la via aèria Altres Hipotensió arterial per bloqueig de la transmissió ganglionar (son antagonistes) Taquicàrdia Alliberament d´ histamina (hipotensió, broncospasme) RAM despolaritzants Bradicardia (Es pot prevenir amb atropina) Hiperpotasèmia (precaució amb cremats traumatitzats) Augment de la pressió intraocular Hipertèrmia maligna FARMACOLOGIA TRANSMISSIÓ ADRENÈRGICA  Directes (Sintètica)  Dobutamina (α,β1) Efedrina o pseudoefedrina (mixte) Fenilefrina (α1) Clonidina (α2) PA (baix us) (tractament de TDAH- Bloqueja) Activitat Simpàtica Mixta (augmenten catecolamines en hendidura sinàptica i també actuen com agonistes) Amfetamines Metilfenidat (TDAH) bloquegen els transportadors de dopamina i noradrenalina.......disminució de recaptació sinàptica..... augment neurotransmissors) Amina heterocíclica no amfetamínica Figura 3. Estructura química de la anfetamina y algunos derivados. DOI: 10.1016/S1575-0973(08)76363-3 AMFETAMINES i Derivats  Efectes simpaticomimètics a nivell perifèric  Efectes a nivell del SNC Estat d´alerta, eufòria, augment de la concentració disminució de la gana Tolerància Dependència Al·lucinacions i deliri  β1 (β2) (α1) (β2 i α1) (α1 contraccions i β2 relaxació)  Factors que influeixen en els efectes farmacològics dels agonistes adrenèrgics  Selectivitat de l´acció  Dosi utilitzada (adrenalina a dosi baixa vasodilatació. Dosis mitges i altes vasoconstricció)  Mecanismes reflexes o de compensació Bradicardia reflexa davant de vasoconstricció Taquicardia reflexa davant de vasodilatació  Dosis baja: 0,5-4 µg/kg/min. Actúa sobre los receptores dopaminérgicos de los lechos vasculares renales, mesentéricos, coronarios y cerebrales, produciendo vasodilatación (este efecto se encuentra cada vez más en debate; estudios en neonatos pretérmino sí sugieren vasodilatación selectiva renal, aunque no en otros niveles). Dosis intermedia: (5-10 µg/kg/min). También ejerce un efecto inotrópico positivo sobre el miocardio debido a la acción directa sobre los receptores β1, y una acción indirecta mediante la liberación de noradrenalina de sus puntos de almacenamiento. Este aumento de la contractibilidad miocárdica y, con ello, del volumen de eyección, favorece el aumento de la presión sistólica, la contractilidad cardiaca, el gasto cardiaco y la presión sanguínea. Dosis alta: >15 µg/kg/m. Estimula los receptores α-adrenérgicos, con un importante aumento de las resistencias vasculares periféricas.  RAM FÀRMACS SIMPATICOMIMÈTICS  Taquicàrdia sinusal  Palpitacions  Fenòmens necròtics locals  Hipertensió arterial exagerada Hemorràgia cerebral  Ansietat, tremolor, por, cefalea, vertigen RAM FÀRMACS SIMPATICOMIMÈTICS  Dopamina: necrosi tissular si extravasació Provoquen vasoconstricció distal….extravasació i necrosi de teixits adjacents en lloc d´infusió.  Metilfenidat:  Cardiovascular: augment TA i trastorn del ritme cardíac, Infart agut de miocardi (IAM)  Trastorns psiquiàtrics: depressió, comportament suïcida, hostilitat, agressivitat, psicosi i mania  Possibles efectes a llarg termini: alteració del creixement o maduració sexual Solució amb dextrosa 5% aigua Per evitar oxidació  Evitar injecció intramuscular adrenalina en cames (vasoconstricció disminueix la pressió d'oxigen als teixits…. anaerobi Clostridium welchii, es pot multiplicar..... gangrena gasosa. Evitar també administrar en zones perifèriques de l´organisme (dits de ma i peus, lòbul orella, nas) 2-ANTAGONISTES ADRENÈRGICS O BLOCANTS ADRENÈRGICS BLOCANTS ADRENÈRGICS No selectius α1 i α2 No selectius β  Antagonista Antagonista α-adrenérgico α1-adrenérgico no selectivo NA NA NA (-) (-) (-) NA NA NA Cor Vas Cor Vas Cor Vas (Vasodilatació)  També presenta tremolors I sensació d´ofec -Que li passa a Pedro? -Quin tipus de medicament li ha recomenat el seu amic Efecte de la pastilla sobre la pressió arterial Pedro es asmàtic, hipotens y diabètic. Creus que es una bona opció que es prengui la pastilla? Per què? El seu company li adverteix que si la pren, després, pot notar les cames gelades i impotència. Quina pot ser la causa? Que li passa a Pedro?: Una situació d´estres pot provocar una sobreactivació del SNSimpàtic, que provoca l´alliberament d´adrenalina i noradrenalina. Que li provoquen: en múscul esquelètic adrenalina actúa sobre β2, accelerant la velocitat de contracció …. increment en les descarregues del fus muscular, tremolors La taquicardia es deu a l´efecte de l´adrenalina sobre el sistema cardiovascular al interaccionar amb els receptors β1….increment de la freqüència cardíaca i força de contracció. Augment de la PA (tb per vasoconstricció sobre receptors α1) sensació d´ofec causada por la unió de la adrenalina als receptores β2 del múscul llis… broncodilatació, …..freqüència respiratoria superior però amb una durada menor de cada respiració…. la sang no s´oxigena bé i per això tenim sensació d´ofec Ens interessa un efecte en els bronquis, reduïr les tremolors i la taquicàrdia. Per tant ha de ser un Blocador beta adrenèrgic no selectiu. Que li pot provocar aquesta pastilla? - Cardiovasculars: - hipotensió, bradicàrdia (per bloqueig β1 al cor)... Contraindicat amb pacients amb problemes cardíacs o hipotensos - extremitat notòriament fredes per vasoconstricció generalitzada (adrenalina actua sobre receptors α1) (augment de resistència perifèrica que provocarà que circuli menys sang per les extremitats  Broncoconstricció i vasoconstricción: per bloqueig dels receptors β2 hi haurà broncoconstricció però α1 no estan blocats...vasoconstricció que dificulta l intercanvi de gasos a nivell alveolar Impotència: Per bloqueig de receptors adrenèrgics β2 dels vasos sanguinis, no se dona vasodilatació dels cuerpos cavernosos del penis. L´ adrenalina fisiològica de l’individu que només podrà actuar a nivell de receptors alfa, provocarà també vasoconstricció, ja que tots els beta estan ocupats pel fàrmac. - A nivell metabòlic - Hipoglucèmia: Adrenalina sobre receptors β-2 estimula la glicogenòlisis i gluconeogènesis. Si aquestes rutes bloquejades per l´obtenció de glucosa es manté la hipoglucèmia en el temps. - Atenció administrar aquests fàrmacs, no selectius, a diabètics o a persones que fan molt esport perquè la recuperació de la glucèmia es molt mes lenta.