HISTOLOGIA 2.2.5.6 Teixit muscular PDF

HISTOLOGIA 2.2.5.6 Teixit muscular  Teixit muscular GENERALITATS Contractibilitat → Propietat fonamental del protoplasma de “totes les cèl·lules”. 4 tipus cèl·lules Contràctils→ Musculars, Mioepitelials, Miofibroblats, Peric...

HISTOLOGIA 2.2.5.6 Teixit muscular  Teixit muscular GENERALITATS Contractibilitat → Propietat fonamental del protoplasma de “totes les cèl·lules”. 4 tipus cèl·lules Contràctils→ Musculars, Mioepitelials, Miofibroblats, Pericits Cèl·lules Tx. Muscular E química → W mecànic Locomoció, batecs del cor, moviments d’òrgans interns → Tipus cel·lulars especialitzats 3 tipus musculars: -Llis -Estriat -Esquelètic -Cardíac  Teixit muscular Teixit muscular Llis  Teixit muscular Teixit muscular Llis: Cèl·lules Uninucleades, Fusiformes, contracció Involutària (sistema nerviós).  Teixit muscular Teixit muscular estriat Cardíac  Teixit muscular Teixit muscular estriat Cardíac: Cèl·lules Uninucleades, “Forma” , sistema intrínsec de contracció (+SNC).  Teixit muscular Teixit muscular estriat Esquelètic  Teixit muscular Teixit muscular estriat Esquelètic: Cèl·lules multinucleades, cilíndriques, contracció voluntària. Teixit muscular llis. Cèl·lules musculars llises. Distribució i estructura. Mecanismes d’associació cel·lular. Innervació.  Teixit muscular Ultraestructura de les cèl·lules - Fusiformes - Longitud variable (0,5 mm úter humà, Intestí 0,2 mm i fins a 0,02 mm) -Disposició en capes, fascicles, individuals -Nucli central -Orgànuls a la zona central, aparell contràctil a la zona perifèrica del citoplasma -Cada fibra envoltada de làmina externa de carbohidrats (associat a fibres reticulars) - Petit AG - Mitocòndries allargades (agregades) - Reticle endoplàsmic + Ribosomes lliures -Glucogen  Teixit muscular Localització -paret sistema digestiu ( ½ esòfag - anus) barreja i propulsió -conductes glàndules associades ap. Digestiu -paret sistema respiratori (tràquea – conductes alveolars) -vasos sanguinis (controla )  Teixit muscular Variacions en la forma -Fibres Fusiformes de longitud variable -Ramificacions -Prolongacions laterals en contacte amb fibres adjacents  Teixit muscular Diversitat d’Organització  segons necessitats de l’Òrgan -Aïllades al teixit connectiu (fibromioblats) -Fascicles prims (m. Erector del pèl) -Bandes anulars (m. Constrictor pupil·la) -Fibres aïllades circumferencials (arterioles precapil·lars) -Capa contínua circular (grans vasos) -Capa fibres longitudinals + capa fibres circulars (paret intestí) -Feixos en diferents direccions (Bufeta urinària)  Teixit muscular Aparell contràctil (cèl·lula) -Perifèric -Feixos longitudinals -Homogeni, grups de filaments → cossos densos citoplasmàtics -Filaments → Actina (prims, 4-8 nm ) → Miosina (gruixuts, 15 nm ) → Intermediaris (10 nm ) – desmina / vimentina (parets vasculars) Teixit muscular  Teixit muscular Organitzats en feixos longitudinals o oblics convergents → cossos densos → plaques denses Forta xarxa citoesquelètica  Teixit muscular Unitat contràctil -Difícil d’identificar (ME) -Miosina (curts) + Actina (llargs), s’intercalen Relació Actina/Miosina→12:1 /14:1 (esquelètic 2:1 /4:1) -Cossos densos (filaments convergents en polaritat oposada (→línia Z) -Caveoles, invaginacions del plasmolema (→ túbuls T) -Relació Caveoles – Ret Endoplàsmic llis →CONNEXIÓ - TRANSMISSIÓ ESTÍMUL  Teixit muscular HistoFisiologia Múscul llis -Entrada de Calci→... → Contracció -Contracció lenta (+ durada) -Disminueix mida fins a ¼ en contracció (mida f. actina) -Contracció forta i poc desgast energètic  Teixit muscular Arriba l’estímul i s’allibera el Ca2+ Ca2+ s’uneix a la Calmodulina S’activa l’ATPasa del cap de la miosina Hidròlisi de l’ATP Canvi conformació del cap de la miosina Unió miosina-actina S’allibera el Pi de la miosina Cap de la miosina→ Cop de força (CONTRACCIÓ) Unió d’un nou ATP al cap de la miosina Separació actina-miosina  Teixit muscular Innervació Múscul llis  segons el tipus de múscul M. Llis Òrgans→ acoblament elèctric per unions de fissura (propagació fibra a fibra) M. Llis Vasos grans, Iris, cond. deferents ap. Reproductor masculí → Multiunitat, cada fibra innervació individual, contracció ràpida M. Llis de vasos, estat contracció parcial → To muscular → modificat per Hormones Vasopresines (constricció) Prostaglandines (dilatació) Teixit muscular Teixit muscular cardíac. Concepte. Estructura cardiomiòcit. Teixit de conducció cardíac. Innervació del teixit cardíac.  Teixit muscular Múscul Cardíac -Múscul ESTRIAT ( M. Esquelètic) -Cèl·lules aïllades -Cèl·lules Mononuclears (central) -Curtes -Formen files (unió de cèl·lules- unions d’ancoratge especialitzades) -NO hi ha cèl·lules Satèl·lit- No regeneració (reparació→ cicatriu) - Adult,  15 μm -Adult, longitud 100 μm -Estimulació miogènica (cèl. com a marcapassos)  Teixit muscular Estructura -Sarcoplasma abundant (organeles i inclusions → glucogen) -Mitocòndries en fileres (entre miofibretes) -Nucli central -Ap Golgi (als dos pols del nucli) + lípids Unions intercel·lulars -Discs Intercalars (Transversals a les fibres) -Tipus → Desmosomes (filaments intermediaris) → Adherent (actina) → Comunicant (comunicació intercel·lular-sincronització)  Teixit muscular Estructura (II) -Tall longitudinal Estriacions transversals (≈ m. Esquelètic) Ramificacions i connexions entre cèl·lules -Tall transversal No separació entre miofibretes mitocòndries intercalades reticle sarcoplàsmic intercalat  Teixit muscular Estructura (III) -Presència Túbuls T (a nivell línia Z) – -grans -penetren molt a la cèl·lula -connectats amb l’exterior -ramificats per tot el miòcit TATS (Sistema Tubular Transversal Axial) → Contracció muscular Despolarització: -Poca reserva Calci intracel·lular (pocs sàculs) -Entrada Calci extracel·lular  Teixit muscular Estructura (IV) -Miòcits Auriculars  Ventriculars -potencial d’acció més ràpid entre els miòcits auriculars -elements contràctils, petites  entre la miosina. Altres funcions de les cèl·lules cardíaques Cèl·lules Mioendocrines Hormones (regulació volum/composició sang)  Teixit muscular Sistema de conducció Cardíac -NO hi ha SINCRONITZACIÓ total -Contracció Auricular anterior a la Ventricular → Actuació tipus BOMBA -Coordinació - 1r, miòcits especialitzats a l’inici 2n, conducció a diferents regions →activació correcta -Diferents poblacions de Miòcits  Teixit muscular -Ritmes diferents (auriculars més ritme que els ventriculars) -Miòcits senoauriculars → ritme alt -Nòdul senoauricular→ MARCAPASSOS del cor -Miòcits nodals → Pocs miofilaments orientació aleatòria  variable sarcoplasma Ric en Mitocòndries -Cèl·lules de Purkinje→ especials Tubulars Elevada velocitat de conducció Relació entre tipus cel·lulars  Teixit muscular Innervació -Inici de cada batec → MIOGÈNIC -RITME controlat pel SN autònom→ modifica el ritme inherent -Fibres parasimpàtiques i simpàtiques→ plexe a la base del cor -Estimulació Vagal (parasimpàtic) → baixa freqüència -Estimulació Simpàtica → augmenta freqüència -No hi ha UNIÓ especial nervi-miòcit Teixit muscular Teixit muscular Teixit muscular esquelètic. Miòcit estriat esquelètic.  Teixit muscular Miòcit – cèl·lules tubulars Multinucleades Mioblastes – cèl·lules Uninuclears precursores Fusió de Mioblastes → Fibra MULTINUCLEADES = Miotub...  Teixit muscular Fibra muscular - miòcit -cèl·lules multinucleades -llargues, cilíndriques → 10-30 cm -Ø 0,1 – 0,5 mm -Agrupades → // element contràctil = Miofibretes a l’interior del miotub Ø fibres- variable (dins d’un mateix múscul) Ø fibres es pot variar → Hipertròfia → activitat intensa i prolongada → Atròfia → immobilització  Teixit muscular Estructura Fibres musculars (Cèl·lula) Membrana = SARCOLEMA Citoplasma = SARCOPLASMA ? SARCOLEMA + Làmina externa de reforç. + Distrofina (coberta interior) → reforç mecànic (*) Miofibretes → Aparell contràctil Nuclis PERIFÈRICS, allargats, fins a centenars (*) Distròfia muscular de Duchene  Teixit muscular Citoplasma = SARCOPLASMA AG petit (pols nuclears) Mitocòndries → entre miofibretes (energia contracció) Glucògen Mioglobina (afinitat O2 – color marró múscul) Miofibretes → ocupen tot el citoplasma -Tall transversal → punts -Tall longitudinal → Bandes transversals clares i fosques Bandes A – Anisotròpiques – Fosques → = longitud Bandes I – Isotròpiques – Clares →  longitud (contracció/relaxació)  Teixit muscular Sarcòmer = Unitat Funcional miofibretes límits → de línia Z a línia Z Bandes A – Anisotròpiques – Fosques → = longitud Bandes I – Isotròpiques – Clares →  longitud (contracció/relaxació) Línia Z (transversal) – al ½ de la Banda I I A H ½I Z ½I ½I Z  Organització de l’aparell contràctil I I A A H H ½I Z ½I ½I Z ½I ½I Z Z Z Z Línia Z – entrecreuament de filaments d’actina Z Z Z filaments d’actina – dirigits cap al centre del sarcòmer Z Z Z filaments de miosina – al centre del sarcòmer Z Z Z Línia M – entrecreuament de filaments de miosina  Teixit muscular Fibra muscular – fascicles – múscul esquelètic Teixit Connectiu Teixit muscular Teixit muscular  Teixit muscular Epimisi – tx connectiu dens que envolta el múscul Perimisi – envans de tx connectiu que envolten cada fascicle Endomisi – reticle que rodeja cada fibra individual Cèl·lula muscular - Fibra individual Teixit connectiu – Uneix i permet moviment Teixit muscular  Teixit muscular Diferents disposicions dels Fascicles Curts → // a la direcció de contracció Llargs → fibres + curtes que tot el múscul. Connectades per bandes transversals. Múscul unipenniformes → Múscul Bipenniforme → Múscul Multipenniforme → bandes log – fibres obliqües → convergeixen en un tendó comú Teixit muscular  Teixit muscular Cèl·lules Satèl·lit Lesió lleu (endomisi intacte)→ recuperació Lesió greu → fibrosi →recuperació de les fibres no lesionades  Teixit muscular Innervació Teixit muscular  Teixit muscular Cardíac Llis Esquelètic Forma Ramificada Fusiforme Cilíndric Mida petites petites Grans Nucli 1-2, central 1- central Cents- perifèrics Orgànuls dispersos dispersos perifèrics Ap. Contràctil Massa compacta Ramificada No visible Visible MO Rosetes Miofibretes ME Sistema Díades Caveoles Tríades (T-amples) (T-estrets) Sarcotubular Contracció 2D 3D 2D Control Involuntari Neurovegetatiu Voluntari Miogènic Hormonal Sistema sarcotubular. Aparell contractil: Visió morfomolecular. Citoesquelet. Miòcits tònics i fàsics. Interconversió entre miòcits tipus I i tipus II.  Composició d’una fibra muscular Sarcolemma, membrana plasmàtica + coberta de material polisacàrid + col·lagen. als extrems de la fibra fusió amb una fibra tendinosa fusió de fibres → tendons → unió a ossos Miofibretes, filaments d’actina i miosina 1 fibra muscular → de cents a mils de miofibretes. 1 miofibreta → uns 1500 filaments de miosina i 3000 d’actina Organització en sarcòmers Com es mantenen «units» els filaments de miosina i d’actina? molècula de Tinina És una proteïna filamentosa, molt elàstica.  Teixit muscular Citoesquelet Actina Miosina Filaments intermediaris (desmina-unió miofibretes) - actinina, nebulina, miomesina, tinina, proteïna C, troponines Característiques moleculars dels filaments contràctils Filaments de Miosina Filament format per múltiples molècules (200) de miosina, (480.000 c/u) Miosina, formada per 6 cadenes polipeptídiques, dos cadenes pesades (200.000) i 4 cadenes lleugeres, amb un pes molecular d’uns 20.000 cada una. Les 2 cadenes pesades (MHC) formen una hèlix doble (cua). Un extrem d’aquestes cadenes es plega (cap) → + 4 cadenes lleugeres (2/cap) Filaments de miosina, zona central desprovista de caps, i angles de 120º entre ells Filaments d’Actina Filaments → actina, tropomiosina i troponina. F-actina bicatenaria (hèlix) subunitat G-actina, 42.000 Da Troponina C / I / T (Calci – inhibició lloc unió – unió actina-miosina) Tropomiosina, enrotllada en espiral al voltant dels costats de l’hèlix de F-actina  Teixit muscular FUNCIONS Citoesquelet - Donar consistència a la línia Z - Interconnectar línies Z de miofibretes veïnes dins d’un mateix miòcit (prolongacions radials) - Interconnectar línies Z entre miòcits veïns (prolongacions radials de les línies Z s’ancoren al domini intracel·lular de les fibronectines - Ajuda durant la miofibrilogènesi (acoblament de les estructures miosíniques i actíniques i del sarcòmer)  I I A A H H M M ½I Z ½I ½I Z ½I ½I Z I – Actina A – Actina i miosina (definida per la miosina) H – Miosina M – entrecreuament miosina Z – entrecreuament actina, límits del sarcòmer Teixit muscular Teixit muscular Teixit muscular Teixit muscular Teixit muscular Teixit muscular  Teixit muscular Sistema Sarcotubular – elements, funció Teixit muscular  Teixit muscular Tipus de Miòcits – Tònics (lents) i fàsics (ràpids) Tònics – Lents – Rojos – Tipus I Fàsics – Ràpids – Blancs – Tipus II Teixit muscular Teixit muscular esquelètic. Microtendons i Endomisi. Microcirculació: Unitat Vascular i nivells d’anastomosi Teixit muscular  Teixit muscular Irrigació epimisi→ perimisi → endomisi (xarxa capil·lar) Capil·lar → Adaptables als canvis !!!! Teixit muscular  Teixit muscular Tendons→ Microtendons  Teixit muscular Microtendons - endomisi  Teixit muscular Unió miotendinosa – lloc on el múscul s’uneix al tendó Contracció muscular. Concepte de contracció muscular. Calci i sistema sarcotubular. Modificacions estructurals degudes a la contracció. Relaxació muscular. Modificacions estructurals degudes a la relaxació. Modificabilitat de la contracció muscular. Teixit muscular Teixit muscular Teixit muscular Teixit muscular Teixit muscular Teixit muscular  Teixit muscular Calci – Sistema sarcotubular Teixit muscular  Arriba l’estímul i s’allibera el Ca2+ Ca2+ s’uneix a la Troponina C El complex proteic es retira (deixant el lloc d’unió lliure) S’activa l’ATPasa del cap de la miosina Hidròlisi de l’ATP Canvi conformació del cap de la miosina Unió miosina-actina S’allibera el Pi de la miosina Cop de força (CONTRACCIÓ) Unió d’un nou ATP al cap de la miosina Separació actina-miosina