1CM OIDR Past Paper - Metall·lica PDF

UNITAT 4. BARANDATS AMB ESTRUCTURA METÀL·LICA CURS: 1CM OIDR MÒDUL: PARTICIONS PREFABRICADES PROFESSOR: SALVADOR ORDAZ GRANDE Índex 1. Barandats amb estructura metàl·lica 2. Muntatge de barandats amb estructura metàl·lica 1.1 Tipus de barandats amb est...

UNITAT 4. BARANDATS AMB ESTRUCTURA METÀL·LICA CURS: 1CM OIDR MÒDUL: PARTICIONS PREFABRICADES PROFESSOR: SALVADOR ORDAZ GRANDE Índex 1. Barandats amb estructura metàl·lica 2. Muntatge de barandats amb estructura metàl·lica 1.1 Tipus de barandats amb estructura metàl·lica 2.1 Replanteig 1.2 Denominació dels sistemes 2.2 Col·locació de canals 1.3 Altura màxima dels barandats 2.3 Col·locació de muntants 2.4 Instal·lació de plaques 2.5 Cèrcols i buits de pas 2.6 Detalls constructius 1. Barandats amb estructura metàl·lica Ens referim a una sèrie d’unitats d’obra estudiades, assajades i recomanades pels fabricants de PYL. S’obtenen amb una combinació d’una estructura metàl·lica de xapa d’acer galvanitzat d’elements horitzontals i verticals de diferent amplàries. A cada costat de l’estructura es caragolen les PYL en diferent nombre, tipus i espessor. L’ànima pot, o no, albergar material aïllant. 1.1 Tipus de barandats amb estructura metàl·lica Elements d’entramat autoportant: element format per dos o més PYL, subjectes a cadascun dels costats de la per lería autoportant i amb una càmera farcida de material poròs, elàstic i acústicament absorbent. Es classi quen com: Senzills Múltiples Dobles Especials fi fi 1.1 Tipus de barandats amb estructura metàl·lica Senzills: Compostos per una estructura única, a cada costat de la qual es caragola una sola PYL, podent ser esta de diferent tipus i espessor. L’estructura metàl·lica pot presentar per ls verticals (muntants) en disposició normal N, reforçada H o reforçada en caixó C. L’ànima de la per leria conté aïllament. fi fi 1.1 Tipus de barandats amb estructura metàl·lica Múltiples: Compostos per una estructura única, a cada costat de la qual es caragolen dos o més PYL, podent ser esta de diferent tipus i espessor. L’estructura metàl·lica pot presentar per ls verticals (muntants) en disposició normal N, reforçada H o reforçada en caixó C. L’ànima de la per leria conté aïllament. fi fi 1.1 Tipus de barandats amb estructura metàl·lica Dobles: Compostos per dos estructures disposades en paral·lel, degudament esbiaixades (arriostradas) entre sí, a cada costat de les quals es caragola una PYL, podent ser esta de diferent tipus i espessor. L’estructura metàl·lica pot presentar per ls verticals (muntants) en disposició normal N, reforçada H o reforçada en caixó C. L’ànima de la per leria conté aïllament. fi fi 1.1 Tipus de barandats amb estructura metàl·lica Especials: Compostos per dos estructures disposades en paral·lel, degudament esbiaixades (arriostradas) entre sí, a cada costat de les quals es caragola dos o més PYL, podent ser esta de diferent tipus i espessor. L’estructura metàl·lica pot presentar per ls verticals (muntants) en disposició normal N, reforçada H o reforçada en caixó C. L’ànima de la per leria conté aïllament. fi fi 1.2 Denominació dels sistemes A, espessor total del barandat: és la suma de l’amplària de totes les plaques, estructures i la distància entre estructures. M, modulació de l’estructura: 300, 400 o 600 mm. Ci, tipus de plaques: nombre i espessor de les plaques. Sinó és Tipus A, cal especi car el tipus. P, ample dels canals de l’estructura: ample de cadascun dels canals d, distància entre les estructures de cada càmera MW, aïllant: s’indicarà el nombre d’aïllants xx: espessor de l’aïllant fi 1.2 Denominació dels sistemes Exemple 1: Un sistema compost per dos plaques de 12,5 mm d’espessor a cadascun dels costats d’una estructura de 48 mm, modulades cada 600 mm i llana mineral de 40 mm d’espessor. Denominació: Barandat múltiple 1.2 Denominació dels sistemes Exemple 2: Un sistema compost per dos estructures de 70 mm, modulades cada 600 mm, dos plaques de 15 mm a cadascun dels costats i una placa de 15 mm d’espessor caragolada a cadascuna de les estructures pel seu interior. Doble llana mineral de 60 mm. 60 Denominació: Barandat especial amb placa intermèdia de 15 mm 1.2 Denominació dels sistemes Exemple 3: Un sistema compost per dos estructures de 48 mm, modulades cada 600 mm, i separades entre sí 14 mm, dos plaques de 12,5 mm d’espessor caragolades a cada costat de l’estructura. Doble llana mineral de 40 mm. Denominació: Barandat especial amb espai interior de 14 mm Si les plaques exteriors foren del tipus H: 1.3 Altura màxima dels barandats Per a barandats senzills (normals, en H o caixo C) 1.3 Altura màxima dels barandats Per a barandats dobles (normals, en H o caixó C) 2. Muntatge de barandats amb estructura metàl·lica (autoportants) 2.1 Replanteig 2.2 Col·locació de canals 2.3 Col·locació de muntants 2.4 Instal·lació de plaques 2.5 Cèrcols i buits de pas 2.5 Detalls constructius 2.1 Replanteig Es marcarà en el sòl els costats exteriors de cadascuna de les estructures inferiors (canals U) que conformen les unitats.  2.2 Col·locació de canals (elements horitzontals) Els canals inferiors es col·locaran sobre el solat acabat o base de suport. Els canals superiors es col·locaran baix dels forjats, menys en els casos que després es vagen a instal·lar sostres suspesos. Els canals inferiors i superiors deuran portar obligatòriament en la superfície de suport una cinta o banda estanca. Les xacions als suports tant inferior com superior deuen situar-se com a màxim cada 600 mm (e) entre xacions consecutives. Les de l’inici i nal deuran estar a una distància no major de 50 mm (b) dels extrems del per l. Com a mínim cal col·locar 3 xacions per a peces superiors a 500 mm i 2 per a inferiors a 500 mm. Si les el material de suport no és resistent (sostres suspesos d’escaiola, PYL o similar) la separació màxima entre xacions serà de 400 mm. fi fi fi fi fi fi 2.2 Col·locació de canals (elements horitzontals) La continuïtat dels canals es realitzarà “de gom a gom” i mai per solape. La màxima longitud de barandat sense canal permesa és de 300 mm, sempre i quan es justi que. En els creuaments dels barandats i cantonades, els canals quedaran sempre separats l’espessor o espessors de les plaques (e) del barandat passant, mai de gom a gom. En les zones de pas i buits s’alçaran els seus extrems com a mínim (h) 150 mm. fi 2.3 Col·locació dels elements verticals (Muntants) - D'arrancada amb l'obra gruixuda o altres unitats ja executades Els per ls d’arrancada deuen xar-se fermament a l’obra gruixuda, o unitat existent, amb xacions cada 600 mm com a màxim i no menys de 3 punts en peces de més de 500 mm. A més a més, cal atornillar-los als canals tant inferior com superior amb carragols MM o punxonament. fi fi fi 2.3 Col·locació dels elements verticals (Muntants) - D'arrancada amb l'obra gruixuda o altres unitats ja executades Els per ls han de col·locar-se continus del sòl al sostre. Si per raons imperatives de l’obra (pas d’instal·lacions, buits, …), han d’interrompre’s, deurà d’haver com a mínim un 60% del per l xat repartit entre la zona inferior i superior al pas. El pas no pot superar els 250 mm. El per ls d’arrancada deuen portar obligatòriament en la superfície de contacte amb el suport, una cinta o banda estanca. fi fi fi fi 2.3 Col·locació dels elements verticals (Muntants) - De modulació o intermedis S’encaixen amb un simple gir en els canals superior i inferior. Tindran una longitud de 8 a 10 mm més curta que l’altura entre el sòl i el sostre, i no es caragolen (llevat els xes). La separació màxima d’aquests muntants (modulació) serà de 600 mm. Es col·loquen en el mateix sentit, expecte el del nal i els dels buits de pas, suports per a xacions o similars fi fi fi 2.3 Col·locació dels elements verticals (Muntants) - De modulació o intermedis S’intentarà en tot moment que les perforacions que porten els muntant per a les instal·lacions coincidisquen en la línia horitzontal. En el cas de solapar dos muntants per diferents motius, la distància mínima de solape serà la meitat de l’amplària del muntant. El solape es xa amb caragols MM o punxats. Per a barandats dobles o especials, els muntant han de enriostrar-se entre ells amb plaques de 300 mm d’alt i cada 900 mm. El primer i l’ultim a 300 mm del sòl i sostre. fi 2.3 Col·locació dels elements verticals (Muntants) - Muntants xes (determinen punts especials com cantons, arrancaments, creuaments, buits de pas, …) Situats en la seua posició i caragolats o puxants Mai trenquen la modulació de la unitat. En els cantons dels barandats es col·loquen dos muntants, un per cadascun dels barandats coincident. fi  2.3 Col·locació dels elements verticals (Muntants) - Muntants xes (determinen punts especials com cantons, arrancaments, creuaments, buits de pas, …) En els trobaments o creuaments hi ha dos opcions. - Col·locar un muntant dins del barandat d’encontre que va caragolat a les canals i al muntant d’encontre. - Sense col·locar un muntant interior i utilitzant xacions d’expanció, patilles, paraigües cada 300 mm i en zig-zag. - Mai amb caragols PM sols en direcció metall-placa. fi fi 2.3 Col·locació dels elements verticals (Muntants) - Muntants xes (determinen punts especials com cantons, arrancaments, creuaments, buits de pas, …) En els muntants en “H” s’utilitzen caragols MM o punxats com a màxim a 900 mm i amb zig-zag. La màxima longitud de barandat sense element rígid és: - 5 m barandats senzills amb placa de 12’5 mm, 48 mm i 400 mm - 6 m barandats senzills amb placa de 15 mm, 48 mm i 400-600 mm - 7 m barandats senzills amb placa de 15 mm, 70 mm i 400-600 mm - 8 m barandats múltiples amb placa de 12’5 mm, 48 mm i 400-600 mm - 10 m barandats múltiples amb placa de 15 mm, 48 mm i 400-600 mm - 12 m barandats múltiples amb placa de 15 mm, 70 mm i 400-600 mm fi 2.3 Col·locació dels elements verticals (Muntants) - Muntants xes (determinen punts especials com cantons, arrancaments, creuaments, buits de pas, …) Sinó es superen les altures màximes xades en l’anterior apartat: - Per a longituds majors han de col·locar-se rigiditzadors amb muntants en forma de caixo “C”. - En barandats de gran longitud es deixaran juntes de dilatació cada 15 m y respectar obligatòriament les pròpies de l’edi cació. fi fi fi 2.4 Instal·lació de les plaques En barandats senzills o dobles, les plaques es situen en posició longitudinal, és a dir, verticals. On cada junta longitudinal coincidirà sempre en un muntant. En barandats múltiples i especials poden estar en horitzontal. 2.4 Instal·lació de les plaques En el cas de que per problema d’altura fora necessari solapar plaques en vertical, les juntes no seran coincidents en la línia horitzontal entre dos plaques. El solape mínim serà de 400 mm. Les plaques es xaran a tots els muntants amb caragols PM, col·locats cada 250 mm. fi 2.4 Instal·lació de les plaques Els caragols s’encaragolen perpendicularment a les plaques sense travessar la cel·lulosa super cial de la cara vista. La longitud del caragol serà com a mínim l’espessor de la placa i el per l més 10 mm. El caragols de la vora longitudinal de les plaques es col·locaran a mínim 10 mm de la vora. Els caragols en la vora transversal de les plaques es col·locaran a mínim 15 mm de la vora. fi fi 2.4 Instal·lació de les plaques Les plaques quedaran separades del sòl acabat 10-15 mm i de gom a gom en el sostre. No es deuen caragolar les plaques als per ls en la zona on es creuen un muntant i un canal. fi 2.4 Instal·lació de les plaques El tros mínim de placa permès és de 350 mm. Excepte en casos exepcionals on es curarà el tall i el caragolat al màxim. Les juntes entre plaques deuran contrapearse per cada cara de tal forma que no coincidisca una junta del mateix nivell de laminació en un mateix muntant.  2.5 Cèrcols i buits de pas En les portes i buits de pas s’interromp el canal inferior, alçant 90º com a mínim 150 mm i es mantindrà continu el superior ( sempre que el buit no arribe al sostre). En nestres, els dos canals romanen corregut. Els muntants que conformen les brancals (jambas) del buit, seran caragolats o punxats als canals inferiors i superiors. Aquests muntants mai canviaran la modulació general. Si el buit és del sòl al sostre caldrà reforçar els muntants. fi 2.5 Cèrcols i buits de pas En la zona de la llinda (dintel), es col·locarà un canal doblat en els seus extrems en 90º com a mínim 150 mm que abraçaran als muntants que conformen els brancals o laterals del buit, i als quals s’uniran fermament caragolats o punxats amb MM. En buits per a nestres es farà el mateix en l’ampit. En les zones de la llinda i ampit a cadascun dels muntants laterals es col·locaran uns trossos de muntants de reforç caragolats als canals. fi 2.5 Cèrcols i buits de pas En la llinda i l’ampit, en nestres, es col·locaran trossos de muntants corresponents als de la modulació, sense necessitat de ser caragolats. Llevat en buits de grans llums on el pes puga deteriorar l’acabat. En cas de cèrcols o buits de pas, nestres, … en barandats senzills, les plaques es col·locaran pel sistema “bandera” seguint la modulació dels muntants i fent no coincidir les juntes de cara oposta, de llinda i/o ampit en el mateix tros de muntant. El tros de placa que s’introdueix en la llinda o ampit serà > de 200 mm. fi fi 2.5 Cèrcols i buits de pas En el cas de que la sol·lució de “bandera” no siga possible realitzar-la per les dos cares, una d’elles podrà col·locar-se en “peça llinda” o “peça passant”. 2.6 Detalls constructius Encontre en T Encontre en T en barandats senzills i múltiples Encontre en creu Encontre en creu en barandats senzills i múltiples Encontre en cantonada Encontre en cantonada en barandats senzills i múltiples