04. Programari lliure.pdf

Tema 4 PROGRAMARI LLIURE: DEFINICIÓ, DESCRIPCIÓ, AVANTATGES I INCONVENIENTS. ORGANITZACIONS INTERNACIONALS: GNU "GNU'S NOT UNIX" I FREE SOFTWARE FOUNDATION (FSF). Aclariment: en anglès la paraula lliure (free) també significa gratuït. Per això, en anglès es pot confondre el programari lliure amb p...

Tema 4 PROGRAMARI LLIURE: DEFINICIÓ, DESCRIPCIÓ, AVANTATGES I INCONVENIENTS. ORGANITZACIONS INTERNACIONALS: GNU "GNU'S NOT UNIX" I FREE SOFTWARE FOUNDATION (FSF). Aclariment: en anglès la paraula lliure (free) també significa gratuït. Per això, en anglès es pot confondre el programari lliure amb programari gratuït, quan veurem que per ser lliure cal que reuneixi una sèrie de condicions que no tenen res a veure amb la gratuïtat. Classificació del programari Classificació del programari segons si està protegit per drets d’autor o no: 1. De domini públic: Programari sobre el qual ningú pot reclamar drets d’autor i, per tant, no requereix cap tipus de llicència d’ús. És de lliure disposició per a tothom. Això succeeix quan els drets d’autor expiren (als 70 anys de la mort de l’autor) o bé quan l’autor hi renuncia de forma explícita (a Europa, aquesta renúncia no és vàlida, ja que els drets morals sobre l’obra són irrenunciables). 2. Protegit per drets d’autor: És aquell programari del qual l’autor conserva els drets i que es distribueix amb una llicència que en cedeix alguns a l’usuari, com a mínim el d’usar l’aplicació. Segons aquesta llicència es poden distingir subapartats: a) Privatiu: Anomenat també «propietari» (traducció incorrecta del terme anglès proprietary, que significa patentat), amb copyright o, erròniament, comercial (altres tipus de programari també són comercials). La llicència indica clarament que tots els drets són del propietari dels drets d’autor i l’usuari només ha adquirit el dret a usar-lo. En aquest ús, són habituals restriccions com el nombre de llocs de treball, la finalitat de l’ús o altres. b) Shareware, models gratuïts, de baix cost o amb costos diferenciats segons l’ús: Són programes que, habitualment, es distribueixen per Internet i permeten la instal·lació i execució per un període limitat de temps, amb funcionalitats suprimides, només per a uns usos, per exemple privats i no comercials, empresarials o militars, o bé demanen un pagament voluntari a l’autor per contribuir a la millora del programa. c) Lliure o open source: Programari que dóna a l’usuari tots els drets. Hi ha dues definicions acceptades internacionalment: la que dona la Free Software Foundation, que defineix programari lliure o, en anglès, free software, i la que dona l’organització empresarial americana Open Source Iniciative, que defineix l’expressió Open Source. d) Lliure amb copyleft: És el programari que, a més de ser lliure, la seva llicència exigeix que si, fent ús d’aquesta llibertat, l’usuari agafa tot o una part del codi i ho integra dins d’una altra aplicació més àmplia, tot el conjunt també ha de ser lliure. Per aquesta característica de «contagiar» la seva llibertat als altres programes amb què s’integra, també s’anomena «viral». Què és el Programari Lliure? El programari lliure és una categoria de programari quan es classifica en funció dels drets que atorga la seva llicència. Segons la definició de la Free Software Foundation (FSF), perquè un programa sigui lliure ha de garantir als seus usuaris les quatre llibertats següents: 0: Llibertat per a executar el programa per a qualsevol finalitat. 1: Llibertat d’estudiar com funciona el programa i de canviar-lo per a què faci el que vulguis. 2: Llibertat de redistribuir còpies, de manera que puguis ajudar els teus veïns. 3: Llibertat per millorar el programa i distribuir les teves millores (i versions modificades en general) al públic, de forma que tothom se’n pugui beneficiar. 1 Per poder exercir les llibertats 1 i 3 és necessari que el codi font del programa estigui disponible. Aquesta definició, sumada a la confusió generada pel seu nom en anglès (free software), va propiciar la creació del concepte de “programari de codi obert” (open source), auspiciat per la OSI, que defineix 10 directius que desenvolupen les 4 llibertats anterior. La diferència bàsica amb el codi lliure és que l'obert no obliga a mantenir el copyleft. Aquestes llibertats queden garantides legalment a través de la llicència de software amb la qual es publiqui (veure tema 44_LLicències d’ús de programari). El model del programari lliure no es basa en les llicències, sinó en l’aportació de valor dels proveïdors de serveis IT als clients. Conseqüències de l’aplicació de les quatre llibertats del PL Aquestes llibertats s’atorguen a l’usuari a través de la llicència d’ús. La seva aplicació, però, té una sèrie de conseqüències que convé considerar que: 1) condiciona el model de desenvolupament i de negoci, fins al punt que ha suposat l’aparició de models propis força innovadors. 2) en deixar obert el codi ja no té sentit tancar els formats dels fitxers en què se salva la informació tractada pel programa. Així, quan un programa lliure tracta dades d’un determinat tipus (música, text, bases de dades, etc.), si existeix un estàndard internacional, és a dir, aprovat per l’Organització Internacional d’Estàndards, coneguda per les inicials en anglès ISO, sempre l’usa de forma preferent, si no exclusiva. Avantatges i inconvenients Algunes de les característiques del PL es poden classificar com avantatges i alhora com inconvenients, segons l’òptica des d’on es miri. Per exemple, que el codi sigui obert es pot considerar una avantatja des de l’òptica de la transparència, però un inconvenient si es valoren els riscos de seguretat que pot representar l’exposició pública de determinats algorismes. Així doncs, tot seguit s’expliquen els trets rellevants del PL sense valorar si és una avantatja o un inconvenient, per bé que en algun cas la categorització és evident. Característiques del PL rellevants per les administracions públiques a) Programari legal. Les clàusules tan restrictives que inclouen moltes llicències privatives i que, malauradament, la majoria d’usuaris no llegeixen fan que sigui molt fàcil incomplir algunes de les condicions imposades, fins i tot per pur desconeixement, sense cap mala intenció. b) Procediment Administratiu. La Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics (Llei 11/2007, de 22 de juny) assenyala, en el seu article 4.i, que «les Administracions Públiques utilitzaran estàndards oberts» i en el seu art. 6.2.k estableix el dret dels ciutadans a «escollir les aplicacions o sistemes per relacionar-se amb les Administracions Públiques, sempre i quan utilitzin estàndards oberts». Emperò, amb la publicació de la Llei 39/2015 que deroga la 11/2007, ha desaparegut aquesta referència explícita a l’ús d’estàndards, malgrat que la Llei 40/2015 fa referència a la reutilització de programari. c) Accés perpetu a la informació. Són moltes les administracions que estan tenint greus problemes per accedir a informació i documents que van elaborar fa anys amb programes que han desaparegut del mercat i ja no es poden ni instal·lar sobre els actuals sistemes operatius. El fet d’usar estàndards oberts assegura que la definició de l’estàndard és pública i, per tant, sempre hi haurà programes capaços d’obrir fitxers que segueixen aquest estàndard o, si més no, sempre es podrà interpretar el seu contingut i transvasar-lo a un altre format. 2 d) Treball de col·laboració. En el cas d’administracions amb capacitat per abordar projectes de desenvolupament de programari propi, el model de desenvolupament del PL facilita la col·laboració, tant entre diferents administracions que poden emprendre el projecte conjuntament com entre administracions i empreses que poden estar treballant en un mateix projecte, fins i tot sense necessitat que hi hagi contractació i compensacions econòmiques. En el programari propietari, aquestes millores o no es poden fer o queden en mans de l’empresa creadora, que normalment es reserva els drets d’ús i de propietat intel·lectual i estableix en quines condicions les comercialitzarà. e) Innovació tecnològica. El model del programari lliure, on preval la compartició de la informació i el treball cooperatiu, és bastant similar al que tradicionalment s’ha usat en el món acadèmic i científic. En aquests àmbits, els resultats de les investigacions es publiquen i divulguen en publicacions científiques, i serveixen com a base per a noves investigacions. Aquest és el model sobre el qual principalment la humanitat ha innovat i avançat. En el món del programari propietari, les llicències de programari, la propietat intel·lectual i altres eines legals i tècniques s’usen per impedir que tercers participin en aquest coneixement i que aquest continuï sent patrimoni exclusiu de l’empresa que el va crear. La innovació pertany a una empresa, mentre que el món del programari lliure, de manera molt similar al domini públic, el coneixement pertany a la humanitat. f) Personalització. El programari propietari habitualment es ven en forma de paquet estàndard, que moltes vegades no s’adapta a les necessitats específiques d’empreses i administracions. Una gran part de la indústria del programari es basa a desenvolupar projectes on es requereix programari personalitzat. El programari lliure permet personalitzar, gràcies a la disposició del codi font, els programes tot el que sigui necessari fins que cobreixin exactament la nostra necessitat. La personalització és una àrea molt important on el programari lliure pot respondre molt més bé que el programari propietari a uns costos molt més raonables. g) Llengua. Actualment, les llengües minoritàries com el català, l’euskera, el gallec, o l’occità han tingut poques possibilitats de desenvolupar-se en el món del programari propietari. Això és degut, que a causa de la seva llicència les traduccions només les pot fer o autoritzar el fabricant del programari. En el món del programari lliure aquestes llengües, i moltes altres, gaudeixen d’una bona salut. Els principals projectes lliures, com ara LibreOffice, Mozilla, o GNOME, tenen nombroses traduccions, així com moltes altres aplicacions, gràcies al fet que no precisa autorització de cap propietari i qualsevol persona o institució pot fer-les. En canvi, en el programari propietari només l’empresa productora té els drets per fer-ne la traducció. A més, si el programa que traduïm no disposa de corrector ortogràfic en la nostra llengua podem desenvolupar el nostre corrector o adaptar-hi algun dels existents en el món del programari lliure. També cal destacar, que cada vegada que es crea un nou recurs lingüístic en l’àmbit del programari lliure (una traducció, un diccionari, un glossari, etc.) aquest, al quedar a la disposició de tothom, pot reutilitzar-se en futures aplicacions. En el món del programari propietari, cada traducció i recurs lingüístic creat està lligat al fabricant i a les seves restriccions d’ús. h) Seguretat i fiabilitat. La possibilitat d’auditar el codi i la forma de millorar-lo permanentment que mostren les comunitats de desenvolupament del PL garanteixen una major qualitat del codi resultant. Com a conseqüència, el PL sol estar més present en sistemes en què són crucials l’estabilitat i resistència a circumstàncies adverses (robustesa) o perdre poc temps en caigudes de sistema (alta disponibilitat). Per exemple, els sistemes més exposats a vulnerabilitats, els servidors d’Internet, són un dels entorns on més presència té el PL. i) Estàndards oberts. Els formats lliures garanteixen la llibertat dels usuaris per intercanviar informació amb tothom independentment de l’aplicació que utilitzin, ja que permet a qualsevol programador desenvolupar programari que treballi amb aquests formats. La restricció en l’accés de la informació a un determinat format representa una discriminació contra els usuaris dels altres navegadors o aplicacions. 3  Les administracions públiques han de vetllar per no discriminar cap plataforma de l’usuari i no afavorir cap fabricant especialment. j) Absència de codi maliciós. En algunes ocasions, han causat un cert ressò mediàtic els abusos d’algunes companyies de programari privatiu que han inclòs en els seus programes instruccions per poder accedir a informació de l’usuari, com per exemple quins altres programes té instal·lats. El programari lliure, per la publicitat del codi, garanteix l’absència d’instruccions d’aquesta mena, conegudes com codi maliciós. El procés de revisió pública al qual està sotmès el desenvolupament de programari lliure imprimeix un gran dinamisme al procés de correcció d’errors. Els usuaris del programa de tot el món, gràcies a la disposició del codi font del programa, poden detectar els possibles errors, corregir-los i contribuir-hi amb les seves millores. Són comuns els casos que un error de seguretat en Linux és fet públic i corregit en poques hores. Amb el programari propietari, només el fabricant pot solucionar els problemes que puguin sorgir, i això dependrà exclusivament de la capacitat i disponibilitat del seu departament de desenvolupament. k) Possibilitat de contractació local. Els models de negoci del PL fan possible que una petita empresa amb talent pugui competir en règim d’igualtat amb una gran multinacional. En aquests models de negoci, les dimensions de l’empresa no són rellevants. El PL permet contractar empreses locals, molt properes a l’ajuntament i de dimensions similars. En un país com Catalunya, on el 90% de les empreses són petites, això suposa convertir la pròpia capacitat de compra de l’administració en una eina més al servei de la promoció econòmica i el desenvolupament local. Dissortadament hi ha poca indústria pròpia del programari estàndard al nostre país, i gairebé la totalitat d’aplicacions de consum massiu són desenvolupades en altres països. Un gran percentatge de la indústria es basa a distribuir i donar suport i formació a productes fets fora de les nostres fronteres, cosa que situa el desenvolupament dels productes, que és realment la part de la indústria que requereix enginyers més qualificats i que genera valor i coneixement, en altres països. En les aplicacions privatives, una part important de la inversió en programari es fa en llicències de sistemes operatius, servidors, i paquets d’ofimàtica, que són produïts en la seva totalitat a l’estranger i que només tenen repercussió econòmica al nostre país en els marges de distribució. l) Independència del proveïdor. Moltes aplicacions privatives forcen l’usuari a contractar qualsevol servei que necessiti al voltant d’aquella aplicació, al mateix fabricant o a empreses associades (partners) que, habitualment, es veuen obligades a pagar el fabricant per adquirir aquesta condició. Amb programari lliure, això és impossible. Les quatre llibertats requerides per tal que un programa sigui lliure garanteixen que l’usuari sempre tingui llibertat per escollir el proveïdor que més li convingui i per canviar-lo quan vulgui. També hi ha casos en què els proveïdors de programari propietari es veuen obligats a deixar de fabricar un producte per un canvi dràstic de les condicions del mercat, o simplement perquè consideren que ja no podran rendibilitzar la inversió. Disposant del codi font, qualsevol programador pot continuar el desenvolupament i les actualitzacions fins que el client decideixi que és el moment adequat de migrar a un nou sistema informàtic. m) Costos més baixos. La lliure competència esmentada a l’apartat anterior comporta un avantatge addicional: habitualment, els costos dels serveis al voltant de programes lliures són més baixos, ja que el client no és captiu. Alguns ajuntaments assenyalen que els estalvis que han pogut fer gràcies al PL no suposen només una reducció de pressupost, un salt quantitatiu, sinó la possibilitat d’abordar projectes que en programari privatiu quedarien totalment fora de l’abast del pressupost de l’ajuntament. Quan s’analitza el preu d’una solució tecnològica se sol parlar del TCO (Total Cost of Ownership), és a dir, el cost total de la propietat que té un determinat programari. En aquest cost hi ha reflectit el programa, el suport i el manteniment tecnològic de la solució, que en alguns casos, pot ser tant important com el cost del programa. A més, un element destacable quan es compara el cost total de propietat en diverses plataformes són els requisits de maquinari necessaris per poder executar les diferents solucions. Per exemple, Linux té uns requisits de maquinari inferiors que Windows, el seu principal competidor en el món del programari privatiu. 4 En negatiu cal tenir en compte que pot faltar suport i evolució en eines sense una empresa o comunitat sòlida darrera i que poden existir poques soluciones en PL per determinats sectors de negoci. Avantatges de l’ús del programari lliure a les AAPP Font: http://www.barcelona.cat/digitalstandards/ca/tech-sovereignty/0.1/public-administration Malgrat la dificultat que planteja l’àmbit subjectiu dels avantatges del programari lliure, l’Ajuntament de Barcelona ha publicat els següents continguts: Els avantatges de l’ús del programari lliure per part de l’Administració pública han estat discutits en diversos llocs. Destaquem, sense anar més lluny, la Proposta de recomanacions a l’Administració General de l’Estat sobre utilització del programari lliure, MAP, de juny de 2005. Sintetitzant aquest document, es poden enumerar els següents avantatges legals: a. Obtenir drets suficients sobre el programari (control, d’una banda, i llibertat, de l’altra) per optimitzar la seva gestió: actualitzacions, redistribucions, etc. b. Gaudir de la llibertat de còpia i redistribució interna i externa a l’Administració pública. c. Contribuir a la posada en comú i reutilització de programari de les administracions públiques (IDA, nacional). d. Complir amb el marc legal de l’actuació pública (eficàcia, eficiència, conservació, seguretat, normalització i interoperabilitat, accés i respecte lingüístic, reutilització de recursos). Aquests avantatges també han estat estudiats i presentats per Cenatic, el Centre d’Excel·lència de Programari de Fonts Obertes de l’Administració Pública espanyola (pertanyent a Red. es, del MINETUR d’Espanya), per exemple en la seva publicació Diez razones para el uso de software de fuentes abiertas en la educación” o “Diez razones para que la administración libere software”, enumerant, a títol de resum, els avantatges següents:  Independència del fabricant de programari: Gràcies al tipus de llicència, les administracions públiques i les empreses usuàries poden controlar l’ús de la tecnologia i tenen més llibertat per dissenyar la seva estratègia tecnològica futura.  Estalvi de costos: Gràcies a la compartició, la reutilització i l’absència de costos associats a les llicències, es genera un estalvi significatiu en el cost final de les aplicacions, utilitzant sempre un programari 100% legal.  Més seguretat i qualitat del programari: Fer públic el codi permet aportacions de la comunitat de desenvolupadors que contribueix de forma contínua a la seguretat i la qualitat del programari, corregint els errors detectats i fent evolucionar més ràpid l’aplicació.  Desenvolupament del sector TIC local: En tenir accés al codi, les pimes de l’entorn poden oferir serveis a les administracions públiques i a les empreses, de manera que poden competir en millors condicions amb altres operadors dominants al sector.  Generació de valor en comunitat: Utilitzar programari lliure permet a les administracions públiques i a les empreses compartir i reutilitzar aplicacions, col·laborant entre si, amb el sector tecnològic i amb la comunitat de desenvolupadors. Garanties i responsabilitats Una pregunta molt freqüent sobre el PL és si té garanties. Més enllà de la pregunta de si el programari no lliure n’ofereix més, el dret espanyol estableix unes mínimes garanties legals a favor de qui adquireix béns i serveis. Aquestes garanties varien en cada cas, però, bàsicament, són la conformitat del producte (el bon funcionament del programari) i l’obligació de resoldre defectes ocults. No obstant això, les nostres lleis permeten regular, en cert grau i depenent de la relació entre les parts – sobretot entre professionals–, el dret de reclamació de l’usuari (comprador) en cas de no conformitat. En el 5 cas de les llicències lliures, s’intenta excloure qualsevol garantia amb la formula «AS IS» («tal qual») i proporcionar el programari «sense cap garantia». Això podria justificar-se legalment sobre la base que el programari lliure es llicencia de forma gratuïta, tot i que un tribunal podria considerar que aquestes limitacions són abusives per a un usuari final consumidor. De manera similar a les garanties, un proveïdor de béns i serveis ha de respondre dels danys causats pels seus productes, per exemple, a causa d’un error en el programa lliurat o en el servei prestat. En determinades circumstàncies, es permet limitar aquestes responsabilitats, cosa que fan totes les llicències lliures sobre el mateix principi que les garanties. Davant la possible invalidesa d’aquestes clàusules de descàrrega (disclaimers) segons cada marc legal, se sol restringir la limitació «en la mesura permesa per dret aplicable». Això significa que la llicència no exclourà les responsabilitats imposades pel nostre dret imperatiu. Al marge d’això, és possible que un proveïdor de solucions basades en PL hagi de donar garanties del seu producte i/o servei i assumir més responsabilitats; el client/usuari final és comprador de serveis de programació i instal·lació i es beneficiarà de les garanties contractades en relació a aquests serveis. Precaucions que cal tenir en compte Hi ha, però, algunes qüestions que cal tenir en compte abans d’emprendre projectes de migració massiva a PL. Lluny d’idealismes i militàncies, les coses s’han de fer bé. D’aquesta manera s’obtenen tots els beneficis, sense entrebancar-se amb cap inconvenient. a) Incompatibilitat entre estàndards de jure i de facto. Malgrat estar definits per organismes internacionals, com la ISO, International Standards Organization, no sempre els estàndards oberts són els més estesos. Algunes empreses privades tenen força suficient com per imposar els seus formats tancats. Això passa, per exemple, en el món de l’ofimàtica (editors de textos, fulls de càlcul, presentacions, etc.). L’únic format estàndard aprovat per la ISO és l’Open Document Format, natiu en el paquet d’ofimàtica lliure LibreOffice. Però els formats d’ofimàtica més estesos són els de Microsoft (el del Word, l’Excel i el PowerPoint), fins al punt que moltes persones no parlen d’un full de càlcul, sinó d’un «Excel», per exemple. Per resoldre això, el LibreOffice mateix és capaç d’obrir i salvar també en els formats de MSOffice. És a dir, que un ajuntament podria treballar amb LibreOffice i intercanviar documents amb particulars, empreses i altres administracions que tinguessin MSOffice sense que ni se n’adonessin. De totes formes, com que el format de MSOffice és tancat, algunes de les seves opcions no són visibles per a LibreOffice i això provoca que en alguns casos aquesta compatibilitat no funcioni. En cas d’haver d’interactuar sovint amb alguna administració o empresa que utilitzi habitualment aquestes opcions, caldrà tenir-ho en compte. O bé caldrà fer algun acord amb aquesta administració o empresa, o bé caldrà conservar alguna instal·lació amb MSOffice per mantenir aquesta interacció. b) Costos de migració. Si bé migrar a PL sol comportar una reducció de costos, el procés de migració s’ha de planificar bé i sol tenir també algun cost, ja sigui en formació, en haver d’adaptar la imatge gràfica d’algunes plantilles o en similars. c) Gestió del canvi. Una altra qüestió que cal tenir present a l’hora de plantejar-se una migració a PL és la que es coneix com gestió del canvi. Sota aquest nom, s’engloba la gestió de totes les resistències davant la novetat, pors a allò que no es coneix i altres elements que poden fer que el personal que ha d’usar el nou sistema l’acabi rebutjant. Especialment quan es migra des d’una aplicació que s’usa des de fa molts anys, cal prendre en consideració les reaccions que pot tenir el personal usuari. En particular, quan aquest personal no sigui tècnic en informàtica sinó que pertanyi a altres àrees de coneixement i usi la informàtica només com una eina de treball. S’haurien de planificar acuradament: i. La conscienciació: Quan els motius de la migració siguin econòmics o per complir amb un estàndard o una norma, és convenient explicar-ho al personal; que entenguin que no es tracta d’un caprici o una moda. ii. La formació: Una de les activitats de preparació de la migració, que es pot iniciar fins i tot abans de començar a canviar els programes, és la formació del personal que els haurà d’usar. Conèixer ja la nova aplicació els donarà seguretat i confiança davant del canvi. 6  iii. L’assistència en la migració: És important preveure que sorgeixin dubtes, especialment al principi. Abans que aquests dubtes apareguin, el personal ha de tenir clar a qui pot acudir per resoldre’ls. Una estratègia habitual i que dona molt bons resultats és identificar, a cada departament o àrea de treball, les persones que tenen un major domini de la informàtica, els «usuaris/àries avançats/des». Aleshores, se’ls forma primer i la migració es fa abans en els seus llocs de treball, perquè ja vagin resolent els seus dubtes. Quan s’aplica la migració a tota la resta, aquests «usuaris/àries avançats/des» estan en condicions de resoldre els dubtes dels seus companys/es, cosa que els dóna, un cop més, seguretat. GNU i FSF GNU és un acrònim recursiu de l'anglès "GNU's Not Unix" ("GNU no és Unix"). Va ser iniciat per Richard Stallman amb l'objectiu de crear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU. Stallman suggereix que es pronunciï en anglès, com "guh-noo" (el logo és un nyu) per evitar la confusió amb "new" (nou). L'any 1971, quan Richard Stallman va iniciar la seva activitat al MIT, es trobava dins d'un grup on només es feia servir programari lliure. Fins i tot les empreses del sector oferien sovint programari lliure. Però als anys 80 la majoria del programari esdevingué privatiu i això va fer que el projecte GNU esdevingués necessari. Van decidir fer un sistema operatiu compatible amb Unix pel fet que el disseny general havia estat ja implementat, i pel fet que la compatibilitat feia fàcil que els usuaris d’Unix passessin a GNU. Un sistema operatiu a l'estil d'Unix inclou un nucli, compiladors, editors, editors de text, programari per al correu electrònic, interfícies gràfiques, biblioteques, jocs i moltes altres coses. Van començar el gener de 1984. La Free Software Foundation (FSF), organització sense ànim de lucre, que es va fundar l'octubre de 1985, inicialment per recollir fons que permetessin desenvolupar GNU, tot i que actualment els empleats i voluntaris de la FSF treballen en els aspectes legals i estructurals de la comunitat pel programari lliure. Cap a 1990 s’havien escrit o desenvolupat tots els components principals, llevat d'un: el nucli. Poc després, el 1991, Linus Torvalds va desenvolupar Linux, un nucli semblant al d’Unix, i el va publicar com a programari lliure el 1992. La combinació de Linux amb el sistema GNU, que estava gairebé complet, va donar lloc a un sistema operatiu complet: el sistema GNU/Linux. Després va aparèixer l’escriptori gràfic (anomenat GNOME) per ajudar als nouvinguts a utilitzar el sistema GNU. En tot cas, el projecte GNU no es limita al sistema operatiu descrit. Vol proporcionar una àmplia gama de software que inclou programes d’aplicació. https://www.gnu.org/ https://www.fsf.org/ Distribucions de software (software distro) La filosofia amb la que es va basar la creació del sistema operatiu GNU/Linux es basa en la creació de serveis petits que puguin ser reaprofitables en diferents parts del sistema. Amb el pas dels anys ens trobem que per una mateixa funció podem tenir diverses aplicacions de software lliure creades per la comunitat que puguin donar resposta. Les distribucions és una col·lecció concreta de diferents components ja compilat i configurat llest per a la seva utilització. És una tria dels diferents components que ofereixen funcions concretes per ensamblar-los en un sistema complet. Un exemple de distribució d’un sistema operatiu basat en GNU/Linux és Ubuntu que combina les diferents peces seleccionades per oferir un sistema d’informació complet. FSF-OSI / SW LLIURE-SW OBERT 7 ‘Free’ no implica gratuït, sinó llibertat pels usuaris (drets que atorga la seva llicència). Segons definició FSF, SW lliure ha de garantir:  Llibertat 0: Executar el programa per a qualsevol finalitat  Llibertat 1: Estudiar-lo i adaptar-lo  Llibertat 2: Redistribuir còpies  Llibertat 3: Millorar-lo i alliberar les modificacions --> 1 i 3 impliquen disponibilitat del codi font (no gratis) 1998: escissió conceptual entre SW lliure (FSF- Free Software Foundation) i SW de codi obert (OSI-Open Source Iniciative) OSI (Open Source Iniciative) És una organització sense ànim de lucre, fundada al 1998, que fomenta l’ús de programari de codi obert. Es diferencia de la FSF en qüestions ètiques i morals, i en el seu enfoc més pragmàtic en quant als beneficis del programari de codi alliberat (Stallman, Richard, Why Open Source misses the point of Free Software).Tot i així, hi ha una altíssima coincidència entre les llicències aprovades per la OSI i per la FSF. SW Libre vs SW Codi Obert Objectius diferents (no contraposats):  FSF  expandir SW lliure en benefici de la comunitat, tot i que perdi contribucions. OSI no és lliure per no garantir llibertat a usuaris futurs, i contribuir a privatitzar-lo > Llibertat a usuari.  OSI  expandir el SW de codi obert i que grans companyies es sumin (> usuaris => expansió). FSF no és obert per obligar a mantenir copyleft. > Llibertat a desenvolupadors. Terminologia SW lliure  distribuït amb llicència que permet accés al codi objecte i font (no gratis). Drets d’autor  protecció de creacions originals, literàries, artístiques o científiques, expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, conegut o futur Llicència d’ús  instrument legal (contracte) per donar permís d’ús a canvi o no de contraprestació econòmica. (Desenvolupat al Tema 44)  SW lliure i llicència lliure  FSF, llicència que respecti 4 llibertats.  SW obert i llicència oberta  OSI, compleix directrius de OSD.  SW copyleft i llicència amb copyleft  apps i llicències amb copyleft robust (GPL).  SW i llicència propietària  apps sota llicències no lliures. SW Lliure Antecedent: BSD (Universitat Berkeley), Iniciador: Richard Stallman, en projecte GNU (GNU is Not Unix) per crear un OS lliure, funda FSF (1984) per protegir les 4 llibertats després de les redistribucions. General Public License (GPL) com a base: no permet a re-distribuïdors cap restricció addicional (copyleft), impedint legalment privatitzar-lo. La GPL  única realment lliure. (Detallat al Tema 44) SW de Codi Obert OSI sorgeix en 1998 per reaccionar a l’alliberament del codi font de Netscape Navigator: oferir SW lliure orientat al mon empresarial, sense copyleft (BSD o Apache tenien major adaptació comercial). Idees provenen de La Catedral i del Bazar (Eric Raymond). Estableixen ‘open source’ en lloc de ‘free’. Mantenen 4 llibertats, però no copyleft: flexibilitat en redistribucions. GPL compleix amb OSD: es llicència oberta. OSD (Open Source Definition)  no es llicència, són 10 directrius per establir principis del SW obert i classificar llicències, derivades de las Debian Free Software Guidelines - DFSG (OSI Certified  marca de certificació per indicar que una llicència compleix amb OSD): 1. Redistribució lliure  no impedir vendre/oferir com part de SW compost. 8  2. Codi font  incloure mitjà d'accés clar a no més que cost de reproducció 3. Obras derivades  permetre modificacions i distribució en mateixos termes. 4. Integritat del codi font de l'autor. 5. No discriminació respecte a persones o grups. 6. No discriminació respecte a sectors d'activitat 7. Distribució de la llicència  drets cedits sense signar llicència addicional. 8. Llicència no ha de ser específica d'un producte  no dependre d’una versió. 9. Llicència no ha de limitar a un altre SW  que es distribueixi conjuntament. 10. Llicència ha de ser neutra respecte de la tecnologia. Els conceptes del temari són simples però cal entendre'ls bé perquè una de les preguntes del test costa respondre inclós llegint el temari. TEST 4. Un programa és software lliure si els usuaris tenen les quatre llibertats essencials segons la Free Software Foundation (FSF). Quina d’aquestes quatre llibertats està formulada de manera INCORRECTA? A. Llibertat 0: La llibertat de modificar el programa com es desitgi, amb qualsevol propòsit. B. Llibertat 1: La llibertat d’estudiar com funciona el programa, i canviar-lo per a què faci el que vostè vulgui. L’accés al codi font és una condició necessària. C. Llibertat 2: La llibertat de redistribuir còpies per a ajudar a altres. D. Llibertat 3: La llibertat de distribuir còpies de les seves versions modificades a tercers. L’accés al codi font és una condició necessària. BIBLIOGRAFIA El programari lliure a les administracions locals, LOCALRET, 2009: http://www.localret.cat/wp- content/files_mf/1422979987guia_programari_lliure.pdf Pla Digital de l’Adjuntament de BCN. Mesura de govern per a la digitalització oberta: programari lliure i desenvolutament àgil de serveis a l’administració pública, Ajuntament de Barcelona, 2017: https://ajuntament.barcelona.cat/digital/sites/default/files/le_mesuradegovern_v2.pdf Guia sobre sobirania tecnològica de l’Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2017: https://ajuntament.barcelona.cat/digital/sites/default/files/guia_adt_4_guia_sobre_sobirania_te cnologica_cat_2017_af_9en_2.pdf - Format text: https://www.barcelona.cat/digitalstandards/ca/tech-sovereignty/0.1/introduction/ FSF: https://www.fsf.org/ OSI - https://opensource.org/ GNU - https://gnu.org GNU Hurd - https://es.wikipedia.org/wiki/GNU/Hurd 9 ANNEX Programari lliure a l'Ajuntament de Barcelona Mesura de govern per a la digitalització oberta: programari lliure i desenvolupament àgil de serveis a l’administració pública L’AjB aprova el 19 d’octubre del 2017 la Mesura de govern per a la digitalització oberta : programari lliure i desenvolupament àgil de serveis a l'administració pública. Aquesta mesura de govern proporciona una visió global del programa de transformació i dels canvis incrementals proposats, exposa l’estructura de governança de la transformació, la seva orientació eminentment pràctica basada en l’establiment de mesures clares i lliuraments concrets, i proporciona un full de ruta compartit. La mesura enfoca el lliurament de serveis digitals àgils, el procés per assolir la sobirania tecnològica i la migració a programari lliure i estàndards de codi obert. “Des d’una perspectiva estrictament tecnològica, l’objectiu és la creació d’un ecosistema i una infraestructura pública i oberta d’aplicacions i serveis interoperables i reutilitzables. Per això, cal canviar la forma en que l’administració pública opera mitjançant l’ús d’estàndards oberts i programari lliure i de codi obert, implementant interfícies informàtiques (API) obertes, públiques i ben documentades que proporcionin l‘accés a les dades obertes de l’Administració per a permetre que el sector TIC i, fins i tot altres administracions, puguin col·laborar amb l’Ajuntament per a lliurar aplicacions i serveis digitals àgils, oberts i ètics”. La mesura exposa el Programa per a la Digitalització Oberta: Programari Lliure i Desenvolupament Àgil de Serveis de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta mesura es focalitza en aconseguir que l’Ajuntament sigui capaç de desenvolupar de forma àgil serveis digitals centrats en les necessitats reals de la ciutadania, assolir una independència tecnològica basada en programari lliure i l’ús d’estàndards oberts, posar a disposició dels ciutadans dades de l’Administració publica per a que puguin obtenir més valor, i assegurar que puguin accedir a aquests serveis salvaguardant el dret a la privacitat. Els principals objectius son: 1. Focalització en un model de serveis digitals centrat en l’usuari i més col·laboració per generar més valor amb els mateixos recursos. 2. Generalització i extensió de metodologies àgils per a la construcció de nous serveis públics digitals. 3. Desenvolupament de les capacitats internes per a la gestió àgil dels serveis públics a tot l’Ajuntament. 4. Obertura de la contractació pública, fent-la més transparent, senzilla i objectiva. 5. Utilització preferent de programari lliure i obert, amb el propòsit de que el seu ús obligatori en el futur per tal d’ assegurar la sobirania tecnològica i de les dades. 6. Establiment d’una arquitectura oberta i pràctiques basades en estàndards oberts. 7. Revisió dels processos de contractació per a incorporar aquestes objectius i innovacions en les relacions amb el sector industrial. 8. Millorar l’accés a dades de l’administració, respectant la privacitat i avaluant els riscos ètics de la ciutat intel·ligent i les grans bases de dades, inclòs el compliment legal de la normativa de protecció de dades, configurant un codi ètic de practica tecnològica i definint una estratègia de dades. 9. Desenvolupar noves guies d’adquisició de tecnologia que s’integraran en el marc general del contracte públic i que ha de ser seguit i implementat per tots els contractes públics i funcionaris administratius de l’Ajuntament. Finalment es presenten els projectes emblemàtics, a través dels quals es comencen a assolir aquests objectius i a implantar les noves pràctiques necessàries per a fer-ho. En referència a la sobirania tecnològica i de dades, a la mesura s’afirma que el programari lliure i de codi obert és “tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just”. Això es reflexa en uns beneficis concrets en l’administració local: 10  És tècnicament viable perquè permet reaprofitar projectes lliures existents, gràcies a la reducció de l’esforç d’implementació per cobrir necessitats pròpies. Tota empresa informàtica, amb independència de la seva mida, depèn en major o menor grau de programari lliure. Que l’Administració local en faci ús directament és un pas lògic. La llibertat d’escollir eines també significa llibertat de proveïdor per al seu manteniment i desenvolupament. Treballar amb formats i estàndards oberts permet no dependre d’una sola empresa o eina i tenir accés sempre a la informació generada. Participar directament en la comunitat dóna accés a coneixements consolidats d’altres entitats, podent contribuir-hi amb documentació, codi o compartint experiències implementant el projecte a l’Administració. És econòmicament sostenible perquè elimina moltes despeses en llicències d’ús i retalla altres costos. Aquesta reducció no vol dir una pèrdua de qualitat ni de seguretat. Al contrari, pot fer viables projectes que amb programari privatiu no són possibles i mantenir els sistemes actualitzats i protegits al menor cost possible. L’estalvi pot reinvertir-se en maquinari adient per a les noves eines o a partides que necessitin recursos addicionals. Així, l’Administració mostra responsabilitat vers els diners públics i n’exerceix una gestió responsable. Amb la llibertat d’escollir proveïdor sense restriccions es pot potenciar la reinversió dels diners públics al territori tot afavorint l’economia de proximitat. Generant un cercle virtuós on qualsevol pime, cooperativa i autònom pot oferir els seus serveis, en igualtat de condicions. En un país on el 90% de les empreses són petites i mitjanes, això obre un ventall de possibilitats molt ampli. També permet escollir la gestió municipal de la infraestructura informàtica, sense necessitar especialitzacions en eines privatives a alts costos. L’oferta laboral generada, pública o privada, serà accessible a més professionals del territori. És socialment just perquè garanteix els drets fonamentals de la ciutadania. L’accés al codi font i el seu control col·lectiu ajuda a saber què fa i auditar que no tingui cap porta del darrera o vulnerabilitats de seguretat. La privacitat i seguretat de les dades resten assegurades. Amb el programari privatiu, aquests beneficis no existeixen o exigeixen costos econòmics i socials superiors. Des de l’any 2010, el Reial Decret 4/2010 (apartat 04.2) obliga a les Administracions Púbiques a utilitzar estàndards i formats oberts a l’hora de implementar serveis digitals i interactuar amb els ciutadans. La llista d’estàndards i formats no és una elecció de cada entitat pública, sinó que existeix un llistat d’estàndards tipificat i normalitzat per la seva interoperabilitat. Per tant, les Administracions públiques utilitzaran estàndards oberts a fi de garantir la independència en l’elecció d’alternatives tecnològiques, la preservació de documents en el temps, i l’adaptabilitat al progrés de la tecnologia. Tecnologies de codi obert per assolir la sobirania tecnològica. L’Ajuntament de Barcelona se suma al moviment de programari lliure i aposta per l’ús de tecnologies de codi obert amb l’objectiu d’assolir una plena sobirania tecnològica. Aquesta opció dona la possibilitat d’auditar de manera pública i en profunditat el que fan els aparells amb els quals treballa cada dia el consistori. A més, també es facilita la interacció de la comunitat local de desenvolupadors amb l’Administració pública, amb la qual cosa es poden aportar millores en els seus sistemes. Com s'implementa el programari lliure en un Ajuntament? Es publica el programari en repositoris públics com ara Github, amb llicències permissives perquè terceres persones (administracions, particulars o empreses) en puguin fer ús, ampliar-lo o millorar-lo. Aquesta nova manera de treballar permet estalviar diners, pel fet que s’evita el pagament de llicències propietàries. Igualment s’evita dependre d’una multinacional tecnològica i es diversifica la contractació local. A més, també ajuda a crear xarxa amb altres administracions per compartir tecnologia. No obstant això, el repte més gran d’implementar eines de codi obert és el canvi cultural dins de les administracions. La plataforma FlossBcn és un punt de trobada que dona accés a projectes, ofertes de feines i esdeveniments, i serveix per conscienciar sobre el programari lliure. A més, Barcelona és la primera ciutat que s'uneix a la campanya de Free Software Foundation, Public Money, Public Code, i és un dels casos d’ús clau pel que fa a l’ús de programari lliure i de codi obert per democratitzar les ciutats. 11 El Github de l’Ajuntament de Barcelona inclou el següent: https://ajuntamentdebarcelona.github.io/  Sistemes de Decidim: Plataforma web de democràcia directa i participativa basada en el marc decidit  Bústia Ètica: Es tracta d’un canal segur de participació electrònica que neix de la conveniència d'oferir un espai que permeti tenir coneixement de qualsevol acció o omissió contrària als principis de bon govern, com una manera de reforçar la gestió pública.  BIMA: és una aplicació DAM desenvolupada per organitzar i gestionar actius d'imatges digitals, amb funcionalitats de catalogació, indexació i cerca avançada. Les imatges s'organitzen a partir d'àlbums i galeries (una imatge pot pertànyer exclusivament a un àlbum, així com a diverses galeries).  Open Data BCN: portal de dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona i el principal lloc de l’organització on trobar informació en formats reutilitzables, permetent així el seu accés per al bé comú i per al benefici de persones i entitats interessades.  OSAM Mòduls: Oficina de Serveis Al Mòbil de l'Ajuntament de Barcelona. Des d'OSAM es proporcionen mòduls per a realitzar un conjunt de tasques comunes a totes les apps publicades per l'Ajuntament de Barcelona. Control de Versions (IOS/Android): Aquest mòdul permet, de forma parametritzada, alertar a l’usuari de que la versió de l’aplicació que està executant és obsoleta.  PICS: interfície de la webapp Punts d’interès de ciutat, inicialment desenvolupada per Metodian per a l'Ajuntament de Barcelona. Es crea amb Ionic 2.  Sentilo: plataforma open source de sensors i actuadors dissenyada per encaixar en l'arquitectura Smart City de qualsevol ciutat que persegueixi l'obertura i la fàcil interoperabilitat de les seves dades de ciutat. L’Ajuntament de Barcelona ha alliberat com a software lliure amb una llicència dual LPGL3 i EUPL 1.1 (Veure tema 44) el codi de la seva plataforma d’interconnexió de sensors i actuadors de la seva implantació de “Smart City” a través de la comunitat Sentilo.  Vincles: nou servei del Departament de Serveis Socials de la Ciutat de Barcelona que ens ajuda a mantenir-se en contacte amb els nostres majors. A destacar també la Plataforma CityOS: Plataforma analítica basada en productes Open Source que permet desenvolupar tots aquells casos d’ús que una Smart City pugui necessitar, gestionant la seguretat, el govern de la dada i amb una orientació modular i adaptable. https://cityoscommunity.com/ Guia per gestionar projectes de Programari Lliure Ajuntament de Barcelona: Aquesta guia concreta els principis i directrius de la Mesura de govern per a la digitalització oberta: Programari lliure i desenvolupament àgil de serveis a l’administració pública en un conjunt de mesures i recomanacions que han de guiar al personal de l‘IMI en la gestió diària de projectes basats en programari lliure, en aspectes com:  La cerca i disseny de solucions  La contractació de serveis  El desenvolupament, implantació i manteniment de sistemes d’informació  La participació en comunitats obertes https://www.barcelona.cat/digitalstandards/ca/free-soft/0.2/introduction/ FlossBCN: Free (Libre) and Open Source Software: Flossbcn és una comunitat sense ànim de lucre que té com a missió convertir-se en una plataforma i un punt de trobada per a professionals, empreses i investigadors dins l’àmbit del programari lliure i de codi obert. https://flossbcn.org/ Legislació: Cal destacar la campanya Public money, public code de la FSFE, que demana una legislació que reguli que el codi del programari finançat públicament pel sector públic es faci públic com a programari lliure o codi obert. https://publiccode.eu/ca/ 12