Xarxes Virtuals i VLANs

Study Notes

Les xarxes virtuals es configuren mitjançant switches que incorporen la funcionalitat de crear VLAN.
Existeixen dues maneres de configurar les xarxes virtuals: estàticament i dinàmicament.

En les VLAN estàtiques es defineixen els ports de cada switch que pertanyen a una VLAN determinada.
Amb la configuració estàtica, no es fa diferenciació ni per usuari ni per dispositiu.
El treball de l'administrador és comprovar que el host està connectat en la VLAN desitjada.
La configuració de xarxes virtuals estàtiques és senzilla i fàcil de manejar per l'administrador de la xarxa.
Amb els switches Cisco la configuració estàtica de les VLAN és realitzada configurant els ports en MODE ACCESS.

En aquest cas, els ports del switch s'assignen a una VLAN automàticament en funció del paràmetre de la xarxa com per exemple la adreça MAC de l'equip final.
La configuració dinàmica aporta l'avantatge d'identificar l'equip final amb la xarxa a la qual està vinculat.
Aquesta forma dinàmica és molt més complexa.
Per exemple, en el cas de fer-ho per MAC, cal introduir les adreces una a una i això és un procés laboriós i complex.
Amb els switches Cisco la configuració dinàmica de les VLAN és realitzada configurant els ports en MODEL TRUNK.

Les VLAN no poden intercanviar informació entre sí, però hi ha ocasions en què és necessari que les VLAN es comuniquin.
En aquests casos, ens caldrà incorporar un router que permeti dirigir el trànsit d'una xarxa a l'altra.
Alternativament, podem crear ports troncals en els switches per a comunicar diferents VLANs.
El procés anomenat trunking consisteix en assignar un o més ports del switch com ports troncals.
Un cop definits els ports troncals, aquests es connecten a un router, que serà l'encarregat de redistribuir els paquets d'una VLAN a una altra.