Transport Vesicular i Proteïnes de Coberta

El transport vesicular és el mecanisme pel qual les proteïnes es mouen entre diferents compartiments cel·lulars.

Els ERÉS (Exit sites) són regions del RE especialitzades en l'exportació de proteïnes cap a l'Aparell de Golgi o altres compartiments.

La via biosintètica-secretora és un procés que comença al RE i condueix les proteïnes a la membrana plasmàtica o a l'exterior de la cèl·lula.

La via anterògrada és un transport de proteïnes des del RE a la membrana plasmàtica, passant per l'Aparell de Golgi.

La via retrògrada és un transport de proteïnes des de la membrana plasmàtica al RE, passant per l'Aparell de Golgi.

L'Aparell de Golgi és un orgànul cel·lular que processa, empaqueta i distribueix les proteïnes.

Les vesícules són petites estructures esfèriques que actuen com a contenidors per a transportar proteïnes.

Els endosomes són compartiments membranosos que participen en la captació i el transport de molècules a l'interior de les cèl·lules.

Són complexos proteics que s'encarreguen de donar forma a les vesícules transportadores, permetent que aquestes transportin proteïnes i lípids.

Les proteïnes de coberta permeten la deformació de la membrana cel·lular per formar vesícules mitjançant dos processos: la gemmació i la invaginació.

Aquestes proteïnes ajuden a mantenir la curvatura de la vesícula durant la seva formació i escissió.

Són un tipus de proteïnes helicoïdals que s'enrotllen entre elles (V-SNARE i T-SNARE), provocant l'aproximació de les membranes de la vesícula i del compartiment.

Aquestes proteïnes ajuden a la gemmació de la vesícula, permetent que es separi de la membrana cel·lular.

És el procés de fusió entre dues membranes, que pot ser homotípica (entre vesícules iguals) o heterotípica (entre vesícules diferents).

Aquestes proteïnes asseguren que la vesícula es fusioni amb el compartiment cel·lular correcte, garantitzant que les proteïnes i el material s'entregue al lloc adequat.

Són proteïnes que es troben en el citosol i que s'encarreguen de separar les SNARE una vegada que s'ha produït la fusió de les vesícules.

Aquestes proteïnes, juntament amb les SNARE, asseguren que la vesícula vagi al compartiment correcte dentro de la cèl·lula.

Són petites proteïnes monomèriques que controlen l'especificitat del direccionament vesicular i la freqüència del transport vesicular.

Aquestes proteïnes són essencials per a la fusió de la vesícula amb el compartiment diana, assegurant que la vesícula s'uneixi al lloc correcte.

Són factors que activen les proteïnes Rab, que permeten el moviment de les vesícules cap a la seva destinació.

És responsable del transport de les vesícules a través de la cèl·lula.

Són factors que inhibeixen les proteïnes Rab, mantenint-les inactives al citosol.

És el procés pel qual la vesícula s'uneix amb la membrana del compartiment, alliberant el seu contingut.

Les proteïnes Rab són un tipus de proteïnes que s'uneixen a les membranes dels orgànuls cel·lulars i regulen el transport de vesícules.

Cada proteïna Rab té una GEF específica que es troba a la membrana d'un compartiment concret.

La GEF activa la proteïna Rab unint GTP a ella, fent-la activa.

La proteïna Rab activa pot canviar la seva conformació, fent-la capaç d'inserir-se a la membrana del compartiment.

Una proteïna Rab activa s'uneix a proteïnes anomenades efectors per realitzar les seves funcions.

Els efectors poden ser proteïnes motors del citoesquelet, que permeten que la vesícula viatgi, o proteïnes inhibidores de la fusió de vesícules.

Les vesícules viatgen al compartiment que els correspon, on se'ls facilitarà la fusió, gràcies a la seva interacció amb proteïnes Rab.

El complex proteic COPII facilita la formació de vesícules en el RE (reticle endoplasmàtic), ajudant a transportar proteïnes a altres zones de la cèl·lula.

La glicosilació té diversos papers importants en la funció de les proteïnes, com ara: protegir-les de la degradació enzimàtica, dirigir-les a compartiments cel·lulars específics, augmentar la seva afinitat per a altres molècules i funcionar com a control de qualitat per a les proteïnes.

L'endo H és una enzima que ajuda a identificar les proteïnes que han estat glicosilades amb sucres complexos. Aquestes proteïnes tenen sucres que no es poden trencar per l'endo H a causa de la presència d'N-acetilglucosamines.

L'Aparell de Golgi està polaritzat, el que significa que cada cisterna té enzims i components específics encarregats de modificar les proteïnes a mesura que passen per elles.

La immunodetecció amb or col·loïdal permet visualitzar on es troben els enzims a cada cisterna del Golgi.

Hi ha diversos models que intenten explicar com es manté la polarització del Golgi. Aquests models proposen diferents mecanismes per a transportar i organitzar els enzims i components dins de l'orgànul.

El RE utilitza aquestes seqüències per a reconèixer les proteïnes que han de ser retornades al RE. Aquestes són reconegudes per un receptor que les empaca amb coberta COP I i les retorna al RE.

Els KDEL són reconeguts per un receptor que permet la seva selecció i el seu empaquetament amb coberta COP I per a ser retornades al RE. Té seqüències d’interacció amb el complex COP I a la cua citosòlica.

El complex COP I és atret pel receptor KDEL, formant vesícules que transporten les proteïnes amb KDEL al RE.

L'interacció receptor-KDEL disminueix amb un pH alt i augmenta amb un pH baix. Això permet controlar el transport de proteïnes cap al RE, ja que les que s'han transportat de forma inespecífica són més fàcils de retornar quan el pH és baix.

Aquestes es formen per la unió de vesícules que transporten proteïnes des del RE cap al Golgi. El seu moviment es realitza a través de microtúbuls.

Aquestes vesícules retornen proteïnes específiques des del Golgi al RE, assegurant un transport selectiu i eficaç.

Aquestes proteïnes i lípids tornen al RE a través de vesícules COP I positives. El seu retorn garanteix un control de qualitat en la síntesi de proteïnes.

Arf-1 és una proteïna que s'uneix a les membranes del RE i regula el transport de proteïnes cap al Golgi. BiP és una xaperona que ajuda a plegar les proteïnes correctament.