T4 - Economía (2)

Tema 4. L'Estat de Benestar (EB)

• Aquest tema cobreix la introducció, la definició i els objectius de l'Estat de Benestar (EB).
• Explora els factors que expliquen el desenvolupament de l'EB, els models existents i la seva evolució.
• També examina els problemes i reptes actuals de l'EB.

Conceptes Importants: Eficiència, Equitat i Igualtat

• Eficiència implica aprofitar els recursos de la millor manera possible per millorar la situació d'algunes persones sense perjudicar a ningú.
• Equitat es relaciona amb la justícia social i la distribució justa, on no tothom rep el mateix, sinó allò que necessita.
• Equitat Horitzontal: Persones en situacions similars han de ser tractades de manera similar, aplicant el principi de capacitat econòmica.
• Equitat Vertical: Persones en situacions diferents han de ser tractades de manera diferent segons les seves necessitats i capacitats, aplicant el principi de solidaritat.

Introducció a l'Estat de Benestar

• Al començament del segle XX, la majoria dels països es basaven en un sistema d'economia de mercat amb una intervenció estatal limitada.
• Després del crac del 29 i la Segona Guerra Mundial, molts països van experimentar pobresa, a la qual l'economia de mercat no va poder donar solució, portant a l'aparició de l'Estat de Benestar.
• La magnitud de l'Estat de Benestar varia significativament entre països, depenent de factors econòmics, socials i polítics.
• Hi ha diferències en les funcions de l'Estat, passant d'enfocaments bàsics a polítiques més complexes que responen a les transformacions en el context econòmic i social.
• Els quatre pilars de l'EB a Espanya són l'educació, la sanitat, el sistema de pensions i els serveis socials.
• Educació: accés universal a l'educació bàsica obligatòria.
• Sanitat: accés universal al Sistema Nacional de Salut.
• Sistema de pensions: ofereix protecció econòmica durant la jubilació, discapacitat o malaltia, incloent prestacions per desocupació i maternitat.
• Serveis socials: promou la cohesió social, la igualtat d'oportunitats i la protecció de les persones més vulnerables de la societat.

Definició i Objectius de l'Estat de Benestar

• L'Estat de Benestar es defineix com un conjunt d'accions per part del Sector Públic (SP) per millorar el benestar dels ciutadans mitjançant la cobertura dels principals riscs socials i la prestació de serveis.
• La provisió d'un servei per part del SP no sempre implica la seva producció pública, i el benestar dels ciutadans no només prové de la intervenció pública, sinó també d'altres agents.
• Els Objectius d'Eficiència busquen utilitzar els recursos disponibles de la millor manera possible mitjançant el disseny de programes eficients i l'assignació eficient dels recursos.
• Els Objectius de Millora del Nivell de Vida de la Població tenen com a finalitat evitar que les persones tinguin un nivell de vida insuficient, per mantenir un estàndard de vida adequat i reduir la pobresa.
• Objectius d'equitat: Reduir les diferències de renda entre les llars o les persones.

Factors Explicatius de l'Estat de Benestar

• Hi ha una relació estadística significativa entre el creixement de l'economia i el creixement de les despeses socials.
• La Llei de Wagner estableix que l'augment de la demanda de prestacions i serveis públics s'associa amb l'intensificació del creixement d'un país a llarg termini.
• El desenvolupament econòmic transforma les relacions socials, generant nous riscs i conflictes que augmenten la demanda d'intervenció pública.
• Segons els factors sociopolitics, els polítics intenten maximitzar els seus vots, per la qual cosa apropant els seus programes electorals a les preferències de grups específics.
• L'adversió al risc dels agents econòmics explica també l'increment de la demanda en despesa social.

Models d'Estat de Benestar

• El model d'Estat de Benestar, segons Esping-Andersen, té tres elements clau: reconeixement dels drets socials, protagonisme del mercat i la família enfront del SP, i estratificació social per categories.
• Model de benestar liberal: caracteritzat per un gran protagonisme del mercat i baix nivell de desmercantilització (EEUU, Austràlia i països anglosaxons).
• Model de benestar socialdemòcrata: destaca per un enfoc universal i el mínim Paper del mercat (Suècia, Noruega i Finlàndia).
• Model de benestar corporativista: on la protección social només es desplega quan la xarxa familiar falla i amb la intervenció de l'Estat en el mercat (Alemanya, Francia i Àustria).
• Model de benestar mediterrani: destaquen les famílies com a proveïdores de benestar (Espanya, Portugal, Italia i Grècia)
• L'índex de Gini mesura la desigualtat d'un país, on 0 representa la màxima igualtat i 1 la màxima desigualtat.
• Els països socialdemòcrates mostren una desigualtat considerablement inferior, mentre que els països liberals presenten una major desigualtat.

Etapes en l'Evolució de l'Estat de Benestar

• Desplegament: finals del S.XIX i es va estendre fins al primer terç del s.XX, va donar lloc a millorar les condicions de les persones i de la feina.
• Consolidació: etapa de fort creixement econòmic, un dels punts claus d'aquesta etapa és la presentación de l'Informe Beveridge i la industrialització dels països
• Crisis: durant els anys 70 i 80 del S.XX, i van sorgir altres corrents econòmiques, com per exemple, el monetarisme que suggerien la incapacitat del SP per a garantir la plena ocupació, a través de la política fiscal.
• Reestructuració: a causa de lal segona crisi i de una crisis fiscal dels Estats, en relació a la despesa sanitària es va portar la proposta del copagament.

Problemes i Reptes de l'Estat de Benestar

• El principal problema és la sostenibilitat de l'Estat de Benestar a llarg termini.
• Hi ha canvis demogràfics com l'increment de l'edat mitjana per descens de la natalitat i l'augment de l'esperança de vida.
• També hi ha canvis econòmics i socials.
• La globalització és un fator important, ja que algunes empreses han portat la producció a països amb normatives més laxes i menors salaris, provocant desocupació.
• El repte és incrementar l'edat de jubilació i cobrar menys diner per cada pensió (pensions contributives, pensions no contributives i pensions per incapacitat)
• El repte de l'eficiència en la despesa es que haurem de decidir quines són les despeses primordials i quines no.
• Pel que fa a la fiscalitat i el model de societat, L'estat espanyol continua per sota de la mitjana europea en pressió fiscal.
• Característiques que hauria de tenir el millor sistema fiscal possible: suficient, equitatiu, eficient, senzill, perceptible i flexible.
• Per una fiscalitat justa s'ha de lluitar tant contra el frau fiscal com l'elusió fiscal, tenin clar que es un paradís fiscal.
• Cal incrementar les rendes mínimes d'inserció o renda bàsica universal, així com la harmonització fiscal.