Tema 1: Organització dels éssers vius

Són els elements químics C, H, O, N, P i S, més abundants en els éssers vius.

Tots els éssers vius tenen una composició química similar (molècules orgàniques i inorgàniques).

Nutrició, relació i reproducció són les tres funcions bàsiques dels éssers vius.

Elements químics presents en els éssers vius, també anomenats elements biogènics.

Organització progressiva de la matèria, des de cèl·lules fins a nivells superiors.

Éssers vius formats per una sola cèl·lula.

Els éssers vius no tenen la mateixa composició química que la Terra en general, prioritzen elements essencials a la vida.

Reaccions químiques a l'interior dels éssers vius.

Els elements químics que formen més del 95% de la matèria viva i que són essencials per formar les biomolècules orgàniques.

Elements que representen entre el 0,1% i l'1% del total i són essencials al funcionament de les cèl·lules tenen diverses funcions.

Elements trobats en proporció inferior al 0,1%, però fonamentals per a la vida, sobretot per a reaccions químiques.

Carboni, Hidrogen, Oxigen, Nitrogen, Fòsfor i Sofre. Formen el 96,3% del cos humà i són component essencial de les biomolècules orgàniques.

Enllaç químic on dos àtoms comparteixen parells d'electrons, donant estructures estables.

Bioelement fonamental per a la formació de biomolècules orgàniques; tetravalent, amb gran capacitat per formar enllaços.

Tipus d'enllaços que pot formar el Carboni, amb importants impacte en les estructures moleculars.

Capacitat del carboni per formar estructures tridimensionals complexes amb els seus quatre enllaços dirigits cap als vèrtexs d'un tetraedre.

Elements químics presents en els éssers vius en proporció menor que els primaris, però essencials per a la vida. Inclouen Na, K, Mg, Ca i Cl.

Forma part d'esquelets i closques, estabilitza estructures cel·lulars i participa en processos com la contracció muscular i la coagulació sanguínia.

Component de la clorofil·la, actua com a catalitzador en moltes reaccions químiques i ajuda a mantenir la estabilitat de les estructures cel·lulars.

Elements presents en petites quantitats (menys de 0.1%) i imprescindibles per a la vida.

Necessari per a la producció d'hormones tiroides, que regulen el metabolisme.

Activador de molts enzims en el cos.

L'àtom de carboni pot formar molècules complexes amb altres elements, formant grups funcionals.

Molècules formades principalment per carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen. Són importants en els éssers vius.

Proteïna que transporta oxigen en alguns invertebrats, equivalent a l'hemoglobina.

Component de la vitamina B12, essencial per a la formació de l'hemoglobina en alguns organismes.

Component clau de l'hemoglobina, la proteïna implicada en el transport d'oxigen.

Molècules que formen els éssers vius.

Molècules que es troben en la matèria inerta i en els éssers vius, com l'aigua i les sals.

Biomolècula més abundant en la matèria viva que actua com a medi per a reaccions químiques i transport.

Forces d'atracció entre molècules d'aigua.

Molècula de dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen amb una distribució asimètrica de càrregues.

Cada molècula d'aigua pot formar 4 ponts d'hidrogen amb altres molècules.

És la quantitat d'energia necessària per augmentar la temperatura d'1 gram d'aigua en 1 grau Celsius. Té un valor elevat (1 cal) a causa dels nombrosos ponts d'hidrogen.

Cal 580 calories per evaporar 1 gram d'aigua. També relacionada amb el trencament dels ponts d'hidrogen.

La densitat màxima de l'aigua líquida és a 4°C. El gel (estat sòlid) presenta una densitat inferior, formant una xarxa menys compacta, i surant sobre l'aigua líquida.

L'aigua és un bon dissolvent de compostos iònics i polars a causa de la seva estructura dipolar.

Els ions dissolts en l'aigua estan envoltats per molècules d'aigua formant una capa.

El gel flotant a l'aigua líquida permet la vida aquàtica en zones polars/muntanyes.

L'aigua dissol substàncies iòniques i polars formant capes d'hidratació al voltant dels ions.

Molècules complexes que formen part dels éssers vius, baseades en l'estructura del carboni.

Mescla de partícules de mida mitjana, entre el solut i el dissolvent, formant un estat intermedi (ni líquid, ni sòlid).

Resistència interna d'un líquid al moviment, resultat de l'alta mida de les partícules.

Capacitat de les molècules de captar altres molècules a la seva superfície.

Procés de separació de partícules basat en la diferència de pes molecular a través d'una membrana semipermeable.

Fenomen on la llum es dispersa per les partícules col·loidals, fent-les visibles en un entorn fosc.

Estat de les dispersions col·loidals quan les partícules es tornen més agregades, formant una estructura gelatinosa o semipastosa.

Estat líquid fluït de dispersions col·loidals, format per una mescla homogènia de components, on les partícules es mouen lliurement.