Substitució pronominal en català

• La substitució pronominal és el procés de reemplaçar un sintagma nominal (un nom o grup de paraules que actua com a nom) per un pronom.
• En català, els pronoms febles són àtons, és a dir, no porten accent tònic i s'escriuen juntament amb el verb, formant una sola paraula gràfica.
• Els pronoms febles tenen diferents formes segons la funció sintàctica que tenen en la frase.

Classes de pronoms febles

• Hi ha diferents classes de pronoms febles, cadascuna substituint un tipus de complement:
  • Pronoms de complement directe (CD): el, la, els, les
  • Pronoms de complement indirecte (CI): li, els
  • Pronoms reflexius: em, et, es, ens, us, es
  • Pronoms adverbials: en, hi
  • Altres pronoms: ho

Pronoms de complement directe (CD)

• Substitueixen un objecte directe.
• El substitueix un CD masculí singular: "He vist el cotxe." -> "L'he vist."
• La substitueix un CD femení singular: "He vist la casa." -> "L'he vist."
• Els substitueix un CD masculí plural: "He vist els cotxes." -> "Els he vist."
• Les substitueix un CD femení plural: "He vist les cases." -> "Les he vist."
• Davant de verb que comença per vocal o h, el i la s'apostrofen: l', excepte si la a és tònica.

Pronoms de complement indirecte (CI)

• Substitueixen un objecte indirecte.
• Li substitueix un CI singular (masculí o femení): "He donat el llibre a Joan." -> "Li he donat el llibre." / "He donat el llibre a Maria." -> "Li he donat el llibre."
• Els substitueix un CI plural (masculí o femení): "He donat el llibre als alumnes." -> "Els he donat el llibre." / "He donat el llibre a les alumnes." -> "Els he donat el llibre."

Pronoms reflexius

• Indiquen que l'acció del verb recau sobre el mateix subjecte.
• Em (jo): "Jo em rento."
• Et (tu): "Tu et rentes."
• Es (ell/ella/vostè): "Ell es renta." / "Ella es renta." / "Vostè es renta."
• Ens (nosaltres): "Nosaltres ens rentem."
• Us (vosaltres): "Vosaltres us renteu."
• Es (ells/elles/vostès): "Ells es renten." / "Elles es renten." / "Vostès es renten."

Pronoms adverbials

• En: substitueix un complement precedit per la preposició de, o un complement partitiu (una quantitat d'alguna cosa).
  • "Vinc de Barcelona." -> "En vinc."
  • "Vull un quilo de taronges." -> "En vull un quilo."
  • "No en vull taronges." -> "No en vull."
• Hi: substitueix un complement de lloc, o un complement precedit per les preposicions a, en, amb, per, sobre, etc., quan no es refereix a una persona.
  • "Vaig a Barcelona." -> "Hi vaig."
  • "Estic a casa." -> "Hi estic."
  • "Penso en això." -> "Hi penso."

Altres pronoms

• Ho: substitueix un atribut, un complement predicatiu, o tota una oració.
  • "Sembla content." -> "Ho sembla."
  • "Crec que vindrà." -> "Ho crec."

Col·locació dels pronoms febles

• En general, els pronoms febles van davant del verb (posició proclítica) en les oracions enunciatives i interrogatives:
  • "El veig."
  • "¿El veus?"
• Van darrere del verb (posició enclítica) en les oracions imperatives i en les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi, participi):
  • "Mira'l!"
  • "Vull veure'l."
  • "Està veient-lo."
  • "Havent-lo vist..."
• Excepcions:
  • Davant dels verbs haver, voler, poder, saber, soler i deure quan van seguits d'un infinitiu, el pronom feble pot anar davant del primer verb o darrere de l'infinitiu: "El vull veure." o "Vull veure'l."
  • En les perífrasis verbals, el pronom feble pot anar abans del primer verb o després del darrer: "L'he hagut de fer." o "He hagut de fer-lo."

Combinació de pronoms febles

• Quan hi ha dos o més pronoms febles junts, l'ordre sol ser el següent:
  • 1. Em, et, es, ens, us (pronoms reflexius)
  • 2. Li, els (CI)
  • 3. El, la, els, les (CD), en, hi
• Exemples:
  • "Em el dóna." (Em + el)
  • "Li'l dóna." (Li + el)
  • "En dóna."
  • "Hi va."

Formes reforçades dels pronoms febles

• Per emfatitzar o per evitar ambigüitats, es poden utilitzar les formes reforçades dels pronoms febles, que van precedides de la preposició a.
• Aquestes formes reforçades són: a mi, a tu, a ell, a ella, a vostè, a nosaltres, a vosaltres, a ells, a elles, a vostès.
• Exemples:
  • "A mi, m'agrada el cinema."
  • "A ell li vaig donar el llibre."
  • "A nosaltres ens ho van dir."
• S'utilitzen sobretot amb el pronom li per distingir el gènere: "A ell li dono el llibre" (a ell) vs. "A ella li dono el llibre" (a ella).

Casos especials

• Amb els determinants demostratius (aquest, aquell, etc.) i possessius (meu, teu, etc.), s'utilitza la forma plena del pronom: "Aquest és el meu llibre, el teu és allà."
• Després de les preposicions amb, per, de, en, sense, etc., s'utilitzen les formes tòniques dels pronoms personals: mi, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles. Per exemple, "Ho va fer per a mi."