Sistemes Polítics del Segle XIX

Study Notes

Monarquia absoluta: El poder resideix en un únic monarca que governa sense cap tipus de restricció, justificant el seu poder per un mandat diví.
República o monarquia constitucional o parlamentària: El poder es reparteix entre diferents òrgans de govern, com el poder executiu, legislatiu i judicial, i la sobirania resideix en el poble o la nació.
Societat estamental: La societat es divideix en estaments, jerarquitzats per la seva funció i privilegis. El clero, la noblesa i el tercer estat defineixen aquesta estructura.
Societat de classes: La societat es divideix en classes socials, definides per la seva relació amb els mitjans de producció. La burgesia, que posseeix els mitjans de producció, i el proletariat, que els treballa, són les dues classes principals.
Poder diví: El monarca, com a representant de Déu a la Terra, ostenta el poder absolut.
Sobirania popular o nacional: El poder resideix en el poble o la nació, que es manifesta a través del sufragi.
Poder absolut: El monarca concentra tots els poders de l’Estat, sense cap tipus de limitació o control.
Divisió de poders: L'Estat es divideix en diferents poders (executiu, legislatiu i judicial) que s'equilibren i se controlen mútuament.

Monarquia absoluta: El rei tenia tot el poder, recolzat per la idea del dret diví.
República o Monarquia Constitucional: El poder es dividia entre el rei (o president) i el parlament, amb un poder limitat pel sufragi popular.

L’antic règim es caracteritzava per la societat estamental, amb tres estaments: clero, noblesa i tercer estat.
La societat de classes era pròpia del liberalisme, on la burgesia va aconseguir el poder polític a causa de la seva influència economic. La societat estava dividida entre la burgesia i el proletariat.

El poder del rei era atribuït a la seva posició divina.
El liberalisme va defensar la sobirania popular, on el poder del govern està en mans del poble, expressat a través del sufragi.

Els monarques absoluts tenien tot el poder.
El liberalisme instaura la divisió de poders, amb el executiu, el legislatiu i el judicial, per evitar la concentració del poder a una persona o instància.