Sistema Nerviós

Study Notes

El sistema nerviós (SN) és responsable de la comunicació entre els receptors sensorials i els òrgans que executen respostes en base a estímuls específics.
Hi ha dos tipus de classificació del SN: funcional i anatòmica.

El SN somàtic controla moviments voluntaris.
El SN autònom (o vegetatiu) controla funcions involuntàries com la respiració, el batec del cor i la digestió.
- El SN simpàtic prepara el cos per a l'acció i l'estrès ("lluita o fugida").
- El SN parasimpàtic (o SN entèric) controla funcions de reposos.

El SN central (SNC) està format per l'encèfal i la medul·la espinal.
- El SNC integra informacions sensorials, les interpreta i les converteix en informacions motrius.
- El SNC executa funcions psíquiques pròpies de l'ésser humà.
El SN perifèric (SNP) està format per ganglis i nervis.
- Les fibres nervioses són axons de les neurones.
- Els nervis són agrupacions de diverses fibres nervioses.
- Els ganglis nerviosos són estructures que alberguen els somes de les neurones i que es troben fora del SNC.

Hi ha dos tipus de cèl·lules al SN: neurones i cèl·lules de suport (cèl·lules glials).

Les neurones són les unitats funcionals del sistema nerviós.
Són especialitzades en rebre i conduir impulsos nerviosos.
Formen xarxes interconnectades mitjançant sinapsis.
No es divideixen, però en els adults, se'n formen de noves al bulb olfactori i l'hipocamp.
Les neurones es diferencien per la forma del seu cos, mida, i nombre i forma de les seves prolongacions.
La neurogènesi és la generació de noves neurones.

Soma (o Cos): conté el nucli, el nucleol i altres orgànuls cel·lulars.
Dendrites: prolongacions que reben senyals d'altres neurones.
Con axònic: regió del soma d'on surt l'axó, on es genera el potencial d'acció.
Axó: prolongació que propaga l'impuls nerviós a altres neurones o teixits.
- L'axó pot ser molt llarg.
- L'axó té un diàmetre variable.
- El diàmetre de l'axó influeix en la velocitat de conducció del potencial d'acció.
- L'axó té ramificacions, especialment a la zona terminal.
Beina de mielina: recobriment gras que envolta l'axó i augmenta la velocitat de conducció del potencial d'acció.
- La mielina està formada per cèl·lules glials, que s'enrotllen al voltant de l'axó.
- La mielina permet distingir entre neurones mielíniques i no mielíniques.
- Al SNC, la mielina la formen els oligodendròcits.
- Al SNP, la mielina la formen les cèl·lules de Schwann.

Basant-se en les seves prolongacions citoplasmàtiques, hi ha tres tipus de neurones:
- Multipolars: tenen un axó i moltes dendrites.
- Bipolars: tenen un axó i una dendrita.
- Unipolars (pseudounipolars): l'axó està ramificat en dues branques, una connectada a les dendrites, generant el potencial d'acció.

Motores: transmeten impulsos des del SNC o ganglis perifèrics cap a cèl·lules efectores.
Sensitives: detecten estímuls sensorials i transmeten informació al SNC.
De Integració (o interneurones): formen xarxes d'integració i comunicació entre les neurones sensitives i motores.

Les cèl·lules glials són cèl·lules de suport que proporcionen protecció, suport metabòlic i mecànic al teixit nerviós.
No generen ni propaguen impulsos nerviosos.
Són més abundants que les neurones.
Es poden dividir.

SNC:
- Astròcits: són els més grans, tenen moltes prolongacions i s'encarreguen de:
  - Regular la composició extracel·lular.
  - Suport mecànic i metabòlic a les neurones.
- Oligodendròcits: formen la beina de mielina al SNC.
- Microglia: són les cèl·lules immunitàries del SNC, fagociten restes cel·lulars i microorganismes.
- Cèl·lules ependimals: recobreixen els ventricles del cervell i el canal central de la medul·la espinal.
SNP:
- Cèl·lules de Schwann: formen la beina de mielina al SNP.
- Cèl·lules satèl·lit: envolten els somes neuronals als ganglis.