Revolució Russa de 1917

La Revolució Russa de 1917

• El text introductori fa referència a un govern autocràtic encapçalat per la dinastia Romanov.

Les Revolucions de 1905 i 1917

• L'any 1905, el descontentament generalitzat va ser provocat per la derrota russa.
• Això va desencadenar una revolució que va obligar el tsar a crear un Parlament (Duma).
• Es percebia certa autonomia, en un intent de suavitzar l'autocràcia.
• L'any 1917, les derrotes de l'exèrcit rus durant la Primera Guerra Mundial i el patiment de la població a causa de la guerra van provocar una doble revolució.
• La Revolució Burgesa de febrer de 1917 va resultar en la deposició del tsar Nicolau II i la instauració d'una república.
• El govern provisional, d'ideologia liberal burgesa, va prometre reformes, però la lentitud en aplicar-les i la decisió de continuar a la guerra mundial van provocar la seva caiguda.
• La Revolució Bolxevic d'octubre de 1917, organitzada pels marxistes radicals o bolxevics, va enderrocar el Govern provisional i va portar al poder el seu dirigent, Lenin, amb el suport dels soviets i comitès obrers, camperols i soldats.
• El 1918, els bolxevics van adoptar el nom de Partit Comunista i van retirar Rússia de la guerra mitjançant el tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya.
• Després, van aprovar una Constitució que establia el traspàs dels latifundis als camperols, el control de les fàbriques pels obrers i la nacionalització de la banca i dels transports.
• El 1919, van fundar la Tercera Internacional.

Conseqüències de la Revolució: l'URSS

• El govern de Lenin (1921-1924) va concentrar tot el poder polític en la seva persona.
• El 1922 es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
• Es va organitzar com un Estat federal i va adoptar una Nova Política Econòmica (NEP) que combinava elements comunistes i capitalistes.
• El govern de Stalin (1927-1953), successor de Lenin, va iniciar l'estalinisme, un sistema polític totalitari que va reprimir qualsevol oposició mitjançant purgues.
• L'economia va passar a les mans de l'Estat.
• Es va col·lectivitzar la terra, treballada mitjançant cooperatives pageses (kolkhozos) o assalariats en granges estatals (sovkhozos).
• La indústria va crear grans complexos estatals metal·lúrgics, químics i d'armament, i la banca i els altres serveis es van mantenir nacionalitzats.
• L'Estat planificava cada branca productiva mitjançant plans quinquennals, plans econòmics a cinc anys en què es marcaven els objectius que calia assolir.
• Com a resultat, l'URSS es va convertir en una gran potència econòmica i militar.

Manifestació de prosperitat

• Entre 1924 i 1929 es va viure una etapa de prosperitat, especialment als Estats Units.

Els feliços anys vint

• Aquesta prosperitat econòmica va ser possible gràcies al desenvolupament de la indústria i al nou sistema de producció en cadena, que permetia fabricar automòbils i electrodomèstics en massa.
• L'increment del consum va ser degut a la publicitat i a les facilitats de compra proporcionades per la venda a terminis i els crèdits bancaris.
• Les inversions en borsa van esdevenir una manera ràpida d'aconseguir diners per als particulars, les empreses i els bancs.
• Tothom invertia en accions, el preu de les quals pujava sense parar.
• La prosperitat d'aquest període va fomentar la confiança en el sistema capitalista, que havia permès augmentar el nivell de vida gaudir de béns i serveis.
• També va desembocar en una forma de vida alegre caracteritzada per la moda extravagant i el gust per la música popular, els balls animats (jazz, charleston), els espectacles i la passió per la velocitat.

La crisi de 1929

• La prosperitat econòmica va finalitzar el 1929, quan es va iniciar als Estats Units una crisi econòmica provocada per l'excés de producció en relació amb el consum.
• Durant la Primera Guerra Mundial, l'agricultura i la indústria nord-americanes havien augmentat la producció per proveir els països bel·ligerants, però en finalitzar la contesa, aquests van reduir la demanda.
• Això va originar l'acumulació d'estocs de productes agrícoles i articles industrials sense vendre, i la consegüent caiguda dels preus i pèrdues empresarials.
• La situació real de les empreses no es corresponia amb l'alt valor de les seves accions a la borsa.
• El 1929, aquesta situació va generar un clima de desconfiança i va reduir la pujada del preu de les accions.
• El 24 d'octubre de 1929, conegut com el dijous negre, la por d'un descens encara més fort va dur als inversors a vendre accions massivament, sense que hi hagués ningú que volgués comprar-les.
• El resultat va ser la caiguda en picat del preu de les accions, la fallida o crac de la Borsa de Nova York, el tancament de moltes empreses i la ruïna de grans inversors.

La generalització de la crisi

• Als Estats Units, la fallida de la borsa va provocar una depressió generalitzada.
• Moltes persones van perdre els seus diners i estalvis.
• Nombrosos bancs van fer fallida perquè havien invertit els fons a comprar accions o a concedir crèdits per adquirir-les.
• Moltes indústries i agricultors es van arruïnar davant del descens de les vendes i la manca de crèdits.
• El comerç exterior es va paralitzar en adoptar mesures proteccionistes.
• Entre 1930 i 1931, la crisi es va estendre des dels EUA a la resta del món, afectant Europa, els països asiàtics i llatinoamericans, transformant-se en una crisi total: la Gran Depressió.

Les consequències de la crisi

• La crisi es va reflectir en tots els àmbits de la vida.
• En l'economia, la producció agrària i industrial va davallar en disminuir la demanda, i el comerç exterior es va reduir en generalitzar-se el proteccionisme.
• El sistema capitalista va patir un fort rebuig entre les classes mitjanes i treballadores.
• La població va deixar de créixer i la migració transoceànica va disminuir, perquè els països receptors van limitar les entrades de persones per tal de reduir la desocupació.
• A nivell social, van créixer la desocupació i les desigualtats, fent que l'optimisme dels feliços anys vint fos substituït pel pessimisme i la manca de confiança en el progrés.
• A nivell polític, la depressió va desprestigiar la democràcia, afavorint l'auge d'ideologies com el totalitarisme entre la classe mitjana, i el comunisme entre la classe obrera.

Les Propostes de Solució

• Cada país va intentar sortir de la crisi buscant fórmules pròpies.
• Alguns van promoure l'autarquia o autosuficiència econòmica, explotant els recursos propis i comprant el mínim a l'exterior.
• La majoria van adoptar les idees de l'economista britànic John Maynard Keynes, que consistien a estimular la inversió, l'ocupació i el consum mitjançant la intervenció de l'Estat en l'economia.
• Aquest va ser el cas dels Estats Units, on el nou president, Franklin Delano Roosevelt, va posar en marxa el 1933 un conjunt de mesures econòmiques i socials conegut com a New Deal.
• El New Deal incloïa el control dels bancs (obligant-los a concedir crèdits a interès baix), subvencions a l'agricultura i a la indústria per disminuir la producció, reducció de la jornada laboral, salaris mínims, assegurances de desocupació i foment de les obres públiques.

La Crisi de la Democràcia i l'Ascens del Totalitarisme

• En el període d'entreguerres, la catàstrofe de la Primera Guerra Mundial i les dificultats de la postguerra van contribuir a un corrent d'opinió contrari al sistema democràtic, considerant que el parlamentarisme havia fracassat.
• La democràcia i el sistema parlamentari es van mantenir als Estats Units i als països europeus de més tradició liberal, com el Regne Unit i França.
• Altres estats del centre i del sud d'Europa van adoptar règims autoritaris o totalitaris, de partit únic i control social total.
• Els totalitarismes van rebre el suport social de la classe mitjana (descontenta pel descens del nivell de vida per la crisi), així com d'excombatents i desocupats descontents, i dels sectors socials més conservadors.
• Van destacar el feixisme a Itàlia i el nazisme a Alemanya.

Els trets totalitarismes

• Els partits totalitaris controlaven el poder polític i tots els àmbits de la vida de les persones, implementant les següents mesures:
• Sistema polític autoritari:
  • L'Estat concentrava tot el poder i l'exercia mitjançant un líder carismàtic que exigia obediència cega (Mussolini a Itàlia, Hitler a Alemanya).
  • No hi havia llibertats personals ni pluralisme polític; només existia un partit únic que reprimia qualsevol oposició amb violència extrema.
• Control econòmic:.
  • L'Estat dirigia l'economia i es proclamava anticapitalista i anticomunista.
• Control social:
  • L'Estat controlava la societat mitjançant la propaganda, la censura dels mitjans de comunicació i l'educació.
• Rebuig de la igualtat.
  • Defensaven la superioritat dels membres del partit únic sobre els altres, la dels homes sobre les dones, i la d'unes races sobre unes altres.
• Pensament irracional.
  • Proclamaven el fanatisme i l'obediència cega, reforçats amb símbols, escuts, cants i uniformes que fomentaven la unitat dels seus seguidors.
• Ultranacionalisme.
  • Exaltaven la grandesa de la nació i reclamaven territoris per aconseguir-ne la unitat o per dotar-la d'un espai vital que en permetés la supervivència.
• Militarisme.
  • Defensaven la força i la guerra com a instruments de poder, prestigi i progrés dels pobles.

El Feixisme a Italia

• Les causes que van afavorir l'ascens del feixisme a Itàlia van ser el descontentament pels acords de pau després de la Primera Guerra Mundial i la situació de la postguerra, caracteritzada per la crisi econòmica, la desocupació, la inflació i el malestar social manifestat en moviments revolucionaris.
• El feixisme va ser liderat pel periodista Benito Mussolini, qui el 1921 va fundar el Partit Nacional Feixista, amb grups paramilitars (els fasci di combattimento o camises negres) dedicats a reprimir el moviment obrer.
• Mussolini es va guanyar el suport dels grans propietaris, de la petita burgesia, de l'Església i del rei Víctor Manuel.
• El 1922, la reeixida intervenció dels fasci contra els sindicats i les vagues obreres van dur Mussolini a reclamar el poder.
• Mussolini va organitzar una Marxa sobre Roma amb els camises negres i va aconseguir que el rei el nomenés cap del govern.
• Un cop al poder, Mussolini va implantar una dictadura feixista, assumint tot el poder, restringint les llibertats, prohibint els partits polítics, reprimint els sindicats i qualsevol oposició mitjançant la policia política (OVRA), dirigint l'economia i controlant tots els aspectes de la vida social.

El Nazisme a Alemanya

• Les causes que van afavorir el nazisme a Alemanya van ser el descontentament existent durant la República de Weimar (1918-1933) per la humiliació patida en el tractat de Versalles i la situació de postguerra: crisi econòmica, desocupació i malestar social manifestat en moviments revolucionaris.
• El nazisme va sorgir entorn de l'antic soldat Adolf Hitler i el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, fundat el 1920, que tenia una organització paramilitar (les Seccions d'Assalt o SA) dedicada a combatre els comunistes.
• Així, va guanyar el suport de bona part de les classes mitjanes arruïnades per la crisi de 1929 i dels capitalistes contraris al comunisme.
• A les eleccions de 1932, el Partit Nazi va aconseguir 13,8 milions de vots i el 1933, Hitler va ser nomenat canceller d'Alemanya.
• Amb l'arribada al poder, Hitler va posar fi a la República de Weimar, va proclamar el Tercer Reich alemany i va implantar una dictadura fèrria.
• Va dissoldre o prohibir la resta de partits i sindicats, i va anul·lar els drets i les llibertats fonamentals.
• També va controlar l'economia, va dirigir l'educació, la cultura i l'art mitjançant la propaganda i la censura.
• Va buscar la cohesió social entorn de la idea de la superioritat de la raça ària i la persecució dels jueus.
• Va adoptar una política militarista basada en el rearmament, el rebuig del tractat de Versalles i les reivindicacions territorials (Lebensraum).