*(beta) 13 Revisió d'actes administratius

Revisió dels actes en via administrativa

• La base legal per revisar actes administratius es troba al Títol V de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre (LPAC).
• La revisió d'actes administratius permet la modificació d'actes de les administracions públiques mitjançant un procediment de revisió.
• La competència per revisar actes en via administrativa rau en l'Administració Pública que va originar l'acte.
  • La revisió pot ser a instància de part interessada o per iniciativa pròpia amb la revisió d'ofici.
• En la revisió administrativa, els mateixos òrgans administratius poden canviar els actes revisats.
• La revisió judicial és responsabilitat dels Jutjats i Tribunals contenciosos administratius.
  • En la revisió judicial, els tribunals poden modificar el contingut dels actes revisats mitjançant un recurs contenciós administratiu.

Revisió d'ofici

• La revisió d'ofici és la pròpia Administració qui revisa i modifica els seus propis actes, regulada pels articles 106 i següents de la Llei.

Revisió d'ofici d'actes nuls

• L'article 106 de la LPAC permet a les administracions públiques declarar nul·litat d'ofici en qualsevol moment.
  • Cal un dictamen favorable del Consell d'Estat o organisme consultiu equivalent de la comunitat autònoma.
  • Aquesta declaració afecta actes que hagin acabat la via administrativa o no hagin estat recorreguts en el termini pertinent.
  • Només opera en casos de nul·litat absoluta sota l'article 47.1 LPAC.
• Els actes nul·ls de ple dret són els que:
  • Lesionen drets i llibertats susceptibles d'empara constitucional.
  • Són dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori.
  • Tenen un contingut impossible.
  • Constitueixen infracció penal o són dictats com a conseqüència d'aquesta.
  • Són dictats omesos totalment i absolutament el procediment legal o les normes essencials d'òrgans col·legiats.
  • Són contraris a l'ordenament jurídic quan s'adquireixen facultats sense complir els requisits essencials.
  • Qualsevol altre establert expressament per disposició de rang legal.
• El procediment es pot iniciar d'ofici, per acord, o a petició de part interessada; en l'àmbit urbanístic, sovint per petició d'un altre òrgan.
• Els passos a seguir són:
  • Audiència als interessats.
  • Informe del Gabinet Jurídic amb proposta de resolució.
  • Sol·licitud de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.
  • Resolució.
• Sota la Llei 26/2010, article 71, la competència per iniciar la revisió d'ofici a Catalunya correspon a l'òrgan que va dictar els actes nuls.
  • Si són disposicions generals, a l'òrgan que les va aprovar.
• La competència per resoldre recau en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat a:
  • L'òrgan que els hagi dictat si venen del president, Govern o consellers.
  • Al conseller competent per raó de la matèria si venen d'altres òrgans, organismes o entitats públiques.
• En la revisió d'ofici d'actes administratius i també de reglaments, el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora és vinculant.
  • Només es pot acordar per l'òrgan competent si hi ha un dictamen previ favorable d'aquesta comissió.
• La petició d'un dictamen a la Comissió no atura el termini per resoldre tret que l'òrgan consultant ho acordi exercint la seva facultat.
  • L'òrgan pot suspendre el termini de resolució fins que la Comissió Jurídica Assessora emeti el dictamen o transcorri el termini per fer-ho.
  • En cap cas, la suspensió pot excedir de 3 mesos.
• El temps màxim per resoldre i notificar és de 6 mesos des de l'inici.
  • Si el procediment s'ha iniciat a sol·licitud de part, la petició es considera desestimada si transcorre aquest temps.
  • Si s'ha iniciat d'ofici, hi ha caducitat.
• Les administracions públiques poden fixar indemnitzacions que s'han de reconèixer en la mateixa declaració de nul·litat.
• Segons l'article 110 LPAC, la revisió de la nul·litat es pot fer per l'òrgan competent en qualsevol moment.
  • Cal respectar els límits, les facultats de revisió no es poden exercitar quan pel temps transcorregut o altres circumstàncies, l'exercici sigui contrari a l'equitat, la bona fe, el dret dels particulars o les lleis.

Declaració de lesivitat

• L'article 107 LPAC estipula que les administracions públiques poden declarar "lesius" els actes favorables als interessats que siguin anul·lables si és d'interès públic.
  • La finalitat és la ulterior impugnació davant la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
• Són anul·lables els actes de l'Administració que incorren en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, també la desviació de poder.

Irregularitats no invalidants

• Un defecte de forma només causa anul·labilitat quan l'acte no tingui els requisits formals indispensables o quan causi indefensió als interessats.
• Les actuacions fora de termini només causen anul·labilitat si la naturalesa del termini ho imposa.

Prescripció i Caducitat

• La declaració de lesivitat no es pot adoptar passats 4 anys des de la data de l'acte administratiu.
  • Exigeix audiència prèvia dels interessats amb un termini d'al·legacions i presentació documental d'entre 10 i 15 dies.
• Un cop iniciat el procediment, la declaració de lesivitat s'ha de prendre en 6 mesos, transcorreguts els quals opera la caducitat.
• La declaració de lesivitat és un requisit processal, no es pot recórrer per la via administrativa, pero es pot notificar als interessats a efectes informatius.
• Si es tracta d'una entitat local, la declaració de lesivitat és responsabilitat del Ple de la Corporació o del seu òrgan col·legiat superior.
• L'article 73 de la Llei 26/2010 estableix que a Catalunya, la competència per a iniciar els procediments de declaració de lesivitat és de l'òrgan que hagi dictat l'acte.
• A l'Administració de la Generalitat, la competència per resoldre'ls la té:
  • L'òrgan que els ha dictat, si venen del president, del Govern o dels consellers.
  • El conseller competent per raó de la matèria si venen d'altres òrgans, organismes o entitats públiques.

La revocació dels actes administratius

• Les administracions públiques poden revisar d'ofici els actes de gravamen o desfavorables mitjançant la revocació.
• La irrevocabilitat dels actes administratius que reconeixen o declaren drets plasma la teoria dels actes propis.
  • Ningú pot contradir els seus propis actes si aquests són declaratius de drets.
• Quan l'acte administratiu no comporta drets subjectius o interessos legítims protegits, la revisió d'ofici no és imprescindible.
  • L'article 109.1 de la Llei 39/2015 recull la possibilitat de revocació, segons els articles 106 i següents.
• El procediment per a la revocació ha de realitzar-se abans que transcorri el termini de prescripció.
• Aquesta possibilitat té dues limitacions:
  • La revocació no pot implicar dispensa o exempció no permesa per llei.
  • No pot ser contrària al principi d'igualtat, a l'interès públic o a l'ordenament jurídic.
• Cal donar audiència a les persones interessades en aquest procediment.
• A Catalunya, la competència per revocar un acte de gravamen o desfavorable correspon a l'òrgan que l'hagi dictat, segons l'article 74 de la Llei 26/2010.
• Les administracions públiques poden rectificar, d'ofici o a petició de part, els errors materials, de fet o aritmètics en qualsevol moment.

Recursos administratius: objecte i classes

• L'objecte d'un recurs ordinari, segons l'article 112 LPAC, pot ser:
  • Les resolucions.
  • Els actes de tràmit que:
    • Decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte.
    • Determinen la impossibilitat de continuar el procediment.
    • Produeixen indefensió.
    • Causen un perjudici irreparable a drets o interessos legítims.
• Un recurs no es pot interposar contra disposicions de caràcter general; només el recurs extraordinari de revisió sota els supòsits legals.
• La interposició del recurs ha d'expressar, segons l'article 115 LPAC:
  • La identificació del recurrent.
  • L'acte recorregut i la seva impugnació.
  • Lloc, data i signatura del recurrent.
  • Identificació del medi i lloc de notificacions.
  • Òrgan, centre o unitat administrativa a la que es dirigeix, amb el seu codi d'identificació.
  • Altres requisits establerts.
• La manca o error en la qualificació del recurs no impedeix el tràmit si es dedueix el seu caràcter vertader.
• Els vicis i defectes que anul·len un acte no es poden al·legar per qui els va causar.
• Les causes de no admissió dels recursos, sota l'article 116 LPAC, inclouen:
  • Incompetència de l'òrgan administratiu, havent-hi remissió al competent.
  • Manca de legitimació del recurrent.
  • Acte no susceptible de recurs.
  • Interposició extemporània del recurs.
  • Manca manifesta de fonament del recurs.

Suspensió

• La interposició de qualsevol recurs no suspèn l'execució de l'acte impugnat, tret que una norma indiqui el contrari (article 117 LPAC).
• L'òrgan competent pot suspendre l'execució de l'acte si s'adopten mesures cautelars i es ponderen els perjudicis a l'interès públic o a tercers, i a l'interessat.
• Això pot succeir si:
  • L'execució pogués causar danys de difícil o impossible reparació.
  • La impugnació es basa en la nul·litat de ple dret.
• Si ho demana l'interessat i l'òrgan competent no respon expressament en 1 mes, l'execució s'entendrà suspesa per silenci estimatori.
• Si hi ha acord de suspensió, es poden adoptar mesures cautelars i la suspensió pot arribar a la via contenciosa.
• Aquest acord ha de publicar-se quan afecti a més d'una persona en el mateix diari oficial on es va publicar l'acte impugnat.

Resolució

• La resolució pot estimar o desestimar les pretensions del recurs, pot tocar qualsevol aspecte del procediment al·legat o no pels interessats, però sempre congruent amb les peticions i sense agreujar la situació inicial, sota l'article 119 LPAC.
• Les classes de recursos administratius són:
  • Recurs d'alçada.
  • Recurs de reposició.
  • Recurs de revisió.
• Els recursos d'alçada i el potestatiu de reposició es poden substituir per altres procediments d'impugnació, reclamació, conciliació, mediació i arbitratge davant d'un òrgan col·legiat no sotmès a instruccions jeràrquiques.
• Els recursos de reposició resten exclosos de l'arbitratge si l'òrgan competent per resoldre és el president o presidenta de la Generalitat o el Govern.
• La llei que substitueix els recursos ha d'establir el procediment administratiu d'actuació, la composició i el funcionament de l'òrgan col·legiat, de conformitat amb els principis, les garanties i els terminis que estableix la legislació bàsica.

Recurs d'alçada

• El recurs d'alçada és aplicable contra resolucions i actes de tràmit que no finalitzen la via administrativa segons articles 121 i 122 LPAC.
• S'ha d'interposar davant l'òrgan que va dictar l'acte o davant el seu superior jeràrquic competent per resoldre.
• Si es presenta davant l'òrgan que va dictar l'acte, l'han de remetre al competent en 10 dies.
• El termini per interposar el recurs d'alçada és d'1 mes per actes expressos.
• Si és un acte presumpte, es pot interposar en qualsevol moment, a partir del dia següent en què es produeix l'acte presumpte.
• El termini màxim per resoldre i notificar el recurs és de 3 mesos; si transcorre aquest temps, el recurs s'entén desestimat per silenci, tret que s'hagués interposat contra una desestimació per silenci administratiu establerta a una llei o norma comunitària d'una sol·licitud.
• Contra la resolució d'un recurs d'alçada no hi ha cap altre recurs tret l'extraordinari de revisió.

Recurs potestatiu de reposició

• Aquest recurs es pot interposar contra els actes administratius que posen fi a la via administrativa o, si es prefereix, es pot interposar directament el recurs contenciós administratiu davant la Jurisdicció contenciosa administrativa, segons els articles 123 i 124 LPAC.
• Si s'interposa, no es pot anar a la via posterior fins que no es resolgui o es produeixi la desestimació presumpta del recurs.
• L'article 114 LPAC estableix que finalitzen la via administrativa:
  • Les resolucions dels recursos d'alçada.
  • Les resolucions dels procediments que les lleis contemplin en determinats àmbits sectorials, en substitució del recurs d'alçada o potestatiu de reposició.
  • La resolució dels òrgans sense superior jeràrquic, llevat que una llei indiqui el contrari.
  • Els acords, pactes, convenis o contractes que finalitzen el procediment.
  • Les resolucions dels procediments de responsabilitat patrimonial.
  • Les resolucions dels procediments complementaris en matèria sancionadora per fixar les indemnitzacions pels danys.
  • La resta de resolucions d'òrgans administratius subjectes a una disposició legal o reglamentària.
• L'article 75 de la Llei 26/2010 afegeix que posen fi a la via administrativa, en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, els actes dels òrgans següents:
  • Del president, el Govern, els consellers i, si escau, el conseller primer o el vicepresident.
  • Els secretaris generals, els directors generals i els òrgans directius dels organismes i entitats públiques dependents de l'Administració de la Generalitat en matèria de personal.
  • Qualsevol altre òrgan, si actua per delegació d'un òrgan amb competències que posen fi a la via administrativa.
• L'article 172.2 del Decret legislatiu 2/2003 estableix:
  • Les resolucions del ple, les dels alcaldes o presidents, les de les comissions de govern i les del gerent.
  • Les resolucions de les autoritats i els òrgans inferiors quan resolen per delegació de l'alcalde o alcaldessa, president o presidenta o altres òrgans.
  • Les de qualsevol altra autoritat o òrgan, si una disposició legal ho estableix.
• S'ha d'interposar davant el mateix òrgan administratiu que hagués dictat la resolució que exhaureix la via administrativa.
• El termini per a la interposició del recurs potestatiu de reposició és d'1 mes si l'acte que es vol recórrer és exprés.
  • Si és presumpte, es podrà interposar el recurs en qualsevol moment a partir del dia següent en què es produís l'acte presumpte.
• Un cop transcorreguts els terminis sense interposar recurs, i a excepció del recurs extraordinari de revisió, només es pot interposar el recurs contenciós administratiu.
• El termini per notificar la resolució és d'1 mes.
  • Si transcorre aquest temps sense resolució expressa, es considerarà desestimat per silenci administratiu.
  • Contra la resolució d'un recurs potestatiu de reposició no es pot interposar novament el mateix recurs.

Recurs extraordinari de revisió

• Es podrà interposar contra els actes afirmats amb via administrativa quan existeixi alguna de les causes recollides a l'article 125.1 LPAC:
• Error de fet en els documents de l’expedient.
• Documents de valor essencial per a la resolució manifestant error.
• Documents o testimonis falsos influència a la resolució amb sentència judicial ferma.
• Resolució dictada amb prevaricació, suborn, violència o una altra conducta punible, declarada així amb sentència judicial ferma.
• S'interposarà davant el mateix òrgan administratiu que hagués dictat la resolució.
  • Aquest podrà no admetre'l si no es justifica en alguna de les causes esmentades.
• El termini per interposar el recurs serà de:
  • 4 anys quan s’al·legui error de fet en l’apreciació, des de la notificació de la resolució
  • 3 meses des del coneixement dels documents.
• El termini màxim per dictar i notificar la resolució serà de 3 mesos
  • Transcorregut el termini s’entendrà desestimat per silenci administratiu.
• Contra la resolució al recurs extraordinari no hi cap la presentació d'un altre recurs, deixant oberta la via contensiosa administrativa.
• L'article 78 de la Llei 26/2010 afirma que l'òrgan competent per el recurs als tribunals a Catalunya es el mateix òrgan amb el dictamen previ de la Comissió Jurídica Assessora.

El control jurisdiccional de l’administració pública

• L’article 106.1 de la Constitució Espanyola recull als tribunals el control de:
  • La potestat reglamentària de les administracions públiques
  • La legalitat de l’actuació administrativa
  • La submissió de les administracions públiques a les finalitats que les justifiquen
• La Jurisdicció contenciosa administrativa s’encarregarà d’aquest control, amb excepcionalitat de control Civil o social
• La Llei 36/2011 regula la impugnació dels actes administratius, singulars o generals, en materia de seguretat social
• Aquesta Llei pretén aclarir la jurisdicció, i especialment, resolucions contractuals col·lectives
• No obstant això, s se mantenen les excepcions recollides en la normativa concursal, així com la competència de l’ordre contenciós administratiu que afectin la seguretat social vinculades a la recaptació a la Tresoreria.
• Aquesta Jurisdicció competeix la relació del personal laboral amb l’Administració, l’exercici de la potestat sancionadora en matèria laboral i sindical, i els actes de les Administracions subjectes al dret administratiu, a un altre ordre jurisdiccional.

La Jurisdicció contenciosa administrativa

• Els Juts i tribunals amb ordre contenciós administratiu coneixeran les actuacions sobre l’actuació de les Administracions subjectes al dret administratiu

• Administracions públiques:

  • L’Administració General de l’Estat.
  • Les administracions de les comunitats autònomes.
  • Les entitats que integren l’Administració local.
  • Les entitats de dret públic vinculades o dependents d’estat entre d’altres

• La Llei 29/1998 regula les materias que son competència Jurisdiccional:

  • L’actuació de les administracions públiques subjecta el dret administratiu
  • Les disposicions generals de rang inferior a la llei
  • Actes i disposicions en materia de personal
  • En general les matèries que siguin atribuïdes

• Aquest ordre no el concerneixen:

  • Les qüestions atribuïdes expressament als altres ordres jurisdiccionals
  • El recurs contenciós disciplinari militar
  • Els conflictes de jurisdicció entre els òrgans judicials i l’Administració
  • Els conflictes de competències entre òrgans d’una mateixa administració

El recurs contenciós administratiu

• Segons l’article 25 LJCA, per un recurs contenciós administratiu són susceptibles d’impugnació davant la Jurisdicció contenciosa administrativa:
  • Els actes administratius expressos
  • Les disposicions de caràcter general mitjançant un recurs directe
  • La inactivitat de l’Administració
  • La via de fet

Termini per a la disposició del recurs

- Contra actes expressos que esgotin la via administrativa: 2 mesos des del següent dia de la notificació
- Contra actes presumptes que esgotin la via administrativa: 6 mesos del dia següent que el silenci
- Disposicions de caracter generals: 2 mesos des del dia seguent
- Contra la inactivitat de l’administració: 2 mesos del dia seguent que finalitzi el termini de 3 mesos
- Administració per via de fet: 20 dies

• L’article 19 LJCA, autoritza a les persones, ja siguin físiques o juridiques, amb el dret a la legitimitat per a la interposició del recurs