Tema 20 REGLAMENT MUNICIPAL PER A LA IGUALTAT DE GÈNERES DE L’AJUNTAMENT DE TERRASSA.

• El Ple de l'Ajuntament de Terrassa va aprovar inicialment el Reglament Municipal d'Igualtat de Gèneres el 28 de març de 2019.
• El Reglament modifica el Reglament aprovat per l'Ajuntament Ple el 30 de març de 2017.
• Durant el període d'exposició pública, no es van presentar reclamacions ni suggeriments, i l'aprovació inicial va esdevenir definitiva.
• Es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos a partir de la publicació.
• El text íntegre del Reglament es fa públic en aplicació de l'article 66.1 del Reglament d'obres i serveis dels ens locals de Catalunya, aprovat pel Decret 179/1995.
• L'article 70.2 de la Llei 7/1985 determina l'entrada en vigor del Reglament.
• El Reglament s'anomena "REGLAMENT MUNICIPAL PER A LA IGUALTAT DE GÈNERES DE L'AJUNTAMENT DE TERRASSA".

Índex del Reglament

• Capítol I: Objecte, objectiu, àmbit d'aplicació i seguiment.
  • Article 1. Objecte del reglament.
  • Article 2. Àmbit d'aplicació.
• Capítol II: Mecanismes d'integració de la perspectiva de gèneres en les polítiques públiques.
  • Article 3. Comissió de Seguiment del Desplegament del Reglament.
  • Article 4. Plans Transversals de Gèneres.
  • Article 5. Informes d'impacte de gènere dels plans i normes municipals.
  • Article 6. Pressupostos amb perspectiva de gènere.
  • Article 7. Pla d'Igualtat de dones i homes de l'Ajuntament de Terrassa.
  • Article 8. Protocol de prevenció i actuació en casos d'assetjament sexual, per raó de sexe i/o diversitat sexual.
  • Article 9. Del servei de Polítiques de Gènere.
  • Article10. Del servei LGTBIQ.
  • Article11. Participació social de les dones.
• Capítol III: Principis d'actuació d'àmbit general.
  • Article 12. Representació política i composició d'òrgans municipals.
  • Article 13. Formació i capacitació per a la igualtat.
  • Article 14. Adequació de les estadístiques i estudis municipals.
  • Article 15. Ús no sexista ni androcèntric dels llenguatges i evitació d'estereotips.
  • Article 16. Igualtat en l'ocupació i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral entre dones i homes.
  • Article 17. Convocatòria d'ajuts i subvencions.
  • Article 18. Contractes públics.
  • Article 19. Violències de gènere: violències masclistes i LGTBIfòbiques.
• Capítol IV: Principis i mesures d'actuació en àmbits específics.
  • Article 20. Coeducació.
  • Article 21. Cooperació internacional.
  • Article 22. Cultura.
  • Article 23. Esports.
  • Article 24. Urbanisme, mobilitat i habitatge.
  • Article 25. Ocupació.
  • Article 26. Polítiques socials.
  • Article 27. Salut.
  • Article 28. Usos del temps.
• Disposició Addicional.
• Disposició Transitòria.
• Disposicions Finals.

Exposició de Motius

• El concepte d'igualtat formal ha evolucionat cap a un concepte que reconeix el mateix valor a totes les persones i té present les diferències entre dones i homes en la societat per tal de transformar la realitat.
• Superar la visió androcèntrica a les polítiques públiques, incorporant el saber, el fer i les necessitats de les dones.
• La Quarta Conferència Mundial de Nacions Unides (Beijing, 1995) va introduir el terme transversalització, que significa que els poders públics han d'incorporar la dimensió de gènere a les seves actuacions. Implica un canvi de paradigma perquè la responsabilitat afecta totes les unitats.
• El desenvolupament de les polítiques d'igualtat del col·lectiu LGTBI+ és fruit d'un canvi social cap a la diversitat sexual i de gènere i la necessitat d'eradicar la LGTBIfòbia.
• La Llei 11/2014 garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i per eradicar l'homofòbia.
• Referir-se a persones Trans* engloba persones que s'identifiquen amb un gènere diferent o expressen la seva identitat de gènere de manera no normativa.
• El Reglament aposta per una mirada més àmplia del concepte de "gènere" que inclogui la diversitat sexual i de gènere.
• El sistema de gènere té quatre dimensions: sexe, identitat de gènere, expressió de gènere i orientació sexual.
• El Reglament utilitza el terme "gèneres" per referir-se a les desigualtats, discriminacions i violències que es deriven d'una societat sexista i patriarcal.
• Molts ajuntaments de Catalunya han tingut un paper innovador en l'establiment de serveis públics a favor de les dones i en les polítiques d'igualtat LGTBI. Han pogut formular polítiques implementant el principi d'igualtat a l'empara de les competències materials assumides en àmbits determinats.
• L'aprovació de plans d'igualtat ha estat transcendental, però la realitat social i l'actual legislació porten a incorporar nous compromisos i reptes. Necessitat contempla les polítiques de gènere en normes específiques, de caràcter obligacional i durabilitat.
• L'aprovació del reglament s'emmarca en la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes que obliga les entitats locals a integrar el dret d'igualtat i en l'Estatut d'Autonomia que incorpora el valor de l'equitat de gènere.
• L'Estatut atorga als municipis potestat normativa i es complementa amb el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i la llei 17/2015, d'igualtat efectiva de dones i homes.
• Els poders públics tenen l'obligació de prevenir i combatre tota forma de violència per raó de gènere (contra les dones i a persones per la seva identitat de gènere, orientació sexual o expressió de gènere) que comparteixen una mateixa raó de gènere en diferents manifestacions.
• Es proposa que les "violències de gènere" sigui un concepte que englobi la violència masclista (tal i com defineix la Llei 5/2008) i la LGBTIfòbia.
• A diferència de la Llei Orgànica 1/2014, la definició de 'violència masclista' de la legislació catalana no fa menció només a la violència exercida en l'àmbit de la parella, sino també a la violència en l'àmbit de: la família, laboral i comunitari
• El neologisme LGTBIfòbia ens permet optar per una denominació sintètica i que inclou les violències que es deriven del no compliment de diferents dimensions de la norma de gènere.
• Aquest reglament neix amb la voluntat de consolidar la perspectiva de gèneres com a eix estratègic de les polítiques de l'Ajuntament de Terrassa. L'Ajuntament pugui dur a terme qualsevol altra competència de conformitat amb la legalitat vigent. L'atribució de funcions s'ha fet partint de la capacitat de gestió de l'Ajuntament de Terrassa.

Capítol I. Objecte, objectiu, àmbit d'aplicació i seguiment

• L'objecte del reglament és la integració dins l'àmbit normatiu municipal de la igualtat i la no discriminació de gèneres, establint els principis d'actuació i les mesures per incorporar la perspectiva de gèneres en les polítiques municipals.
• El reglament és d'aplicació a tots els òrgans de l'Ajuntament de Terrassa, els seus organismes autònoms i entitats de dret públic.
• El principi d'igualtat i no discriminació és un principi informador de l'ordenament jurídic i és d'aplicació a tots els àmbits materials de competències de l'Ajuntament.
• L'Ajuntament realitzarà actuacions concretes sobre les terrassenques i els terrassencs i promourà que el reglament sigui adoptat per la resta d'entitats i organismes on estigui representat, les societats municipals i les entitats privades adjudicatàries de l'Ajuntament.

Capítol II. Mecanismes d'integració de la perspectiva de gèneres en les polítiques públiques

• Es crea la Comissió de Seguiment del Desplegament del Reglament com a òrgan de coordinació interna en matèria de polítiques d'igualtat de gèneres i no discriminació.
• La Comissió està formada per l'alcaldia, un representant de cada grup municipal, les direccions de les àrees de l'Ajuntament, el responsable del Servei de Polítiques de Gènere, el responsable del Servei LGTBIQ i un representant del Consell Municipal per la Igualtat, Casal de la Dona, col·lectiu LGTBI+ i Comissió 8 de març.
• La Comissió es reunirà com a mínim un cop a l'any, i avaluarà l'informe que les regidories de Polítiques de Gèneres i de LGTBIQ presentin sobre la implementació i compliment del reglament i comptarà amb el suport tècnic de la Comissió de Transversalitat de Gènere.
• L'Ajuntament s'ha de dotar de plans transversals de gèneres, amb l'objectiu de garantir la inclusió de la perspectiva de gèneres en la planificació, execució i avaluació de totes les polítiques i actuacions municipals.
• Les propostes de formulació de normes i plans municipals d'especial rellevància econòmica, social i cultural, s'acompanyaran d'informes d'impacte de gènere per conèixer els possibles efectes que l'aplicació de la norma o els plans municipals poden tenir sobre dones i homes.
• L'Ajuntament ha d'incorporar la perspectiva de gènere en l'elaboració dels pressupostos municipals per evitar el biaix per raó del gènere.
• L'Ajuntament disposarà d'un Pla d'Igualtat de dones i homes adreçat al personal que presta serveis, a desenvolupar en els convenis col·lectius, amb l'objectiu de garantir l'aplicació efectiva dels principis establerts per eliminar discriminació i se seguiment, control i implementació el Servei de Recursos Humans
• L'Ajuntament comptarà amb un protocol de prevenció i actuació en matèria d'assetjament sexual i per raó de sexe.
• L'Ajuntament disposa d'un Servei d'Informació i Atenció a les Dones que sol·liciten atenció individual, confidencial i especialitzada en relació a l'exercici dels drets en tots els àmbits relacionats amb la seva vida laboral, social, personal i familiar.
• Els servei disposa d'un diagnòstic i detecció de les necessitats de les dones de Terrass, assessora a les dones sobre els recursoss per la seva tutela efectiva

Article 10. Del Servei LGTBIQ

• Atendre necessitats de persones Lesbianes, Gais, Trans*, Bisexuals, Intersexuals i més (LGTBI+), i donar suport econòmic i tècnic a les entitats del col·lectiu LGTBI+
• Es proporciona un Servei d'atenció Integral a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere (SAI DASIG):
  • Que ofereix acollida, informació, acompanyament personal
• Commemorar actes de visibilitat de la diversitat afectiva, sexual i de gènere
• Donar suport, a través de subvencions
• Assessorar, ajuda a la gent que pateix violència discriminatòria

Article 11. Participació social de les dones

• L'Ajuntament de Terrassa reconeix la importància de la participació social i ha d'adoptar-ne les mesures, creant els mecanismes de participació
• Fomentar les entitats de dones en els òrgans consultius del municipi, assolint una representació adequada i equilibrada
• Fomentar la participació activa en col·legis, agrupacions professionals, empresarials, etc
• L'Ajuntament específicament ha de comptar amb el consell Municipal per a la igualtat, com a un òrgan de consulta, amb entitats ciutadanes i feministes

Capítol III. PRINCIPIS D'ACTUACIÓ D'ÀMBIT GENERAL

• Les designacions i nomenaments han de ser d'acord amb la composició paritària que garanteixi la presència de dones i homes
• Accions de formació i capacitació del personal sobre les polítiques de diversitat
• Sistema d'incorporar indicadors que permeten la millora de la percepció comprensiva sobre diferències i necessitats de cada individu
• L'Ajuntament de Terrassa ha de disposar d'un programa/suport informàtic per a crear i explotar dades sobre les desigualtats androcèntriques Documentació escrita, gràfica i audiovisual ha d'emprar missatges no sexistes Visibilització dels col·lectius de persones LGTBI+ Les convocatòries d'ajuts i subvencions han d'incloure mecanismes que prioritzen accions sobre les dites desigualtats Disposar d'un protocol contra l'assetjament sexual l'Ajuntament s'ha de comprometre a erradicar i lluitar conta la violència de gènere i afavorir la recuperació d'individus afectats, donant-los suport i coordinant els serveis de formació apropiats. L'Ajuntament de Terrassa es personarà com a acusació de la violència de gènere.

Article 19.2 Violència LGTBIfòbica contra persones i famílies del col·lectiu LGTBI+

• Per col·laborar en l'eradicació de la violència LGTBIfòbica contra persones i famílies del col·lectiu LGTBI+, l'Ajuntament de Terrassa garanteix una protecció real, a través del Servei d'Atenció Integral a la Diversitat Afectiva.

Capítol IV. PRINCIPIS I MESURES D'ACTUACIÓ EN ÀMBITS ESPECÍFICS

• Principis i mesures d'actuació en àmbits específics en matèria LGTBIQ desenvolupats en un Pla d'igualtat.

Article 20. Coeducació

• Acció educativa que té com a objectiu educar amb una igualtat de drets sense estereotips sexistes ni actituds denigrants, tant en l'àmbit formal com el no formal
• S'han de visibilitzar els sabers i experiències tant dels homes com de les dones al llarg de la història en totes les disciplines per tal de no condicionar estereotips
• Potenciar una educació sexoafectiva que afavoreixi la construcció d'una sexualitat positiva i sana
• Fomentar un espai de convivència lliure de conflictes o actituds sexistes

Article 21. Cooperació Internacional

• Han d'integrar l'enfocamnet de gènere en el seu desenvolupament, avaluant l'impacte de gènere en les actuacions previstes, i dissenyar solucions per a reduir tota desigualtat entre dones i homes

Article 22. Cultura

• Incorporen una visió sexista ni androcèntrica, potenciant d'igual manera la creació entre dones i hpmes i la seva divulgació
• Evitin qualsevol discriminació per raó de gènere
• Vetllar la representació esquilibrada en tots els àmbits culturals i artístics

Articles 23 - 28

• Article 23: Les polítiques esportives han de garantir la igualtat efectiva entre dones i homes per a la pràctica esportiva lliure. L'ajuntament ha de promoure en l'espprt femení
• Article 24: L'ajuntament reconeix una planificació igualitaria entre homes i dones, tenint en compte condicions com el sexe de gènere, o polítiques de mobilitat
• Article 25: Cal integrar el tracte d'igualtat i oportunitat, assegurant que la presència sigui equitativa mitjançant programes i actuacions

DISPOSICIÓ ADICIONAL

• Els preceptes d'aquest Reglament que incorporen aspectes de la legislació tant bàsica com de desenvolupament s'entenen que són automàticament modificats en el moment en què es produeixi la revisió de la referida legislació.
• Modificacions introduïdes pel Ple municipal Per als protocols contra l'assetjament, es facilitarà a les empreses un model que subscriure, oferint formació en un termini màxim d'1 any.