Reacció d'Aldehids i Glúcids

Són biomolècules orgàniques formades per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O), amb la fórmula general CnH2nOn o (CH2O)n. Aquests compostos es caracteritzen per contenir un grup carbonil (C unit a O mitjançant un enllaç doble).

Els glúcids es classifiquen en dos grups principals segons la posició del grup carbonil (C=O):

• Aldoses: tenen el grup carbonil en el C1, formant un aldehid (–CHO).
• Cetoses: tenen el grup carbonil en el C2, formant una cetona (–CO–).

Els glúcids tenen un grup carbonil (C=O) i diversos grups hidroxil (OH) al llarg de la seva molècula. Aquesta estructura polar els fa altament solubles en aigua.

L’enllaç glucosídic és un enllaç covalent que uneix dos monosacàrids. Es forma entre el grup hidroxil d’un monosacàrid i el grup hidroxil d’un altre monosacàrid, expulsant una molècula d’aigua.

Els disacàrids són glúcids formats per la unió de dos monosacàrids mitjançant un enllaç glucosídic. Exemples importants són la sacarosa, la lactosa i la maltosa.

Són glúcids formats per la unió de molts monosacàrids (més de 10) mitjançant enllaços glucosídics. Els polisacàrids més comuns són el midó, el glicogen, la cel·lulosa i la quitina.

El midó és un polisacàrid de reserva energètica en plantes. Es forma per la unió de molècules de glucosa i es troba en aliments com el pa, les patates i el arròs.

El glicogen és un polisacàrid de reserva d’energia en animals i fongs. Es composa per moltes molècules de glucosa unides i es troba al fetge i als músculs.

Són glúcids que contenen un grup aldehid (–CHO) al carboni número 1 (C1).

Són glúcids que contenen un grup cetona (–CO–) al carboni número 2 (C2).

Són glúcids formats per una sola unitat monomèrica. Exemples: glucosa, fructosa, galactosa.

Són glúcids formats per la unió de dos a deu monosacàrids. Exemples: sacarosa, lactosa i maltosa.

La hidròlisi és el procés de trencar els enllaços químics d'una molècula per addició d'una molècula d'aigua.

L'intestí prim té enzims que descomponen els disacàrids en monosacàrids, els quals poden ser absorbidos per l'organisme.

Glúcids formats per una sola cadena polihidroxialdehídica o polihidroxicetònica, amb un nombre variable d'àtoms de carboni, entre 3 i 7.

Es classificuen per el nombre d'àtoms de carboni: triosa (3), tetrosa (4), pentosa (5), hexosa (6), heptosa (7).

Són dolços, blancs, hidrosolubles, cristal·lins i presenten ponts d’hidrogen amb l’aigua.

Els monosacàrids reaccionen amb facilitat amb altres substàncies, alliberant energia.

S’identifiquen amb el reactiu de Fehling, Benedict o Barfoed (dissolució de CuSO4).

Els monosacàrids es poden unir a grups amino, fosfat, sulfat, o a altres monosacàrids.

Són glúcids units a altres molècules no glúciques com ara lípids o proteïnes.

Els heteròsids són classificats en glicolípids i glicoproteïnes.

Un aldehid es pot oxidar a un àcid carboxílic amb un reactiu de Fehling, el qual és una solució de sulfat de coure(II), hidròxid de sodi i aigua. El resultat positiu de la reacció es caracteritza per la formació d'un precipitat vermell d'òxid de coure(I).

Un isòmer es refereix a una molècula que té la mateixa fórmula química que una altra molècula, però amb una disposició espacial dels àtoms diferent. Diferents isòmers poden tenir propietats i funcions diferents.

Un àtom de carboni asimètric, o centre quiral, és un àtom de carboni que està unit a quatre grups diferents. Aquesta característica dona lloc a la existència d'isòmers, com ara els enantiòmers.

Els enantiòmers són isòmers que són la imatge especular no superponible l'un de l'altre. Són com les teves dues mans: tenen la mateixa forma, però no es poden superposar.

Són la base estructural de la paret bacteriana. Es formen per cadenes alternades de N-acetilglucosamina (NAG) i àcid N-acetilmuràmic (NAM) unides entre sí per aminoàcids.

Són monosacàrids o oligosacàrids que es troben units a lípids. Presenten funció de receptors específics a la membrana cel·lular.

Són molècules formades en un 80% per polisacàrids i en un 20% per proteïnes.

Es troben a la substància intercel·lular del fetge i el pulmó. Impedeixen la coagulació sanguínia.

Són molècules formades per glúcids (5-40%) i proteïnes (la resta), unides per enllaços covalents.

És el combustible fonamental de tots els éssers vius. Cada gram de glucosa oxidat al mitocondri dóna 4,3 kcal.

Forma l'esquelet de les plantes, els fongs i dels artròpodes.

Són monosacàrids amb cinc àtoms de carboni. Entre els més importants trobem la ribosa (RNA), desoxiribosa (DNA) i ribulosa (fotosíntesi).

En solució aquosa, les pentoses adopten una forma cíclica tancant la cadena entre el carboni carbonílic i el carboni asimètric més allunyat. Aquestes estructures cícliques s'anomenen ribofuranosa i desoxiribofuranosa, ja que s'assemblen a la molècula furan.

Glúcids formats per sis àtoms de carboni amb la fórmula química C6H12O6. Entre els més importants trobem la glucosa, la fructosa i la galactosa.

És l'aldohexosa més abundant a la natura, essent la font d'energia principal per a les cèl·lules. Es troba lliure al citoplasma cel·lular i en la sang, i s'uneix per formar polímers com ara midó, glicogen o cel·lulosa.

Present en molts fruits, es transforma en glucosa al fetge. Es troba en forma cíclica formant un pentàgon, anomenat D-fructofuranosa. S'uneix a la glucosa per formar sacarosa.

Són compostos formats per la unió de dos monosacàrids, són sòlids, cristal·lins, blancs, dolços i solubles en aigua.

La forma com es tanca la glucosa, l'anomenen glucopiranosa, ja que s'assembla a la molècula piran.

En ciclar-se, el carboni 1 de la glucosa es converteix en asimètric i el seu hidroxil (–OH) es pot situar oposat al carboni 6 (–CH2OH) o bé en el mateix pla.