Psicologia: Reflexos i Sistema Nerviós

Desenvolupament de la personalitat 0-6

• Els sentits i sistemes corporals de 0-3 anys. Curs 24-25.

Objectius

• Associar el funcionament dels sistemes corporals del nounat amb les seves necessitats.
• Comprendre el desenvolupament de les capacitats sensorials com un procés integral i holístic.
• Reconèixer la importància dels sistemes sensorials per captar i entendre el món.
• Identificar les característiques més rellevants de cada sentit.
• Justificar les implicacions que té en l'acompanyament infantil.
• Comprendre que les pràctiques de criança infantil i els papers en la cura dels infants varien a tot el món.

Sistemes corporals

• Abans del naixement, la circulació sanguínia, respiració, alimentació, eliminació de residus i regulació de temperatura es realitzen per mitjà del cos de la mare.
• Després del naixement, tots els sistemes i funcions del bebè han d'operar per si sols. La major part d'aquesta transició ocorre durant les primeres quatre a sis hores posteriors al naixement (Ferber i Makhoul, 2004).

Característiques dels sistemes corporals

• Ambient: Líquid amniòtic, relativament constant. La temperatura és relativament constant. Estimulació: Mínima.
• Nutrició: Depèn de la sang de la mare.
• Provisió d'oxigen: Transferida del torrente sanguíneo materno a través de la placenta.
• Eliminació metabòlica: Transferida al torrent sanguíneo materno a través de la placenta. Liberada per la pell, riñones, pulmons i tracte gastrointestinal

Cura infantil

• A Bali es considera que els lactants són ancestres o déus portats a la vida en forma humana.
• Els Beng d'Àfrica occidental consideren que els bebès petits poden comprendre tots els llenguatges.
• A l'atol Ifaluk a Micronèsia es creu que els bebès petits no poden entendre llenguatges.

Cura infantil

• És una interacció entre l'infant i la persona cuidadora.
• La manera de fer-ho té influència en el desenvolupament de l'infant.
• És un procés basat en una relació que ajuda l'infant a connectar amb si mateix, a expressar-se, a voler explorar i a experimentar.
• No es tracta només de satisfer les necessitats dels i de les infants sinó també d'ajudar en el seu desenvolupament.
• És una trobada que necessita atenció i acompanyament.
• Essencial l'actitud de la persona educadora. L'infant és un agent actiu.

Lactància i primera infància

• La lactància s'inicia al moment del naixement i acaba quan els infants comencen a caminar.
• A la primera infància els nens i les nenes es tornen més comunicatives, independents i poden moure's d'un lloc a un altre.
• Com passem de ser lactants a infants? Quins són els processos bio-psico-socials que ens ajuden a fer-ho?

Creixement i nutrició

• Els infants creixen molt ràpidament durant el primer any de vida. Després, creixen ràpidament, però menys lentament fins als tres anys.
• El desenvolupament dels sentits i els moviments segueix dues regles importants: de cap a peus (cefalo-caudal) i de dins cap a fora (pròxim-distal).
• Taula amb dades de creixement i pes per nens i nenes.

Sistemes sensorials

• Quan comencen a desenvolupar-se els sentits? Els sentits del nadó ja estan presents quan neix.
• Com es desenvolupen els sentits? Durant els primers mesos de vida, els sentits del nadó es desenvolupen molt ràpidament.
• Què poden fer els nadons petits? Els nadons molt petits poden distingir diferents estímuls, com ara sons, llums i textures.

Desenvolupament dels sentits

• Tacte: El tacte és el primer sentit que es desenvolupa i madura. Els nadons poden sentir dolor des del naixement.
• Olfacte, gust i audició: Aquests sentits comencen a desenvolupar-se mentre els nadons encara estan dins del ventre.
• Vista: La vista és el sentit menys desenvolupat quan els nadons neixen, però millora molt durant els primers sis mesos de vida.

El Tacte

• Els nadons són sensibles al tacte. Els receptors tàctils cobreixen tota la pell de l'infant. El cos sencer és sensible al tacte.
• Relació amb les persones que els cuiden (carícies, abraçades, petons, lactància...).
• Vincle-afecte mutu. El tacte ens permet percebre el propi límit.

Reacció al dolor

• Cirurgies en el passat: Abans, els metges no utilitzaven anestèsia en les cirurgies per a nadons (com la circumcisió) perquè pensaven que els nadons no sentien dolor o només una mica.
• Els nadons senten dolor: Els nadons poden sentir dolor i són molt sensibles durant els primers dies de vida.
• Importància de l'alleujament del dolor: Segons l'Acadèmia Americana de Pediatria i la Societat Pediàtrica Canadenca, el dolor prolongat o intens pot causar danys a llarg termini als nadons. Per això, és molt important alleujar el dolor.

L'olfacte i el gust

• Olfacte: El sentit de l'olfacte és el primer que es desenvolupa.
• Olfacte i gust junts: Els nadons poden olorar i tastar mentre estan dins del ventre de la mare i reaccionen als aliments que ella menja.
• Reconèixer l'olor de la mare: Els nadons alimentats amb llet materna poden reconèixer l'olor de la seva mare i prefereixen l'olor del seu pit.
• Reaccions als gustos: Els nadons prefereixen els gustos dolços i fan ganyotes quan alguna cosa és amarga.
• Preferències de gust: Les investigacions mostren que els nadons poden tenir preferències de gust basades en el que la mare ha menjat durant l'embaràs.

L'oïda

• L'audició també funciona abans de néixer. Els fetus responen als sons i semblen aprendre a reconèixer-los. Des d'una perspectiva evolutiva, reconèixer les veus i els idiomes escoltats dins del ventre pot ajudar a establir la relació amb la mare, que és essencial per a la supervivència inicial.

L'oïda

• A mida que es desenvolupa el sistema nerviós, l'oïda s'anirà especialitzant.
• Els nounats tenen el canal auditiu amb líquid amniòtic. Es reabsorbeix, s'adapten.
• Per poder sentir es necessiten diferents capacitats: sensibilitat, detecció, localització i discriminació.
• Els nadons reconeixen els tons de veu de les seves mares i els ritmes de la seva parlada des del naixement.
• I no només ho senten sinó que s'expressen també així. Ploren amb accent. Un estudi va trobar que els nadons francesos i alemanys ploren amb patrons que reflecteixen les melodies de les seves llengües maternes.

L'oïda

• Els nens són capaços de fer moviments en funció dels sons de l'exterior, reconeixen els sons i les veus més familiars i es sobresalten amb els sons forts i es desperten amb els sons forts.
• Reconèixer els sons que no estan a la vista, gaudeixen de les joguines musicals, fan canvis de to, dir "mama" o "papa".
• Tenen preferències per la llengua materna, discriminen fonemes.

La vista

• Els ulls han d'aprendre a enfocar, veure-hi nítidament, treballar conjuntament per poder percebre el món en imatges d'una manera precisa i que el cervell rebi una única imatge dels dos ulls.
• Quan els nadons reconeixen les respostes afectuoses dels cuidadors i les cares conegudes perquè els millora la vista, els seus somriures es tornen més emocionals i socials.
• El cos creix molt ràpidament durant el primer any de vida. Després, creix ràpidament, però una mica menys.

El sentit propioceptiu i de l'equilibri

• Ens diu on estan les parts del nostre cos sense mirar.
• Ens ajuda a moure'ns de manera coordinada i precisa.
• Utilitza la informació dels músculs, tendons i articulacions per saber la posició del cos.
• Ens ajuda a mantenir-nos dretes i estables.
• Funciona gràcies al sistema vestibular, que està dins de les orelles.

Una mica més

• Capacitats dels nounats: el desenvolupament dels sentits.
• Viatge al interior del cos humà (National Geographic).

Tasca

• Quines implicacions educatives té el desenvolupament dels sistemes sensorials?
• Com dissenyaries una estança de 0-1a una escola bressol tenint en compte aquesta informació?
• "L'espai és l'ànima de l'escola infantil." J. Quilghini (1980)

Referències bàsiques

• Feldman, R. S., Campos Olguín, V., González Acosta, M., & Araiza Hoyos, M. T. (2008). Desarrollo en la infancia (Cuarta edición.).Pearson Educación.
• Palacio, J. , Palacios G., Marchesi, A., i Coll, C. (1991). Desarrollo psicològic i educació (1a. ed., 3a reimp). Alianza Editorial.
• Sadurní, M. (2008). El desenvolupament del nen passo a passo. Barcelona: Ed. UOC.

... (Notes continuen)