Proclamació de la República Catalana (1931)

Llei aprovada pel Parlament de Catalunya l'abril de 1934 que garantia als rabassaires accedir a la propietat de les terres que treballaven.

Conflicte social i polític a Catalunya l'octubre de 1934, provocat per la decisió del govern de la Generalitat de proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola.

Un govern espanyol format per partits de centre-dreta, com la CEDA, que es va veure com una amenaça a la República i a l'autonomia catalana.

El president de la Generalitat de Catalunya durant la República, conegut per la proclamació de l'Estat Català durant els Fets d'Octubre de 1934.

Un coalició de partits d'esquerra creada a Catalunya per alçar-se en contra del Front Català d'Ordre, va recolzar el Front Popular a les eleccions de 1936.

Una coalició electoral formada per partits de centre-dreta, defensant el manteniment de l'ordre social a Catalunya i combatent l'esquerra.

Una gran coalició de partits d'esquerra que es va formar per a les eleccions espanyoles del febrer de 1936, amb un programa que incloïa l'amnistia pels empresonats pels fets d'octubre de 1934 i el restabliment de l'Estatut.

General que va dirigir les operacions de l'exèrcit per reprimir els Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya.

La República va generar desconfiança entre els sectors empresarials i agrícoles, provocant un increment de l'atur (uns 600.000 desocupats) i augmentant la conflictivitat social amb vagues.

La pèrdua de popularitat i el desgast de la coalició de partits que donava suport al govern van anar augmentant durant el 1933, degut a la dreta en procés de reorganització, les repercussions de l'escàndol de Casas Viejas, els efectes de la crisi econòmica i la col·laboració entre republicans i socialistes.

Alcalá-Zamora, el president de la República, va retirar la confiança al govern de la República i va nomenar Diego Martínez Barrio president d'un nou gabinet.

El 19 de novembre del 1933, les dones van poder votar per primer cop a Espanya. La dreta, coalitzada, va aconseguir formar una única candidatura, mentre que l'esquerra es va presentar en candidatures separades.

La CEDA (Confederació Espanyola de Dretes) de Gil Robles i el Partido Republicano Radical de Llerroux van obtenir més d'un centenar de diputats cadascun, però no van aconseguir una majoria per governar en solitari.

El nou Govern va començar a capgirar la política reformista del bienni anterior, frenant la reforma agrària, establint la devolució de terres a la noblesa, anul·lant la cessió de terres a pagesos d'Extremadura i concedint llibertat de contractació, causant una tendència a la baixa dels sous dels jornalers.

El Bienni Conservador va ser un període a Espanya, des de 1933 fins a 1936, marcat per l'ascens de la dreta al poder i un canvi de direcció en la política de reformes d'abans.

La CEDA, liderada per Gil Robles, va guanyar les eleccions de 1933, donant lloc al nou govern.

La Generalitat va aconseguir competències exclusives en àrees com l'educació, la cultura, la seguretat i el dret civil, entre d'altres.

La Llei del 1931 que va establir la institució de l'Estatut d'Autonomia va definir Espanya no com un estat federal, sinó com un Estat integral, amb una única sobirania.

L'Estatut de Núria va ser presentat a les Corts espanyoles per Francesc Macià, però la seva tramitació va ser complicada a causa de la interpretació de la Constitució de 1931.

El govern central va proposar una autonomia moderada, els parlamentaris catalans reclamaven una autonomia àmplia, i la dreta s'hi va oposar categoricament.

Aquest Estatut va ser aprovat per les Corts espanyoles, amb un esborrany diferent al del de Núria.

El català i el castellà van ser reconeguts com a llengües oficials a Catalunya.

La Generalitat va obtenir competències extenses en ordre públic i justícia, mentre que la majoria de competències en àrees com l'educació, les obres públiques i la sanitat eren compartides amb l'Estat.

El sistema de finançament de l'Estatut de 1932 va ser considerat com a insuficient per a la Generalitat.

La República va reformar l'exèrcit per garantir l'obediència al poder civil i modernitzar-lo. Va implementar la Llei de Retir de l'Oficialitat, que oferia als oficials la possibilitat de retirar-se voluntàriament.

Alguns sectors de l'exèrcit, especialment els africans, van veure la reforma com una agressió a la tradició i al seu poder.

El general Sanjurjo va liderar un cop d'Estat contra la República, que va fracassar però va demostrar que la lleialtat de l'exèrcit no estava garantida.

Catalunya va ser la primera regió a tenir una major autonomia amb la creació de la Generalitat i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia.

La dreta espanyola s'oposava a l'autonomia de Catalunya, que era un dels factors que debilitaven la República.

La República va invertir molt en educació, construint escoles i implementant una reforma pedagògica per assegurar un ensenyament públic, obligatori i gratuït.

Es va introduir un sistema d'educació laic, es va promocionar la coeducació i es va eliminar la separació dels estudiants per gènere a les classes.

La República va promoure la igualtat i la llibertat, però va afrontar molts desafiaments, com l'oposició de la dreta i els intents de cop d'Estat.

La Generalitat Republicana va tenir un període de govern curt, però va realitzar diverses accions importants durant els anys 1932-1934.

L'impuls de la Generalitat per a la creació de cooperatives, centres d'experimentació agrària i la reducció del 50% de les rendes dels rabassaires evidencien l'esforç per millorar les condicions dels pagesos.

La Generalitat va aplicar una sèrie de mesures per millorar la Sanitat i l'Assistència Social, com la creació de nous hospitals, l'atenció als malalts i la prevenció de malalties.

La Generalitat va impulsar la creació de noves escoles primàries i centres d'ensenyament secundari i professional, millorant les condicions laborals i salarials dels mestres.

La Generalitat va promoure la normalització de la llengua catalana, amb la publicació del Diccionari General de la llengua catalana, obra de Pompeu Fabra.

La dreta, l'Església i l'Exèrcit van respondre a les reformes republicanes amb resistència, creant un clima de tensió social i política.

La Generalitat Republicana va dedicar recursos i esforços a la promoció de la cultura catalana, amb projectes com la Biblioteca Ambulant i La Barraca.

La Generalitat va implementar diverses accions per a la salut pública, com la promoció de la higiene i les campanyes de vacunació.

Un període de fortes tensions i conflictes a Espanya, marcat per les vagues, desordre social, enfrontaments al carrer i violència política, que va crear un clima propici per al cop d'estat militar de 1936.

Un partit polític català d'esquerra que va aconseguir 23 dels 41 diputats a les eleccions espanyoles de 1936, obtenint una victòria contundent a Catalunya.

Un grup polític de dretes que va ser derrotat a les eleccions de 1936 i que va mostrar oposició al nou govern del Front Popular. Els seus membres van participar o van recolzar el cop d'Estat de juliol de 1936.

Un intent dels generals Espanyol i Mola i de les forces d'extrema dreta de prendre el poder per la força a Espanya, basat en la idea de restaurar l'ordre, l'autoritat, la unitat espanyola i la religió.

Organització política i social extremista de la dreta, que va participar en el cop d'estat de 1936 i que va ser un dels protagonistes de la violència a Espanya durant la Guerra Civil.

Un dels caps de la trama del cop d'estat militar de 1936 a Espanya, que va liderar un intent fallit de cop el 1932.

Un dels principals organitzadors del cop d'estat de 1936 a Espanya, conegut per la seva participació en accions violentes contra els partits d'esquerra.

Un projecte d'Estatut elaborat per la comissió del govern de la Generalitat el 1931.

Va definir Catalunya com un estat autònom dins la República Espanyola.

Declarava el català com a llengua oficial junt amb el castellà.

Preveia la possibilitat de federar-se amb altres països de parla catalana.

Un govern autonòmic que es va crear a Catalunya per a la gestió dels seus propis afers.

El líder d'Esquerra Republicana (ERC) que va ser escollit president de la Generalitat.

El nou marc institucional de l'autonomia catalana.

La desaparició formal de la República Catalana, però amb un govern autonòmic a la pràctica.

El període històric a Espanya entre 1931 i 1933 caracteritzat per un govern d'esquerres que va impulsar reformes socials, laborals i agràries, impulsades per la unió entre la burgesia republicana d'esquerres i el moviment obrer socialista.

Un conjunt de mesures legals implementades pel govern republicà per millorar les condicions laborals dels treballadors, com ara la jornada laboral de 8 hores i la regulació del treball forçós.

Un projecte legislatiu amb l'objectiu de redistribuir les terres i crear una classe mitjana rural, permetent l'expropiació de terres i la seva redistribució.

Les accions del govern republicà per reduir la influència de l'Església catòlica a la societat espanyola, com ara la secularització de l'estat i la prohibició de l'ensenyament religiós.

Un canvi en la llei que va permetre als ciutadans divorciar-se i casar-se civilment, simbolitzant la separació entre l'estat i l'Església.

Una llei que va limitar la possessió de béns per part dels ordres religiosos, buscant reduir la seva influència econòmica i política

L'enfrontament entre la República i l'Església catòlica, marcat per la secularització de l'Estat i la limitació de la influència religiosa.

La posada en pràctica de polítiques laïcistes, com ara la secularització de l'estat i la limitació de l'ensenyament religiós, en una societat majoritàriament catòlica.