Primers Textos Catalans (Segle XII)

Literatura Catalana I

• L'estudi de l'obra dels autors al llarg de diferents èpoques, moviments artístics i tendències literàries forma la història de la literatura.
• La progressió al llarg d'un eix cronològic acompanya l'exploració de la història de la literatura catalana.

Primers Textos en Llengua Catalana (Segle XII)

• La formació de la llengua catalana sorgeix cap el final de l'Imperi Romà; els romans van imposar el llatí a mesura que s'expandien a través de les terres, passant a anomenar-se romanització.
• Existien dues formes populars de llatí:
  • El llatí clàssic, utilitzat pels grans autors, l'Església i documents oficials.
  • El llatí parlat pel poble.
• L'Imperi Romà va ser enderrocat el 476 d.C., el llatí va evolucionar cap a una nova llengua: el català.
• Per tant, el català és una llengua romànica amb orígens al llatí vulgar.
• La formació de la llengua catalana va iniciar com a llengua oral al segle VIII. Hi ha evidències de text escrit cap el segle XII, com per exemple textos litúrgics o jurídics. La literatura apareix al segle XIII.

Primeres Manifestacions

• El Liber Iudiciorum o Llibre Jutge del segle XII, és un dels primers textos escrits en català; és una traducció catalana d'una compilació de lleis visigòtiques de l'època del rei Recesvint.
• A la Biblioteca de Montserrat es conserven fragments d'aquest text d'interès lingüístic, que no conté llatinitzacions.
• Les Homilies d'Organyà (finals del segle XII o principis del XIII) són un altre text antic català en prosa, consistent en sis sermons amb comentaris sobre diversos evangelis i epístoles en un estil senzill.
• Es tracta de l'adaptació al català d'un sermonari escrit en occità que utilitzava el català en la predicació.
• El manuscrit es troba a la Biblioteca de Catalunya, demostrant que el llatí no era àmpliament entès pel públic.

Literatura Medieval (Segles XII-XV)

• La literatura catalana neix a l'edat mitjana, en una societat feudal estructurada jeràrquicament.
• Aquesta societat es divideix entre la noblesa (incloent el rei), l'Església i el "poble", amb el rei per sobre de tots, la noblesa i l'Església com a estaments privilegiats i el poble com l'estament no privilegiat (90% de la població).
• Tres grups socials han difós la idea que la societat es divideix en els que resen (clergat), els que lluiten (noblesa i vassalls) i els que treballen (serfs).
• Tot això es reflecteix en la literatura medieval, per exemple: literatura moral i religiosa, literatura cavalleresca i literatura popular; la literatura reflecteix la societat de l'època: guerra, honor i amor.

La Poesia Trobadoresca (Segles XII-XIII)

• La poesia trobadoresca és un gènere literari format per composicions poètiques escrites per trobadors en la llengua vulgar d'occità, conreat principalment als territoris occitans i catalans entre els segles XII i XIII; els trobadors catalans van escriure en occità.
• Era comú compondre i cantar cançons d'amor a les corts feudals.
• Encara que hi hagi escriptors masculins, els trobadors s'ocupen principalment d'escriure la lletra i la música de les cançons, i fins i tot alguns prínceps i grans senyors feudals s'han convertit en trobadors.

L'amor cortès

• Les cançons o poemes sobre l'amor cortès sempre presentaven la mateixa situació, explicaven les relacions entre senyor i vassall: una relació lleial i submisa entre un enamorat i una dama noble i casada.
• El poeta li confessa el seu afecte i li demana que el tracti com a vassall i que es digni a respondre-li tanmateix amb un gest.
• Atès que la dama (midons) és l'objecte de vassallatge del trobador (hom), la relació ha de ser secreta perquè està casada; per tant, es refereixen a ella per un pseudònim (senhal) en lloc del seu nom real.
• Els envejosos (lausengiers) poden alertar al marit (gilós), que podria matar al trobador a causa de les seves descobertes.
• Es produeix un triangle d'amor (amant-dona-marit) i un acord d'amor absolut entre la dama i el trobador.
• L'amor cortès reflecteix un paral·lelisme entre la relació feudal de vassallatge.
• Els trobadors catalans més importants van ser Ramon Vidal de Besalú, Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.

Gèneres trobadorescos

• Hi ha moments diferents per al trobador, depenent de la seva relació amb la dama:
  • Trobador enamorat: tria una dama per dedicar-li poemes amb timidesa i súplica, així com la seva decisió d'acceptar la seva salutació.
  • Trobador vasall: descriu la seva estimada com essent excel·lent i superior a totes les altres dones al món i ofereix servir-la a canvi de la seva lleialtat, cercant penyores per simbolitzar la seva gratitud.
  • Trobador a l'alba: l'amic del trobador cuida i avisa de l'alba en el dia que la dama rep i correspon al trobador durant la reunió, moment en què han de separar-se.
  • Trobador no correspost: canta a la crueltat de la dama que rebutja el seu amor; està ferit, abatut i demana pietat, fins i tot desitjant ser besat per la dama perquè no hagi de morir.

Existeixen diversos tipus de composicions poètiques segons el tema que tractaven:

• Cançó: és el gènere més important, característic per l'amor i occità per definició, denota els sentiments amorosos del trobador, adulant i idealitzant la dama. Al final hi ha el senyal, pseudònim poètic.
• Sirventès: temàtica de denúncia, odi a un enemic, conflictes polítics, gèneres bèl·lics o morals amb components polítics o satírics.
• Alba: la tristesa es manifesta quan els amants s'acomiaden després de la nit en despertar-se per la matinada.
• Pastorel-la: conversa d'amor entre un trobador i una pastora al camp.
• Plany: lament per la mort d'una persona, habitualment un senyor feudal.
• Tençó: debat entre trobadors amb crítiques a diferents maneres de trobar.
• Balada: composició per a cor i solista; apta per a ser ballada.
• Dansa: religiosa i dedicada a Mare Déu; consisteix en un refrany i tres cobles.

Ramon Llull (Segle XIII)

• Ramon Llull va néixer a Palma de Mallorca el 1232 i va morir el 1316 amb 84 anys.
• Provenia d'una família benestant barcelonina que va acompanyar el rei Jaume I durant la conquesta de Mallorca, fent d'escriptor polifacètic, filòsof i activista religiós.
• Visqué a la cort de l'infant Jaume (Jaume II de Mallorca) i es dedicà a la poesia trobadoresca.
• Cap als 30 anys, va abandonar la seva dona i fills, va vendre les seves pertinences i es va dedicar a la vida religiosa que li va ocórrer; durant nou anys, va rebre instrucció i va orar, i va contractar un esclau sarraí per que li ensenyés l'àrab amb la convicció de que les llengües podrien ajudar els infidels.

Els seus tres objectius eren:

• Convertir els infidels al cristianisme.
• Escriure llibres per difondre les seves creences.
• Crear escoles per a la formació de predicadors
• Cap al 1280, Llull va iniciar nova etapa com a missioner i amb idees evangelitzadores; va anar a Roma el 1287 per a demanar permís per dur a terme les reformes que professava i va visitar París, on va llegir la seva Art a la Sorbona; va viatjar a Xipre, Armènia i Jerusalem.
• La seva activitat misionera a Tunis (1293) va ser plena de dificultats per a que el condemnessin a mort, pena que li van commutada, els servents intentaren enverinar-lo cap al 1302 a Xipre i Armènia, tot seguit el 1307 a Bejaïa va ser apedregat com a conseqüència de la discussió oberta amb el mufti de la ciutat.
• Llull va tornar a Tunis en els darrers anys de la seva vida per a que pogués continuar escrivint.
• La seva mort va ser cap al 1316, essent enterrat a l'església de Sant Francesc de Palma de Mallorca.

Estil de Ramon Llull

• L'autor del català literari és Ramon Llull.
• El primer escriptor europeu d'obres filosòfiques i cultes era català, i per la present raó va tractar temes que fins aquell moment havien estat reservats per a el llatí.
• L'obra consisteix de més de 250 obres amb intencionalitat didàctica, sobretot moral i doctrina cristiana amb recursos literaris per fer la lectura més entenedora; va destacar els exemples o faules i altres textos que utilitza l'autor per transmetre al lector un ensenyament.

Obres de Ramon Llull

• En narrativa va destacar dos grans novel·les:
  • Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill (1276-1283), conegut com Blaquerna, organizat en cinc llibres, Blaquerna serà frare, abat, bisbe, papa i ermità. Va destacar el Llibre d'Amic e Amat.
  • Llibre de meravelles (1287-1289): Enciclopèdia formada per deu llibres que recullen les meravelles de la creacio. La natura i déu es poden contemplar en aquest llibre.

Les Quatre Grans Cròniques (Segles XIII i XIV)

• Entre els segles XII i XIV es van escriure les grans cròniques catalanes extenses sobre fets històrics.
• Si bé existien textos orals transmesos històricament, les quatre grans cròniques tenien un gran valor històrics. Es coneix com vivien i com s'organitzaven a més que tinguessin un valor literari; en general, la llista incloïa una sèrie de pensaments i anècdotes.

Les quatre grans cròniques són:

• Crònica de Jaume I el Conqueridor o Llibre dels fets
• Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere d'Aragó
• Crònica de Ramon Muntaner
• Crònica de Pere el Cerimoniós
• Les característiques comuns d'aquests treballs són: Escrites durant el segle XIII i XIV, patriotisme, la figura central és el rei, narren contemporaneïtats experimentades per l'autor.

Crònica De Jaume I O Llibre Dels Fets:

• L'obra és autobiogràfica, ja que Jaume explica la seva història vital i les seves gestes més significatives, principalment la presa de Mallorca i València.
• Malgrat haver estat escrita per escribans, va ser finalment revisada per l'autor; és el llibre més vell dels quatre i utilitza frases quotidianes i expressions familiars per descriure el militarisme i la religiositat.

Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rei en Pere d'Aragó:

• Descriu la vida i els èxits dels monarques, des d'Alfons I el Cast, avi de Jaume I, fins a Pere II el Gran.
• Tot i estar basada en l'experiència personal, també inclou tradicions llegendàries; es parla també de la conquesta de Sicília i de l'invasió en Catalunya pels francesos i així com per Pere és alliberada.

Crònica de Ramon Muntaner:

• Aquesta crònica consta de 5 regnats, incloent el de Jaume fins a la coronació d'Alfons III el Benigne.
• El mateix autor és juntament amb els reis un dels protagonistes i explica les seves campanyes militars.
• A causa de la seva expressió vivencial, sembla més un conte que un relat històric.

Crònica de Pere el Cerimoniós:

• Els fets històrics són exposats del punt de vista del rei.
• La intenció política de Pere era servir d'exemple per a futurs monarques, per la qual cosa va posar el regnat llavors i després el seu.
• Considerada la més fidel i documentada, va ser escrita per un equip d'escribes.