Plató: orígens, vocació i obra

Plató - Orígens i Vocació

• Plató pertanyia a una família noble amb connexions amb una antiga monarquia atenesa.
• Inicialment, la seva vocació era orientada cap a la política i la literatura.
• L'èmfasi de Plató va canviar quan Sòcrates va influir en la seva vida, convertint-se en el seu deixeble durant 8 anys.
• Després de la mort de Sòcrates, Plató va escriure diàlegs amb influència socràtica, destacant les idees, l'obra i el llegat del seu mestre.
• Plató va viatjar a Sicília i Itàlia, on va estudiar les obres d'Heràclit, Parmènides, Anaxàgores i el pitagorisme.
• Plató va organitzar la seva teoria filosòfica i va fundar l'Acadèmia, un centre per a formació i recerca amb l'objectiu de formar líders il·lustrats en cultura i política.

Obra de Plató

• Plató és el primer filòsof del qual es conserva una obra quasi completa, revelant el seu prestigi i influència.
• L'obra platònica es presenta en forma de diàlegs amb personatges destacats, on Sòcrates sovint té el paper principal, tot i que disminueix en els darrers treballs.
• Es conserven 14 cartes de Plató, especialment la número 7, que és autobiogràfica i ajuda a interpretar la psicologia i les motivacions de l'autor.
• Tota la teoria de Plató es pot veure com una línia de continuïtat de les teories de Sòcrates.
• La filosofia de Plató sorgeix de la superació de l'escepticisme dels sofistes i les limitacions de Parmènides.

Períodes de l'Obra Platònica

• Període socràtic: diàlegs curts sobre problemes socràtics i crítica als sofistes i al relativisme a la cultura d'Atenes.
• Període de transició: després d'un viatge i contacte amb el pitagorisme, Plató crea l'Acadèmia i publica diàlegs sobre l'ànima, el coneixement i el govern.
• Període de maduresa: desenvolupa les teories fonamentals com la teoria de les idees, la dialèctica, l'antropologia, la teoria política i la divisió de gèneres de la realitat.
• Període de vellesa o crític: període autocrític amb replantejament i desenvolupament de teories principals, amb un enfocament al pitagorisme.

Diàlegs Socràtics

• Els diàlegs exposen exemples de les discussions entre Sòcrates i diverses personalitats.
• Hi apareixen teories socràtiques sobre el daimon, el respecte per la llei i la recerca de conceptes morals.

Teoria de les Idees

• Plató concep una realitat dualista amb dos tipus d'éssers que coexisteixen.
• Món sensible: accessible pels sentits, subjecte a canvi, naixement i mort.
• Món intel·ligible: accessible per la raó, habitat per éssers eterns, invariables i múltiples.
• Les idees o formes són entitats intel·lectuals i extrasensibles i serveixen com a models de la realitat sensible.
• Plató anomena participació la relació entre les idees i els éssers particulars, on tot ésser creat participa de la idea corresponent.
• Les idees estan ordenades jeràrquicament liderades per la idea del Bé, que és la base de tota la resta, tangible o intangible.
• L'ànima pot localitzar la idea en els objectes individuals.
• L' estructura platònica per explicar el coneixement de l'ànima segueix l'afirmació de Parmènides: "allò que es pensa i allò que és són la mateixa cosa".
• Hi ha tres imatges que descriuen la relació de l'ànima i la realitat:
• Analogia del sol: mostra la relació entre el món intel·ligible i el sensible.
• La idea del Bé és la causa de la ciència i la veritat.
• Plató compara el Bé amb el sol, la ciència i la veritat amb la llum.
• El món de les idees dóna existència al món sensible.
• Simil de la línia: relaciona l'estructura de la realitat amb la forma en què l'ànima coneix el mon.
• Els mons es divideixen en graus d'ésser i coneixement.
• El món sensible conté imatges captades per la imaginació i còpies captades per la creença, formant la doxa.
• El món intel·ligible es subdivideix en objectes matemàtics estudiats pel pensament discursiu i idees captades per la intel·ligència.
• Mitjançant el pensament, es pot arribar a la idea suprema del Bé.
• El coneixement científic només pot ser de allò immutable i universal.
• Mite de la caverna: representa l'accés al coneixement intel·ligible mitjançant l'educació i la comprensió.
• El mite mostra 4 tipus de ser i coneixement per mitjà d'un viatge alliberador amb un final tràgic.
• El viatge progressa de conèixer ombres a entendre causes i acabar amb la comprensió de la naturalesa del Bé (Sol).
• Tres conclusions extretes de les imatges:
• Distinció entre realitat intel·ligible i sensible, amb la segona depenent de la primera.
• L'ordre de la realitat intel·ligible es degrada a còpia en la realitat sensible.
• L'ànima entén l'estructura de la realitat mitjançant operacions segons l'objecte de coneixement.
• La gradació de la realitat reflecteix els tipus de coneixement en l'ànima; de la imaginació a la intel·lecció.
• L'ànima coneix allò intel·ligible per abstracció, sense hipòtesis.
• El coneixement involucra alliberament, però no tothom ho pot fer.

La Dialèctica

• Heràclit: entén els processos naturals i la intervenció del conflicte.
• Sòcrates: desenvolupa l'art del debat mitjançant preguntes i respostes per a la cura de l'ànima.
• Plató: obté el coneixement últim sobre el món intel·ligible i comprèn l'estructura de les idees sense l'ús d'hipòtesis.
• Eina per al coneixement i autoconeixement de l'ànima.
• Dialèctica ascendent: parteix del món sensible i l'observació de la presència de les idees cap a la idea universal del Bé.
• Dialèctica descendent: procedeix del món de les idees cap al món sensible.
• La força que impulsa l'ànima és el desig de conèixer la realitat intel·ligible i de tornar a l'origen.

Teoria de L'ànima

• L'ànima és eterna, existeix abans del cos i després de la mort, és intel·ligible i és el principi vital del cos.
• Plató va adoptar la idea de Sòcrates, dels pitagòrics i de l'orfisme que el cos és una presó per a l'ànima i la mort és un alliberament.
• L'ànima pertany al món intel·ligible, coneix les idees i oblida la seva naturalesa quan torna al món sensible.
• L'aprenentatge és, doncs, recordar.
• Plató utilitza la maièutica de Sòcrates, tot i que la millora amb el concepte d'ànima.
• L'ànima és eterna, mentre que el cos no ho és, per tant l'ànima passa d'un cos a un altre al llarg del temps.
• Plató explica la caiguda de l'ànima amb el mite del carro alat, un carro conduït per dos cavalls, un blanc i un negre, i el cavall negre intenta a l'ànima al món sensible, per això l'ànima cau i habita al cos, convertint-se en un home mortal.
• L'ànima és triàdica i consta de tres parts amb diferents funcions localitzades al cos, mantenint un equilibri.
• El desequilibri causa que l'ànima caigui al món sensible i es trobi amb un cos.
• La naturalesa dominant és proporcionada per la part de l'ànima dominant.
• L'equilibri d'aquestes parts de l'ànima és la justícia.
• Racional: situa't al cervell, ens distingeix dels animals, la seva virtut és la saviesa i és la que ha de conduir les forces.
• Irascible: és troba al pit, la seva virtut es la fortalesa i expressa la voluntat.
• Concupiscible: situada a l'abdomen, relacionada amb les passions i el desig,la seva virtut es la temprança.
• Aixi es com s'entén la necessitat de l'educació y aprenentatge per els ciutadans per aconseguir la cura de l'ànima per cada individu de conformitat amb la seva naturalesa.

Cosmologia (Arkhé)

• Plató concep la natura com a ordenada (cosmos), com a entitat vivent amb cicles grans.
• L'univers i els seus elements tornen al punt de partida a cada cicle.
• La proporció entre cos i ànima de l'ésser humà és similar a la de l'univers, el que Plató nomena microcosmos i macrocosmos, respectivament.
• Tres elements conformen l'ordre còsmic:
  • Model: Idea del Bé, que governa la realitat intel·ligible.
  • Executor: El demiürg és qui còpia el model de la realitat.
  • Còpia: engendrada a partir del model, conté ànima i cos.
• L' univers conté cos i ànima, el moviment està proporcionat per l'ànima.
• Aquesta ànima va ser creada per Demiürg a partir del model i mitjançant les idees, unint-la al cos còsmic.
• El cos còsmic està fet d'elements, Plató afegeix l'éter per facilitar el moviment.
• Els planetes giraven al voltant del sol i la capa mes externa és la de les estrelles fixes.

El Paper dels Mites i de L'escriptura

• Plató usa imatges per exemplificar les seves teories per introduir la complexitat.
• Són teories no escrites que utilitza Aristòtil, conegudes com a (ágrafa i dógmata).

L'acadèmia Desprès de Plató

• Després de Plató, l'Acadèmia va evolucionar, tenint problemes amb el cristianisme.
• L'Acadèmia qüestionava les teories platòniques i el cristianisme, motiu pel qual va acabar sent clausurada .

Comparacions amb altres filòsofs

• Pitagòrics:
  • Les seves comunitats eren jerarquitzades i aspiraven a tenir pes polític.
  • Plató accepta l'origen preexistent de les ànimes.
  • Assumeix la concepció de la interioritat del cos com a presó de l'ànima.
  • Plató creu en la immortalitat i la transmigració de les ànimes.
  • Plató defensa la virtut per alliberar l'ànima.
  • En ambdues filosofies, les matemàtiques són essencials.
• Parmènides:
  • Com Parmènides, Plató defensa la superioritat de la raó sobre les aparences canviants.
  • Ambdós es plantegen preguntes sobre el Ser.
  • La idea ès el ser en sentit pur.
• Heraclit:
  • Plató accepta l'existència del món sensible.
  • Plató accepta una interpretació mitjançant Logos i Idees.
  • Plató afirma que no hi ha coneixement sòlid de les coses sensibles pel seu moviment constant.
  • Plató defensa la relativitat del món físic i la necessitat de les Idees a nivell individual.
• Plató intenta solucionar la contraposició Heràclit-Parmènides dient que el món sensible és heraclità i que el interligible Parmenideà.