*09 Nusos de carreteres: Interseccions, rotondes i enllaços

Nusos de carreteres

• Els nusos de carreteres són punts crítics en la xarxa viària afectant la capacitat, la velocitat i la seguretat.
• Es classifiquen segons com resolen l'encreuament de vies i els moviments de connexió.

Interseccions

• Tots els moviments tenen lloc al mateix nivell, sense creuaments a diferent nivell.
• S’utilitzen en carreteres convencionals.
• Avantatges: implementació senzilla i econòmica.
• Inconvenients: menor capacitat d'accés a vies secundàries i creuaments que afecten la seguretat amb IMD alta.

Rotondes

• Totes les vies tenen la mateixa prioritat i s'eliminen els girs a l'esquerra, facilitant la comprensió.
• Consisteixen en una calçada anular amb circulació antihorària al voltant d'una illeta central.
• Inconvenients: necessiten més espai que una intersecció, causen cues en IMD alta i pèrdues de temps, i poden formar part d'un enllaç.

Enllaços

• Els moviments es fan a diferents nivells, creuant trajectòries.
• S'utilitzen a autopistes, vies preferents i carreteres amb IMD alta.
• Avantatges: major capacitat i seguretat.
• Inconvenients: necessiten més superfície i són més cars a causa de les obres de pas.

Punts de conflicte

• Es produeixen per interaccions entre trajectòries de vehicles, com circulació paral·lela, divergència, convergència i encreuaments.

Elements dels nusos

• S'utilitzen carrils d'acceleració i alentiment, trams de trenat, rotondes o vies col·lectores-distribuïdores.
• L'elecció depèn de la proximitat a altres nusos, la capacitat requerida i les condicions de l'entorn.

Tipologia de nusos

• Els vehicles poden continuar recte, girar a la dreta o a l'esquerra, o canviar de sentit.
• La classificació es basa en com es resolen els moviments conflictius.

Enllaços vs. Interseccions

• Enllaç: Moviments a diferents nivells, reduint els punts de conflicte a confluències i divergències.
• Intersecció: Moviments al mateix nivell, classificant-se segons el sistema de control.

Sistemes de control d'interseccions

• Semafòric: Separació temporal dels moviments per evitar encreuaments.
• Prioritat fixa: Una via té prioritat sobre les altres.
• Rotonda: Calçada anular amb circulació antihorària al voltant d'una illeta central.

Formes tipificades d'enllaç

• Trompeta: Ramal semidirecte + llaç.
• Enllaç evolutiu: Primera fase trèvol o diamant.
• En trèvol parcial: De 2 o 4 quadrants.
• En diamant: Normals / Partits / Compactes / Amb peses.
• Trèvol modificat: Amb un, dos o tres girs a l'esquerra predominants.

Formes tipificades d'interseccions

• En T: Sense canalitzar o canalitzada amb llàgrima central.
• En Y: Amb ramal semidirecte o amb carril d'espera.
• En Creu: Sense canalitzar o canalitzada amb llàgrima central.
• En X: Amb ramal semidirecte o amb carril d'espera.
• Parella de Ts desalineades: Amb carril d'espera.

Factors en l'elecció i disseny del nus

• Classificació tècnica: En vies segregades, enllaços; en vies convencionals amb IMD>5000, enllaços per evitar creuaments.
• Classificació funcional: Continuïtat de l'itinerari principal en xarxa bàsica, i interrupcions per a la xarxa comarcal o local.
• Evolució de la xarxa viària: Considerar canvis i incorporació de noves carreteres.
• Característiques del trànsit: Estudis per avaluar nivells de servei, composició i intensitats horàries.
• Accidentalitat: considerar rotondes o vies col·lectores-distribuïdores per reduir accidents.
• Entorn: Considerar topografia, impacte ambiental, espai disponible, i accessibilitat.
• Consistència: Equilibri entre tipologies de nusos, nombre de carrils i vies de gir.

Nivells de servei (NdS)

• Cal realitzar un estudi de trànsit individualitzat per conèixer la capacitat i el nivell de servei específic d'un nus viari
• Troncs: Densitat (vehicles lleugers equivalents / km per carril).
• Divergències i convergències: Densitat.
• Trams de trenat: Velocitat o densitat.
• Creuaments o accessos a rotondes: Temps de demora.

Capacitat en interseccions

• S'estudia per separat cada accés, distingint moviments amb prioritat i sense.

Capacitat en rotondes

• Les entrades estan controlades per senyals de prioritat, utilitzant mètodes basats en l'experiència i la intensitat del trànsit.
• El mètode del CETUR calcula la capacitat màxima en 1500 vehicles/hora per carril, augmentant amb semaforització.

Capacitat en enllaços

• La capacitat es determina per ramals d'entrada, sortida i trams de trenat.
• S'aconsellen enllaços de diamant amb peses per a carreteres convencionals.
• S'aconsellen ramals tipus bucle per a girs a l'esquerra en autopistes.

Recomanacions de disseny d'interseccions

• Distància entre interseccions: Complir distàncies mínimes segons la classe de carretera amb opció de carrils de trenat si no es pot.
• Visibilitat: Garantir mínim visibilitat de creuament segons instrucció de carreteres.
• Traçat en planta: Creuar vies amb angles pròxims al recte i es considera la canalització per sobre de 300 vehicles/dia.
• Traçat en alçat: Unir alçades i pendents, adaptant vorals interiors i complint amb la instrucció 3.1.I.C.; pendents suaus i acords verticals lluny de la calçada.

Elements de canalització

• Illetes divisòries: separen sentits, avisen de la proximitat d'una intersecció i regulen el trànsit.
• Illetes d'encarrilament: controlen i direccionen el trànsit, especialment en girs.
• Carrils centrals d'espera: milloren la seguretat viària.

Disseny de rotondes

• Illot central: Zona elevada al centre.
• Illot deflector: Desvia i guia el trànsit, reduint la velocitat.
• Calçada anular: Circulació en sentit antihorari.
• Gorgera: Per a maniobres de vehicles pesants.
• Ample d'entrada i sortida: Ample dels trams on l'accés interseca amb el cercle.
• Radi d'entrada i sortida: Radi de curvatura externa.

Criteris de disseny

• Normativa: No hi ha normativa única a Espanya, però hi ha documents de la Generalitat de Catalunya, pel Ministeri de Foment i el MOPU.
• Plataforma anular: Circular excepte en casos d'espai limitat, amb diàmetres exteriors recomanats entre 30 i 45 metres.
• Inclinació: No superar 3% entre vores recomanant el 0,5% i garantint peralt constant del 2%.
• Rotondes urbanes: es recomana no tenir vora.
• No es permet l'estacionament de vehicles ni carril bici a la calçada anula amb accessibilitat de vianants a l'illot central.
• Entrades i sortides: 1-3 carrils segons necessitats i ràdis interiors superiors a 10m.
• Totes les amplades en accesssos i sortides hauran de garantir un resguard mínim als vehicles.
• Inscricions longitudinals han de ser limitades.
• Consistència de velocitats: Fer estudi i garantir límits, amb radis mínims per a cada trajectòria.

Ramals d'Enllaços i Factors del traçat

• Trànsit previst, àmbit i entorn, configuració, classificació funcional i velocitat de projecte, i nombre de carrils.
• L'elecció de la tipologia del ramal ha de considerar les característiques del traçat i les connexions amb la calçada.
• Distància entre enllaços: Superior a 6km en calçades separades i 2km en calçades úniques.
• Ramals: Els girs a dreta es resolen normalment mitjançant ramals directes.
• Ramals en llaç: Velocitat específica baixa i capacitat limitada.
• Per a la gestió correcta de ramals es important la velocitat del projecte, les inclinacions longitudinals i la secció transversal dels mateixos.

Tipus de ramals

• Els moviments de gir per defecte son resolts amb un ramal directe o semidirecte. L' encreuament de trànsit amb girs a le'squerra, han der ser transitats a diferent nivell degut a complexitat
• Es pot utilitzar ramals en llaç, en nansa interior o exterior i en cercle per aquest tipus de moviments angulars