Llenguatge Musical i Ensenyances Elementals

Llenguatge Musical i Ensenyances Elementals de Música

• Les Ensenyances Elementals de Música busquen oferir una formació artística de qualitat i garantir el coneixement bàsic de la música.
• El llenguatge musical és l'eix vertebrador d'aquest nivell formatiu.
• Permet el coneixement, comprensió, valoració i ús de la música com a llenguatge artístic i expressió cultural.
• Enriquir les capacitats de comunicació i realització personal.
• La finalitat essencial és desenvolupar les capacitats vocals, rítmiques, psicomotrius, auditives i expressives per a una comunicació i representació eficaç.
• En les Ensenyances Professionals, pren un enfocament més específic, introduint l'harmonia i els llenguatges contemporanis.
• L'ensenyament del llenguatge musical ha evolucionat amb noves pedagogies.
• Aquestes pedagogies plantegen aprenentatges rellevants, vivencials, significatius i motivadors, fomentant la creativitat i la capacitat d'acció.
• La pràctica musical desenvolupa la capacitat lingüística, crea llaços afectius i cooperatius en grup, i afavoreix la relaxació.
• L'alumnat accedeix a la dimensió estètica de la música, valorant la seva bellesa i fomentant la creativitat.

Evolució Històrica del Llenguatge Musical

• L'ensenyament de la música ha estat present en totes les cultures.
• Abans de la notació musical, la música es transmetia oralment per imitació.
• La imitació en l'ensenyament de la música ha estat defensada per pedagogs com C. Orff i Martenot.
• A Mesopotàmia (IV mil·lenni a.C.), la música i el seu ensenyament estaven sota el domini dels sacerdots, amb una major importància de la música profana amb l'arribada dels assiris.
• En el període Caldeo (S. VII i VI a. C.), l'estudi de la teoria musical va ser fomentat per la creença en la connexió entre les relacions harmòniques i els astres.
• Aquesta idea va ser portada a l'Antiga Grècia pels Pitagòrics.
• A l'Antic Egipte, la música estava al servei del temple.
• Els sacerdots vetllaven per la puresa del seu estil religiós i van usar la quironimia per acompanyar el cant amb moviments de les mans.

La Música en Textos Sagrats i Educació

• En els textos sagrats hindús, "Los 4 Vedas", apareix una forma de notació musical; la dansa hindú servia per facilitar la memòria musical.
• El codi més antic de la música india és el Natyasastra (S. 200 a. C.).
• La música hindú va influir decisivament en la cultura àrab.
• A la Xina, la educació musical es concebia com a ornamentació i embelliment personal des del primer mil·lenni a. C.
• La música jueva, juntament amb la grega, va marcar la trajectòria de la música occidental.
• A Esparta i Atenes, l'educació musical era obligatòria i més important que l'exercici físic.
• Al segle V a.C., es considerava que la educació integral hauria d'abarcar la musica, la poesia i la dansa, però la musica perdria importància durant el temps.
• Lasos de Hermione és considerat el primer ensenyant professional de música.
• A la Grècia Clàssica, l'ensenyament musical es basava en el cant d'escales, la vocalització, i el coneixement dels intervals, amb dues tendències: teòrica (Pitàgores) i pràctica (executants).
• Plató considerava la música fonamental per a l'educació de l'esperit.
• Aristòtil coincidia amb Plató però derivava la importància de la música al ritme.
• Platón i Aristóteles vinculaven a educació de joventut amb el caràcter serè del Dòric.
• Aristógenes va estudiar la capacitat de la música per provocar sensacions i emocions.

Influències i Decadència de la Cultura Musical

• Ptolomeo de Alejandria va ser qui va tenir influència sobre teòrics posteriors com Boeccio i Casiodoro.
• Ciceró i Quintilià van tractar la música com a ensenyament de l'oratoria
• Casiodoro i Boeccio van elaborar els fonaments durant uns mil anys
• La cultura musical va patir decadencia entre el segle IV i XI, per culpa del cristianisme primitiu.
• Alsegles VII i XII neumàtics i gestos quironòmics van reforçar l'memorització melòdics.
• La música formaba el Quatrivium juntament amb l'arimètica, la geometria i l'astronomia.
• Van sorgir a França els primers tropos cap alany 800, facilitant l'memorització melòdica.
• Guido de Arezzo va realitzar moltes invencions didàctiques per l'aprenentage de la música.
• Com per exemple l'escriptura diastemàtica mitjan neumes i asignar en nom per a sis notes.

Evolució en l'Ensenyament de la Música i Mètodes Didàctics

• Al segle XIII, hi ha major separació entre música teòrica i pràctica: la teoria en universitats com a part del Quadrivium, i la pràctica en escoles.
• Les corts palaciegues i els monestirs creen les seves pròpies capelles de cantors.
• A Espanya, durant l'època dels Reis Catòlics, es fomenta l'educació en tots els camps.
• Martí Luter valora la música en l'educació, especialment el cant, i integra la música en l'educació alemanya, utilitzant la interpretació coral perquè tot el món aprengui.
• Al segle XVII, es creen els primers conservatoris a Itàlia, on el solfeig serveix per agilitar la veu i aprendre adornaments.
• El "Solfeggio" era una pràctica de cant, utilitzant els exercicis de cant dels mestre italians
• Per cantar el solfeig s'utilitzaven sons vocàlics de Zacconi, Cerone, Mersenne, hi havia uns quans
• "El melopeo y el maestro" del Cerone va ser mètode difós i utilitzat durant molt temps.
• El conservatori de Paris funda en 1784, i s'estableix que s'organitzés la formació musical incloent el solfeig.
• Federico el Grande va decretar que hi hagi classes de cant tres vegades a les escola.
• El solfeig es desenvolupa i s'estabilitza al segle XIX, hi han molts mètodes per Itàlia.
• Pestalozzi, un pedagog i filòsof suís, va crear mètodes de pedagogia musical desenvolupats per Dalcroze, Kodaly, Orff, Willems, etc

Grans Pedagogos de la Música i els seus Mètodes

• Cada investigador o pedagog ordena el seu mètode ajustant-lo a l'alumnat, adaptant-se a seves particularitats.
• Totes les metodologies tenen el mateix eix: educació auditiva, vocal, motriu i instrumental, desenvolupant la improvisació i la creativitat.

Mètode Jacques Dalcroze

• Pedagog i compositor suís (1865-1950), preocupat per la manca de sentit del ritme en alguns alumnes, va crear un mètode (1903) per marcar el ritme amb el cos.
• Perquè el moviment reforci amb el coneixement
• Anomenat Rítmica o Gimnàstica Rítmica: ritme, moviment i dansa, reconciliant la ment i el cos, afavorint el desenvolupament psicomotriu i l'expressió.
• Va iniciar el método per les mancances de l'educació musical, els elements rítmics, aptitudes motrius.
• La Rímicta de Dalcroze tracta de conjugar les facultats del ritme, inteŀligencia, sensibilitat i improvisació.
• I que la percepció del só sigui una epxressió corporal desprès.
• Els principis elementals sont: tot ritme és moviment i tot moviment és material.
• Tot moviment necessita espai. L'espai i el temps estan units per la matèria que els atravessa per un ritme etern.
• La coordinació motriu desenvolupa el cos, espai i el temps Representa vivències corporals,elements musicals de ritme, melodía o dinàmica formal.
• La base del seu mètode es forma por: el desenvolupament del sentit mètric, el solfeo(desenvolupament de les facultats auditives) i la improvisació(amb gestos amb el corpo, al piano).
• L'experiència sensorial i motriu primer de tot. Desprès s'introdueix un coneixement inteŀlectual
• Per últim la educació rítmica i musical(ANÀLISI)
• El solfeig desenvolupa la funció auditiva
• També estimula la lectura a primera vista i estimula el sentit tonal.
• Al començament utilitza una anotació espontànea dels alumnes per la lectura

Mètode Willems

• Va néixer a Bèlgica (1890-1978), però va viure un temps a França. I va ser nomenat professor a Ginebra (Suïsa).
• Willems creia que l'educador pedagog ha de saber els mecanismes que intervenen en cada moment.
• Com a exemple:el factor psicològic de l'ensenyança.
• La educació auditiva es el principal mitjà de la musica per educara als estudiants, es a dir, saber discriminar la intensitat del tempo
• L'audició serà triple, es a dir, serà sensorial, afectiva i mental.
• El mètode parteix dels principis vitals del ser humà que porta cap al nens que estimin la música
• Intenta d'investigar el caràcter de la relació entre la música que sigui de ritme, melodia, harmonia i l'home que sigui de cos, fisica i l'affectivitat mental
• Les categories sempre contenen característiques superiors que suposen,ritmo,so,melodia i una armonia
• Tot aquell que tingui un fenomen musical, tindrà la capacitat cognitiva inherent a cada nivell
• Willems dicta uns 3 moments per viure els aprenentages; vida de la conciencia, presa de conciencia, vida inconsciente.
• El seu plan de clase el divideix e 4 moments: el desenrotllament sensorial auditiu, l'audició y la pràctica itmica, les cançons de pedagogia y per utlitm, la manera de desenvolupar el del tempo.
• Va dividint aquest planea a quans graus pedagògics, de 4 que 1 es la iniciacició musical del nen 1r grado on descobrexi la música en sí.
• La iniciació musical del 2n grado el qual es la introduccció al grafisme, a la vivesa interna pre- instrumental (ordenarlos onons y les notes visuals del grafisme, tot partint d'un pentagrama.
• I finalment el 4 grao que es el solfev pero con la creativitat com un centre y que conesti els oidos, el ritmo del cant.
• I les seves Activitats: Desenrotllament del cant y el audiotivament sensorial.

Mètode Orff-Schulwerk

• Carl Orff (1895-1982), compositor i director alemany, va fundar una escola de música, dansa i gimnàstica (1924), marcant un nou enfocament a l'educació musical.
• Es fonamenta en la base d'un mètode que és la fusió del més profund amb el tronomi que es composo per "moviment ,musica i la paraula."
• Intenta fer-li veure al professor y a l'alumne, per mig de la uadicio activa fer que tot ells tinguin la capaciat de comprendren tot el que toca.
• La metodologia te en compte aspectes més importants y elements constitutius como la musica elemental, la llengua , el ritme o improvisacio.
• Es basa a la percussión, en cançons o simplement instruments.
• L'element melòdic que en parteix, és a dir, quan parla normal que seguexi a un ritme.

Instruments i Elements en el Mètode Orff

• Instruments: El cos,i la percussió, paraula o cançons que expressen el moure del core o ball.
• Ús de paraules per explicar y entendre el compas.
• Formes: que rimin y que es facin recitades y que surtinguin de la imaginacio.
• La majoria de les melodies surten de cançons populars y rítmiques.
• La seqúwncia a seguir es: Ritmes que acaben sent acompañas amb sonit, creando una seqüencia y s'inventa paraules que s'asemblin y que siguin mes melodriques.
• Tambe posa en us y funciona amb les formen musicals como el ritme y el cant de melodia.
• Improvisacio vocal: Sempre esta present las actvitas amb parules y instruments en moviment .

Mètode Kodaly

• Zoltan Kodaly (1882-1967), compositor i musicòleg húngaro . S'enfoca en les cançons que apropen mes el nen al ritme y al cant.
• Crea un métode unic per les síl·labas rítmias.
• Element principal del cant és el mètode de canta com una activitat grupal on l'estudiant ha de ser voluntari.
• Musica, com algo que es presat y está en l'aire.
• El métode va per una série de regles en la que el sol autentic y artistic es valida para.
• La atuentica musica ha de ser una base de la expresio mes musical com algo necesari.
• Solfeo, per sillabas rítmmques.
• Solfeo relatiu al cant.
• Utilitza fonemas amb los ritmos per la silabas rítmmiques.
• Utilitza per mes ritmiques un nom para y la nota, per mig el ritme

Mètode Martenot

• Maurice Martenot (1898-1980), compositor e ingeniero francés, parte de la concepción de que el niño/a presenta las "mismas reacciones psicosociales que el hombre primitivo"por lo que hay que trabajar el sentido instintivo del ritmo en su estado puro, descartando inicialmente la noción de medida y la de melodía.
• Per començar es te que treballar,la part instintiva del ritme, deixant de banda la melodia. En el trabajo tanto como de juego el nen es capaç de realitza el treball de forma intensa amb duraciones de descáns

Metodologia i Exercicis del mètode Martenot

• Martenot denfense la base de l'educcio acitva del solfe. Que la melodia veixi despertada per l'educacio musical lúdicadespertar la musicalidad mediante juegos y actividades musicales lúdicas en las que se presenta de manera separada el ritmo, melodía y armonía, és dir que la musica parteixi y aixi asentir el ritme.
• Els principi que els i´donen son. Que la tecnica sigi la propia com l'equilibir Que el profe sigi flexible. importacia de la respiracio y relalccio La importancia del silencia intern y la alternancia.

Desenvolupament del sentit ritmic segons Martenot

• Es el prinicpi educatiu que ve del sentit ritmic
• Memorizacio de formuñlas y de ecos como la silaga "la", i el mateuc és fer un cànon
• Rep de ritimes amb expressions como velox o lent.i combinar-les con la entonacio.
• Canviar cançons amb diferentes estta d´anima
• Marca la pulsacio de marxes. L´audició el primer que passa ha de ser la relajacio del silencia. Ha de conixer un to y timbres, escoltar sorolls,durar la duracio del brazo con l,´altura y interpretar les notes agudes. .Les activitaes de can han de partir d´ona corda ,y el to y fer que els nen juguin y marquin sons.
• La preparaci al dolfeig con els jocs con les cançons y posar cancons,i els canvi de les paraules de les cancons.
• Posar un auto fer que pasi y que faci rimes ,al mateix temps

Altres Pedagogies: Suzuky i Elizalde

• Suzuky va centre el seu mètode en la técnica individual en violí.
• Metodo Luis Elizalde, mètode per ensenyar fàcil la mùsica, gradualment i de forma correcta.
• No destaca en noves tècniques mes tot el contrari pero si aporta un aire de com educar en la màica de una forma senzilla tot estructurant contngud a traves de cançons espanyoles y ordenant les idees de forma clara a un EGB.
• Metodología posar les maons a tot arreu y despres con la mà y posar un ritme y representar.

Pedagogies Contemporànies i la seva projecció

• En pedagogies contemporànies comença amb els grans mètodes con hem dicho de Orff a Codaly y que es posa enfasis de forma clara a tot allo que pot ser una música contemporànea como el llenguatge y los materilas que sonin.
• Aquest compositors a part de posarse mès a tot un metodes cretivs , que com la idea fonamental es fer veueu que la musica y la manera en com la mirem cambi y es total.

Les Aportaciones de Murray Schaffer i John Paynter a l'Educació Musical

R. Murray Schafer:

• Compositor canadenc (1933) que basa les bases de l'educacio en l'alumne.

1. EL desciobrimen y el desenvolupamnets de las possibilidades de l alumno para que vea el painasaje del so 3 Que el alumne apengui del sorol que el rodeaja y la aprengui. 4 LA musica devera estar intergrada com tot altre instrument, siguin arts o no. El objectiu primordial y escencial es donar la sensibilación de com es crea la musica y la aceptacion. Y rechas la polucion y a traves de la imginacion donara metodes o instruments per los alumnes mes en lla de su invensionaliadd o de lo no convenciolnal B John Paynter: Posasa , que es neseario per que ens arribi al cor i que sepas hacer y tocar a las nuevas ideass Para le ser abiertos para la creatividad y qu eapliquen las bases y se adentrn a la aleatiredad per que aprnguin de las escalas pentaconas. Mètodes I SYSTEMAS DIDACTIO DE AACTUALESS

Mètodes actuals i sistemes actuals de la pedagogia basica

• S´inicia a la eduaicon dl principi XX y se insta el nombre de escuela nuva afectando el campo musical y instaurar als principes Desp es de tot la educacion y a cctividades ya técnicas y se ha de crear un espaco qu ese ha de c rear un un lugar y dar al aluntno que lo enfatiza