Literatura religiosa i moralitzant

Literatura religiosa i moralitzant

• A finals del segle XII i XIII, l'Església es va consolidar amb un fort poder polític, fet que va portar a una degeneració del missatge cristià original.
• Aquesta situació va generar reaccions contra la degradació espiritual del clergat, manifestades en heretgies i l'aparició de nous ordes religiosos.
• Aquests ordes inclouen els franciscans o mendicants, dominics o predicadors i mercedaris.
• L'objectiu dels mercedaris era alliberar presoners a terres musulmanes.
• La vida monacal entra en crisi i es considera necessari predicar per les ciutats per combatre les heretgies, convertir infidels i donar exemple de pobresa.
• Durant la segona meitat del segle XIII, el desenvolupament de les ciutats, la burgesia i les universitats va ampliar el públic lector a obres cièntifiques, filosòfiques, morals i teològiques.
• Aquests canvis van produir la divulgació de la cultura clerical.

Autors importants

• Autors importants d'aquesta literatura religiosa i moralitzant són Llull, Eiximenis i Sant Vicenç Ferrer.
• Aquests autors tenien la necessitat d'elaborar obres que establissin, divulguessin i infonguessin la doctrina cristiana i la seva pràctica moral.
• Van treballar per demostrar la superioritat de la religió cristiana respecte a les altres, com la islàmica i la jueva.

Francesc Eiximenis

• Va néixer a Girona el 1330 i va morir a Elna (Rosselló) el 1409.
• Va néixer en una família de comerciants i va ingressar en l'orde dels franciscans.
• Eiximenis va estudiar a les universitats més prestigioses, com París, Colònia, Oxford i Tolosa, on va obtenir el títol de teologia.
• Va estar al servei de Pere III el Cerimoniós.
• Va ser conseller dels jurats que governaven la ciutat de València entre 1383 i 1408.
• Va ser bisbe d'Elna el 1408.

Obra d'Eiximenis

• Eiximenis tenia com a objectiu divulgar la fe i la doctrina cristianes.
• La finalitat de la seva obra era establir normes de conducta social derivades d'aquesta doctrina.
• Els destinataris de les seves obres eren els laics, els grups socials que dirigien la vida a les ciutats, com ara els juristes, els mercaders i els artesans.
• Eiximenis era entusiasta de la vida urbana i odiava profundament els pagesos i els seus costums.
• Tenia una mentalitat típicament medieval i va ser seguidor de Llull, encara que sense misticisme.

Llibre dels àngels

• "Llibre dels àngels" és un tractat d'angeologia de to planer que pretén estendre el culte als àngels.
• Aquesta obra es destaca per ser la més llegida i traduïda d'Eiximenis durant els segles XV i XVI

Llibre de les dones

• "Llibre de les dones" és una obra amb funció moralitzadora i que no segueix la corrent misògina.
• Aquesta obra serveix com a regiment de la vida ideal per a les diverses condicions d’una dona (infanta, donzella, casada, vídua i religiosa).
• L'obra és un catecisme dedicat al públic femení.

Lo Crestià

• "Lo Crestià" és una obra enciclopèdica en llengua vulgar escrita el 1381.
• Serveix com a instrucció religiosa per a la gent del carrer, que està en perill de desviar-se de les pautes d'una societat establerta i posa en risc el dogma.
• El "Primer" serveix com a introducció de l'obra i exposa els fonaments del cristianisme.
• El "Segon" tracta sobre les temptacions i com vèncer-les.
• El "Terç" aborda els pecats capitals i els seus remeis, amb la voluntat de posar ordre en els costums públics i privats de l'època.
• El "Dotzè" tracta sobre el regiment de la cosa pública abarcant la política i el govern.

Sant Vicenç Ferrer

• Va viure de 1350 a 1419 i va morir a Vannes (Bretanya).
• Va ingressar a l'orde dels dominics i va estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa.
• De 1378 a 1395 va residir a València com a mestre de la càtedra de Teologia de la catedral.
• El 1380 va escriure "De moderno Eclesiae schismate" en defensa del papa d'Avinyó, Climent VIII, i la va dedicar a Pere III el Cerimoniós.
• L'any 1389 va ser nomenat predicador general de l'orde.
• De 1395 a 1399, va ser cridat a Avinyó pel papa Benet XIII, qui el va nomenar confessor i capellà domèstic seu.

Predicador

• De 1399 a 1412, es va dedicar a predicar per Europa.
• El 1412 es va traslladar a Casp per participar en el Compromís de Casp, i es va alinear amb els Trastàmara.
• De 1412 a 1416, es va dedicar especialment a la conversió de jueus i sarraïns, que estaven obligats a assistir als seus sermons.
• Va morir a Vannes, Bretanya, el 1419.

Obra

• L'obra de Sant Vicenç Ferrer no es considera literària perquè no tenia consciència d'escriptor.
• El seu objectiu ideològic era adoctrinar, convertir infidels i evitar heretgies.
• Malgrat això, els seus sermons són una font riquíssima de l'oratòria popular de l'època.

Sermons

• Els sermons de Sant Vicenç Ferrer eren esdeveniments massius.
• Entrava a les ciutats seguit d'un grup de gent (200-500 persones) que incloïa flagel·lants i penitents.
• Aquests sermons generaven grans concentracions de persones.
• El moment culminant era el sermó, que consistia en la introducció, on s'anuncia el tema amb un versicle, la salutació amb la fórmula "Bona gent", i l'explicació del versicle que havia llegit.

Característiques dels sermons

• Els sermons de Sant Vicenç Ferrer eren molt didàctics i sovint improvisats.
• Els escrives i notaris (reportadors) que l'acompanyaven els van recollir taquigràficament, especialment els fragments més persuasius.
• Han pervingut molts d'aquests sermons, alguns no íntegres i altres traduïts al llatí.
• Les característiques principals dels sermons eren el registre popular, el to directe i eficaç, la simplicitat dels exemples (eiximplis) i la dramatització de les situacions (gestualitat, onomatopeies).