Literatura Religiosa i Moralitzant

Literatura Religiosa i Moralitzant

• L'església es consolida amb un fort poder polític, fet que porta a una degeneració del missatge cristià original.
• Aquesta situació genera reaccions contra la degradació espiritual del clergat, com les heretgies i l'aparició de nous ordes religiosos.
• Apareixen separacions dins de l'església, com els càtars.
• Ordes mendicants com els franciscans (Sant Francesc d'Assís) i els dominics o predicadors (Sant Domènec de Guzmán) sorgeixen.
• L'orde dels mercedaris (Sant Pere Nolasc) es crea per alliberar presoners en terres musulmanes.
• La vida monacal entra en crisi, i l'ideal religiós canvia: cal predicar a les ciutats.
• La predicació es fa per combatre les heretgies, convertir infidels, i donar exemple de pobresa.
• A la segona meitat del segle XIII, hi ha un desenvolupament de les ciutats, de la burgesia i de les universitats.
• Això suposa una ampliació del públic lector d'obres científiques, filosòfiques, morals i teològiques, divulgant la cultura clerical.
• Autors importants d'aquesta època són Llull, Eiximenis i Sant Vicenç Ferrer.
• Hi ha la necessitat d'elaborar obres que estableixin, divulguin i infonguin la doctrina cristiana i la seva pràctica moral.
• Es cerca demostrar la superioritat de la religió cristiana respecte a les altres, com l'islàmica i la jueva.

Francesc Eiximenis

• Va néixer a Girona al 1330 i va morir a Elna, Rosselló, al 1409.
• Va néixer en una família de comerciants.
• Va ingressar a l'orde dels franciscans.
• Va estudiar a les universitats més prestigioses, com París, Colònia, Oxford i Tolosa, on va obtenir el títol de teologia.
• Va estar al servei de Pere III el Cerimoniós.
• Va ser conseller dels jurats que governaven la ciutat de València entre 1383 i 1408.
• Va ser bisbe d'Elna al 1408.

Obra

• L'objectiu és divulgar la fe i la doctrina cristianes.
• La finalitat és establir normes de conducta social derivades d'aquesta doctrina.
• Els destinataris són els laics, els grups socials que dirigeixen la vida a les ciutats, com els juristes, els mercaders i els artesans.
• Era entusiasta de la vida urbana i odiava profundament els pagesos i els seus costums.
• Tenia una mentalitat típicament medieval.
• Era seguidor de Ramon Llull, però sense misticisme.

Llibre dels Àngels, 1392

• Obra més llegida i traduïda d'Eiximenis als segles XV i XVI.
• Tractat d'angeologia que pretén estendre el culte als àngels.

Llibre de les Dones, 1396

• Té una funció moralitzadora, però sense contingut misogin.
• És un regiment de la vida ideal per a les diverses condicions d'una dona (infanta, donzella, casada, vídua i religiosa).
• Catecisme especialment dedicat al públic femení.

Lo Crestià, 1381

• Obra enciclopèdica en llengua vulgar.
• Instrucció religiosa per a la gent del carrer, que es trobava en perill de desviar-se de les pautes d'una societat establerta.
• Primer: Introducció a l'obra i fonaments del cristianisme.
• Segon: tracta sobre les temptacions i com vèncer-les.
• Terç: tracta sobre els pecats capitals i els seus remeis, amb la voluntat de posar ordre en els costums públics i privats de l'època.
• Dotzè, Regiment de la cosa pública: tracta sobre la política i el govern.

Sant Vicenç Ferrer

• Va néixer a València el 1350 i va morir a Vannes, Bretanya, el 1419.
• Va ingressar a l'orde dels dominics i va estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa.
• Entre 1378 i 1395, va residir a València com a mestre de la càtedra de Teologia de la catedral.
• El 1380, va escriure "De moderno Eclesiae schismate" en defensa del papa d'Avinyó, Climent VIII, i la va dedicar a Pere III el Cerimoniós.
• El 1389, va ser nomenat predicador general de l'orde.
• Entre 1395 i 1399, el papa Benet XIII el va cridar Avinyó i el va nomenar confessor i capellà domèstic seu.
• Entre 1399 i 1412, es va dedicar a predicar per Europa.
• El 1412, es va traslladar a Casp per participar en el Compromís de Casp, posicionant-se de part dels Trastàmara.
• Entre 1412 i 1416, es va dedicar especialment a la conversió de jueus i sarraïns, que estaven obligats a assistir als seus sermons.
• Va morir a Vannes, Bretanya, el 1419.

Obra

• No es considera estrictament literària, ja que no té consciència d'escriptor.
• Té un objectiu ideològic: adoctrinar, convertir infidels i evitar heretgies.
• Tot i això, els seus sermons són una font riquíssima de l'oratòria popular de l'època.
• Els sermons eren espectacles de masses.
• Entrava a les ciutats seguit per un grup de gent (entre 200 i 500 persones, entre flagel·lants i penitents).
• Els sermons atreien grans concentracions de persones.
• El moment culminant era el sermó.
  • Introducció: anunciava el tema amb un versicle.
  • Salutació: "Bona gent" (era la fórmula que feia servir).
  • Explicació: explicava el versicle que havia llegit.
• Els sermons eren molt didàctics i força improvisats.
• Eren recollits taquigràficament pels escrives i notaris (reportadors) que l'acompanyaven, especialment els fragments més persuasius.
• S'han conservat nombrosos sermons, no íntegres, i alguns traduïts al llatí.
• Característiques dels sermons:
  • Registre popular.
  • To directe i eficaç.
  • Simplicitat dels exemples (eiximplis).
  • Dramatització de les situacions (gestualitat, onomatopeies).