L'Art Prehistòric

El període de l'art prehistòric que inclou les primeres manifestacions creatives humanes, abans del Neolític, del 4.000.000 aC fins al 10.000 aC, amb una societat nòmada.

Obres d'art prehistòriques transportables, com escultures de pedra, os o ivori, ornaments d'animals o plantes, que apareixen al Paleolític superior.

Petites escultures femenines d'os, ivori o pedra, que s'enquadren dins l'Art mobiliari.

Societat nòmada de caçadors-recol·lectors, que vivia a refugis, coves i cabanes, utilitzant eines de fusta, os i pedra.

Fase de l'art prehistòric després del Paleolític, caracteritzat per la pedra polida, l'agricultura i una societat més sedentària.

Ornaments fets amb materials com petxines, ossos d'animals, i amb funcions probablement rituals o estètiques.

Materials utilitzats per a les obres d'art prehistòriques, com pedra, os, ivori, marfil i restes d'animals.

Objectes creats de pedra o marfil, que tenien un poder espiritual i protectors, associats a rituals o supersticions.

Construccions prehistòriques fetes amb grans pedres (megàlits), amb diferents propòsits com rituals, tombes o observacions astronòmiques.

Pedres grans, verticals i aïllades amb possibles funcions simbòliques o rituals, sovint associades a altres monuments.

Círculs de menhirs, utilitzats en cerimònies religioses o observacions astronòmiques.

Estructura de pedres verticals que sostenen una pedra horitzontal, usat com a tomba o monument funerari.

Edificis allargats amb un passadís que condueix a una cambra funerària.

Llargues línies de menhirs o pedres en línia recta, sovint orientades a punts celestials específics.

Els monuments megalítics podien servir per a rituals religiosos, enterraments, observacions astronòmiques i mostrar poder o prestigi.

Període prehistòric (aproximadament del 4000 al 1500 aC) on van ser construïts els monuments megalítics.

Els treballs es van diversificar i van sorgir oficis com la metal·lúrgia, que requeria feines com l'extracció de metalls de les mines. Aquesta especialització va generar desigualtats socials.

Els excedents de producció van permetre el comerç amb pobles veïns gràcies a millores en l'agricultura i la ramaderia, així com a invencions com la roda i la vela.

Cultura que va nèixer a la Mediterrània de la península Ibèrica, influenciada per grecs, fenicis, i cartaginesos i que es distingeix per l'ús del ferro i la seva importància en el comerç.

Els pobles grecs, fenicis i cartaginesos van aportar coneixements tècnics i culturals a la cultura ibèrica.

L'art ibèric es caracteritza per una expressió vigorosa i detallada de figures humanes i animals, reflecteix la importància de la religió, la guerra i la natura en la societat.

Els ibers van utilitzar el ferro com a metall principal enfront del bronze, convertint la Península en un important enclavament comercial.

La península Ibèrica va esdevenir un important punt comercial a causa de la situació estratègica, per les rutes mediterrànies.

Els pobles de la península Ibèrica van iniciar la història escrita de la península.

Estructura subterrània amb cambres excavades al subsòl, sovint amb un corredor d'accés, utilitzat per a enterraments col·lectius de les elits ibèriques.

Ofrenes funeràries que s'inclouen en les tombes, com ceràmiques, armes i objectes personals.

Fosses excavades al terra que serveixen com a sepultures, de caràcter vertical i més senzilles que les cistes o hipogeus.

Espai destinat exclusivament a enterraments, on se situen les tombes de pou.

Edificis de grandes dimensions en forma de vaixell invertit, utilitzats per a enterraments.

Grans torres de pedra amb funció desconeguda, podrien haver estat torres de vigilància o llocs de reunió.

Principalment pedra, especialment gresos i calcàries toves.

Un tipus de tomba comuna a la cultura ibèrica, construïda amb un recinte rectangular de pedra que acull el cos del difunt, sovint en posició fetal.

Els objectes que acompanyen els morts a la tomba, com joies, ceràmica, armes i altres articles que reflecteixen el seu estatus i les seves creences.

Les necròpolis ibèriques simbolitzaven la separació entre el món dels vius i el dels morts.

Els difunts a les tombes de cista es col·locaven en posició fetal, vestits amb una túnica de lli.

Els Ibers cremien els seus morts, però també es feien enterraments tradicionals sense foc, sobretot per a les classes altes.

Sí, els Ibers creien en la vida després de la mort, i per això enterraven els seus morts amb riqueses i objectes.

Cultura prehistòrica que va florir als Alps i el sud d'Alemanya, entre el 800 a.C. i el 500 a.C., coneguda pels seus avanços en металлургия, l'organització social sofisticada i les pràctiques funeràries elaborades.

Cultura celta que va florir entre el 500 a.C. i el I a.C., caracteritzada per una expansió territorial més àmplia, l'art intricat i la seva influència en la tecnologia del ferro. Va sorgir a partir de la cultura Hallstatt, incorporant i transformant els seus elements.

La cultura Hallstatt va ser fonamental per al desenvolupament de la cultura celta, aportant tecnologies, organització social i pràctiques funeràries que van formar les bases de la identitat celta.

L'art de La Tène es distingeix per la seva complexitat i bellesa, mostrant figures humanes i animals estilitzades amb formes corbes, motius vegetals i criatures fantàstiques.

Els celtes de La Tène van destacar per la seva avançada tecnologia en el treball del ferro, especialment en la fabricació d'armes com espases de doble fil.

Els celtes de La Tène vivían en tribus liderades per reis i una elit aristocràtica, amb una forta presència de guerrers.

La cultura Hallstatt va ser crucial per al desenvolupament de la cultura celta, sent la base sobre la qual va sorgir un nou model social, tecnològic i cultural.

La cultura La Tène es va expandir a Europa, arribant a les Illes Britàniques, la Galia (actual França) i les Illes del Mar del Norte, mentre que la Hallstatt es va mantenir més concentrada.