La Vaca Sagrada a l'Índia

La Vaca Sagrada a l'Índia

• Els pagesos famolencs de l'Índia es neguen a menjar vaques, cosa que resulta misteriosa per als occidentals.
• A l'Índia, els valors espirituals es valoren més que la vida.
• La idea d'una explicació pràctica de l'amor hindú per les vaques és desconcertant per als occidentals.
• Els hindús veneren les vaques com a símbol de tota la vida.
• Per als cristians, Maria és la mare de Déu, per als hindús la vaca és la mare de la vida.
• Matar una vaca és un sacrilegi més gran que l'homicidi per als hindús.

Impacte del culte a la vaca

• El culte a les vaques és la principal causa de pobresa i fam a l'Índia segons molts experts.
• El tabú contra el sacrifici de vaques permet que hi hagi 100 milions d'animals "inútils" vius.
• Aquests animals no donen llet ni carn, competeixen per les terres cultivades i els aliments.
• Un estudi de la Fundació Ford va concloure que la meitat del bestiar era potencialment redundant en relació amb el subministrament d'aliments.
• Un economista de la Universitat de Pennsilvània va declarar el 1971 que l'Índia tenia 30 milions de vaques improductives.
• Els turistes visitant Delhi, Calcuta, Madras, i Bombay s'estranyen de les llibertats que gaudeix el bestiar indisciplinat.
• El bestiar vaga pels carrers, menja fora de les estables als mercats, entra als jardins públics, defeca a les voreres i causa embussos.

Més impactes de culte a les Vaques a L'Índia

• Els funcionaris del govern gestionen asils per a vaques on els propietaris poden allotjar els seus animals secs i decrèpits sense cap cost.
• A Madras, la policia reuneix el bestiar perdut i malalt, per permetre'ls pasturar en petits camps adjacents a l'estació de tren.
• Els agricultors veuen les seves vaques com a membres de la família, adornant-los amb garlandes i borles, resant per a ells quan emmalalteixen i cridant als seus veïns i un sacerdot per celebrar el naixement d'un nou vedell.
• A tota l'Índia, els hindús pengen calendaris a les seves parets que representen dones joves, belles i amb joies que tenen cossos de vaques grans, blanques i grasses.
• Aquestes vaques de calendari s'assemblen poc a la vaca típica que veiem en carn i ossos.
• Per molt que els cossos siguin bells, les seves estructures òssies són dominants, i per molt que siguin grassos, poca llet surt de les seves ubres.
• Cap a la meitat de les vaques zebú de l'Índia no donen llet.

El cost de l'amor al bestiar

• L'amor al bestiar no fomenta l'amor a l'ésser humà.
• Molts hindús consideren als musulmans com a assassins de vaques, ja que els musulmans menyspreen la carn de porc però mengen carn de vedella.
• Abans de la divisió del subcontinent indi entre l'Índia i el Pakistan, van esclatar anualment trastorns sagnants entre les dues comunitats per evitar que els musulmans matessin vaques.
• Entre la comunitat musulmana i hindú, continuen enverinant les relacions sobre problemes religiosos com, per exemple els disturbis causats per vaques com Bihar el 1917.
• Mohandas K. Gandhi desitjava una prohibició total del sacrifici de bestiar.
• El 7 de novembre de 1966, una multitud de 120.000 persones va fer una manifestació contra el sacrifici de bestiar boví davant la seu del Parlament indi.
• Vuit persones van morir i quaranta-vuit van resultar ferides durant a aquest disturbi.

L'escassetat de bous

• L'Índia té massa vaques, però molt pocs bous.
• Els bous i el búfal d'aigua mascles són la principal font de tracció per conrear els camps a l'Índia.
• Per cada masia de 10 acres o menys, es considera adequat un parell de bous o búfals d'aigua.
• L'Índia té seixanta milions de granges, però només vuitanta milions d'animals de tracció, un dèficit real.
• Aquest dèficit pot no ser tan greu ja que alguns agricultors lloguen o demanen bous als seus veïns.
• La propietat privada de granges, bestiar boví, llaurar i carros de bous pot reduir l'eficiència de l'agricultura índia.
• Aquest dèficit d'animals de tracció representa una amenaça terrible que plana sobre la majoria de les famílies camperoles a l'Índia.
• Quan un bou cau malalt, el camperol pobre corre el perill de perdre la seva granja.
• L'agricultor indi que no pot substituir el seu bou malalt o mort es troba poc més o menys en la mateixa situació que un agricultor nord-americà que no pot substituir ni reparar el seu tractor avariat.
• Un agricultor que posseeix una vaca posseeix una fàbrica per produir bous.
• Amb o sense amor a les vaques, aquesta és una bona raó per tenir poc interès a vendre la seva vaca a l'escorxador.

Els agricultors indis posen l'accent cultural sobre la capacitat comercial

• Els agricultors indis voldrien tolerar vaques que només produeixen 500 lliures de llet a l'any, ja que la funció econòmica principal de la vaca zebú és criar animals de tracció i la seva llet satisfà les necessitats nutritiva de moltes famílies pobres.
• Quan els agricultors indis volen un animal sobretot per obtenir llet, recorren a la femella del búfal d'aigua, que té períodes de secreció de llet més llargs i una producció de greix de manteguilla més gran que la del bestiar zebú.
• Els bous tenen més varietat d'usos i els agricultors els prefereixen per a l'agricultura a terres de secà i per al transport per carretera.

L'agricultura com a sistema de relacions

• El bestiar boví realitza cometidos que els observadors de les societats industrialitzades amb alt consum d'energia passen per alt o minimitzen fàcilment a l'ecosistema indi.
• Les empreses químiques als Estats Units han substituït gairebé completament l'adob d'animals com a font principal d'adobs agrícoles.
• L'ús d'equips agrícoles amb motor a gran escala implica gairebé necessàriament l'ús de fertilitzants químics.
• La majoria dels agricultors de l'Índia no poden participar en aquest complex, no perquè venerin les seves vaques, sinó perquè no poden permetre's el luxe de comprar tractors.
• La transformació dels animals i l'adob en tractors i petroquímica requeriria la inversió de sumes increïbles de capital.
• L'efecte inevitable de substituir animals barats per màquines costoses és reduir el nombre de persones que poden guanyar-se la vida mitjançant l'agricultura i obligar a l'augment corresponent en les dimensions de la granja ordinària.

Implicacions per a la mà d'obra de la ramaderia

• El desenvolupament de l'economia agrícola a gran escala als Estats Units ha significat la destrucció virtual de la petita granja familiar.
• Si l'economia agrícola hagués de desenvolupar-se de forma similar a l'Índia, caldria trobar en poc temps treball i allotjament per a 250 milions de camperols desplaçats.
• Un increment massiu addicional de la població urbana només podria portar agitacions i catàstrofes sense precedents.
• Les vaques i els bous proporcionen substituts, amb baix consum d'energia.
• El bestiar boví de l'Índia excreta anualment prop de 700 milions de tones d'adob recuperable.
• La meitat d'aquest total s'utilitza com a fertilitzant, mentre que la major part de la resta s'empra com a combustible per cuinar.

L'utilisme de la vaca sagrada

La quantitat anual de calor alliberada per aquesta femta és l'equivalent tèrmic de:

• 27 milions de tones de querosè
• 35 milions de tones de carbó
• 68 milions de tones de fusta.
• La femta de vaca és una font de calor preferida per la seva flama neta, lenta i de llarga durada que no socarra els aliments.
• Permet a l'ama de casa índia despreocupar-se de la cuina mentre cuida dels nens, presta ajuda en les feines del camp o realitza altres tasques.
• Barreja amb aigua, el fem es converteix en una pasta utilitzada com a material per recobrir el sòl de la llar.
• Llimita la formació de pols i pot netejar-se amb una escombra.
• El fem del bestiar es cull amb cura fins a l'últim residu.
• A les ciutats, les castes dels escombriaires monopolitzen la femta depositada per animals extraviats i es guanyen la vida venent-la a les mestresses de casa.
• Una vaca seca i estèril pot constituir l'última i desesperada defensa contra els prestamistes.
• El bestiar zebú té el cos petit, gibas que emmagatzemen l'energia als seus lloms i una gran capacitat de recuperació.
• Se sotmet al cos del bou zebú mentre continuen respirant.
• Mai és fàcil desfer-se d'aquestes bèsties com a totalment "inútils" mentre estan vives.

L'estat de fam durant els temps de sequera

• Arriba un moment en què es perd tota esperança de recuperació d'un animal, i fins i tot cessa la producció de femta.
• L'agricultor hindú es nega a matar o vendre al matadero.
• En temps de sequera i escassetat, els agricultors estan fortament temptats a matar o vendre el seu bestiar vacú.
• Els que sucumbeixen a aquesta temptació firmen la seva pròpia sentència de mort, fins i tot quan sobreviuen a la sequera.
• El sacrifici massiu del bestiar boví sota pressió de la fam constitueix una amenaça molt més gran per al benestar col·lectiu que qualsevol possible error de càlcul d'agricultors particulars pel que fa a la utilitat dels seus animals en temps normals.
• Durant la Segona Guerra Mundial, la sequera i l'ocupació japonesa de Birmània van provocar una gran escassetat a Bengala.
• El sacrifici de les vaques i d'animals de tir va arribar a nivells tan alarmants l'estiu de 1944 que els britànics van haver d'utilitzar tropes per fer complir les lleis que protegien les vaques.
• El fet que hi hagi aproximadament un 30% menys de vaques que de bous.
• Es fan servir diferents mètodes, a excepció del sacrifici directe.
• Les vedelles no desitjades se submergeixen col·locant el coll de manera que, en intentar alletar, punxen les ubres de les vaques i moren com a conseqüència de les coces que reben d'aquestes.

Els aspectes negatius del fam sobre el sacrifici de la vaca

• Els animals vells simplement es lliguen amb cordes curtes, deixant-los així fins que moren de fam, un procés que no dura gaire temps si l'animal ja està dèbil i malalt.
• Finalment quantitats desconegudes de vaques decrèpites es venen subrepticiament mitjançant una cadena d'intermediaris musulmans i cristians, anant a parar als mataderos urbans.
• La prova d'això es troba en què la proporció entre vaques i bous varia segons la importància relativa dels diferents components del sistema agrícola en les diverses regions de l'Índia.
• Quan hi ha extensos arrossars de regadiu, el búfal d'aigua tendeix a ser l'animal de tracció preferit i la femella del búfal d'aigua substitueix llavors a la vaca cebú com a productora de llet.
• L'amor a les vaques contribueix a la resistència adaptativa de la població humana conservant temporalment els animals secs o estèrils, però encara útils; desanimant el desenvolupament d'una indústria càrnia costosa des d'un punt de vista energètic; protegint un bestiar vacú que engordeix a costa del sector públic o dels terratinents; i conservant la capacitat de recuperació de la població vacuna durant sequeres i períodes d'escassetat.
• Hi ha d'haver més terres, aigua, bous i búfals d'aigua.
• Que l'Índia utilitza el seu bestiar boví amb més eficiència que els Estats Units.
• Els habitants dels pobles són molt utilitaristes i res es desaprofita.

La vaca sagrada i la sostenibilitat índia

• El dispendi és més aviat una característica de la moderna agricultura mecanitzada que de les economies camperoles tradicionals.
• El dispensari és una característica de l'agricultura industrial d'EE.
• El nivell de vida superior que posseeixen les nacions industrialitzades no és conseqüència d'una major eficiència productiva, sinó d'una augment molt fort en la quantitat d'energia disponible per persona.
• Els automòbils i els avions són més veloços que les carretes de bous, però no utilitzen l'energia amb més eficiència.
• El consum nacional d'energia implica que cada persona desaprofita molta més energia als Estats Units que a l'Índia.
• Si volen una vaca sagrada, que surtin al carrer i observen l'automòbil de la família.