John Stuart Mill: Ètica Utilitarista

John Stuart Mill

• La seva missió era crear una ètica comprensible per a tothom.
• És un autor empirista que basa el coneixement en l'experiència.
• Defineix l'acció bona com la que causa plaer i l'acció dolenta com la que causa dolor.
• S'adhereix a la filosofia hedonista, basada en la recerca del plaer i l'evitació del dolor.
• Considerat un autor hedonista amb referències a Epicur.
• La finalitat és la recerca del plaer, equiparant-lo amb la felicitat.
• Identifica el plaer amb la felicitat i el dolor amb la infelicitat, seguint la línia d'Aristòtil.
• Les ètiques de la felicitat són eudemonistes, defensant que la felicitat és la finalitat de la vida humana.

Ètica Utilitarista

• Mill extreu un principi ètic conegut com a utilitarisme.
• El terme utilitarisme va ser creat per Bentham, però Mill li dona una altra significació.
• L'utilitarisme avalua si una acció és útil, bona i correcta.
• Una acció és útil quan provoca la màxima felicitat o plaer al màxim nombre de persones i minimitza el dolor al màxim nombre de persones (principi max/min).
• Es tracta d'una ètica antimetafísica basada en l'experiència.
• Una acció útil maximitza la felicitat i minimitza el dolor.
• Per Mill, la felicitat equival al plaer.

El Principi d'Utilitat

• És hedonista, vinculat al plaer.
• És eudemonista, relacionat amb la felicitat.
• És empirista, basant-se en sentiments derivats de l'experiència.
• És antimetafísic, amb fonament en l'experiència.
• És conseqüencialista, on el valor moral de les accions depèn de les conseqüències.

Tipus de Plaer

• Hi ha plaers superiors i inferiors.
• Els plaers superiors són quantitativa i qualitativament millors, aportant més plaer i qualitat, i estan relacionats amb l'ànima/ment.
• Inclouen la intel·ligència i desig de saber (filosofia, ciència...), el sentiment moral (ètica, antiindividualista, progressar col·laborant) i la percepció estètica (art, vehicle de coneixement).
• Els plaers inferiors estan lligats al cos i s'esgoten amb la quantitat, podent causar dolor amb l'excés.
• Exemples de plaers inferiors: menjar i fer esport.
• Els plaers superiors són preferibles perquè no s'esgoten amb l'ús i contribueixen a la societat.
• És legítim preferir els plaers inferiors, però no garanteixen la felicitat, només l'contentament.
• La vida orientada només als plaers inferiors és una vida d'contentament.
• La felicitat implica cultivar les capacitats animal i racional.
• L'opinió de persones que han experimentat els dos tipus de plaers és rellevant, ja que prefereixen plaers superiors.
• Una persona sàvia no renunciaria a la seva saviesa per esdevenir ignorant.
• L'utilitarisme no és una moral de porcs degenerada, ja que els plaers superiors (cultura, ètica, art) ens diferencien dels animals.

Objeccions a l'Utilitarisme

• Segona objecció: L'utilitarisme relaciona la felicitat amb el plaer.
  • Es considerava que la felicitat metafísica implicava tenir totes les inclinacions satisfetes.
  • Aquesta visió pensava que la felicitat no es podia conèixer perquè era un concepte empíric.
  • Mill argumenta que la felicitat és la presència de plaers superiors i l'absència de dolor, basant-se en el seu empirisme.
• Tercera objecció: L'egoisme.
  • Mill defensa que la seva ètica no és egoista a causa de connexions amb Adam Smith i David Hume.
    • Aquests autors defensaven una ètica individualista, que prioritzava els interessos individuals.
    • John Stuart Mill argumenta que els interessos individuals han d'estar vinculats als interessos socials, un principi filosòfic clau en l'Estat del Benestar.
    • L'Estat del Benestar proporciona les eines i recursos mínims per al desenvolupament personal.
    • Els interessos individuals han de contribuir a la societat per vincular interessos individuals i col·lectius.
• L'utilitarisme no cerca la felicitat individual, sinó la de totes les persones afectades.

La Imparcialitat

• Segons Mill, un utilitarista ha de ser imparcial i actuar amb desinterès i benevolença.
• Cal considerar el benestar de tothom a l'hora de prendre decisions, no només el propi.

Les Regles d'Or de Jesús de Natzaret

• Mill compara l'utilitarisme amb la regla d'or del cristianisme.
• Aquesta comparació reforça la idea que l'utilitarisme promou la justícia i el bé comú, no l'egoisme.
• L'interessa és l'ètica cristiana, no la part religiosa.

Paper de les lleis i l'educació

• Per una societat més justa cal harmonitzar interessos individuals i col·lectius mitjançant lleis i institucions.
• L'educació i l'opinió pública vinculen la felicitat personal amb el bé social.
• Les normes socials han d'incentivar el comportament altruista, oposant-se a l'egoisme.
• Les noves generacions han d'identificar el seu interès individual amb l'interès col·lectiu.

Rebuig d'altres crítiques a l'utilitarisme

• Mill conclou que els crítics no entenen bé la seva teoria.

Quarta Objecció

• Actuar desinteressadament és un estàndard massa elevat per a la humanitat.
• Els crítics qüestionen si l'ésser humà pot actuar sempre desinteressadament pel benestar col·lectiu.
• Mill diu que confonen la regla d'acció i el motiu per complir-la i hem d'atendre els resultats de les accions.
• L'utilitarisme és una raó de voluntat per voler fer el bé, no una raó de consciència.

Fragment 24

• Mill defensa la llibertat individual, sempre que no faci mal als altres.
• Contrasta amb Charles Taylor i Michael Sandel, que lliguen la llibertat a la responsabilitat i valors socials.
• Mill critica els comunitaristes, defensant la llibertat individual i la diversitat d'opinions com essencials.

Cinquena Objecció

• Es critica que l'utilitarisme fa els homes freds i sense afectivitat.

Fragment 25

• L'utilitarisme és vist com impersonal i fred, sense considerar les intencions ni els principis morals.
• S'apunta que les intencions de qui actua són importants, no només el resultat de l'acció.
• Es considera que l'utilitarisme és una teoria excessivament matemàtica sense tenir en compte la justícia, la dignitat ni els drets humans.
• L'utilitarisme té en compte emocions i intencions.
• Té una visió limitada de la moralitat en accions, havent de preveure l'impacte moral de les accions envers els altres i un mateix.
• A més del resultat final, importen els efectes de les accions en la societat.
• L'utilitarisme es preocupa tant pel curt com el llarg termini, així com les conseqüències en la societat, incloent la justícia, els drets individuals i la convivència. Busca el benestar equilibrat amb benefici màxim i dolor mínim per a tothom.
• La bondat d'una acció no depèn de la persona, així evitarem l'autoritarisme.

Sisena Objecció

• L'utilitarisme es centra en la moralitat de les accions, sense tenir en compte les virtuts personals.

Fragment 27

• Els crítics senyalen que l'utilitarisme valora més les conseqüències de les accions que la intenció.
• Alguns utilitaristes s'han centrat massa en les accions i poc en el caràcter.
• Hi ha utilitaristes més i menys flexibles.
• Qualsevol teoria pot influir en l'opinió pública.
• No hi ha una resposta única sobre què és immoral.
• L'utilitarisme ofereix una manera clara de decidir quines accions són correctes o incorrectes, per les conseqüències en la societat.
• No ignora les virtuts, sinó que prioritza l'impacte de les accions i promou les accions que generin benefici.

Setena Objecció

• L'utilitarisme no és una doctrina atea.
• El liberalisme es connecta amb el capitalisme, i John Locke estableix els drets naturals atorgats per Déu: vida, llibertat, i propietat privada.
• Aquests drets no es poden violar sense generar violència, Locke veu els diners com a fruit de l'esforç.
• Mill percep la religió com a part de l'àmbit privat, i defensa la secularització separant Església i Estat, i que la raó guia la vida per damunt de criteris religiosos.

Vuitena Objecció

• L'utilitarisme no és una doctrina immoral defensant la "conveniència" davant els principis morals.
• L'individualisme és una teoria ètica i política que prioriza els interessos individuals per damunt les necessitats socials.
• Violar una regla de conveniència genera debilitament de la confiança, i afecta la virtut, el benestar social i la felicitat, desviant-se per conveniència pròpia o d'altri.
• Mill admet excepcions si es viola una regla de conveniència, si la mentida salva un individu d'un mal immerescut.
• Tot i que es pot mentir, la confiança es trenca.

Novena Objecció

• L'utilitarisme no té prou temps de preveure les conseqüències de les accions sobre la felicitat general. Mill es demana per què l'utilitarisme suposadament no té temps suficient.
• Tot el coneixement humà prové de l'experiència, que desenvolopa regles morals.
• L'educació i l'opinió pública transmeten la utilitat i felicitat.
• Existeix un desenvolupament flexible de la moralitat per l'experiència i l'anàlisi de les conseqüències que perfeccionen les normes morals a mesura que canvia la societat. Mill defensa llavors una tradició cultural (grega, romana i cristiana), contra coses com mentir, robar o la violència.
• Afegeix que la història ens donarà nous reptes ètics.

Desena Objecció

• L'utilitarisme ens permet usar excuses per actuar malament i enganyar la nostra consciència.
• Es critica que l'utilitarisme permet justificar coses malament que són “més útils”.
• Com a resposta, Mill explica que tots els sistemes morals tenen excepcions.
• En un conflicte moral hi ha d'haver un principi per decidir quina norma cal seguir.
• I que ens em de centrar en el bé comú per a maximitzar la felicitat i minimitzar el dolor a les persones.
• Mill es pregunta com podem comprovar la validesa del principi utilitarista i ens indica que en hem d'anar a l'experiència i reconèixer que tothom vol la felicitat.
• Mill ens mostra que per trobar els ingredient de la nostra felicitat hem de:
  • Autoobservar-nos (autoconeixement) per veure que et fa feliç.
  • Conèixer a referents saludables.