Untitled Quiz

Els Virus

• Els virus són agents infecciosos molt petits que només es poden reproduir en cèl·lules vives (paràsits intracel·lulars obligatoris).
• Només conté una mena d'àcid nucleic i un revestiment proteic.
• No tenen metabolisme propi, ni ribosomes, ni cap altra organèl·la.
• Són causants d'un gran nombre de malalties en humans, animals i plantes.

Característiques generals i estructures dels virus

• Extremadament petits, normalment de 20-400 nm de diàmetre.
• Contenen material genètic (ADN o ARN, però mai ambdós) envoltat d'una càpsida protectora.
• Alguns virus tenen un revestiment addicional anomenat envoltura.
• Tenen la capacitat d'infecció en totes les formes de vida.
• Els virus infecciosos depenen d'una cèl·lula hoste per a la seva multiplicació, ja que no tenen els mecanismes per a la replicació independent.

Morfologia dels Virus

• Virus helicoidals: Simètria helicoidal, amb la càpsida formant una hèlix.
• Virus icosaèdrics: Simètria icosaèdrica, amb la càpsida formada per 20 cares triangulars.
• Virus complexos: No tenen cap simetria característica.
• Envoltura: Membrana lipídica que envolta la càpsida, derivada de la membrana plasmàtica de l'hoste.
• Càpsida: Revestiment proteic que envolta el material genètic, proporcionant protecció.

Els Prions

• Són partícules infeccioses que consisteixen només en proteïnes.
• No tenen àcid nucleic.
• Causen malalties neurodegeneratives com la malaltia de les vaques boges o la síndrome de Kuru.

Taxonomia Viral

• Classificació dels virus en funció del seu material genètic, estructura, forma i hoste.
• Ordre, família, gènere i espècie.

Hostes dels virus

• Els virus tenen un rang d'hostes específic, infectant només cèl·lules d'una espècie o grup d'espècies.
• Aquesta especificitat és deguda a la interacció entre les proteïnes virals i les receptors cel·lulars.

Factors implicats en la patogènesi dels virus

• Virulència: Grau en què un virus causa malaltia.
• Tropisme: Preferència d'un virus per a un teixit o òrgan particular.
• Resposta immunitària de l'hoste: El sistema immunitari pot controlar la infecció viral.
• Factors genètics: Alguns factors genètics poden predisposar a la infecció viral.

Multiplicació dels virus animals

• Adsorció: El virus s'uneix a la superfície cel·lular.
• Penetració: El virus entra a la cèl·lula per endocitosi o fusió.
• Descapsidatge: El virus desprèn la càpsida per alliberar el material genètic.
• Replicació: El virus utilitza els mecanismes de la cèl·lula hoste per a replicar el seu material genètic i proteïnes.
• Assemblatge: Els nous virus s'uneixen per a formar nous virus.
• Alliberament: Els nous virus s'alliberen de la cèl·lula per gemmació o lisis.

Virus oncogènics

• Alguns virus tenen la capacitat de transformar cèl·lules normals en cèl·lules cancerígenes.
• Els virus oncogènics poden integrar el seu material genètic en el genoma de la cèl·lula hoste.

Infeccions Virals

• Infecció aguda: Símptomes apareixen ràpidament i poden ser molt greus.
• Infecció crònica: El virus roman latent a l'organisme durant anys abans de que es desenvolupi la malaltia.
• Infecció latent: El virus roman latent a l'organisme però no es replica.

Infeccions Respiratòries

• Virus de la grip: Causant de la grip, una malaltia respiratòria aguda i contagiosa.
• Rhinovirus: Causant del refredat comú, una malaltia respiratòria benigne.
• Coronavirus: Causant del síndrome respiratori agut sever (SARS), una malaltia respiratòria greu.
• Virus sincitial respiratori (RSV): Causant de la bronquiolitis, una malaltia respiratòria greu en nens petits.
• Virus adenovirus: Causant d'infecciones respiratòries superiors, conjuntivitis, gastroenteritis i altres malalties.
• Virus parainfluenza: Causant de croup, una infecció vírica respiratòria que pot causar dificultat per a respirar.

Infeccions de Virus Entèrics

• Virus de la hepatitis A, B i C: Causant de malaltia al fetge.
• Rotavirus: Causant de gastroenteritis aguda, una malaltia gastrointestinal que pot causar deshidratació.
• Norovirus: Causant de gastroenteritis aguda, una malaltia gastrointestinal benigne.
• Virus d'Epstein-Barr: Causant de la mononucleosis infecciosa.
• Virus de l'herpes simple 1 i 2: Causant de l'herpes labial i genital.
• Virus de la varicel·la-zòster: Causant de la varicel·la.
• Virus de la poliomielitis: Causant de la poliomielitis, una malaltia neurològica greu.
• Virus de la rabia: Causant de la rabia, una malaltia neurològica mortal per a humans.

Oncovirus

• Virus de la papil·loma humana (HPV): Causant de càncer de coll d'úter.
• Virus d'Epstein-Barr: Causant de càncer de nasofaringe, limfoma de Burkitt i leucèmia de cèl·lula peluda.
• Virus de la hepatitis B i C: Causant de càncer de fetge.

Virus d'Infeccions a la Pell

• Virus de la varicel·la-zòster: Causant de la varicel·la i el zòster.
• Virus de l'herpes simple 1 i 2: Causant de l'herpes labial i genital.
• Virus de la verola: Causant de la verola, una malaltia exantèmica contagiosa greu.
• Virus del molusc contagiosos: Causant de molusc contagiosos, una infecció benigne de la pell.
• Virus de la paròtida: Causant de la parotiditis, una malaltia viral que afecta les glàndules salivals.

Els Fongs

• Són organismes eucariotes unicel·lulars o pluricel·lulars que viuen en ambients humits i càlids.
• Es reprodueixen per esporulació.
• S'alimenten per absorció.
• Es classifiquen en fongs saprofits (no causen malalties), parasits (causant malalties) i simbiòtics (relació beneficiosa amb altres organismes).

Fongs i infeccions fúngiques / Micòtiques

• Les infeccions fúngiques poden ser superficials o invasives.
• Els símptomes varien depenent del tipus de fong i part del cos afectada.
• Les infeccions fúngiques poden ser tractades amb medicaments antifúngics.

PARÀSITS

• Hoste intermediari/secundari: On el paràsit viu fins a arribar a l'hoste definitiu.
• Hoste definitiu: On el paràsit fa que tingui lloc la seva reproducció sexual.

Bacteriologia

• Bacteris: Són organismes unicel·lulars procariotes que es troben en tots els ambients.
• Morfologia: Diversitat de formes: cocs, bacils, vibrions, espirilos.
• Classificació: Forma, tinció de Gram, metabolisme, etc.

Exemples d'alguns bacteris:

• Staphylococcus aureus: Causant d'infecciones cutànies, intoxicació alimentària, pneumònia, etc.
• Streptococcus pneumoniae: Causant de pneumònia, meningitis, otitis mitjana.
• Escherichia coli: Habita a l'intestí humà, però algunes cepes poden causar gastroenteritis..
• Salmonella spp: Causant de gastroenteritis i febre tifoide.

Exemple de fong:

• Candida albicans: Causant de candidiasis.

Els Bacteris

• Són organismes unicel·lulars procariotes que es troben en tots els ambients.
• Són importants per a la descomposició de la matèria orgànica, la fixació del nitrogen i la producció d'aliments.
• Alguns bacteris causen malalties en humans, animals i plantes.

Estructures dels bacteris

• Paret cel·lular: Envolta la membrana plasmàtica, proporcionant suport estructural i protecció.
• Membrana plasmàtica: Controla el pas de substàncies a través de la cèl·lula.
• Citoplasma: Conté ribosomes, ADN i altres orgànuls.
• Ribosomes: Són responsables de la síntesi de proteïnes.
• ADN: Conté el material genètic del bacteri.
• Flagels: Són extensions que permeten el moviment dels bacteris.
• Càpsula: Capa externa que envolta la paret cel·lular, proporcionant protecció contra l'hoste.
• Pili: Estructura que permet l'adherència dels bacteris a les superfícies.
• Espora: Estructura de resistència que permet la supervivència del bacteri en condicions adverses.

Creixement microbià

• Fase de retard: Els bacteris s'adapten al nou ambient.
• Fase logarítmica: Els bacteris es multipliquen ràpidament.
• Fase estacionària: La població bacteriana es manté estable.
• Fase de mort: Els bacteris moren degut a l'esgotament dels nutrients.

Microbiota i Microbioma

• Microbiota: Conjunto de microorganismes que viuen en un ambient determinat.
• Microbioma: Conjunto de genomes dels microorganismes que viuen en un ambient determinat.
• El microbioma humà és essencial per al funcionament del nostre organisme.
• La microbiota intestinal està implicat en la digestió, la producció de vitamines, el desenvolupament immunitari i la protecció contra patògens.

Patogenicitat i Virulència

• Patogenicitat: Capacitat d'un microorganisme de causar malaltia.
• Virulència: Grau en què un microorganisme causa malaltia.

Mecanismes de patogenicitat

• Adherència: Els bacteris s'uneixen a les cèl·lules de l'hoste.
• Invasió: Els bacteris entren a les cèl·lules de l'hoste.
• Producció de toxines: Els bacteris alliberen toxines que danyen les cèl·lules de l'hoste.
• Evassió del sistema immunitari: Els bacteris eviten o superen la resposta immunitària de l'hoste.

Bacteris GRAMPOSITIUS

• Bacteris que retenen la tinció de Gram.
• Tenen una paret cel·lular gruixuda composta per peptidoglicans.

Staphylcoccaceae (Estafilococs)

• Són bacteris grampositius que formen agrupaments circulars semblants a raïms.
• Són causants comuns d'infecciones cutànies, pneumònia, meningitis, osteomielitis i sepsis.
• Alguns estafilococs produeixen toxines que són responsables d'intoxicació alimentària.
• Alguns estafilococs són resistents a diversos antibiòtics.

Streptococcaceae (Streptococs)

• Són bacteris grampositius que formen cadenes.
• Són causants comuns d’infecciones respiratòries superiors, pneumònia, meningitis, faringitis i otitis mitjana.
• Alguns streptococs produeixen toxines que són responsables de la febre escarlatina i la síndrome de shock tòxic.

Micrococcaceae

• Són bacteris grampositius que formen grups petits.
• Són comuns a la pell i a les mucoses.
• Algunes espècies poden causar infeccions oportunistes.

Enterococcaceae

• Són bacteris grampositius que són comuns a l'intestí humà.
• Algunes espècies, com Enterococcus faecalis i Enterococcus faecium, poden causar infeccions del tracte urinari, endocarditis, infeccions de la pell i abscessos.

Mycobacterium tuberculosis

• És un bacteri grampositiu que causa la tuberculosi.
• La tuberculosi és una malaltia infecciosa greu que afecta els pulmons i altres òrgans.
• Es transmet per via aèria.

Clostridis

• Són bacteris grampositius, esporulats (formació de endospores).
• Són causants de diverses malalties com el tètanus, el botulisme i la gangrena gasosa.

Pseudomonas aeruginosa

• És un bacteri gramnegatiu que es caracteritza per la seva resistència a molts antibiòtics.
• Són causants d'infeccions de la pell, els pulmons, els ulls i el tracte urinari.

Neisseria

• Són cocs gramnegatius que formen diplococcs (parells).
• Neisseria gonorrhoeae és la causant de la gonorrea,
• Neisseria meningitidis causa meningitis, una infecció bacteriana que pot causar infeccions greus al cervell i als nervis.