Implementació i elecció de sistemes SAAC

Implementació d'un SAAC

• La selecció del sistema SAAC més apropiat es basa en les orientacions de diagnòstic.
• La implementació del SAAC requereix un pla d'ensenyament-aprenentatge que consideri el potencial d'aprenentatge individual, objectius clars, actuacions definides i estratègies d'ensenyament.
• L'objectiu final és aconseguir la funcionalitat comunicativa màxima possible, fent que la persona sigui un comunicador independent.
• L'aplicació del pla requereix oportunitats de comunicació, participació i la implicació de l'entorn, especialment la família, el personal d'intervenció i la xarxa social pròxima.

Elecció del sistema de comunicació

• L'elecció del sistema depèn de les orientacions del diagnòstic i les necessitats de la persona i el seu entorn.
• El procés inclou avaluar les diferents opcions, triar el sistema més idoni i configurar el repertori de signes.

Selecció del sistema SAAC: Condicionants

• Cal tenir en compte les habilitats de l'usuari per aprendre i utilitzar el SAAC, adaptant el sistema a les seves capacitats motrius, cognitives i sensorials.
• El SAAC ha de propiciar la comunicació, l'organització del pensament i la representació de la realitat, o ampliar els recursos comunicatius si ja hi ha un nivell simbòlic del llenguatge assolit.
• L'aprenentatge i l'ús del sistema també han de ser assumibles per les persones de l'entorn habitual de l'usuari.
• El SAAC ha de ser adaptable a les necessitats canviants de la persona i de l'entorn, permetent ampliar els signes i les funcions comunicatives.
• S'ha de considerar el cost d'adquisició i manteniment, la vida útil del sistema i la disponibilitat de servei de reparació.
• L'existència d'una comunitat d'usuaris pot enriquir l'ús del sistema i ajudar a resoldre dubtes.

Repertori del SAAC

• L'elecció del repertori de signes ha de considerar la competència cognitiva de la persona, la complexitat del codi (tipologia dels signes, complexitat gramatical) i el nombre de signes.
• La configuració del repertori es basa en el context en què la persona interactua i ha de cobrir les funcions comunicatives més habituals (persones de l'entorn, activitats quotidianes, objectes, verbs, pronoms interrogatius, etc.).
• La complexitat i abstracció s'han d'incrementar progressivament, començant amb signes propers a la realitat de la persona i de significat clar.
• A mesura que es facin servir de manera adient, s'ha d'ampliar el repertori per avançar cap a un llenguatge més complex.

Barreres a la implementació

• Actitud negativa de la persona usuària per falta de confiança, frustració, esforç o baixa motivació.
• Manca de suport en l'entorn.
• Competència deficient de l'entorn.
• Ineficàcia de l'equip professional per mala coordinació, manca de coherència, disparitat de criteris o manca de flexibilitat.
• Limitacions econòmiques per adquirir el SAAC o fer-hi modificacions.

Planificació de la implementació del SAAC

• La planificació ha de dissenyar actuacions per assolir objectius formulats prèviament de forma realista i personalitzada.
• Els apartats del disseny inclouen la redacció d'objectius realistes, la determinació de les fases del procés d'aprenentatge, la selecció d'estratègies d'ensenyament, la intervenció amb l'entorn familiar i la generalització dels aprenentatges.

Objectius de la intervenció

• Els objectius han de ser precisos, generals (plantejats per a tot el període d'instrucció) i operatius (derivats dels generals).
• Els objectius operatius han de definir conquestes parcials per planificar i avaluar l'avenç, considerant el maneig del sistema, el nivell comunicatiu desitjat i altres aspectes rellevants.

Fases en el desenvolupament de l'aprenentatge

• L'ensenyament del vocabulari té 3 estadis: aprenentatge dels signes, vocalització i reforç.
• Inicialment s'usen fotografies o dibuixos d'objectes, persones o situacions.
• El signe s'acompanya de verbalització en veu alta per reforçar el component auditiu i la lectura labiofacial.
• S'anima a utilitzar signes que s'incorporen al suport quan es consideren apresos.
• En l'ensenyament de la gramàtica es creen seqüències coherents i significatives per a una comunicació simplificada, augmentant progressivament la complexitat.
• L'adquisició de la lectoescriptura és crucial.
• S'han de crear oportunitats per aprendre les lletres i sons representats.
• Fins i tot abans del SAAC, cal estimular la interacció.
• Quan coneixen el SAAC i un vocabulari mínim, cal potenciar les habilitats de conversa (inici, manteniment, torns, canvi de tema, resolució d'errades i interacció amb interlocutors).

Estratègies per afavorir l'aprenentatge

• Respecte a l'usuari evitar paraules i tons inapropiats, renyar o infantilitzar.
• Oferir relacions sinceres i escoltar activament.
• Utilitzar multimodalitat i materials motivadors, anticipant el tema de conversa.
• Les interaccions han de ser riques, obertes i variades.
• L'ambient ha de ser natural i cal una estimulació del llenguatge assistit.

Estratègies per comprensió i expressió dels signes

• Per comprendre els signes verificar si la persona respon o reacciona de manera afirmativa.
• Crear un entorn estructurat i indicar o verbalitzar signes sobre activitats i situacions habituals.
• Per delimitar activitats utilitzar signes de senyal per triar representacions fàcils de reconèixer i signes de comanda manuals que regulen la conducta i acompanyen la instrucció verbalitzada.
• Per a l'expressió, observar, esperar i reaccionar a qualsevol so o acció significatius.
• Esperar un temps predeterminat per donar oportunitat a demanar alguna cosa.
• Reaccionar a la conducta habitual transformant accions en comunicació.
• Construir i interrompre cadenes d'accions per promoure la sol·licitud mitjançant signes.
• Fer reaccionar a senyals per aprendre nous signes.
• Modelar una expressió de desitjos creant oportunitats per expressar-los i ajudar a modelar el signe, mostrant satisfacció davant el dessitge.

Estratègies per gestió de la conversa

• Inicialment cal vetllar per la competència comunicativa.
• L'inici de la conversa requereix habilitats, utilitzant moviments o sons de l’usuari per iniciar-la.
• S'ha de poder avisar que s'inicia una conversa.
• Avançar amb xerrades planificades.
• Altres signes amb diferents usos en la gestió de les converses i converses amb guió flexibilitzant els intercanvis.

Intervenció amb l'entorn

• Proporcionar informació sobre el producte de suport, la forma d'accés, el funcionament del SAAC i com ajudar l'usuari.
• Formar a les persones de l'entorn per interpretar els signes i comunicar-se amb l'usuari, ampliant el seu vocabulari quan calgui.
• Donar pautes per contribuir al procés d'aprenentatge i configurar un entorn estimulant.

Generalització dels aprenentatges

• Afavorir les oportunitats de comunicació i relació i facilitar la sensibilització i condicions que facilitin la participació.
• S'ha de proporcionar seguretat minimitzant situacions frustants.

Estratègies comunicatives per a persones amb dificultats de comunicació.

• Ús de pautes comunicativas convencionals combinades o no amb protocols específics per a cada individu.
• Aplicar bones pràctiques de comunicació que facilitin la interacció.
• Utilitzar estratègies adequades per proporcionar seguretat mostrant interès i reforçant positivament l'usuari no ha de dirigir la conversa monopolitzant-la i adaptant-se.
• Donar "feedback" i validar si s'ha entès o no el missatge.

Pautes No verbal

• Col·locar-se prou a prop seu, sense invadir l'espai.
• Mantenir contacte visual natural i entorn natural i to càlid.
• Usar el llenguatge corporal i gestos.

###Comunicació verbal

• En la comunicació verbal, pensar i estrucutrar prèviament que és el que es vol dir.
• Simplificar el missatge.
• Evitar ser infantilitzant i adequant el missatge gramatical i de vocabulari.

Estratègies específiques per a cada col·lectiu

• L'individu és prioritari, ha d'iniciar gest i senyal.
• Evitar gestos.

Persones amb discapacitat visual

• Seguir paràmetres descrits per a l'afectació.

Persona Sordceguesa

• Aplicar un dels mètodes de comunicació adaptats.

Persones amb discapacitat motriu

• Respectar rimes, adaptar-se i facilitar la comunicació.

Persones amb discapacitat cognitiva

• Donar suport afavorint l'expressió.

Persones amb afàsia

• Actuar per millorar allò afectat.

Sistemes de comunicació amb ajuda

• Requereixen de suport físic.

Components

• Ha d'incorporar un codi i un suport físic.
• Necessiten un sistema d'interacció i forma d'accés amb destinatàries i amb grans dificultats en expresar-se.

Signes

• Existeixen diferents signes amb trets diversos per tal d'adequar-se a la persona i es dividixen en 3 tipus amb complexitat creixent, signes tangents, retallats i gràfics.
• Els signes han de ser icònics, transparents o opacs.
• Depenent de la complexitat i la diferenciació entre el signe i el missatge
• També ha d'importar la grandària, ambigüetat i la productivitat.

###Signes tangibles

• Usats per representar conceptes de manera senzilla i a través del tacte.

Tipus de persones

• Aquelles amb dificultat d'aprenentatge o multidiscapacitat.

Objectes reals idèntics o parts d'objectes

• Utilitzats per a facilitar l'adaptació o artificials, creats exclusivament per cobrir.

###Miniatures

• Necessiten d'habilitat perceptiva i comprensió de la representació.

Signes

• Texturitzats o textutres o o signes retallats plans per descriure una imatge a mostrar.

Signes Gràfics

• Un signe gràfic o pictogràfic és una representació visual perceptible d'una realitat per representar símbols o conyes o imatges retalllades.

La seva capacitat combinatòria

• És limitada.

Signes logogràfics

• Són dibuixos de trets i de naturalesa abstracta que ofereixen riquesa comunicatica.

Suport físic

• Taulers i comunicadors, dispositius digitals o programes i aplicacions són necessaris per poder mostrar la comunicació amb ayuda com taulers de comunicació on es disposen els símbols de forma que sigui fácil per a l'interactuant crear la comunicació.

Tipus de suports

• Convencionals i electrònics, així com fitxes i plafons flexibles fabricats amb cartolina o amb folre, entre d'altres opcions tecnològiques, com son aquells que disposem d'una àmplia base de dades de signes tot permetet personalitzar-lo, així com per poder incrementar respostes d'interacció amb capaciat d'incorporar veu.

L'interactuant

• Fa servir les mans directament o controlat amb un suport amb les parts del cos.

Sistemes

• Els diversos sistemes en sí permeten per mitjà d'imatges amb seqüències preestabilides reproduir missatges.

SAAC amb ajuda estardarditzats

• L'elecció amb l'ajuda del SAAC facilita las adaptacions de forma senzilla i per a totes les capacitats físiques e intelectives.

Sistema PECS (Símbols pictogràfics)

• Sugereixen de manera directa el significat i amb un ampli repertori d'accions simples i elementals i que no necessiten regles sintàctiques.

Sistema Bliss

• La comunicació esdevé molt precisa I articulada amb mes de 5000 signes i de símbols pictogràfics que permeten crear-ne de nous combinant els que existeixen.

Altres SAAC

• N'existeixen de pictogrames i recursos disponibles.

Sistema Widgit Rebus

• De traços més senzills i disponibles.

Indicadors gramaticals

• Exclamació gris, o diagonals amb boles vermelles.

Sistemes PIC

• Utilitzen símbols en blanc i fons negre i el TEA, faciliten la comunicació a integrants TEA o persones absència de parla.

Sistema Minspeak

• Compactació semàntica, utilitzen frases reduïdes amb pictogrames.

Mètode TEAACCH

• El sistema o mètode es basa en l'estructures del elements i per a tot entorn o suport visual.

Recursos Arasaac

• Hi ha un sistema i per mitjà del portal es fan servir o es fomenta la comuniuació.

L'escriptura ortogràfica

• Taulers de comunicació existents.

La implantació del SAAC amb ajuda

• Ha de partir de com es configure el sistema amb l'usuari.

L'educació i medi amb l'aprenentatge

• Sistema d'accedeix i es dispoensen elements de més facil accés de suport.

Elecció dels elements SAAC

• Ha de tenir en compte el contingut relevant, les habilitats visuals tot facilitant que la persona pugui fer servir el que es necessari.

Habilitat motriu

• Altres sistemes han de facilitar l'accés ràpid al sistema.