Imaginació Sociològica i Societat

Imaginació Sociològica

• Implica pensar si els problemes individuals tenen una implicació social més àmplia
• La biologia i la psicologia se centren en l'estudi dels individus
• La sociologia examina les interaccions entre les persones
• L'anàlisi sociològica requereix un enfocament constant tant a nivell micro (preferències, actituds) com macro (configuracions institucionals, grups grans)

Exemples de Transició Macro-Micro

• Weber analitza a "L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme" com el protestantisme a Alemanya es relacionava amb el creixement econòmic
• Valors religiosos (micro) poden impactar el creixement econòmic d'un país (macro)

Fenòmens Individuals i Patrons Socials

• Charles Wright Mills argumenta que la vida individual i la història de la societat s'entrellacen
• La "imaginació sociològica" connecta problemes personals amb qüestions socials més àmplies

Exemples d'Imaginació Sociològica

• El divorci no és només un problema de parella, sinó una tendència social
• La pèrdua de feina reflecteix una crisi econòmica més enllà de l'experiència personal

Aplicant la Imaginació Sociològica

• Factors globals i històrics, com l'edat, el gènere, la cultura i el cost de l'educació, influeixen en les decisions personals
• Les estructures socials influeixen en decisions personals

Modernitat i Postmodernitat

• Interpretacions del canvi social segons teories sociològiques
• Funcionalisme: La societat evoluciona positivament, però el progrés no sempre garanteix benestar
• Teoria del conflicte: El canvi emergeix de tensions entre grups amb interessos oposats, encara que se centra massa en aspectes econòmics
• Les causes del canvi social poden ser econòmiques, culturals i polítiques
• Econòmiques: Els canvis productius generen noves relacions de poder i conflictes de classe
• Culturals: Les idees i creences impulsen el canvi, transformant la societat mitjançant la difusió de coneixement
• Polítiques: Les decisions governamentals impulsen transformacions socials

Modernitat

• Iniciada a finals del segle XVIII, està vinculada a la industrialització, el capitalisme i els avenços tecnològics
• Marx destaca la divisió del treball, la lluita de classes i l'alienació
• Durkheim distingeix entre la solidaritat mecànica tradicional i la solidaritat orgànica moderna
• Weber explica la modernitat mitjançant la racionalització, la burocràcia i l'estratificació social

Postmodernitat

• Qüestionament de la direcció de la societat després de la modernitat
• Fenòmens destacats: globalització i postindustrialització (canvi cap al sector serveis)

Era de la Informació (Castells)

• Transició d'una societat industrial a una societat informacional, organitzada en xarxes
• La tecnologia i el flux d'informació són fonamentals
• La manca d'habilitats tecnològiques causa atur i desigualtat
• La cultura està influenciada pels mitjans electrònics

McDonaldització (Ritzer)

• La societat funciona amb lògica de menjar ràpid basada en eficiència, control i estandardització
• Principis McDonalització:
  • Eficiència: Maximitzar la rapidesa i minimitzar l'esforç
  • Calculabilitat: Prioritzar la quantitat sobre la qualitat
  • Previsibilitat: Uniformitat i absència de sorpreses
  • Control: Automatització i regles estrictes
• Conseqüències: Pèrdua de creativitat i deshumanització laboral i social

Societat del Risc (Beck)

• La modernitat genera nous perills com el canvi climàtic i les crisis econòmiques
• Vivim en una societat d'incertesa i desconfiança
• Risc globals: Contaminació, crisis financeres i terrorisme.
• Imprevisibilitat: No podem anticipar ni controlar totes les consequències

Modernitat Reflexiva (Giddens)

• Els riscos influeixen en la vida quotidiana i la presa de decisions
• A mesura que la societat avança, es generen nous riscos
• Canvis en la família, sexualitat, treball i economia
• Les persones senten que perden el control sobre la seva vida
• Els afectats els riscos són primers en reflexionar sobre ells

Perill vs Risc

• Perill: Amenaça objectiva existent a l'entorn
• Risc: Percepció social d'aquell perill i la probabilitat que passi

Comparativa Modernitat vs Postmodernitat

• Coneixement: Ciència i racionalitat vs Relativisme i fragmentació
• Identitat: Unitària i estable vs Fragmentada i líquida
• Societat: Ordenada i industrial vs Caòtica i consumista
• Consum: Basat en la necessitat vs Basat en el plaer i els símbols
• Relacions socials: Duradores i solides vs Efímeres i digitals

Modernitat Líquida (Bauman)

• Les estructures socials no són estables
• Les estructures socials canvien ràpidament
• Relacions: Fràgils i temporals
• Treball: No hi ha estabilitat laboral
• Identitat: Flexible, constantment reinventada
• Conseüències: Inseguretat, sensació de buit i més llibertat individual

Fent Gènere ("Doing Gender"- West & Zimmerman, 1987)

• El gènere és un conjunt d’interaccions reproduïdes contínuament
• Les persones "fan" el gènere complint les expectatives socials

Socialització

• Individus aprenen i interioritzen normes associades al seu gènere
• És un procés continu que es reforça a través de la família, l'escola, els mitjans de comunicació i el mercat laboral
• Des de petits, els nens aprenen en observar les figures parentals
• Als 2-3 anys, el tenen una idea parcial i distingien entre nens i nenes
• Als 5-6 anys, entenen que tenen un gènere i en relacionen les diferències sexuals a l'anatomia
• És difícil que la persona desaffiï gènere és dificil

Perspectives Teòriques sobre la Socialització de Gènere

• Funcionalisme: Desviar-se de les normes de gènere equival a no haver estat socialitzat correctament
• Reconeix que els individus son capaços de rebutjar o modificar

Agents de Socialització

• Transmeten i reforcen les normes de manera impositiva
• Sovint, la socialització és coercitiva, amb sancions per incompliment

Pressions Socials en l'Aprenentatge de Gènere

• Tot i semblar natural, l'aprenentatge de rols de gènere implica pressions socials i imposicions actives
• El gènere sovint carrega "per força" certs comportaments

Mecanismes de Socialització

• Explícits: transmissió directa i intencional de rols de gènere a la família o l'escola
• Implícits: expectatives subtils i inconscients segons el gènere

Distribució de Gènere en Disciplines Acadèmiques

• Homes i dones estan distribuïts diferentment les àrees del coneixement
• Als 5 anys, sense diferències intel·lectuals
• Als 6 anys, les nenes perceben que els nens són més intel·ligents, allunyant-se jocs d'intel·lecte

Contrucció Social de la Intel·ligència

• Judith Butler argumenta que el gènere no és una essència fixa, sinó una actuació performativa repetida
• La identitat de gènere defineix més "què fas" que "qui ets"

Dinàmiques Socials i Moviment

• Les nenes mouen el cos amb menys entusiasme, no per biologia, sinó per socialització
• Això reflecteix les normes de restricció vers al moviment femení
• Els moviments de les nenes (com xutar una pilota de manera “poc entusiasta") no són biològicament determinats, sinó producte de la socialització.
• El vídeo “Like a girl” mostra com les nenes, en créixer, interioritzen expectatives sobre com han d’actuar.

Gènere i Comportament No Verbal

• Manspreading: En què homes i dones s’asseuen reflectixen normes socials
• Contacte visual: Socialitza perquè evitin contacte visual en situacions de poder

Gènere i Llenguatge

• Un instrument de reproducció de desigualtats
• Homes tenen més autoritat a les dones menys espai
• Valor als hòmens valorada mentre que a les dones es valorat al revés

Taxa Rosa

• Vendre productes a un altre preu
• Maquineta d'afaitar és molt cara
• Aquesta practica contribueix a la desigualtat de gènere

Agents de socialització

• La familia és més influent
• Elements claus son la llenguatge normes i valors
• Es perpertuen tasques a causa d'estereotips
• Es socialitza a través del joc
• Les conductes solen ser degut al gènere
• Pot influir en la vida adulta

Factors que Modulen la Socialització Familiar

• Poden ser de religio o ètnia
• Classe social i posició econòmica poden modular-ho

Professorat i escola

• Hi ha agent de socialització després de ella desprès de la família
• S'espera que els nens siguin millors en matemàtiques, que les nenes
• El material es veu influenciat per gènere de manera esbiaxada
• També relació professorat-alumnat
• Es fomenten els jocs diferenciats

La Universitats

• Hi ha normes interioritzades
• Les dones assumeixen les tasques de l'estudi

El Grup d'Iguals

• Es comença a l'infància, guanya força a l'escola i s'estableix totalment a l'adolecència
• També influeixen l'autoestima, autoimatge
• Potencia certs interessos segons el gènere
• Consumeixen drogues...etc
• Hi ha actituds policíaques o tòxiques
• Les tries urbanes augmenten

La Publicitat i el Màrqueting

• Hi ha influencia
• Reforcen estereotips
• Els mitjans son el canal
• Videojocs: Tenen hàbits poc saludables
• Xarxes socials: Tenen aspectes negatius com l'addicció

Temes de Sexualitat

• Normes social: la cultura i la conducta han de ser apropiades
• Identitat: L'orientació és sexual

Tabus i Estigmes

• Condemna sexual -Hi ha instituciones
• El poder
• La espècie i les relacions biològica influeixen
• Amor antic a occident
• Antica Grècia
• Occident Medieval

Normes Socials i Regulació de la Sexualitat

• Hi ha un guia i limitacó
• Per que no determinin
• Qui determina si es jove
• Normes a partir d'estudis
• Agressions de col.lectius religiosos
• Es mostren diferents situacions que influeixen

Sexualitat com a Guiò Social

• Hi ha una obra en que cal: -Rols -Escenari -Diaàlegs
• Guió culturali: normes sobre matrimoni
• Interpesonal el tipus de relació
• Intrapsíquics son el nivell d'acceptació
• L'ètica en èpoques anteriors ha fet marques

Educació Sexual

• Pot ser un mecanisme de control social
• Hi ha un dilema vers la abstenencia
• Es considera educació sexual
• Hi ha control sobre la natalitat

Estudi de la Sexualitat a Espanya

• Resistencia característiques
• Hi ha barreres morals i i culturals
• Percepció teòrica ha cambaited

Perspectiva i Llibreta sexuale

• Les dones volen millar
• La identitat del codiucti
• Freud

Interès de la Sociologia per la Sexualitat

• La conducta sexual és una conducta social: la sexualitat com a forma de control social.
• Relació amb problemes socials: VIH, prostitució i conductes desviades.
• L’expansió dels drets de la comunitat LGTB ha portat a un major debat sobre la diversitat sexual.
• Impacte de la tecnologia i la globalització:
• Aparició de medicaments com la Viagra per a tractar la disfunció sexual
• Expansió de la indústria del sexe: tràfic sexual, pornografia, sexshops, turisme sexual
• Ús de la sexualitat en la publicitat i el màrqueting

Anys als 60

• Separació separava la sexualitat a la reproducció
• Dret civil i feminitat van reindicar
• Per que van anar a la universitat
• Acceptavan altres formen a expressar

Capitals

• Són en una classe els materials i econòmics
• Capital socia: és una xarxa de relacions
• Capital cultitat: en educació
• Capital humí: Formació i capacitat
• El capital eròtic inclou l'atractiu sexual
• L'avantatge social es té en compte

Apoderament o Explotació?

• Sutil a les xarxes socials
• El 25% cançons sexuals
• El 22% mostra balls sensuals
• El 14% van sensual

Reflexació sociològica

• Es mostra la imatge sexual
• Es crean "jo" a xarxes socials

Amor

• No va ser tant individual
• Molts factors influeixen Georg Simmel: Amor com una formabilitat
• Hi ritus a l'amor
• L'amor és secret
• Pot ser un hàbits associat
• Es escull una parella similat

Confluente i Amor Pur

No tracte d'una unió per siempre Amb igualtat i intercanvi equitativa

Ulrich Beck i Elisabeth Beck-Gernsheim

• Han perdut les característiques inicials
• L'impacte del mercat laboral
• Es contradeix el mercat
• Passional
• Compariti: Basat al coneixement

Cicle de Vida

• Pot ser biològica, Social, o la interració d'ambes Distincions poden ser Seguin: Context Cultural: Depende quin tipus de societat
• Hi ha factors
• Cultural
• Històric
• Generacions Pot variar segons classe o gènere

Perspectiva

• Biología pot se els cicles segons biològica
• Segons la socialitzacio

Life course i la interacció amb el món

1. Desenvolupat al llarg de la vida
2. Agència
3. Temps i lloc 4.Esdeveniments i transicions vitals
4. Cohorts generacionals