Guia d'estudi per a Mossos d'Esquadra 2024

Època històrica en què els humans s'organitzaven en petits grups caçadors-recol·lectors i vivien en coves o cabanes. La seva principal activitat era la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits i vegetals.

Període prehistòric caracteritzat per la transició de la caça i la recol·lecció a l'agricultura i la ramaderia. Es van produir canvis importants en l'estil de vida dels humans, com la sedentarització i l'aparició de la ceràmica.

Període de temps en què es van desenvolupar les primeres societats urbanes a Catalunya, caracteritzades per la seva estructura social estratificada, l'economia basada en l'agricultura, l'artesania i el comerç, i l'arquitectura monumental.

Procés d'imposició de la cultura romana sobre els pobles conquerits, que va incloure l'adopció de la llengua llatina, el dret i la religió romans, així com les seves formes econòmiques, polítiques i socials.

Ciutat romana més important de la Catalunya romana, situada a la actual Tarragona. Va ser un centre administratiu, comercial i cultural, i va ser un model d'urbanisme romà.

Via romana que passava per Catalunya i connectava Roma amb la península Ibèrica. Va ser vital per al comerç i la comunicació entre les ciutats romanes.

Llengües que van sorgir a partir del llatí en diverses regions d'Europa. El català és una d'aquestes llengües romàniques.

Sistema socioeconòmic basat en l'explotació del treball esclau. L'esclau no tenia cap dret i era propietat del seu amo.

Pobles germànics que es van instal·lar a la Península Ibèrica al segle V i van formar una entitat política monàrquica, amb Toledo com a capital. Es van convertir al catolicisme

Conquesta del territori peninsular per part dels musulmans que va començar a la Península Ibèrica al segle VIII.

Territori de frontera que va ser creat per Carlemany a la península Ibèrica per protegir el seu regne dels sarraïns. Aquest territori va ser dividit en comtats i governat per comtes, que estaven en vassallatge amb el rei franc.

Comte que va fundar el casal de Barcelona i va conquerir diversos comtats a la Catalunya Vella. El seu període va marcar una etapa important en la consolidació del poder dels comtes catalans.

Procés pel qual els comtes catalans van anar adquirint autonomia respecte al rei franc i van convertir el seu poder en hereditari.

Acord pel qual el comte Borrell II de Barcelona va declarar la seva independència respecte a la monarquia franca. Aquest fet va marcar el naixement de Catalunya com a entitat política independent.

Període d'expansió de la corona catalanoaragonesa, que va incloure la conquesta de Mallorca, Menorca, Eivissa, València i altres territoris mediterranis. Aquesta expansió va estar relacionada amb el creixement econòmic i naval de Catalunya.

Reunir diferents regions i comtats sota un mateix govern, sense perdre la seva autonomia.

Regió formada per territoris francesos i aragonesos que va ser conquerida part per part per la corona catalanoaragonesa.

Heretgia cristiana que va aparèixer al segle XII en la regió occitana de França. Es van expandir per Occitània i van desafiar la religió catòlica.

Batalla que va posar fi al domini de la corona catalanoaragonesa sobre Occitània. El rei Pere el Catòlic va morir en aquesta batalla, marcant el final de l'expansió catalana a França.

Relacions socials i de poder que es van establir en la societat feudal. Els senyors feudals tenien el poder sobre les terres i la població, mentre que els pagesos eren lligats a la terra en un règim de servitud.

Conjunt de lleis i costums que regulaven les relacions socials i jurídiques entre els senyors i els pagesos en la societat feudal.

Rei de la corona catalanoaragonesa que va iniciar l'expansió de Catalunya en dues direccions: la Mediterrània i el sud peninsular. Va conquerir Mallorca, Menorca, Eivissa i València.

Assemblea política representativa dels tres estaments de la societat feudal: el nobiliari, l'eclesiàstic i el braç reial o representants de les ciutats.

Institució creada al segle XIV per a la representació permanent de les Corts Catalanes. Amb funcions executives i judicials, va esdevenir un important òrgan de govern de Catalunya.

Consell d'un centenar de prohoms de la ciutat de Barcelona que tenia funcions consultives i de control sobre el govern de la ciutat. Va ser un òrgan representatiu important de la burgesia barcelonina.

Pesta bubònica, malaltia infecciosa que va assolar Europa al segle XIV i va causar una gran mortaldat, afectant la demografia i l'economia.

Conflicte social que va enfrontar els pagesos catalans amb els senyors feudals durant el segle XV. Els pagesos van lluitar per aconseguir la llibertat de càrregues feudals.

Sentència que va posar fi a la Guerra dels Remences i va regular les relacions socials en el camp català. Els camperols van guanyar algunes concessions, però van mantenir una situació de dependència.

Acord signat a Casp, Aragó, l'any 1412 per elegir el nou rei de la corona d'Aragó. Ferran d'Antequera, de la família reial castellana, va ser escollit.

Guerra que es va produir a Catalunya entre 1640 i 1659, causada per l'augment dels impostos de la monarquia espanyola i l'augment de la presència militar. Els catalans es van revoltar i van ser derrotats.

Guerra internacional que es va produir a la península Ibèrica entre 1701 i 1714, causada per la successió al tron espanyol. Catalunya es va aliar amb l'arxiduc Carles, però va ser derrotada.

Dia clau en la història de Catalunya en què la ciutat de Barcelona va caure en mans de les tropes castellanes de Felip V. Aquesta derrota va suposar la pèrdua de les llibertats i institucions catalanes.

Decret promulgat l'any 1716 per Felip V per a abolir les institucions catalanes i imposar un sistema unitari i centralista. Aquest decret va suposar la castellanització i l'assimilació del territori.

Creixement de la població que va tenir lloc a Catalunya durant el segle xviii, causat per la disminució de la mortalitat i l'augment de la taxa de natalitat. Va contribuir a la reactivació econòmica de Catalunya.

Procés d'extensió, intensificació i especialització de la producció agrícola a Catalunya durant el segle XVIII. Va suposar un augment de la superfície cultivada, la incorporació de noves tècniques i la millora de la producció.

Procés d'inici de la indústria a Catalunya, que va començar al final del segle XVIII i va ser impulsat per l'augment de la demanda de productes. Va suposar l'aparició de fàbriques i nous sistemes de producció.