Fases ecològiques i evolució humana

Estat del Món

• La història de la humanitat es divideix en 4 fases ecològiques.

Caçadors-recol·lectors

• Aquesta fase es caracteritzava per grups nòmades amb domini del foc.
• El seu estil de vida requeria molt d'espai.
• La Terra podia sostenir entre 10 i 30 milions de persones.
• Van perfeccionar eines com destrals, llances i arcs, millorant l'alimentació i augmentant la població.
• Aquesta fase va durar 50.000 generacions
• Quan la població va augmentar es va utilitzar més energia exosomàtica i va sobrepassar la capacitat de càrrega del sistema.

Agricultors

• Els avenços tecnològics i el coneixement de la natura van fer una estratègia de vida més eficaç.
• Es van domesticar animals (agricultura i ramaderia).
• Va haver una notable transformació del paisatge, amb deforestació.
• Es van desenvolupar noves tecnologies com l'arada (4.000 A.C.) i la roda (3.500 A.C.).
• També noves fonts d'energia renovables com la vela (3.000 A.C.) i els molins de vent (900 D.C.)
• Va durar 400 generacions.
• Van aparèixer les ciutats.

Industrial

• Es va intensificar la pressió sobre els sistemes naturals.
• Es van utilitzar fonts d'energia no renovables com carbó, petroli i energia nuclear de fissió.
• Va haver l'ús intensiu de noves fonts d'energia i recursos naturals.
• Es va començar la mecanització amb la màquina de vapor (Watt, 1769).
• La població va créixer exponencialment.
• El consum de matèries primeres i energia també va créixer.
• Hi van haver desequilibris socials i humans grans.
• Van haver impactes ambientals negatius

Post-industrial

• S'accepta la sostenibilitat
• La globalització té una dimensió econòmica, amb multinacionals i fons de pensions.
• La sobirania de les nacions o estats és més limitada.
• S'assumeix que cal un canvi de model energètic i es produeix la revolució de la informació.
• Aquesta fase ha durat unes 8 generacions.

Característiques de la societat Post-industrial

• Predomini del sector serveis.
• Societat de la informació i societat urbana.
• Desmaterialització de l'economia.
• Hi ha una reducció constant de recursos no renovables.
• Crisis ambientals (canvi climàtic), econòmiques, socials i institucionals.

Desenvolupament Humà

• Hi ha dues premisses principals.
• Primera premissa: La supervivència humana depèn de la capacitat d'adaptació.
• Els humans s'adapten elaborant instruments i tècniques.
• La vida en comunitat permet transmetre coneixements, tècniques, costums, sistemes de comunicació i creences.
• Segona premissa: Satisfacció de necessitats bàsiques i adquisició d'instruments condueix a necessitats diferents i creixents.

Conseqüències

• L'ús d'instruments i tècniques va possibilitar l'ús d'energies exosomàtiques.
• La humanitat ha resultat en dependència de fonts exteriors d'energia.
• Aquesta dependència és permanent i creixent.

Concepte de capacitat de càrrega

• És el nombre màxim d'individus d'una espècie que un hàbitat pot suportar indefinidament.
• Si es sobrepassa aquest nivell, hi ha problemes amb els recursos bàsics.
• Depèn de necessitats, recursos, nivell de consum, model de desenvolupament, tecnologies i organització social.
• Hi ha límits finits per la capacitat de càrrega dels ecosistemes, variant per regió i repercussions.

Illa de Pasqua (Rapa Nui)

• Té una superfície de 180 km².
• Es troba a l'oceà Pacífic, a 3.200 km de la costa oest de Sud-amèrica.
• Està a 2.011 km de l'illa Pitcairn.
• La seva població va ser entre 10.000 i 20.000 habitants.

Colonització

• Arriben a l'illa entre 20 i 30 persones al segle V.
• Van trobar una illa plena de vegetació, arbres i aus marines.
• Van Portar gallines, moniatos i canya de sucre.
• Van Portar rates asiàtiques.
• Amb els recursos disponibles, van créixer demogràficament, socialment i políticament.
• Van tenir una complexa organització amb cultura religiosa important i força de treball (moais).
• Van seguir un model de desenvolupament insostenible explotant els recursos naturals.
• Van talar arbres per fer barques, cases, combustible i moure moais.
• Van sobreexplotar colònies d'aus i només es conserven 3 de 20 espècies originals.
• Al final de la desforestació no van poder fabricar barques ni pescar ni transportar moais.

Col·lapse

• L'organització social es va ressentir provocant lluites pel control de proteines com el canibalisme entre tribus.
• L'almirall Roggenveen va visitar l'illa en 1772 amb 3.000 persones vivint en barraques i guerres per menjar.
• El 1894 Cook va visitar i la població disminuïa.
• Factors que causen el col·lapse de les societats:
  • No preveure el problema.
  • No percebre el problema quan es manifesta.
  • No intentar-lo solucionar.
  • Intentar resoldre el problema.

La gran acceleració

• Entre el 1950 i el 2000 la població mundial es va multiplicar per dos.
• La producció econòmica quintuplicada i el comerç mundial va créixer ràpidament.
• Hi va haver degradació del medi ambient a causa de les tecnologies utilitzades així com els recursos consumits i residus generats.
• Hi ha creixement de desigualtats i pobresa.

Creixement de la població

• Va començar amb la revolució industrial.
• El creixement fort va ocórrer a la segona meitat del segle XX.

Nord i sud geopolític

• Sud Geopolític: Països del Tercer Món.
• Nord Geopolític: Països desenvolupats.

Migració i població

• La migració no afecta el canvi global de població, és un fenomen social difícil de preveure.
• Les projeccions de migració són problemàtiques.
• És un factor important de creixement en alguns països.

Distribució de la població

• Les piràmides de població representen la distribució per sexe i edat d'un país.
• Permeten comparar entre països i veure fenòmens demogràfics.
• Les piràmides d'edat varien entre països desenvolupats i en desenvolupament.

Demografia

• A Qatar la majoria de la població són homes entre 25 i 40 anys que treballan (immigració).

Població i urbanització

• El creixement es produirà en zones urbanitzades.
• Això es deu a la falta d'equitat en la distribució de recursos i serveis.
• Es dona prioritat a inversions urbanes sobre les rurals.
• Necessitat d'habitatge, sanitat, educació, transport.....
• Hi ha complexitat en la gestió per problemes mediambientals i de pobresa.

Creixement de l'economia

• El creixement ha estat exponencial durant els últims 70 anys.

Creixement de la producció

• Gràcies a l'acceleració tecnològica, ha superat el creixement demogràfic entre 1950 i 2000.
• Amb la millora tecnològica, es produeix producció en sèrie i una societat de consum.

Creixement en el consum d'aigua

• Quantitat disponible: Dels 45000 Km3 d’aigua dolça del planeta tenim disponibles entre 9000 i 14000 Km3.
• La disponibilitat és desigual entre regions.
• La qualitat de l’aigua és cada vegada pitjor.
• Necessitats diàries:
  • Espanya: 136 l/habitant i dia (INE, 2018).
  • Phoenix EUA: 800 l/habitant i dia.
  • Moçambic: 10 l/habitant i dia.
• Responsabilitat individual en l’ús del recurs:
  • Bany: 150 - 300 litres / Dutxa: 50-100 litres.
  • Descongelar un aliment sota l'aixeta: entre 15 i 25 litres.
• Mantenir l'aixeta oberta durant un minut i mig, durant el rentat de dents, pot gastar més de 18 litres.
• Aigua virtual: es la quantitat d'aigua requerida per obtenir un producte.
  • Per a productes agrícoles o industrials es pot calcular l'aigua virtual necessària

Aigua virtual i producció d'aliments

• 1 kg d'arròs: 3000 litres d'aigua.
• 1 litre de llet: 1000 litres d'aigua.
• 1 kg de carn de vaca: 16000 litres d'aigua.
• 1 kg de blat: 1350 litres d'aigua.
• Llocs com Africa, sud d'europa o orient tenen un alt nivell de estrés hidric.
• Al Mar Aral, la desviació d'afluents ha acabat disminuint el tamany del mar.

Ecosistemes i biodiversitat

• Els ecosistemes i la biodiversitat que acullen són el suport vital de la Terra, depenem dells: l'aire, el menjar i l'aigua
• Fan altres serveis: filten els aiguamolls, les plantes i arbres redueixen l'escalfament global o la matèria orgànica.
• La biodiversitat ajuda a pol·linitzar les flors, els cultius i proveir menjar i medicines per el nostre benestar.

Alimentació i kcal

• Caçadors-recolectors: 200 kcal/km2, 0,1 humans/km2
• Agricultura primers estadis: 2.000 kcal/km2, 1 humans/km2
• Agricultura tradicional: 200.000 kcal/km2, 100 humans/km2
• Agricultura moderna: 2.000.000 kcal/km2, 1.000 humans/km2
• Actualment 1km2 pot abastir a 1000 humans.
• Alguns països sobrepasen els números, degut a la poca superfície cultivable.
• Hi ha tendència a disminuint la superfície agrícola o boscosa.
• Hi ha un consum de carn creixent, als països industrialitzats de 100 kg/capita
• S'augmenta la diversitat dels aliments preparats o precuinats mentres que es reduint la diversitat dels naturals

Conseqüències de l'escassetat de recursos energètics

• Recursos disminuint causa efectes econòmics, com per exemple conflictes mundials sobre la pesca o a l'aigua

A Catalunya

• La generació de residus municipals a 2019 s’ha situat en 526 kg/hab./any: 1,44 kg/hab./dia (Agencia Residus de Catalunya, 2020).
• Diversos especialistes consideren aquestes disminucions la causa dels problemes económics globals

Creixement dels residus

• Residu és qualsevol substància o objecte del què el seu posseïdor es desprengui o tingui la intenció o l’obligació legal de desprendre's, segons la llei de residus 6/1993 del Parlament de Catalunya.
• Tenim diferents categories de residus Domèstics, Industrials, Agrícoles, Sanitaris, Radioactius, i De la construcció
• Y que s’aboquen a: Aigua, Aire, Sòl, i Subsòl Però la capacitat d’absorció es limitada, i si es sobrepassa hi ha problemes

Convenció de Basilea

• La convenció de Basilea que està vigent des del 1992, pretén regularitzar el comerç de residus perillosos entre les parts signants de la mateixa.
  • Insta a fer reduir els residus i tractar als residus que generen
  • Prohibeix comerç transfronterer sense un acord previ
  • El tràfic illegal és considerat delicte

Impactes en els cicles naturals

• L'acció humana provoca impactes sobre el medi natural i social alhora

Cicles naturals

• L'acció humana afecta canvis de cicles necessaris per la vida com el de l'aigua, del carboni, del nitrogen o del fòsfor.
• Per exemple, les desviacions de rius alterant el cicle de l'aigua.
• Crema combustibles fòssils altera el cicle del carboni causant efecte hivernacle masiva

Altres impactes

• Nitrogen afecta el cicle i acaba produint pluja àcida.
• L'ús massiu d'adobs i clavegueres produeix massa levels de fosfor en mars causant la marea roja.
• Els impactes més locals que hi han agraris o industrialis

Impactes a nivell global

• Canvi climàtic: La temperatura mitjana és superior a la preindustrial i pujant.
• Hi ha declivi dels periodes hivernals.
• S'ha constatat un declivi dels períodes hivernals.
• Existeix una correlació entre el CO2 i la temperatura

Reducció de la capa d'ozó

• Reducció capa d'ozó a causa de gasos que provenen de compostos com els CFC.

Protocol de Montreal

• Destina la protecció de la capa d'ozó.
• Va ser fermat per 197 països des de l'1987 i proibiu la producció de CFC's i HCFC's

Pèrdua de biodiversitat

• Consisteix la disminució en la diversitat d'ecosistemes, gens i espècies
• A causa de la contaminació, la casa i pesca abusives, vàries espècies invasores i destrucció del habitat

Conveni de Biodiversitat

• Juridicàment vinculat amb la 1992 cimera de terra
• Objectius: Coservació de diversitat biològica, la seva utilització sostible i justa para compartir els seus recursos genètics

Pluja àcida

• Deposició de compostos químics de la vegetació. Augmenta la acidesa deposat a la superfície

Antropoçe

• Efecte durant l'historia terrestre que causant la influència significada, la dinàmica i el futur del planeta Terra han augmentat.
• En el registre geològica veiem proves de causes per activitats humanes desde el 1945. Hi ha debat entre quan va iniciar l'antropoçe però actualment hi ha consens que ja estem actualment alla.
• El més acceptat es desde la gran acceleració (1950)