Farmacocinètica i Tractaments

Introducció a la Farmacologia

• La farmacologia és la ciència que estudia les accions i propietats dels fàrmacs sobre els organismes vius.
• La farmacologia clínica estudia el comportament i l'ús dels fàrmacs en éssers humans, en persones sanes i malaltes, en la població general i en subgrups específics.
• La farmacologia clínica permet una millor selecció de medicaments, augmentant l'eficàcia i disminuint el risc.

Llei del medicament

• Les competències professionals de les infermeres/os inclouen educar a les persones i/o cuidadors en estils de vida saludables i en el gestió del tractament farmacològic i dels cures relacionats.
• Inclou la millora de l'adhesió terapèutica a la medicació, detectant i informant els efectes adversos.
• També inclou el seguiment per prevenir complicacions associades amb els tractaments.
• Promou l'accesibilitat als tractaments, evitant demsores i cites innecessàries.
• Reduir la variabilitat en la pràctica clínica mitjançant el seguiment de guies i protocols actualitzats.
• Maximitzar l'eficàcia i l'eficiència de l'atenció sanitària i els tractaments.

Farmacologia: Una mica d'història

• Inicialment, la malaltia i la mort es relacionaven amb qüestions religioses.
• L'ús de plantes i substàncies d'origen animal ha estat ancestral.
• Al segle XIII va aparèixer la farmàcia com a lloc d'elaboració i venda de fàrmacs.
• Als segles XVIII i XIX van aparèixer la homeopatia i la al·lopatia, amb visions terapèutiques oposades.
• A la meitat del segle XIX va sorgir la farmacología com a ciència basada en principis d'experimentació i biomèdica.
• El segle XX, la química sintètica va revolucionar la indústria farmacèutica.
• Finalment, la biotecnologia del segle XX proporcionava nous agents terapèutics aplicats en sistemes biològics i organismes vius.

Beta-lactàmics: Inicis

• Alexander Fleming (1928) va descobrir la penicillina, el primer antibiòtic.
• Florey i Chain (1935) van demostrar l'eficacia de la penicillina en ratolins infectats.

Sulfamides: Inicis

• Gerhard Domagk (1935) va identificar la prontosil, el primer exemple d'antibiòtic sintetitzat per l'ésser humà.
• El prontosil mostrava activitat antiinfecciosa en ratolins, però no en cultius de cèl·lules.

Patents de medicaments

• Entre 1915 i 1925 van sortir 100 patents de medicaments.

• Entre 1941 i 1945, 500 patents.

• Entre 1956 i 1960, prop de 4000 patents.

• Entre 1961 i 1965, aproximadament 7000 patents.

• El desastre de la Talidomida (1961) va conduir a la regulació i el desenvolupament de la Farmacologia Clínica.

Conceptes generals

• Fàrmac/Principi Actiu: substància amb estructura química coneguda, que interacciona amb un organisme viu i modifica el comportament.
• Medicament: associació o combinació de principis actius elaborats farmaceuticament per ser administrats.

Medicament genèric

• Bioequivalència: dos fàrmacs són terapèuticament equivalents si contenen els mateixos principis actius, en igual dosis i forma farmacèutica i generen corbes de nivells plasmàtics en el temps equivalents.

Medicament biològic

• Són medicaments que contenen un o més principis actius sintetitzats o derivats d'una font biològica, com ara proteïnes (insulina, hormona del creixement) i eritropoetines.
• A diferència dels medicaments no biològics, les molècules dels biològics, que es reprodueixen en organismes vius, poden presentar cert grau de variabilitat entre els lots.
• Característiques: són proteïnes, enzims, anticossos monoclonals, productes sanguinis, medicaments immunològics i altres productes tecnològics.
• Dificultats per a la reproducció exacta.
• Alta complexitat i variabilitat molecular.

Fármacos Tradicionales vs Biológicos

• Les diferències clau es troben en la forma d'obtenció (síntesi química vs organismes vius), processos de producció i estructura molecular.
• Els fàrmacs tradicionals tenen un pes molecular menor i són més estables que els fàrmacs biològics.
• Els fàrmacs biològics solen presentar més complexitat i variabilitat en les seves molècules, necessitant més passi habilitats per la seva producció.

Medicament biosimilar

• Són medicaments biològics dissenyats per ser similars a un medicament biològic existent (el "medicament de referència").
• Tenen el mateix principi actiu, essent una substància biològica amb possibles petites diferències deguda a la complexitat i als mètodes de producció.
• Per estar autoritzats com a biosimilar, s'ha de demostrar que les possibles variabilitat o diferències entre ells i el medicament de referència no afecten la seguretat oeficàcia.

Envasos de medicaments

• El contenidor conté informacions crítiques per a un ús correcte.
• Incloent dades com el nom del fàrmac, el lot de fabricació, la data de caducitat, el seu codi nacional i qualsevol simbolisme adient al medicament.

Divisió de la farmacologia

• Estudis del fàrmac: galènica, farmacoquímica, farmacognòsia.
• Interaccions fàrmac-esser viu: farmacocinètica, farmacodinàmica, farmacotòxica, farmacogenètica, farmacoepidemiologia.
• Aplicacions terapèutiques del fàrmac: terapèutica, farmacologia clínica.

Farmacocinètica

• Estudia les accions de l'organisme sobre els fàrmacs, analitzant la quantitat del fàrmac respecte al temps, i les fluctuacions d'aquest en sang.
• Inclou les fases de: absorció, distribució, metabolisme i excreció.

L'absorció dels fàrmacs

• Procés pel qual els fàrmacs passen del lloc d'administració a la circulació sanguínia.
• Inclou fases com la llibertació i dissolució del fàrmac.
• Té diversos factors que hi influeixen: el fàrmac, la forma farmacèutica, el lloc d'absorció i l'eliminació presistèmica.
• Mecanismes d'absorció: difussió passiva, transport mediat per proteïnes i transport vesicular.
• Factors que condicionen la difusió passiva: dif. de concentracions(gradient), característiques de la molècula (tamany, liposolubilitat, pKa i pH del medi) i característiques de la membrana (superfície, gruix).
• Llei de Fick (q = DA(Ca-Ci)/d): velocitat de difusió.

Vies d'administració

• Vies tópiques: dèrmica i mucosa (ocular, vaginal, nasal o rectal); Són administracions locals.
• Vies sistèmiques:
  • Enterals: via oral, rectal
    • Oral: fàcil, còmode i econòmic. Inconvenient: deglució, efecte primer pas. Absorció principal a l'intestí, no a l'estómac.
    • Rectal: alternativa quan la via oral no és possible.
  • Parenterals: intravenosa, intramuscular, subcutànea, intradermica. Diferents velocitats d'absorció.
    • Intravenosa: velocitat màxima.
    • Intramuscular:
    • Subcutània: lenta.
    • Intradermal. molt lenta.

Vies d'excreció de fàrmacs

• Les vies principals d'eliminació són renal, hepatobiliar i intestinal. Les secundàries inclouen la llet, la saliva, el pulmonar i altres.

Cinètica d'eliminació

• Aclariment plasmàtic o clearance (CI): és el volum de sang depurat d'un fàrmac per unitat de temps.
• Semivida plasmàtica (t1/2): temps que triga la concentració plasmàtica a reduir-se a la meitat.

Regims de dosificació

• Regim de dosificació: dosi que s'administra de forma repetida en intervals fixos de temps.
• Factors que influeixen la determinació són les característiques farmacocinètiques (t1/2, aclariment) i fisiopatològiques del pacient i possibles altres fàrmacs que s'estan administrant.
• El concepte de 'estat d'equilibri' o 'replà' indica el punt en què la taxa d'administració del fàrmac i la taxa d'eliminació del fàrmac són iguals, resultant en nivells plasmàtics constants.
• Una dosi de 'xoc' és una dosi inicial alta per assolir ràpidament un nivell terapèutic, mentre que la dosi de manteniment és una dosi més baixa que es repeteix per mantenir els nivells terapèutics.

Volum aparent de distribució

• Valors del volum de distribució reflecten la distribució desigual del fàrmac per l'organisme

Metabolisme dels fàrmacs

• Procés bioquímic pel qual els fàrmacs es convereixen en molècules més polars en un organisme viu per incrementar la seva excreció renal.
• Localització principalment al fetge.
• Inclou les fases de reaccions (Fase I i Fase II). Diferents factors poden influenciar aquest metabolisme com ara altres fàrmacs o substàncies externes, o alteracions hepàtiques.
• Aclariment hepàtic, que representa la quantitat de sang depurada del fàrmac per unitat de temps.

Interaccions farmacocinètiques

• Les interaccions farmacocinètiques són modificacions en la concentració del fàrmac a la biofase resultant de la interacció amb altres fàrmacs, aliments o alteracions fisiològiques del pacient.
• Es classifiquen en farmacocinètiques i farmacodinàmiques.

Interaccions farmacodinàmiques

• Interaccions farmacodinàmiques: modificacions de l'efecte d'un fàrmac degut a la seva administració conjunta amb un altre fàrmac, aliments o altres substàncies.
• Classificació en sinèrgies (sumació o potenciació) i antagonismes (competitiu, no competitiu o fisiològic).

Receptors

• Estructures específiques a les que es lliga el fàrmac per exercir l'efecte. Es poden classificar com a agonistes (amb afinitat i activitat intrínseca) i antagonistes (amb afinitat però sense activitat intrínseca).

Conceptes bàsics de farmacologia

• Les propietats interessants pel desenvolupament del fàrmac es basen en elements com l'afinitat i l'activitat de l'efecte.
• Les diferències de potenciació o inhibició entre les interaccions entre fàrmacs es poden expressar com una corba D/R.