Ètica i estètica dels models de bellesa

Ètica i Estètica dels Models de Bellesa en Publicitat i la Moda

• Aquesta publicació analitza la incorporació i representació de l'ideal de bellesa per models, utilitzant entrevistes, fonts orals secundàries i material autoetnogràfic.
• Els models són informadors clau per explorar les actuacions corporals identitàries i la construcció dels ideals estètics promoguts pels mitjans i la publicitat.
• L'estudi del treball corporal de models exposa les seves estratègies d'adaptació i la representació de la bellesa als mitjans.
• Els testimonis destaquen les estratègies d'adaptació i resistència a l'objectificació, autoidentificació corporal segons el gènere, i una visió crítica de la producció d'imatges.
• L'article explora el paper del silenci en la bellesa, una tècnica de despersonalització que sustenta la construcció del glamur.
• Paraules clau: Cos, Objectificació, Primença, Joventut, Glamour, Autoetnografia.
• Analitza l'encarnació i la representació dels ideals de bellesa com a resultat del treball corporal i emocional dels models de moda.
• Les actuacions corporals dels models il·lustren processos més amplis per ajustar-se a les normes de presentació de gènere i testimonien la representació de la bellesa en els mitjans.
• Les experiències dels models rebel·len estratègies per adaptar-se i resistir l'objectificació, diferents graus d'autoidentificació corporal segons el gènere i una visió crítica de l'ètica en la producció d'imatges.
• El paper del silenci en la bellesa és una tècnica per buidar la personalitat dels models i facilitar la projecció del desig que sustenta el glamur.

Introducció

• La sèrie de televisió "Ways of Seeing" i l'assaig de John Berger van analitzar els "modos de ver" occidentals a través de les representacions visuals de l'art a la publicitat.
• Segons Berger, els codis per representar la masculinitat i la feminitat acompanyen el mite transformacional promès per la publicitat mitjançant una proposta identitària.
• Les representacions de bellesa i identitat ideal encarnades pels models es presenten com a resultat del consum, envoltades d'un aura màgica que provoca enveja i fa sentir l'espectador inadequat.
• Després de documentar la història de les models de moda, l'article explora aspectes ètics en la producció de l'enveja a través de la investigació de l'experiència subjectiva de la bellesa per models.
• Les models de moda són cossos emblemàtics de la desitjabilitat construïts mitjançant l'addició de capes de significació durant segle i mig d'història.
• Reflecteixen el context socioeconòmic, una economia de consum que promou emocions com l'eufòria i silencia altres com la tristesa.
• Representen estils corporals predissenyats mitjançant un treball corporal intens i exigent, que comporta molt més que un aspecte determinat i una estètica.
• L'etimologia d'"estil" i "estètica" ens proporciona claus sobre la profunda significació d'aquests estils aparentment superficials, ambdós derivats del grec aísthésis (sensació).
• Originalment, "estil" i "estètica" es referien a l'ordre sensorial i una determinada organització dels sentits encarnada pels models.
• Els "modos de sentir" plantegen qüestions preocupants per a la població i els mateixos models.

Debatre el Consum en Relació amb Qüestions Ètiques a la Moda

• El debat sobre el consum i l'ètica a la moda sol centrar-se en els consumidors, especialment en les dones joves influenciades per imatges glamuroses de perfecció.
• També hi ha un altre grup d'interessades, que de vegades se superposen, que també són víctimes col·laterals: les dones utilitzades com a suport per les indústries de la moda i la bellesa.
• És especialment útil escoltar les veus de les models mateixes.
• L'objectiu d'aquest article és il·lustrar la construcció de la identitat personal mitjançant l'estudi de les experiències de les models.
• L'objectiu del projecte era produir materials per promoure l'alfabetització visual a la població, especialment als joves.
• Hi ha una fractura entre les expectatives de les indústries de bellesa i l'experiència de les dones que encarnen l'ideal corporal i l'estil de vida.
• A diferència de les actrius, generalment no es percep les models com a professionals que representen un rol fictici, sinó que es creu que actuen com elles mateixes.
• Les models són conscients del contrast entre la seva identitat i l'ideal que se suposa que encarnen, revelant una forma de violència simbòlica que es fa servir per manufacturar-les en forma de fantasies.
• Aquest article se centra en aspectes de la violència simbòlica que suporten les models professionals.
• L'enfocament pragmàtic a l'estudi de la bellesa i del modelatge de moda, un camp acadèmic relativament nou.
• Encara que les models tenen un cert grau d'agència en les seves activitats professionals, la violència simbòlica és inevitable i pren diverses formes: fragmentació corporal, joventut extrema, manipulació digital i objectificació.
• L'anàlisi se centra en el punt de vista crític de les models sobre les qüestions ètiques que afecten la seva activitat.

Incursió al Backstage: L'Estudi

• l'article es basa en dos tipus de fonts: biografies publicades de models i dades qualitatives recollides mitjançant dotze entrevistes dutes a terme.
• Les entrevistes es van fer entre 2008 i 2012 amb informadors d'edats, experiència professional i orígens diversos, i tots havien treballat internacionalment.
• Tots els entrevistats havien deixat d'exercir o estaven prop del final de la seva carrera per poder donar més perspectiva sobre el seu treball.
• És difícil obtenir testimonis de models en actiu, ja que les seves experiències solen ser contràries a la construcció del glamur basat en la seva imatge.
• Els noms dels entrevistats no s'han "encobert" amb pseudònims perquè tots van ser informats dels objectius de la investigació i molts volen mostrar-se de forma no anònima.
• La seva motivació és oferir un testimoni sobre la realitat de la seva professió i alertar públicament de les falses expectatives creades per la producció i la representació del glamur

Objectiu de la Investigació

• L'objectiu de la investigació és documentar la construcció d'imatges de models, la seva instrucció i què volen.
• Els models són el "cos tècnic" dels ideals estètics proposats pels mitjans i la publicitat, ja que encarnen la possibilitat de realitzar aquests ideals.
• Com assenyala Mears, "les models estan posicionades contra una feminitat idealitzada relativa i incapaces d'igualar-la".
• L'estudi se centra en models femenines a causa del concepte de gènere construit en la interacció, però també es van investigar models masculins.
• Com mostra Entwistle, la construcció de gènere del model masculí s'ha d'entendre en relació amb la model femenina.
• Les entrevistes es basaven en un qüestionari semiestructurat amb preguntes obertes gravades en àudio.
• Tot i que inicialment es preveia filmar les entrevistes, la majoria no van voler ser filmades per separar la seva persona de visualització.
• L'exploració de la professió de model des del punt de vista dels professionals i el contrast que les seves experiències ofereixen a la construcció de glamur va ser concedida.
• El format amb el qual treballem és exclusivament sonor a causa de la percepció personal i l'articulació de les experiències i com és verbal i no visual.
• És evident que els entrevistats associen la imatge amb el treball i l'articulació verbal amb la seva persona i una imatge individual no requereix un personal.

Triple propòsit de l'anàlisi

• L'experiència anterior de l'orador com a model va implicar una complicitat que va més enllà dels estereotips populars sobre el seu treball.
• Les relacions entre la imatge i la persona són complexes, ja que els informants no sempre s'identifiquen amb les representacions que encarnen.
• Prendre la decisió d'interpretar no ser filmat com una part rellevant del seu posicionament en relació amb la professió.
• L'anàlisi es fa per posar de relleu l'estètica corporal dominant com una "tecnologia del jo" que regula els estàndards normatius d'identitat a través de mecanismes com la seducció.
• Desmitificar els ideals de bellesa com a ficcions irrealitzables, donant veu a les experiències de les pròpies models que basen el seu cos en la seva construcció.
• Els hàbits corporals dels professionals de la bellesa representen els processos de conformitat corporal i identitària. La veu dels propis models sol estar absent de les discussions i crítiques de la bellesa en els estudis i la cultura popular,
• L'anàlisi té en compte la percepció èmica i aporta dades qualitatives que contribueixen a la comprensió de la peritat de gènere.
• Finalment, tractar aspectes ètics que normalment es passen per alt en els estudis sobre ètica i moda, centrats en la producció i la sostenibilitat, però que no ataquen el nucli de la indústria de la producció de bellesa i desitjabilitat.

"El Somni de la Perfecció Produeix Monstres"

• L'fantasia de la perfecció estètica també produeix monstres:
  • Il·lusió de la joventut permanent
  • Flac extrema
  • Manipulació digital
  • Objeció
• Aquests exemples s'analitzarà més endavant.

La Joventut Eterna

• Una fantasia de "bellesa eterna" es concep com a jove.
• Predominantment blanc, prim i envoltat d'un aura de poder i estat, es presenta com a desitjable i assolible, si es consumeixen els productes apropiats.
• En funció d'això, Marie Claire vol que els seus lectors "aturin el temp".
• La joventut esdevé un valor i un estil al mercat des que la dècada de 1960 augmenta el seu poder adquisitiu.
• Se'ns exposa regularment a fantasies d'éssers sobre/super-humans sense edat.
• Els exemples en són campanyes que utilitzen deesses com a tema, com la campanya actual d'Alien; o l'ús de cíborgs en promocions per a la casa de moda italiana Fuzzi.
• Moltes diferències entre els models masculins i femenins no poden ser emfatitzades.
• Els models masculins poden agrupar-se en dos estils marcadament diversos: models joves amb "cara de nen" que treballen en la moda fins als anys trenta.
• Models masculins que treballen en publicitat i que donen allumini: "més home, més matxet".