Ètica i Educació: Adela Cortina

Ètica i Educació

• Adela Cortina, catedràtica emèrita d'Ètica i Filosofia Política, destaca la importància de l'ètica i la moral en l'educació.
• Juan Carlos Hervás, professor de Matemàtiques i director d'un institut, explora la rellevància de l'ètica en l'educació amb Cortina.
• L'ètica prové d'"ethos", que significa "caràcter", i la seva funció principal és forjar el caràcter de les persones i les societats.
• Les persones neixen amb un temperament, però les decisions preses al llarg de la vida creen predisposicions per actuar d'una manera o altra.
• L'ètica tracta de forjar el caràcter, una assignatura crucial per a la vida, ja que està a les nostres mans.
• Les predisposicions que ens porten a actuar bé són les virtuts, o "areté" en grec, excel·lències que permeten actuar amb justícia, fortalesa i prudència.
• Forjar un caràcter excel·lent és essencial per a la felicitat, que requereix esforç i predisposició per rebre els dons de la vida.
• L'ètica no és subjectiva, sinó intersubjectiva, i es construeix entre les persones a través del diàleg i la reflexió conjunta.
• Hi ha accions com l'assassinat, la mentida, el robatori i la corrupció que s'han identificat històricament com a perjudicials per a la humanitat.
• Per educar èticament, cal creure en la importància de l'ètica i demostrar-ho amb l'exemple, ja que els nens copsen la incoherència entre el discurs i la pràctica.
• L'educació ètica és una reflexió social sobre els valors prioritaris.
• No és bo educar ningú per al suïcidi, per tant fomentem valors i un caràcter just i honest.

El Paper de l'Exemplaritat i la Coherència

• L'exemple dels pares i mestres és fonamental en l'educació ètica, ja que els alumnes detecten la incoherència entre el que es diu i el que es fa.
• Els educadors han de ser coherents perquè la narració educativa no perdi força ni pes.
• L'ètica veritable forja el caràcter amb coherència, a diferència de la cosmètica, que només ofereix una imatge superficial.
• Fins i tot quan els joves no estan d'acord amb els valors dels pares, els desanima més la incoherència entre els valors defensats i la vida real.
• L'exemplaritat és fonamental, ja que les persones opten per models de vida que consideren dignes de ser viscuts.

L'Escola i la Família en l'Educació Ètica

• L'escola ha de ser ètica i educar en ètica, ja que les famílies no sempre transmeten els millors valors.
• L'escola ha d'ajudar a desmuntar valors negatius que els alumnes porten de casa.
• L'educació ha de garantir els objectius de l'ètica, i és fonamental que pares i alumnes treballin junts.
• L'escola ha de saber que no sempre els nois vindran amb una perspectiva critica respecte els seus valors apresos i per tant ha de formar-los amb una perspectiva critica amb el que han après.
• La família i l'escola són indispensables i han de criticar-se i unir-se en l'àmbit educatiu.
• L'ideal és que pares i escola s'uneixin en l'educació ètica.

Valors Urgents en l'Educació

• L'escola neutra no existeix, ja que sempre hi ha valors presents, per tant, és important treure a la llum els valors en què volem educar.
• Cal valentia i evitar l'obsessió per no ensenyar ètica directament, ja que es pot fer de manera oberta i transparent.
• L'educació no pot ser asèptica; temes com la violència de gènere i la pau s'han de tractar amb valentia, sense por a tints polítics.
• Cal una assignatura d'Ètica per transmetre el coneixement acumulat per la humanitat i oferir valors valuosos.
• Els valors més importants són la llibertat, la igualtat, la solidaritat i el respecte mutu.
• La llibertat veritable implica independència i participació activa, evitant confondre-la amb fer el que es vol.
• La igualtat és un valor poc practicat, però fonamental, i la solidaritat és indispensable per al progrés social.
• El respecte actiu és importantíssim per valorar les diferències entre els éssers humans.
• L'escola és una microsocietat on es poden assajar aquests valors mitjançant la pràctica i la reflexió.
• L'assetjament escolar és un tema aterridor que cal abordar per conscienciar sobre la injustícia de danyar els altres.
• És important que els alumnes s'adonin que no està bé tractar de manera desigual a les persones per raó de color, tendència sexual o religió.
• L'escola ha de ser un procés de descobriment conjunt dels valors més importants, a través del diàleg i la reflexió intersubjectiva.

Convèncer sobre el Camí Ètic

• La societat s'ha conformat amb la cultura de la postveritat i els rumors, però cal adonar-se que hi ha conviccions ètiques profundes que surten a la llum en moltes ocasions.
• L'argumentació és fonamental per defensar els valors i evitar el dogmatisme i el fonamentalisme.
• És important que els pares i professors donin arguments sòlids als joves per defensar els valors.
• Les decisions ètiques no han de ser purament intuïtives i emocionals, ja que les emocions poden ser manipulades.
• Cal educar les emocions i acompanyar-les d'arguments sòlids.
• Tant a la família com a l'escola, cal dedicar temps a parlar sobre els valors donant arguments.
• El professor ha de tenir arguments per defensar els valors i donar-los als nois, fomentant el debat i la reflexió.
• Si la gent tingués arguments per a les seves posicions, les societats serien millors.
• L'emoció és el principi per descobrir la resta, però no és suficient, cal combinar emoció i argumentació.
• No podem anar a fórmules fàcils, sinó que cal argumentar per què una norma és important i no quedar-se amb la norma en si.

The Essence of Norms and Education

• Les normes s'estableixen per mantenir l'harmonia social i prevenir el col·lapse de la societat.
• La comprensió superficial de les normes condueix a la seva obsolescència i ineficàcia.
• Els educadors han d'estar genuïnament convençuts dels valors que ensenyen per a una transmissió eficaç.
• L'educador és un element clau en l'educació, malgrat els avenços tecnològics.

Technology's Role in Progress

• La tecnologia progressa ràpidament, oferint avantatges significatius.
• El progrés humà requereix un equilibri entre els avenços tecnològics i ètics.
• La tecnologia hauria de servir els fins humans, beneficiant i no perjudicant les persones.
• El propòsit de la tecnologia és crucial, tenint en compte qui es beneficia i qui pot ser perjudicat.
• La tecnologia es pot utilitzar per al bé o per al mal, emfatitzant la importància de l'aplicació ètica.
• Els adults necessiten una millor preparació i convicció pel que fa a l'ús ètic de la tecnologia.

Navigating Diversity and Pluralism

• La diversitat a les escoles presenta tant riquesa com desafiaments, incloent-hi la discriminació.
• Les societats pluralistes són valuoses però difícils de navegar.
• Les persones graviten naturalment cap a aquells que comparteixen similituds a causa d'una sensació de seguretat i control.
• Hi ha una base neurocientífica per preferir la familiaritat i la comoditat amb la igualtat.
• Les diferències es poden percebre com a amenaçadores, donant lloc a resistència i biaixos.
• La resistència a la diferència subjau a la misogínia, el racisme, l'antisemitisme i altres formes de prejudici.
• Reconèixer la igualtat de valor de les persones amb diferents orígens és difícil.
• La tolerància hauria d'estendre's més enllà de la mera acceptació al respecte actiu pels altres.
• Aprendre de diferents cultures, religions i perspectives és un repte a Espanya.
• Abordar aquests reptes requereix esforços per part de les escoles, les famílies i la societat.

The Value of Pluralism and Integration

• El pluralisme és un actiu valuós que s'ha de conrear i mantenir.
• Les societats homogènies manquen de la riquesa i el dinamisme de les comunitats diverses.
• La integració de persones diverses implica el reconeixement de la igual dignitat i les contribucions úniques.
• La integració ofereix oportunitats d'enriquiment i creixement més enllà dels cercles familiars.

Moral Dilemmas and Freedom of Expression

• Els dilemes morals en les comunitats diverses impliquen conflictes per recursos limitats.
• Les opinions haurien de ser lliures, però hi ha límits quan inciten a l'odi.
• La informació falsa s'utilitza per perjudicar grups específics, com ara immigrants i refugiats.
• L'educació hauria d'equipar les persones per detectar-se i resistir-se a creure falsedats.
• L'educació ètica és crucial per prevenir danys i promoure una societat de pau.
• La llibertat d'expressió i els delictes d'odi es relacionen amb els principis ètics subjacents.
• Els ciutadans s'han d'abstenir de fer mal intencionadament als altres, reconeixent la seva dignitat inherent.

Tolerance and Respect

• El respecte a les persones s'ha de distingir del respecte a les opinions.
• No totes les opinions són respectables i algunes opinions no s'han de tolerar.
• La tolerància s'ha d'estendre a les persones, però no necessàriament a les seves opinions intolerants.
• Algunes opinions, com ara la inferioritat de les dones o els immigrants, són inacceptables.
• El discurs ètic és necessari per determinar opinions respectables i inacceptables que promoguin la claredat social.

Addressing Root Problems

• És important abordar la causa arrel dels problemes en lloc de buscar bocs expiatoris a certs grups.
• L'atur és un problema social més aviat que per culpa dels immigrants.
• La simplificació de problemes complexos culpant als immigrants serveix com una evasió per abordar altres problemes socials clau.
• La recerca de la veritat requereix cooperació i esforç per discernir els fets en lloc de confiar en explicacions simples.
• Abordar problemes socials com el treball precari requereix esforços de col·laboració

The Concept of Aporophobia

• El llenguatge beneficia a les persones permetent el conreu dels pensaments i crear alguna cosa nova.
• "Aporofòbia" és un terme que defineix una dinàmica social específica.
• "Aporofòbia" es refereix al rebuig o la por als pobres.
• El terme va ser encunyat per abordar la manca d'una paraula específica per al rebuig dels pobres, en contraposició a la xenofòbia.
• Mentre que la xenofòbia significa "rebuig o odi als estrangers", el ponent va qüestionar si tots els estrangers van ser rebutjats.
• L'aporofòbia és rellevant atès que certs estrangers/immigrants troben rebuig en contextos.
• La motivació darrere de les tanques frontereres contra les persones sovint és de classe i no relacionada amb la nacionalitat.
• El terme "aporofòbia" posa de manifest un fenomen universal que necessita reconeixement.
• El terme va guanyar terreny i finalment es va afegir al Diccionari de la Reial Acadèmia el 2017.
• L'objectiu és universalitzar el terme a través dels diccionaris de tot el món per reconèixer el rebuig a la pobresa.
• Assignar un nom és un dels que identifiquen l'existència d'alguna cosa.
• La pobresa sovint es torna invisible, emfatitzant la importància de nomenar aquest tipus de fòbia.s
• Pot haver-hi una base cerebral per a l'aporofòbia atesa l'associació entre la negativitat i la pobresa.
• Els humans són animals recíprocs, inclinats a donar per rebre, que és la base de la societat.
• El contractualisme destaca com les persones estan disposades a donar però volen esperar rebre.
• Les persones que no ofereixen res a canvi sovint són rebutjades.
• La paraula "aporofòbia" combina "áporos" (pobre en grec) i "phobos" (por).
• L'aporofòbia és el rebuig als pobres a causa de la percepció que no poden oferir res beneficiós a canvi.

Combating Aporophobia through Education

• La maleabilitat del cervell dona suport a la premissa de l'educació que les actituds es poden canviar.
• L'aporofòbia contradiu la dignitat humana i la democràcia, que haurien de ser inclusives.
• L'aporofòbia exclou i és incompatible amb una societat democràtica.
• Moltes societats mostren aporofòbia, segons els informes.
• Els joves reconeixen l'aporofòbia que és rebutjada i es considera important.
• L'educació té un paper crucial per abordar l'aporofòbia degut a la comprensió que en tenen els joves.
• La separació present en els altres es veu fàcilment, però la separació en nosaltres mateixos es passa per alt
• L'aporofòbia és fàcil d'identificar en els altres, però reconèixer-la en un mateix és més difícil d'entendre.

Aporofòbia i consciència social

• L'aporofòbia és un tema que requereix acció tant a nivell educatiu com institucional.
• Cal reduir les desigualtats al segle XXI.
• L'aparició de noves lleis, especialment aquelles relacionades amb l'ètica, ofereix oportunitats per abordar aquestes qüestions.
• Cal despertar la consciència social respecte a l'aporofòbia, reconeixent que pot afectar a tothom.
• Cal ampliar la nostra perspectiva per incloure a tots els membres de la societat, independentment de la seva situació econòmica.

Tractament de l'ètica i la filosofia a l'escola

• L'ètica i la filosofia canvien de posició constantment quan hi han canvis.
• Hi ha desacords sobre la seva ubicació en el currículum.
• Es considera essencial que hi hagi una assignatura d'ètica a quart d'ESO i assignatures de filosofia i història de la filosofia al batxillerat.
• Els alumnes de secundària obligatòria tenen una gran quantitat d'assignatures, fins a 13, cosa que pot ser excessiu.
• Cal seleccionar les assignatures que són fonamentals per a la formació dels estudiants, aquelles que no aprendran enlloc més.
• L'ètica és necessària en un moment de canvi per als joves.
• Temes com els drets humans i el feminisme han de ser tractats a l'escola.
• Les humanitats i les tecnociències han d'anar juntes per a un progrés humà complet.
• La filosofia fomenta la capacitat crítica i d'argumentació.
• Cal triar programes de filosofia que siguin interessants i formatius per als estudiants.
• Cal ensenyar una filosofia que promogui el pensament crític, el respecte, la tolerància, la construcció i l'universalistme.

Dissociació d'ètica i religió i unitat entre humanitats i ciències

• L'ètica no ha de ser una alternativa a la religió
• La divisió entre humanitats i ciències pot ser perjudicial.
• La filosofia unificava el coneixement històricament.
• Els estudiants d'humanitats haurien de raonar arguments lògics, i els de ciències haurien de llegir.

L'ètica cívica i la societat pluralista

• L'ètica ha de ser cursada per tots els alumnes.
• Tothom forma part d'una societat pluralista i democràtica que comparteix una ètica cívica.
• Els joves han de conèixer i viure aquesta ètica cívica en diversos àmbits.
• La separació entre ciències i humanitats és preocupant.
• El món és cada vegada més tecnocientífic.

El paper de l'ètica en la societat

• Una societat ètica genera confiança, un capital fonamental.
• La confiança estalvia discussions i negociacions.
• L'ètica estalvia costos, diners, temps i patiment humà.
• La llegenda de l'anell de Giges planteja si la justícia es fa per por de perdre la reputació.
• Actuem millor quan se'ns observa, ja sigui realment o amb indicis com ulls falsos.
• És fonamental educar la consciència.

Els graus ètics

• La idea que els humans som individus aïllats que busquen el seu propi benefici és errònia.
• La cooperació és millor que el conflicte.
• Cal educar per cooperar i generar aliats en lloc d'adversaris.
• Cal superar la compassió per incloure el compromís per alleujar el sofriment dels altres.
• Aquest vincle compassiu ha d'unir a tots els éssers humans.
• El futur de l'educació al segle XXI ha d'incloure el compromís per alleujar el sofriment aliè.